Géminu

Dendi Güiquipeya
Esti artícalu no tien huentis ni referencias
Los conteníus duosus debin sel corretamenti atijaus pa demuestral que no se trata de vestigacionis primarias.
Gémino de Rodas
Enhormación pressonal
Nombri de nacencia Γεμῖνος Ver y modificar los datos en Wikidata
Nombre en griego antiguo Γεμῖνος ὁ Ῥόδιος Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia c. 10 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Rodas (Grécia) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti c. 60 Ver y modificar los datos en Wikidata
valor desconocido Ver y modificar los datos en Wikidata
Lengua materna Griego antiguo Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Matemáticu, astrónomo y geógrafo Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Estoicismo Ver y modificar los datos en Wikidata

Géminu (en griegu Γεμῖνος) hue un astrónomu i matemáticu la Antigüeá.

Biografía[Edital | Editá'l códigu]

Mu escasinus son los datus referentis a la via desti autol. Se desconoci el lugal la su nacéncia, anque polo común se dis sel de Roda, pos, a lo menus, anduvu largu tiempu viviendu nella. Nacel lo bichó pal primel quartu el sigru primeru e. C., quiziá en Roda. Allí escomençaria los sus estuyus embahu los endirguis Posidoniu, del que deprenderia céncias, pingándusi de l’astronomia i las matemáticas. Nu le sedrian desconocias las ensiñáncias i las noveais científicas alehandrinas dendi pa la su isla.

El escrebieru la su obra prencipal, la Introdución a las cosas que brillan, es de esbariciosu dataeru, pos son poquinas las referéncias.

Cumu qualisquiel enteletual la epoca, aballaria pa Roma, quiziás endispués de bel conociu a Pompeyu dangún viahinu a la isla. Pol mé dél, se hadria cona ciaania romana.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Héminu escrebió al tentu temas astronómicus i matemáticus con propósitu devurgaeru. La su prencipal obra es la Εἰσαγωγή εἰς τὰ φαινόμενα "Introdución a las cosas que brillan" u "Introdución a los fenóminus", obra de continiu astronómicu. Amás dellas, s’alcuentran otras que nu s’án conselvau cumu la Ποσιδόνιου Μετεωρολογικῶν ἐξήγεσις "Espricación las custionis meteorolóhicas Posidóniu" i la Toria matemática.

La prencipal obra, la Εἰσαγωγή, s’á trasmitiu deviia en quinzi capítulus andi se has un bandeu essehéticu pol custionis astronómicas heneralis cumu el zodiacu, los clissis, el mes lunal, los cérculus la esfera celesti, ortus, movicionis los pranetas, la Luna, el Sol i la Tierra i tal i mas.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Dalcuerdu con el Liddel-Scott, esti autol alcibi la abreviatura Gem. del su nombri latinizau Geminus.

Biblografía[Edital | Editá'l códigu]

  • Arato, Fenómenos; Gémino, Introducción a los fenómenos, trad. E. Calderón Dorda, Mairil, Gredos, 1993.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.



Estoicismu

Vieja Estoa: Zenon de Cítiu · Perseu · Aristó · Esferu · Erilu · Cleanti · Crisipu · Zenón de Tarsu · Crati de Malu · Diógeni de Babilónia · Apolodoru · Antípatru de Tarsu


Estoa Meya: Panéciu · Dárdanu · Nesarcu · Écatu · Posidóniu · Diódotu · Géminu · Antípatru de Tiru · Atenodoru de Caná


Estoa tardia: Séneca · Cornutu · Musóniu Rufu · Ufrati  · Cleomedi · Epitetu · Ierocli · Sestu de Queronea · Rústicu · Marcu Uréliu · Apolóniu de Calcedónia


Guipal mas endirguis al tentu...