Caçris

Dendi Güiquipeya
Sartal a: Güiquipeandu, Landeal

Caçris

Bandera e Caçris Escú armas de Caçris
Praça Mayol
Praça Mayol
Nombri oficial {{{nombri_oficial}}}
País Flag of Spain.svg España
Comuniá Autónoma Estremaura
Província Caçris
Província Caçris
Comarca {{{Comarca}}}
Ciá {{{monicípiu}}}
Coigu postal 10001 - 10005
Supifícii 1.768 km²
Artitú 459 msnm.
Longol 300 km a Mairil
Puebración 95.802 ab. (2007)
Gentilíciu Caçriñu
Rius
Página web www.ayto-caceres.es
Caceres, Spain location.png

Caçris es una ciá assitiá al oesti la Península Ibérica, capital de la província omónima i mayol ciá d'ella. Es la segundera ciá en puebración d'Estremaura i una las cuatru mas emportantis. Ena ciá vivin el 21,58% la puebración total de la província, i las temperaturas meyas en inviernu nu son mayoris de 10º, llegandu a unas ménimas de -5º, con emportantis helás. En vranu la temperatura meya son de 35º de máissima i ménimas de 20º. Las llúvias son abundantis enus mesis de Otubri, Noviembri, Marçu, Abril i Mayu, peru mu entermitentis.

La su superfici es de 1.768 km², huendu el mayol términu municipal d'España.

A 2 km pal SE s'alcuentra el antigu municipiu d'Aldea Moret, ogañu barriá el mesmu nombri integrá endrentu la ciá, alreol el cual puein vél-se dos yacimientus arqueológicus romanus: "Cuartu Robli" i "El Hunquillu".

La Vía la Prata passa por sul de la ciá (un tramu descurri nu lejus el "Centru d´Istrución i Movilidación" (CIMOV) Santa Ana en direción sul; ai un tramu escavau ena cercana puebración de Valdesalol, ondi la carçá cruza una puenti romana.

A 40 km pal sul, cerca el límiti las dos províncias, está el barriu mas alejau la capital, Rincón de Ballesterus, encorporau en 1952 a la ciá Caçris.

Continius

[eital] Demografia

Caçris cuenta a 1 jeneru de 2007 (huenti: Ayuntamientu Caçris), con una puebración de 91.606 abitantis.

Por distritus:

  • Centru: 27.761 abitantis.
  • Oesti (nuevu): 14.618 abitantis.
  • Sul: 13.630 abitantis.
  • Mehostilla: 7.966 abitantis.
  • Aldea Moret: 6.653 abitantis
  • Cascu antigu: 6.538 abitantis.
  • Oesti: 4.719 abitantis.
  • Norti: 4.344 abitantis.
  • Esti: 1.135 abitantis.
  • Otras zonas: 1.949 abitantis.
  • Pedanias: 765 abitantis.
  • Restu: 1.528 abitantis.

Total: 91.606

[eital] Estória

Caçris hue hundá polos romanus con el nombri Castra Caecilia nun prencipiu i aluspués se la huchearie Norba Caesarina. Probablementi sobri otrus assitamientus anterioris, ya que ena zona dessistin numerosus restus prestóricus.

[eital] Econumia

La ciá Caçris es una ciá albondu almenistrativa, puestu que en ella se hestionan casi tolos assuntus de la província a la que da nombri. Basa la su economia nel setol servícius prencipalmenti, mentris qu'el setol secundáriu nu es mu emportanti nesta ciá.

[eital] Conhuntu monumental

Nel añu 1986 hue hucheá Ciá Patrimoñu la Umaniá, pola su estraordinaria conserváncia el su cascu estóricu, huendu ogañu el cuartu conjuntu monumental de toa Uropa.

Herramientas presonalis
Espáciu nombris

Variantis
Acionis
Güiquipeandu
Herramientas
En otras palras