Provincias d'España

Dendi Güiquipeya
Mapa provincial d'España

La província es una devisión territorial d'España, d'alcuerdu cola Costitución española.

Ogañu, en España ai 50 províncias, que comprendin la totaliá el territóriu español, i las ciais autúnomas de Ceuta i Melilla.

Preceentis: los primerus proyeutus de devisión provincial[Edital | Editá'l códigu]

El rehormismu borbónicu hizu angunus cámbeus ena olganiçación políticu-territorial d'España, cumu el criaeru e las audéncias i entendéncias. Sin embargu, acontinaban prevaleciendu en gran miia las devisionis hereás de los Habsburgo, con territórius d'estensión desigual i con varius encravis dunas províncias en otras. Pa remeyal estu, los elustraus propusierun una devisión racional del Reinu. El primel proyeutu sériu hue el criau entri 1799 i 1805 pol superintendenti e Hazienda Miguel Cayetano Soler. Sin embargu, los pobremas políticus de los añus en que se elaboró el proyeutu nu premitierun la su realización, que hue retomau polas Cortis de Cádis pocu aluspués.

Duranti la ocupación francesa, José Bonaparte, pol Rial Decretu e 17 d'Abril de 1810, crió una nueva olganización alministrativa i territorial, carcá el moelu e departamentus francesis: consistia ena devisión del pais nuna seri e prefeturas i su-prefeturas qu'eliminaban las devisionis alministrativas del Antigu Réhimin. Nu ostanti, esta nueva devisión abati nu hue operativa pos esti gobielnu tan solu controlaba una pequeña parti el territóriu español, i, pol otra parti, Napoleón praneaba la encorporación a Fráncia e las tierras al norti d'Ebru.

Pola su parti, las Cortis de Cadis retomaban en 1812 los proyeutus de los elustraus: decretarun la supresión de los antigus reinus, províncias i entendéncias en que se deviia España, i hizun una nueva devisión del pais en províncias, regulariçá i racionaliçá. Sin embargu, el proyeutu nu puu chegal a apricalsi, pos la güerta a España el asolutismu e la manu e Fernando VII ehó sin efetus esta devisión provincial, al abolil en 1814 la Costitución de Cadis, gorviéndusi al esquema pulíticu-alministrativu el Antigu Réhimin. Duranti el Trieniu Liberal (1820-1823) se gorveria a establecel la devisión provincial ensayá polas Cortis de Cadis, peru sedria e nuevu suprimia pol Fernando VII al arrecuperal el puel asolutu. La olganización provincial definitiva sedria adotá aluspués la muerti d'ésti en 1833, al asumil la Rehéncia la su esposa María Cristina de Borbón, con apoyu los liberalis.

Aspetus hurídicus[Edital | Editá'l códigu]

Orihin i previsionis costitucionalis[Edital | Editá'l códigu]

Densiais de puebración de las províncias españolas nel añu 1857
Densiais de puebración de las províncias españolas nel añu 2007

La devisión provincial atual hue ideá en 1833 pol Javier de Burgos sobri los arrayus los antigus reinus ispánicus, basándusi enos idealis igualitarius i centraliçaoris del Nuevu Réhimin sulhiu pola Revolución Francesa. S'estableció oficialmenti cumu devisión provincial d'España meyanti Rial Decretu e 30 e Noviembri. Esta devisión acontina básicamenti vihenti, ecetu pol pequeñus ahustis territorialis enos añus enmeyatamenti posterioris i cola ececión del decretu-lei promulgau pol diretóriu e Miguel Primo de Rivera el 21 e Setiembri e 1927 pol que se deviin las islas Canárias en las dos províncias atualis.

La vihenti Costitución española arrecohi la devisión provincial del Estau, al establecel qu'ésti «s'olganiça territorialmenti en monicípius, en províncias i enas Comuniais Autúnomas que se costituyan. Toas estas entiais goçan d'autunomia pala hestión los sus respetivus enteresis».

Amás, el artículu 141.1 de la Costitución española defini la província cumu la «entiá local con presonaliá hurídica propia, detelminá pola agrupación de monicípius i devisión territorial pal cumprimientu las ativiais del Estau».

La Costitución tamién gasta a las províncias cumu basi el establecimientu las Comuniais Autúnomas. Pol sabulugal, el artículu 143 izi que «...las províncias arrayantis con caraterísticas estóricas, curturalis i económicas cumunis, los territórius insularis i las províncias con entiá rehional estórica pudrán aceel al su autugobielnu i costituilsi en Comuniais Autúnomas». D'esti mó, en España desistin Comuniais Autúnomas pruriprovincialis (es izil, hormás pol várias províncias) i uniprovincialis (es izil, hormás pol una sola província).

Pol otra parti, se toma a la província cumu cercuscrición a efetus de las elecionis heneralis al Congresu los Diputaus i el Senau.

Olganiçación alministrativa[Edital | Editá'l códigu]

Variación demográfica las províncias españolas duranti el sigru XX
Variación demográfica las províncias españolas entri 1981 i 2005

Con caratel ordináriu, el gobielnu i el alministraeru autúnomu e ca província correspondin a la su Diputación Provincial.

Sin embargu, desistin diversus rehíminis deferentis del ordináriu:

  • Las Comuniais Autúnomas uniprovincialis i la Foral de Navarra asumin las competéncias, meyus i recursus que correspondin nel réhimin ordináriu a las Diputacionis Provincialis.
  • Las Comuniais Autúnomas ensularis (Canárias i Islas Balearis) goçan de Cabildus u Consehus ensularis.
  • En Pais Vascu, las Diputacionis Foralis de los territórius estóricus (es izil, las entiais enas que, a la su vezi, se devii territorialmenti la Comuniá Autúnoma e Pais Vascu) asumin las competéncias de las Diputacionis Provincialis, asín cumu las demas que les correspondi cumu ólganus foralis en virtú el Estatutu d'Autunomia pa Pais Vascu.

Aspetus estaísticus[Edital | Editá'l códigu]

Dendi 2003 i pa finis estaísticus, basás enas normativas uropeas i fihás pola Eurostat, s'alcuentran las uniais NUTS en vigol ena Uñión Uropea. Las 50 províncias españolas i las dos ciais autúnomas (Ceuta i Melilla) s'alcuentran crasificás enos nivelis NUTS-3.

Tabra e províncias[Edital | Editá'l códigu]

Ena siguienti tabra se listan alfabéticamenti tolas províncias, la su capital, la comuniá autúnoma a la que preteneci i la lista los sus monicípius.

Província Capital Comuniá autúnoma
Álava Vitória Pais Vascu
Albaceti Albaceti Castilla-La Mancha
Alicanti Alicanti Comuniá Valenciana
Almería Almeria Andaluzia
Asturias Ovieu Prencipau d'Astúrias
Ávila Ávila Castilla i León
Badajós Badajós Estremaúra
Barcelona Barcelona Cataluña
Burgus Burgus Castilla i León
Caçris Caçris Estremaúra
Cadis Cadis Andaluzia
Cantabria Santandel Cantabria
Castellón Castellón dela Prana Comunidá Valenciana
Ciá Real Ciá Real Castilla-La Mancha
Córduba Córduba Andaluzia
La Coruña La Coruña Galicia
Cuenca Cuenca Castilla-La Mancha
Herona Herona Cataluña
Graná Graná Andaluzia
Guadalajara Guadalajara Castilla-La Mancha
Guipúscoa San Sebastián Pais Vascu
Güerva Güerva Andaluzia
Güesca Güesca Aragón
Islas Balearis Palma de Mallorca Islas Balearis
Haén Haén Andaluzia
León León Castilla i León
Léria Léria Cataluña
Lugu Lugu Galícia
Madril Madril Comuniá e Madril
Málaga Málaga Andalucia
Múrcia Múrcia Región de Murcia
Navarra Pamplona Comuniá Foral de Navarra
Orensi Orensi Galícia
Paléncia Paléncia Castilla i León
Las Palmas de Gran Canaria Las Palmas de Gran Canaria Canarias
Pontevedra Pontevedra Galícia
La Rioha Logroñu La Rioha
Salamanca Salamanca Castilla i León
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Canarias
Segóvia Segóvia Castilla i León
Sevilla Sevilla Andaluzia
Sória Sória Castilla i León
Tarragona Tarragona Cataluña
Teruel Teruel Aragón
Toleu Toleu Castilla-La Mancha
Valéncia Valéncia Comuniá Valenciana
Valladolís Valladolís Castilla i León
Vizcaya Bilbau Pais Vascu
Çamora Çamora Castilla i León
Çaragoça Çaragoça Aragón

Las ciais de Ceuta i Melilla nu están integrás ena olganización provincial, sinu costituias en Ciais Autúnomas con arreglu a los sus propius Estatutus d'Autunomia.

Tamién guipal[Edital | Editá'l códigu]

Atihus[Edital | Editá'l códigu]