Caçris
Dendi Güiquipeya
|
Caçris |
|||
|---|---|---|---|
|
|
|||
Praça Mayol |
|||
| Nombri oficial | {{{nombri_oficial}}} | ||
| País | |||
| Comuniá Autónoma | Estremaura | ||
| Província | Caçris | ||
| Província | Caçris | ||
| Comarca | {{{Comarca}}} | ||
| Ciá | {{{monicípiu}}} | ||
| Coigu postal | 10001 - 10005 | ||
| Supifícii | 1.768 km² | ||
| Artitú | 459 msnm. | ||
| Longol | 300 km a Mairil | ||
| Puebración | 95.802 ab. (2007) | ||
| Gentilíciu | Caçriñu | ||
| Rius | |||
| Página web | www.ayto-caceres.es | ||
Caçris es una ciá asiahá al oesti la Península Ibérica, capital de la província omónima i mayol ciá d'ella. Es la segundera ciá en puebración d'Estremaura i una las cuatru mas emportantis. Ena ciá vivin el 21,58% e la puebración total de la província, i las temperaturas meyas en inviernu nu son mayoris de 10º, llegandu a unas ménimas de -5º, con emportantis helás. En vranu la temperatura meya son de 35º de máisima i ménimas de 20º. Las llúvias son abundantis enus mesis de Otubri, Noviembri, Marçu, Abril i Mayu, peru mu entermitentis.
La su superfici es de 1.768 qm², huendu el mayol términu municipal d'España.
A 2 qm pal SE se alcuentra el antigu municipiu e Aldea Moret, atualmenti barriá el mesmu nombri integrá endrentu la ciá, alreol el cual puein velsi dos yacimientus arqueolóhicus romanus: "Cuartu Robli" i "El Hunquillu".
La Vía la Prata pasa pol sul de la ciá (un tramu descurri nu lehus el "Centru d´Istrución i Movilidación" (CIMOV) Santa Ana en direción sul; ai un tramu escavau ena cercana puebración de Valdesalol, ondi la carçá cruza una puenti romana.
A 40 qm pal sul, cerca el límiti e las dos províncias, está el barriu mas alehau e la capital, Rincón de Ballesterus, incorporau en 1952 a la ciá e Caçris.
Continius |
[eital] Demografia
Caçris cuenta a 1 d'Eneru e 2007 (huenti: Ayuntamientu e Caçris), con una puebración de 91.606 abitantis.
Pol distritus:
- Centru: 27.761 abitantis.
- Oesti (nuevu): 14.618 abitantis.
- Sul: 13.630 abitantis.
- Mehostilla: 7.966 abitantis.
- Aldea Moret: 6.653 abitantis
- Cascu antigu: 6.538 abitantis.
- Oesti: 4.719 abitantis.
- Norti: 4.344 abitantis.
- Esti: 1.135 abitantis.
- Otras zonas: 1.949 abitantis.
- Pedanias: 765 abitantis.
- Restu: 1.528 abitantis.
Total: 91.606
[eital] Estória
Caçris hue hundá polos romanus con el nombri e Castra Caecilia num prencipiu i aluspués se la huchearie Norba Caesarina. Probablementi sobri otrus asentamientus anterioris, ya que ena zona desistin numerosus restus prestóricus.
[eital] Econumia
La ciá e Caçris es una ciá abondu almenistrativa, puestu que en ella se hestionan casi tolos asuntus de la província a la que da nombri. Basa la su economia nel setol servícius prencipalmenti, mentris qu'el setol secundáriu nu es mu emportanti nesta ciá.
[eital] Conhuntu monumental
Nel añu 1986 hue hucheá Ciá Patrimoñu la Umaniá, pola su estraordinaria conserváncia el su cascu estóricu, huendu ogañu el cuartu conhuntu monumental de toa Uropa.