Aristóteli

Dendi Güiquipeya
Aristótili, cópia de marmol de la e bronci, labutu e Lísipu. Museu del Louvre.

Aristótili tuvu nacéncia en 384 a.C. en Estahira, Maceónia, i espenó el 7 e marzu e 322 a.C. en Chalicis, Euboea (Grécia). Hue un filósofu griegu. P'abonda henti que unta Platón hue unu los más emportantis filósofus del pensaeru ociental. Idin c'Aristótili escrebió arreol 150 librus filusóficus.

Entroución[Edital | Editá'l códigu]

El pairi d'Aristótili, Nicómacu, hue el dotol del Rei Amintas de Maceónia. Endi los 18 hata los 37 añus vivió en Atenas cumu estuyanti e Platón.

Los tres grandis filósofus griegus d'agañu huerun Aristótili, Platón i Sócratis. Platón deprendió con Sócratis, alogu Aristótili deprendió con Platón. Estus tres cavilantis gorvierun la primel filusofía griega enos esmienzus de la Filusofía Ociental cumu la conocemus uguañoti. Aristótili hue maestru e Alehandru Manu, qu'endispúes conquistara prenaenti Orienti Meyu.

El prencipal pensaeru e Platón era que la conocéncia endi los sentius era siempri atorrullá i nu crara. La verdaera conocéncia puei sel consiguiu pol mé el pensaeru el Arma que reñega el mundu terrenal. Namás el arma puei tenel conocéncia de las "Hormas", la maea verdaera en la que son las cosas. El mundu terrenal es namás una cópia d'estas "Hormas" i nu es prefeta.

Aristótili cavilaba duna maea deferenti. Pa él que la conocéncia endi los sentius era más emportanti. Estas cavilacionis se gorvierun las ideas del Métou Centíficu sigrus endispués. La mayoría de lo c'Áristótilis escrebió que conselvamus oi entovía son notas de los sus disculsus i enseñáncias. Angunus de los sus escrius emportantis son Física, Metafísica, Ética pa Nicómacu, Política, Al tentu el Arma, i Puética.

Tamién criticó la teoría atómica. Nu s'embuchaba las teorías de Demócritu al tentu la teoría atómica.

Lóhica[Edital | Editá'l códigu]

Aristótili tamién escrebió al tentu la Lóhica. La Lóhica es una crasi e pensaeru que mos premitin escrucal si una idea es verdá u farsu. Hata uguañoti, las ideas d'Aristótili de la Lóhica tuvu abonda enfruéncia arreol el mundu.

Estória i enfruéncia del labutu d'Aristótili[Edital | Editá'l códigu]

La Estória del labutu d'Aristótili endi el inti en que tuvu nacéncia hata el sigru I a.C., nu se conoci mu bien. La leyenda idi que la balburda escritus d'Aristótili se la queó Teofrastu. Teofrastu azonchó las cosas de Aristótili pa protehelas de sel arrepañás u enchamborcás. Huerus atopás denuevu nel añu 70 a.C.

Enlacis esternus[Edital | Editá'l códigu]