Avicena

Dendi Güiquipeya
Avicena.

Avicena (latinizacion del nombri pol que se conoci ena tradicion ociental a Abū ‘Alī al-Husayn ibn ‘Abd Allāh ibn Sīnā; en Turcu: İbni Sina; en persa: ابو علی الحسین ابن عبدالله ابن سینا; en árabi: أبو علي الحسین بن عبدالله بن سینا) (Bujará, Gran Jorasán, c. 980 – Hamadán, 1037) hue un meicu, filósofu i científicu Turcu.[1][2] Escrevió abati quatrocientus cincuenta librus a tentu de deferentis temas, predominantementi de filosofia i medecina.

Los sus testos mas famosus son El libru de la curacion i El canon de medecina, tamien conociu comu Canon d'Avicena. Los sus discípulus le llamaban Cheikh el-Raïs, es dizil 'préncipi de los sabius', o el mas grande de los méicus, el Maestru por escelencia, o en fin el trecel Maestru (endespues d'Aristóteli i Al-Farabi).

Es tamién unu de los prencipalis meicus de tolos tiempus.

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Ravil Bukharaev, Islam in Russia: The Four Seasons, Palgrave Macmillan, 16 Eyl 2000, p.95
  2. Theodore Craig Levin, The Hundred Thousand Fools of God: Musical Travels in Central Asia (And Queens, New York), Indiana University Press, 1996, p.40