Brasil
Dendi Güiquipeya
|
|||||
| Luenga oficial | Purtugués1 | ||||
| Capital | Brasília | ||||
| Presidenti 'el gobiernu | Luiz Inácio Lula da Silva | ||||
| Cumprimentu - Total - % augua |
Posición 5ª 8.514.877 km² 0,65 |
||||
| Puebración - Total (2007) - Densidá |
Puestu 5º 188.098.127 22 ab/km² |
||||
| Monea | Rial (R$) | ||||
| Zona orária UTC-5 a -2 |
|||||
| Inu | Inu Nacional del Brasil | ||||
| Domeñu Internet | .br | ||||
| Código telefónico | +55 | ||||
| Miembru e: ONU, OEA, CSN, CPLP, Mercosur | |||||
La Repúbrica Federativa del Brasil es el pais mas grandi i mas puebrau d'América el Sul. Los sus lindis son al norti con Venezuela, Guyana, Surinam i cola Guyana Francesa; tini cosas al nordesti, esti i sudesti nel Alánticu. Al sul hazi lindi con Uruguai; al sudoesti con Arhentina i Paraguai; al oesti con Bolívia i Perú i al noroesti con Colómbia. Los únicus paisis del sucontinenti sudamericanu colos que nu linda son Chili i Ecuadol. Amás del território continental, Brasil tamién tini angunas ilinas i ilotis nel Alánticu, veloquilos: Penedos de São Pedro e São Paulo, Fernando de Noroña i la Ila e Trindade i Martín Vaz. Ai tamién una balburda e ilinas i coralis llamá Atol das Rocas.
Continius |
[eital] Estória
Hue hallau pol un naviganti purtugués llamau Pedro Álvares Cabral, esperriandu el su territóriu colonial de Purtugal pol Tratau de Tordesillas, en estrúciu de España. Nel sigru XIX (1822) s'endependizó. La su Estória está prena e intis de pas i tamién de runchas, tantu entelnas cumu estelnas.
[eital] Heugrafia
Alcontramus nel su enteriol una gran parti la serva amazónica i el cursu el riu mas caudalosu el mundu, el Amazonas. La capital es Brasília, asiahá nel puntu mas central del pais.
Brasil tini 36 ciais con mas de 500.000 abitantis i 30 rehionis metrupolitanas, 20 las cualas tinin mas de 1.000.000 d'abitantis. Las ciais mas puebrás son São Paulo, Rio de Janeiro, Salvador, Brasília, Fortaleza, Belo Horizonte i Curitiba.
La su heugrafia es variá, con paisahis árius, montañosus, de praníci tropical, sutropical, con climi variandu entri secu (nordesti) i lluviosu (tropical ecuatorial), i el friascu nel sul.
[eital] Curtura
Brasil es el únicu pais d'América que tini cumu luenga oficial el purtugués.
El su puebru es el risurtau la mestura deferentis enias i curturas, con enfruéncias tantu e los ameríndius, moraoris orihinalis del continenti, cumu e los uropeus envasoris i imigrantis, i colos africanus que huerun traius cumu escravus. Amás destus tamién tinin que vel los puebrus asiáticus, peru menus emportantis.
- Uropeus 55,6%
- Mestizus 35,1%
- Negrus 7,3%
- Asiáticus 2,0%
[eital] Ecunomia
L'ecunomia de Brasil es mu divelsificá: agricurtura, endústria minera, endústria testil, endústria automobilística, endústria petruquímica i e trashormación, endústria elétrica i, ogañu tamién, el turismu i el mercau de servícius.
| Paisis d'América |
| Antígua i Barbua | Argentina | Barbaus | Belici | Bolívia | Brasil | Canadá | Chili | Colómbia | Costa Rica | Cuba | Dominica | Equadol | El Salvaol | Estaus Uñius | Grenada | Guatemala | Guyana | Aití | Honduras | Islas Baamas | Méjicu | Nicarágua | Panamá | Paraguai | Perú | Repúbrica Dominicana | Santa Luzia | San Vicenti i las Granainas | San Cristoba i Nievis | Surinán | Triniá i Tobagu | Uruguai | Veneçuela | Jamaica
Posesionis: Anguilla | Clipperton | Guaalupi | Guayana Francesa | Groenlándia | Islas Bermuas | Islas Caicus | Islas Caimán | Islas Malvinas | Islas Sandwich el Sul | Islas Turquas | Montserrat | Martinica | Puertu Ricu | Shag Rocks |