Barrau

Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.


Barrau
Entidad subnacional


Escudo

Coordenadas 40°05′03″N 5°52′53″O / 40.084166666667, -5.8813888888889
Capital Barrado
Entidad Monicipiu d'España y Villa
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 21,29 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 804 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 373 hab.
 • Densidá 17,52 hab/km²
Gentilíciu Barraeñu, Pustrón
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10696[1]
Sitio web oficial


Barrau es un monicipiu dela provincia de Caçris, assitiau nel Valli del Xerti, enas estribacionis dela Sierra de Gredus, concretamenti ena Sierra de San Bernabé. Luenga 24 qm de Prasencia, 108 qm de Caçris, 171 qm de Méria i 251 qm de Mairil.

Assitiamientu[Edital | Editá'l códigu]

Barrau s'alcuentra assitiau enas estribacionis la Sierra e Greus, concretamenti ena Sierra e San Bernabé, que preteneci a la Sierra e Tormantus, ena parti e la montaña conocia cumu lombu La Vetún.

El términu monicipal es chiqueninu, alreol los 20 qm² i con emportantis desnivelis i huertis pendientis, que varian dendi los 657m d'artitú enas prosimidais de Gargüera, hata los 1115m el lombu la Porrilla i los 1113m de Huentimoral, las sus cimerias.

La redi idrugráfica la conhorman varias gargantas cumu la Garganta el Obispu, i regachus cumu los Cañus i Gargolesnas, tós ellus pretenecientis a la cuenca e riu Tiétal.

Los suelus están hundamentalmenti sobri granitus el Paleoçoicu, de composición mineralóhica mu unihormi, peru e testura variá. Son, en heneral, de granudiuritas i cuarçumonçonitas leucócratas, frecuentementi porfiroidis de tonus azulis cuandu son frescas i con albondus gabarrus.

Los bagus están costituius pol una tupa cuarçu, micruclina pertítica, oliguclasa-andesina, biutita i moscuvita. Entri los mineralis acesórius, los mas frecuentis son el apatitu i el circón.

Climatología[Edital | Editá'l códigu]

Barrau tini vranus frescus i ibielnus nu ecesivamenti durus. La precipitación es abundanti i oscila entri los 800 i 1500 mm, mentris que la temperatura meya las ménimas varia entri los 1-3ºC en ibielnu i los 15-20ºC en vranu.

Vegetación[Edital | Editá'l códigu]

Vista el valli e la Garganta el Obispu

Las especis mas abundantis son el robri melohu (Quercus pyrenaica) que horma densus bosquis i el castañu (Castanea sativa), que da lugal a espesas hormacionis, gastaus prencipalmenti pa usu maereru. Puein alcuentralsi tamién abondus fresnus, chopus, azebus, arraclanis, saucis, madroñus, enebrus, pinus, almecis, higueras, mahuelus, pergüétanerus, mançanus, saúcus, zerezus silvestris, i alisus, estus úrtimus hormandu bosquis de ribera.

En cuantu al matorral está hormau ena su mayol parti pol escobas, çarças, jaras, cantuesus, torviscus, ruscus, esparragueras, espinus albaris, henistas frorias, durillus, madreselvas, bereçus, tomillus, labiérnagus, mirtus, peonias, rosas silvestris, ec.

Demografía[Edital | Editá'l códigu]

Puebración de Barrau (1877 – 2005)
1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2005
619 520 587 613 629 708 748 873 915 937 828 660 583 524 507

Conomía[Edital | Editá'l códigu]

Se basa hundamentalmenti ena agricurtura, siendu los prencipalis curtivus las zerezas, azetunas, castañas i higus (albundandu en mayol cantiá el curtivu las primeras, sobri tó endi los añus 60, cuandu se cria la "Cooperativa del Campo de Nuestra Señora del Viso", la cual sirvió pa dal un emportanti esarrollu económicu i evital la migración de presonas huera el puebru).

Tamién tinin una gran emportáncia el setol servícius i la costrución. La ativiá ganaera se centra enos setoris vacunu i caprinu. El númeru e cabeças de ganau vacunu (destinás a la endútria cárnica i en réhimin estensivu) á manteniu tantu el su númeru cumu la su proución a lo largu el tiempu, nu pasa lo mesmu con el ganau caprinu, qu'á vistu cael la su emportáncia económica i social dendi meyaus el sigru XX.

Estoria[Edital | Editá'l códigu]

El lugal estuvu puebrau dendi mu antiguu, ya que nel términu monicipal ai una tupa de restus romanus, comu tumbas i aras votivas. S'á alcuentrau tamién aquí una tabrina d'essa época, ena que se mos palra de caminus entovia essestentis i qu'unían la puebración de Texea del Tieta con el valli del Xerti.

Naci comu núcleu pastoril. Cabrerus de Piornal s'assitían definitivamenti p'aprovechal los pastus que proucin estus vallis chiqueninus. En decumentus la ciá de Prasencia, Barrau apaici anombrau nel añu 1464 comu un barriu i los sus abitantis comu vizinus de Piornal, peru nel añu 1498 ya se palra d'él comu entidá endependienti, cuentandu n'essi momentu con 55 vizinus pecherus, cono que se puei cifral aprossimadamenti la puebración n'unas 250 pressonas n'essi momentu.

Logra el títulu de Villa de Señoriu i el 12 de Hebreru de 1753 apaici vinculá a Don Antonio Díaz de Vargas Coronel Tamayo y Rosa, vecinu de Badajós. Siendu la única puebración serrana del valli del Xerti con essa destinción.

Dendi la restauración de la democracia, i endispués las primeras elecionis monicipalis libris, el "Partido Socialista" ganó tolas elecionis celebrás, hata las elecionis monicipalis de 2007, enas que se dió un empati ténicu entri los dos partíus que se presentarun alas elecionis, lograndu dambus los dos el mesmu númiru de votus, siendu esti un hechu mu ralu. Tras un sorteu (cumu izi la lei pa estus chascus) celebrau en Prasencia i tras marral al entepretal la lei, se dió l'alcaldía al "Partido Popular", siendu la primel vezi qu'ai un alcaldi no socialista nel monicipiu.

Monumentus i lugaris d'enterés[Edital | Editá'l códigu]

Barrau en primaera

El prencipal monumentu dela puebración es la eglésia parroquial de San Sebastián. Se trata dun eificiu d'estilu románicu, con dos puertas. La e la Epístola es la mas ornamental, con arcu e meyu puntu mordurau i pometeau, tal i cumu es abitual enos templus serranus costruius duranti el sigru XVI. Cabi destacal la cúpula e meya naranha, el sigru XVIII, asín cumu el retablu mayol, d'estilu barrocu i con una profusa decoración, tal i cumu correspondi al su estilu. Es de fatura local, puestu qu'es obra e los entallaoris barraeñus: los ermanus de la Inzera Velasco, a quienis s'ebin otrus numerosus retablus enas comarcas el valli el Herti i e La Vera. La elésia tini un campanáriu e pranta cuairá, notabri artitú i con un capitel piramial ena su cimera.

Posei tamién algotru pequeñu templu católicu d'enterés: l'ermita e Santa Maria, siendu ésta el lugal ondi s'alcuentra la imahin patronal la localiá, la Vilhin el Visu. Es una eificación dieciuchesca, cuya arquitetura tini un acesu en arcu i navi deviia pol tres arcus con estribus esterioris, bóvea e cañón i cúpula semiesférica ena capilla mayol. S'embelleci el testeru pol un retablu barrocu, fechau nel sigru XVIII. Siendu, pol tantu, d'ornamentación barroca, d'áticu curvu i cuerpu deseparau pol dos colunas qu'escoltan la ornacina ondi s'adora la imahin de "Nuestra Señora del Viso", siendu ésta una talla meritória la Vilhin con el Niñu, dondi la traición local hazi lleval a las noyas los sus ramus.

Referencias[Edital | Editá'l códigu]

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10696.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Barrau.
  • Páginas oficialis

Página web oficial el Ayuntamientu de Barrau

Barrado Asequible

Datus estaísticus la Hunta d'Estremaura

  • Servicius Púbricus

Taxi Fernando

  • Asociacionis

Asociación de hóvenis

  • Alohamientus

Los Apartamentos de Barrado

La Almazara

El Callejón

Los Morales

  • Turismu

Descrición de Barrau con afotus

Oficina e turismu el Valli el Herti

  • El tiempu

Previsión el INM pa Barrau

El tiempu

Canal Meteo

  • Mapas

Asiahamientu e Barrau nun mapa

  • Algotrus

Artículu al tentu Barrau

Agrupación de Cooperativas el Valli el Herti