Múnich

Dendi Güiquipeya
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Múnich
País Alemaña
Estau federau Baviera
Nombri oficial München
Nombri estremeñu Múnich
Puebración 1.512.491 ab. (2022)
Densiá 4.868 ab./qm²
Hentilíciu Muniqués
Coigu postal 80331–81929, 85540
Páhina web stadt.muenchen.de

Múnich (prenunciau München Prantilla:IPA en alemán i Minga en dialetu bávaru) es la capital el Estau federau e Baviera i, al atrás de Berlín i Amburgu, la tercel ciá d'Alemaña.

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

La ciá s´alcuentra assitiá al marhi nel riu Isar, al sul d'Alemaña.

La su cimera es el Warnberg, assitiau nel decimunovenu distritu (Thalkirchen-Obersendling-Forstenried-Fürstenried-Solln), con una artura e 519m. La cuta mas baha, de 492m, s'alcuentra al norti, nel distritu e Feldmoching.

Riu Isar trascurri pola ciá duranti un total de 13,7 qm., entrandu pol el suloesti i saliendu pol el noresti. Nel riu se puein alcuentral varias islas, cumu pol sabulugal la Museuminsel (Isla el Museu), llamá asina polque nella están assitiaus el Deutsches Museum (Museu la Estoria la Céncia i la Ténica Alemana), u la cercana Praterinsel.

Alreol de la ciá desistin una tupa lagus, de los cualis se puein destacal l'Ammersee, el Wörthsee i el Starnberger See.

Nesti úrtimu lagu tiini la su nacéncia el riu Würm, que huntu al Hachinger Bach i los deferentis canalis de riu Isar, bañan la ciá. Peru aún asina, la mayol parti los defius de riu Isar que pasaban pol el centru huerun canalizaus u ensecaus ebiu a las obras el metru i el ferrocarril.

Distritus de Múnich[Edital | Editá'l códigu]

Distritus de Múnich


1.Altstadt-Lehel
2.Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt
3.Maxvorstadt
4.Schwabing-West
5.Au-Haidhausen
6.Sendling
7.Sendling-Westpark
8.Schwanthalerhöhe
9.Nuehausen-Nymphenburg
10.Moosach
11.Milbertshofen-Am Hart
12.Schwabing-Freimann
13.Bogenhausen
14.Berg am Laim
15.Trudering-Riem
16.Ramersdorf-Perlach
17.Obergiesing
18.Untergiesing-Harlaching
19.Fürstenried-Solln
20.Hadern
21.Pasing-Obermenzing
22.Aubing
23.Allach-Untermenzing
24.Feldmoching-Hasenbergl
25.Laim

Múnich es un moernu centru económicu. BMW (Bayerische Motoren Werke) i Siemens AG tiinin aquí la su sei prencipal. El gobielnu local homenta el esarrollu e la endustria d'arta tenulohia i proyeutus d'envestigación enus ámbitus de la bioluhia i las tenulohias de la enhormación.

La ciá i las sus aldehueras horman una e las rehionis con mayol concentración de riqueça nel mundu.

Devisionis[Edital | Editá'l códigu]

Múnich está devidia en 25 distritus:

Allach-Untermenzing, Altstadt-Lehel, Aubing-Lochhausen-Langwied, Au-Haidhausen, Berg am Laim, Bogenhausen, Feldmoching-Hasenbergl, Hadern, Laim, Ludwigsvorstadt-Isarvorstadt, Maxvorstadt, Milbertshofen-Am Hart, Moosach, Neuhausen-Nymphenburg, Obergiesing, Pasing-Obermenzing, Ramersdorf-Perlach, Schwabing-Freimann, Schwabing-West, Schwanthalerhöhe, Sendling, Sendling-Westpark, Thalkirchen-Obersendling-Forstenried-Fürstenried-Solln, Trudering-Riem y Untergiesing-Harlaching.

Ayuntamientu

Ciais ermanás[Edital | Editá'l códigu]

  • Burdeus, Fráncia, (endi 1964)
  • Cincinnati, Estaus Uñius, (endi 1989)
  • Edimburgu, Escocia, (endi 1954)
  • Harare, Zimbabwe, (endi 1996)
  • Kiev, Ucraña, (endi 1989)
  • Sapporo, Hapón, (endi 1972)
  • Verona, Itália, (endi 1960)

Trasportis[Edital | Editá'l códigu]

Cumu abati-tolas ciais alemanas, Múnich cuenta con un güen sistema e transporti púbricu.

El aerupuertu Franz Josef Strauss de Múnich es el segunderu el pais, superau únicamenti pol el de Fráncfort del Meno. Pa dil endi el aerupuertu al centru la ciá gasta el Tren Liheru (línias S1 u S8). El tren te lleva a Marienplatz u a cualisquiel estación entri la Hauptbahnhof i la Ostbahnhof. El aerupuertu está ena zona 4, polo qu´el billeti endi allí a la zona 1 cuesta 8,80 Euro (tarda unus 40 minutus). El taxi entri el aerupuertu i el centru e la ciá cuesta unus 60 Euro.

Correol d'imahin[Edital | Editá'l códigu]

Atihus esternus[Edital | Editá'l códigu]