Província de Sória
Dendi Güiquipeya
|
|
|||
| Asiahamientu | |||
|---|---|---|---|
| Datus estaísticus | |||
| Capital | Sória | ||
| Comuniá Autúnoma | Castilla i Lión | ||
| Supifícii - total - % d'España |
Puestu núm. 23 10.303 qm² 2,04% |
||
| Puebración - Total (2005) - % de España - Densiá |
Puestu núm 38 92.773 0,21% 9,00 ab./qm² |
||
| Hentilíciu | --- | ||
| Coigu postal | 42 | ||
| ISO 3166-2 | ES-SO | ||
| Representación palramentária - Congressu - Senau |
2 escañus 4 escañus |
||
| Diputación de Sória | |||
Sória es una província asiahá nel centru d'España, ena parti esti la Comuniá Autónuma e Castilla i Lión.
Arraya colas províncias de La Rioha, Çaragoça, Guadalahara, Segóvia i Burgus. La su superfici es de 10.287 qm².
Sória es la província española menus puebrá, con una densiá s'alreol los 9 abitantis/qm²: una las minoris la Uñón Uropea. La puebración total la província es de 93.503 ab. (2006), de los cualis el 40% vivin ena capital, Sória.
La província tieni 183 municipius, de los cualis cerca la metá son puebrus con menus de 100 vizinus, solu 12 dellus tienin mas de 1.000 abitantis i solu Almazán, El Burgo de Osma-Ciudad de Osma, i Sória capital superan los 5.000 abitantis.
Se deferéncian nella dos grandis comarcas: la Tierra de Ágreda, con capital en Ágreda, al esti arrayandu con Aragón i presiia pol Moncayo, zona e güertas i esboçus, i la Meseta Soriana, tierra e cerealis i remolacha ena vega e Dueru.
Es mestel resartal la zona norti, enos arrayus con La Rioha, zona probi i escabriosa, inque con emportantis recursus d'initas, i la Zona de Pinares, onde están asiahaus los Picos de Urbión, lugal de nacéncia el Dueru i la mítica Laguna Negra, que sirvió d'ispiración a Antonio Machado pal su puema La tierra de Alvar González.
Continius |
[eital] Gastrunomia
- Mantequilla de Soria, mantequilla con denominación d'orihin conseguia pol pasteuriçación de nata proceenti de lechi e vaca, de raças frisona, parda alpina u e crucis entri sí, d'esplotacionis lecheras la província e Sória, hundamentalmenti e la zona d'El Valle.
- Las Migas Pastorilis
[eital] Recursus del susuelu
Enos puebrus de Villarijo i Yanguas, al norti la província, furrulaban dos balneárius. En Santa Cruz de Yanguas se trataba carbón.
[eital] Comarcas
Los 183 municipius sorianus s'alcuentran asiahaus en sieti comarcas:
- Comarca de Pinares
- Tierras Altas (Sória)
- Tierras del Burgo
- Comarca de Soria
- Campo de Gómara
- Comarca de Almazán
- Tierra de Medinaceli
[eital] Municipius emportantis
- Almazán (5.727 ab)
- El Burgo de Osma (5.055 ab)
- Ólvega (3.484 ab)
- San Esteban de Gormaz (3.263 ab)
- Ágreda (3.212 ab)
- San Leonardo de Yagüe (2.294 ab)
- Covaleda (1.992 ab)
- Arcos de Jalón (1.863 ab)
- Golmayo (1.527 ab)
- Duruelo de la Sierra (1.473 ab)
- Berlanga de Duero (1.080 ab)
[eital] Atihus
- Diario de un burgense. Blog d'El Burgo de Osma
- Pran d'Atuación Específicu pa Sória
- Web de los Centrus Sorianus huera la província
- Mapa los centrus eucativus de província e Sória
- Web de la puebración de Torreandaluz
- Web de la villa e Barca
- Web del puebru e Madruédano
- Sorianos. Puertal al tentu Sória
- Santa Cruz de Yanguas, un puebru e Sória
- Blog al tentu la província e Sória
- Sória Puebru a Puebru
- Tolos puebrus la província e Sória