Mario Roso de Luna

Dendi Güiquipeya
Sartal a: Güiquipeandu, Landeal

Mario Roso de Luna hue un escrebiol, masón, astrúnomu, periodista i teúsofu español, naciu en Logrosán (Caçris,Estremaura) nel añu 1872 i falleciu en Madril en 1931.

Continius

[eital] Biugrafia

Cunociu cumu el magu rohu de Logrosan se efinia a si mesmu cumu teúsofu i ateneísta. Hue en efeutu mienbru del ateneu de Madril ondi cunociu a presonalidais empoltantis dela epuca cumu Miguel de Unamuno o Valle Inclan. Cumu teúsofu labutó ena traución de las obras de Elena Blavatsky i escrebió una larga serie e librus al tentu los temas crasicus de la teusofia. Nel añu 1893 descubrió el cometa que dendi altoncis tieni el su nombri. Tamién lu tieni el istitutu del su puebru, Logrosan (IES Mario Roso de Luna), una calli de Caçris i algotra e Méria. Labutó ena arrecohia e romancis i algotras traicionis popularis estremeñas.

[eital] Obras

Ena su obra Roso de luna aplicó la doctrina teúsofica[1] a una tupa de temas cumu la musica, la sessolohia, mitoluhia precolombina, etc. A enfruenciau a algotrus escrebioris cumu Fernando Sánchez Dragó nel su libru Gargoris y Habidis.

  • El libru que mata a la muerti.
  • Dendi Sevilla al Yucatán.
  • Nel umbral del misteriu.
  • El tesoru los lagus de Somieu.

[eital] Huentis

  1. La su obra nu s'entiedi sin los prencipius de la teusofia.

[eital] Atihus estelnus

Herramientas presonalis
Espáciu nombris

Variantis
Acionis
Güiquipeandu
Herramientas
En otras palras