GnuLinEx

Dendi Güiquipeya
GnuLinEx
Desenroaol Equipu de desarrollu
de GNULinEx
Moelu de desenroamientu FOOS
Núcleu Linux
Crassi de núcleu Monolíticu
Entrihazi gráfica
por defetu
GNOME
Licencia GPL
Versión última
establi
11 de hebreru
de 2013
Estau atual Discontinuá
Página web www.linex.org

GnuLinEx es una distribución de software libri basá en Debian Linux.

Está apuchau pola Consegeria d'Infraestruturas i Desenroamientu Tecnológicu dela comunidá utónoma d'Estremaúra, siendu pioneru i secundau pol otrus olganismus púbricus i privaus del restu d'España. Duranti un periu considerabri e tiempu, la comuniá estremeña ofreció tamién apoyu a la d'Andaluzia (la cual s'ispiró en GnuLinex pa esarrollal Guadalinex) nel emprantaeru e solucionis abiertas en coléhius, alministración, ec.

La úrtima velsión estabri hue empuntá a internet el 9 d'Eneru de 2009, con Gnome 2.22, Xorg 7.3, i Kernel Debian-Lenny.

Prencipal software incluiu[Edital | Editá'l códigu]

En heneral, tolas velsionis gastan las siguientis apricacionis:

  1. Suite d'oficina e cóigu abiertu OpenOffice.org con :
    1. Procesaol de testus i eitol de HTML
    2. Pograma e cárculu
    3. Presentacionis
  2. Vezerus de correu eletrónicu i de USENET
  3. Escrucaol web, Iceweasel (Lenix), Firefox (2006), i Opera en velsionis anterioris a la 2006.
  4. Pogramas d'eición d'afotugráfias
    1. Gimp

Cabi destacal qu'el Linex Lenix gasta efetos Compiz i trai una tupa pogramas más que las velsionis anterioris de seri (Amule, Bittorrent Transmission, Amsn, Pidgin, Firestarter...), inque los nombris nu as siu estremeñizaus.

Escrucaol en Linex
Escrucaol en Linex

Vertuis[Edital | Editá'l códigu]

  1. Estabiliá
  2. Facil istalación
  3. Libri distribuieru i usu
  4. Práticamenti libri e virus enhormáticus
  5. Sin costis pol pagu e licéncias
  6. Adatación al español (los pogramas vinin arrepresentaus pol emportantis figuras la literatura, céncia, ec.)

Defetus[Edital | Editá'l códigu]

  1. En pocas tiendas se puei mercal un ordenaol con GnuLinEx preistalau. Esti "pobrema" es produtu los alcuerdus entri Microsoft i los fabricantis de hardware, nu e dengún sistema operativu.
  2. Los nombris duna tupa pogramas contenius ena distribución án siu chambaus pol otrus relacionaus con Estremaura, lo que puei hazel enteosu el usu u deprendiçahi en ocasionis, inque ena velsión 2004 s'á incluiu la posibiliá d'otal polos iconus i nombri orihinalis de tolas apricacionis incluias en GnuLinEx. De cualisquiel mó, albondus usuárius lo ven cumu una virtú, ya que les ayua a recuerdal las sus apricacionis preferias con nombris comunis i sin angricismus. Ena úrtima velsión de GNU Linex, los nombris nu ás siu estremeñizaus, haziendu mas acessibri el sistema operativu a los nu estremeñus.

Linex Colegius[Edital | Editá'l códigu]

Es una variación de GnuLinex orientá a los eucaoris. Está hormau pol tres perfilis d'usuáriu, ca unu dellus, pa un ciclu e primária. Tós están presonalizaus i llenus de contenius i software eucativu pa ca alunu.

Usuarius[Edital | Editá'l códigu]

En Mayu e 2003, s'abian distribuiu 200.000 CDs de LinEx de bardi pol mé los diárius localis, s'abian descargau 70.000 imahin del sistema operativu dendi el sitiu web la distribución. Alreol del 10% los abitantis d'Estremaura pudrian gastal LinEx.

Premius conseguíus[Edital | Editá'l códigu]

  • Prémiu que concei la Asociación de Usuarios de las Telecomunicaciones (AUTEL) al esarrollu e servícius avançaus de Tenulohias la Enhormación i la Comunicación (Otubri e 2002)
  • Prémiu la "Asociación de Usuarios Españoles de Linux (Hispalinux)" a la Hunta d'Estremaura, pol esarrollu e gnuLinEx (Noviembri e 2002)
  • Prémiu "Computerworld 2003" a la Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia la Hunta d'Estremaura pola criación de gnuLinEx (Marçu e 2003)
  • Prémiu "Vettonia, voz Castúa" al conseheru d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia, conceiu pola "Agrupación Extremeña de Alcorcón", pol esarrollu e gnuLinEx (Húniu e 2003)
  • Prémiu Uropeu la Enovación Rehional, Categoria e Socieá la Enhormación, otorgau pola Comisión Uropea nel marcu el Pograma Rehional Uropeu d'Acionis Enovaoras i entregau nel prenu el Comité las Rehionis, en Bruselas, el 22 d'Abril de 2004.

GnuLinEx enos Estitutus d'Educación Secundaria[Edital | Editá'l códigu]

Ogañu gnuLinEx s'alcuentra prencipalmenti enos estitutus púbricus d'eucáncia secundária la comuniá estremeña, cuentandu con un ordinaol (con gnuLinEx istalau) pol ca dos alunus u pol ca mesa, pa sel mas desatus.

Atijus p'ahuera[Edital | Editá'l códigu]