Anaecypris hispanica

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Harabugu)
Nesta página se gasta una ortografía destinta ala que normalmenti se gasta ena Güiquipedia.
Anaecypris hispanica
 (Jarabugu)
Anaecypris hispanica
Otrus nombris: {{{algotrasdenominacionis}}}
Destribución
Destribución de Anaecypris hispanica
Crassificación científica
Reinu
Animalia
Filu
Cordata
Crassi
Actinopterygii
Ordin
Cypriniformis
Familia
Cyprinidae
Géneru
Anaecypris
Especii
A. hispanica
Autol
Steindachner, 1866
Estau de conservación
Conservación deAnaecypris hispanica

El jarabugu (Anaecypris hispanica) es una aspeci de peci endémica en ríus tributarius del Guadiana, especialmenti en Estremaúra. S'enjalla en perigru d'estinción. Comu sinónimu, tamién se gasta, inque menus, Phoxinellus hispanicus.

Nu está craraenti relacionáu con otras especis de pecis, lo que jaði que se prantéin enimas sobri la su filiación, que angunus estabrecin con ciertas aspecis de Túniz u los Balcanis.

Nombri[Edital | Editá'l códigu]

El su nombri científicu, Anaecypris hispanica, senifica "Cipínidu (-cypris) del Guadiana (Anae-) en España (hispanica)".

Pelitasqui y hábitat[Edital | Editá'l códigu]

Es un ciprínidu chiqueninu, con argu menus de 10 cm de largol, con linia lateral incompreta u ausenti, lo que lo distingui de otrus ciprínidus. Las sus escamas son mu chiqueninas y se desprendin con facilidá. Tíni la quilla entri las aletas ventral y anal.

El su hábitat preferenti son zonas de aguas pelmanentis, poca corrienti y con abundanti vegetación acuática.

Aspeci amenazá[Edital | Editá'l códigu]

Debujinu el Jarabugu.

Está amenazáu pol mé la costrucción d'embalsis y la entroducción d'aspecis alóctonas pa la su pesca deportiva cumu el blablá, el luciu u la carpa.

La Unión Uropea tíni esta aspeci catalogá cumu aspeci d'atención especial (Anexu II 'e la directiva sobri conselvación de fauna y frora silvestri -1992-). El catálogu nacional español la encrúi ena categoría 'e vulnerabri (Ordin del Ministeriu español de Meyu Ambienti de 21 de octubri de 2002) y la Junta d'Estremaúra la tíni decrará aspeci en peligru d'estinción (13-3-2001). Igual protección le atorgan las autoridáis regionalis de Castilla La Mancha.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]