Méjicu

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Méhicu)
Estados Unidos Mexicanos
Estaus Unius Mejicanus
Bandera de Méjicu Escú de Méjicu
(En detalli) (En detalli)
Lema nacional: (non tien)
Sítiu de Méjicu
Lengua oficial castellanu1
Capital Ciá de Méjicu
Presienti el guviernu Andrés Manuel López Obrador
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Puestu 14º
1.984.375 qm²
1,04%
Puebración
 - Total (2015)
 - Densiá
Puestu 11º
119.530.753
60 ab/qm²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Puestu 14º
1.026.340 millonis de US$
24.803 US$
Monea pesu ($, $MX)2
Zona orária
 en vranu
CET (UTC-1)3
CEST (UTC-2)3
Inu Inu nacional mejicanu
Domiñu Internet .mx
Coigu telefónicu +52
Biembru de: ONU, OTAN, OCDE, OSCE

1 Méjicu non tien luenga oficial. Las leis mejicanas izin que las 62 luengas endígenas que se palran mas el español son válias.

Estaus Uníus Mejicanus hthɑw zuˈniwɦ mɛɦiˈkanʊh] o tamién Méjicu [ˈmɛɦikʊ] es un país assitiau en América el Norti. Está hormau pol 32 estaus, un destritu federal i angunus otrus territórius insularis. Es una repúbrica presiencialista i federal.

Origin el su nombri[Edital | Editá'l códigu]

El nombri de Méjicu provién de la lengua nahuatl. La idea mas comun es que senifica en estremeñu Lugal nel ombrigu la luna. Otra prupuesta izía qu'el nombri ebía senifical Lugar de Mexihtli, es izil, de Huitzilopochtli, pues Mexihtli era uno de los sus nombris alternativus. Esti era un dios de los astecas.

Gobielnu i política[Edital | Editá'l códigu]

Estaus Uníus Mejicanus es una repúbrica costitucional, presiencial i federal. El su gobielnu tien unus poeris limitaus, numeraus ena Costitución los Estaus Unius Mejicanus. El Pudel Ejecutivu Federal residi ena Presiencia de la Repúbrica. Es ejerciu por el presienti, jefi d'Estau i de gobielnu al mesmo tiempu. El presienti tien la facultá de nombral a los tetularis de las secretarias d'Estau, que son por essu entegrantis del gabineti presiencial. El mandatu del presienti dura namás seis añus, i no dessisti la posibiliá de releción ni vicepresienti. Nel casu que un presienti de la Repúbrica no puea acabijal el su mandatu, la presiencia enterina quea en manos de la pressona electa por el Congreso, o nel su caso, por la Comisión Permanente. Dendi el 1 diziembri del añu 2018, esti cargu es ejerciu por Andrés Manuel López Obrador.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

La geografia el área continental es acientá ena zona de ponienti i salienti, ondi están assitiás las Montañas de la Sierra Mairi Ociental. Ena zona noresti si localizan la Sierra Mairi Oriental i ena región suroesti esmiença la Sierra Mairi el sul.

Al norti las dos sierras continentalis s'ajuntan con Estaus Uñius i esmiençan Las Rocallosas; al Sul chocan con l'Oceanu Pacíficu i hazi lindi con Guatemala i Belici; al Esti s'alcuentra el Golfu de Méjicu, i al Oesti, el Océanu Pacíficu.

Frora i fauna[Edital | Editá'l códigu]

Gran parti el su territóriu tien arvus pa esprotación maeera, comu el pinu i el cedru. Tamién ai grandis disiertus i bosquis.

La fauna es comparanti a la d'Estaus Unius: Osus, lobus, coyotis, lionis americanus, pumas, pavus bravius... I nel sul del país tamién mu aparecia a los paisis de América Central comu jaguaris, monus, quetçalis, guacamayus, tigriyus, ec... Comu es un país mu grandi, ai albonda varieá de espéciis polos cámbius entri climis deferentis.

Devisión política[Edital | Editá'l códigu]

Méjicu está deviiu en 31 estaus i un distritu federal, ca estau está deviia en várias municipius i el distritu federal en 16 delegacionih

Códigu
ISO 3166-2
Estado Capital
AGU Aguascalientes Aguascalientes
BCN Baja California Mexicali
BCS Baja California Sur La Pas
CAM Campeche San Francisco de Campeche
CHP Chiapas Tuxtla Gutiérrez
CHH Chihuahua Chihuahua
COA Coahuila Saltillo
COL Colima Colima
DUR Durango Victoria de Durango
GUA Guanajuato Guanajuato
GRO Guerrero Chilpancingo
HID Hidalgo Pachuca
JAL Jalisco Guadalajara (Méjicu)
MEX Méjicu Toluca
MIC Michoacán Morelia
MOR Morelos Cuernavaca
NAY Nayarit Tepic
NLE Nuevu León Monterrey
OAX Oaxaca Oaxaca
PUE Puebla Puebla de Zaragoza
QUE Querétaro Santiago de Querétaro
ROO Quintana Roo Chetumal
SLP San Luis Potosí San Luis Potosí
SIN Sinaloa Culiacán
SON Sonora Hermosillo
TAB Tabascu Villahermosa
TAM Tamaulipas Ciá Victoria
TLA Tlaxcala Tlaxcala de Xicoténcatl
VER Veracruz Xalapa
YUC Yucatán Méria
ZAC Zacatecas Zacatecas
CMX Ciá de Méjicu ----

Luengas[Edital | Editá'l códigu]

En Méjicu ái 63 luengas oficialis, peru no en tol territóriu. El español es palráu pol 98% la puebración en tol país.


Paisis d'América
Aití | Antígua i Barbua | Argentina | Baamas | Barbaus | Belici | Bolívia | Brasil | Canadá | Chili | Colómbia | Costa Rica | Cuba | Dominica | Equadol | El Salvaol | Estaus Unius | Grenada | Guatemala | Guyana | Honduras | Méjicu | Nicarágua | Panamá | Paraguai | Perú | Repúbrica Dominicana | Santa Luzia | San Vicenti i las Granainas | San Cristobal i Ñevis | Surinam | Triniá i Tobagu | Uruguai | Veneçuela | Jamaica

Posesionis: Anguilla | Clipperton | Guaalupi | Guayana Francesa | Groenlándia | Islas Bermuas | Islas Caicus | Islas Caimán | Islas Malvinas | Islas Sandwich el Sul | Islas Turquas | Montserrat | Martinica | Puertu Ricu | Shag Rocks