Pelog

Dendi Güiquipeya
Nesta página se gasta una ortografía destinta ala que normalmenti se gasta ena Güiquipedia.
Agora ain pessonas trebajandu nesti artícalu
Por causa d'estu, puein faltal conteníus o avel marrus en el hormatu. Has el favol, enantis de hazel qualquiera muación, vai-ti ala carava a tentu d'esti artícalu pa poel cordinal la su redación.


Pelog es una las dos escalas essencialis de la música gamelan. La otra escala usá típicaenti es la slendro. Pelog tiini sieti notas, peru muchus conjuntus gamelan namás que tiinin tecras pa cincu de los tonus. Jata en conjuntus que tiinin tolas sieti notas, muchas piezas musicalis namás que usan una subbalburda con cincu notas.

Afinación[Edital | Editá'l códigu]

Ya que la afinación faría tantu en isla en isla, lugal en lugal u jata dun gamelan a otru, nu es fácil caracteriðalla en télminus d'intervalus. Una aproximación pue desprical los sieti graus del pelog de Java central cumu una subbalburda d'una escala de nuevi tonus equidistantis temperá. Un análisis de 27 gamelan de la zona reveló una preferencia pol essi sistema.

Cumu en el slendro, pol mucha variación que haiga, nu hay apeninas endrentu un gamelan. Nu es el casu de Bali, andi se jaðin los mesmus batimientus d'intelferencia qu'en el slendro.

Nombris de las notas en Java[Edital | Editá'l códigu]

Las notas la escala se puen llamal de diferentis jolmas; En Java, una jolma mu común es el usíu númirus (a menú llamáus polos sus nombris en javanés, sobri to de jolma abreviá. Otra jolma más antiga usa nombris deriváus de los de partis del cuerpu. Dambus los dos sistemas tínin las mesmas designacionis pal 5 y el 6.

Number Númiru javanés Nombri traicional
Nombri enteru Nombri abreviáu Nombri enteru Senificáncia literal
1 siji ji Ben cabbeza
2 loro ro Gulu cuellu
3 telu lu Dhadha pechu
4 papat pat pelog
5 lima ma lima manu (cincu déus)
6 enem nem nem desconocíu
7 pitu pi barang cosa