Hi

Dendi Güiquipeya
Esti endilgui sobri Hi es el númeru 700 ena Güiquipeya!
Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Hi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu

La hi [ˈhɪ] es el nombri la vigesimussegunda letra el alfabetu griegu.

La grafia mayúscula es Χ i la menúscula χ.

El nombri que tuvu esta letra en griegu antíguu hue χῖ [khíː]. El nombri en griegu muelnu es χι [ˈçi]. No tuvu equivaléncia en latín, pos se trascrebia con el dígrafu ch.

La prenunciación desta letra á variau a lo largu los tiempus. A lo primeru esti sinu se gastó pa asseñalal el fonema oclusivu sordu aspirau /kh/ ena huerça los dialeutus. Endispués el son se hue fricativizandu en favol de la velal /x/. Dos son los alófonus que tien nel griegu dagañu, unu velal [x] gastau delantri [a], [o], [u] i otru palatal [ç] bichau delantri [e] i [i]: άγχος [ˈɑŋxos], χέρι [ˈçeɾi].

Pol mé las palras griegas el sul Itália que gastaban la hi pa trascrebil el grupu ks, i no [kh], el latín alquirió tala letra tamién con essi mesmu valol.

Crismón.

El sinu X hue mu freqüenti ena tradición manuscrita meyeval pa abrevial la seqüéncia christ-, en parabras comu cristianu. En ingrés s’acontina gastandu p’abrevial Christmas: Xmas “Naviá”. Junta la ro, tamién era un holma mu freqüenti d’abrevial Χριστός ΧΡ “Cristu”.

Nel IPA, la grafia menúscula la hi se gasta pa asseñalal el son uvulal fricativu sordu [χ].

Ena numeración griega, el sinu se gasta con el valol de 600 (χ’).

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.