Rotacismu
Dendi Güiquipeya
En lingüística, cámbiu a r.
El télminu procei del nombri la letra ρ griega "ῥῶ". En fonética el rotacismu es el cámbiu dun son a r pol destintus motivus, anque el prencipal es el bichu nel mó el prenunciaeru las consonantis alviolaris. Desti heitu sonis cumu [s], [z], [d], [t] u [l] puein chambal el mó articulación i gorvelsi vribantis.
Continius |
[eital] Rotacismu en latín
La luenga latina, enos tiempus preliterárius (segunda metá el sigru IV e. C.), esprimentó el fenóminu típicu rotacismu, ondi el son [s] entrivocálicu se sonorizó en [z] (estayu del qualu nu dessistin testimoñus) i daí muó pa [ɾ]. Esti chambu fonéticu tuvu consecuéncias morfolóhicas ena flessión los verbus i nombris, diéndusi fenóminus analohia pa regularizal los mollanqueus prevocaus enos paradimas. Assina, velequí, una parabra como amor, ~is esprimentó la siguienti volución:
- Epoca el prerrotacismu: nom.: amos; hen.: amosis.
- Epoca el rotacismu: nom.: amos; hen.: amoris.
- Epoca crássica: nom.: amor; hen.: amoris. S’á produciu una analohia dendi los casus oblíquus al nominativu con abreviación l’úrtima vocal: amorem, amoris, amori → amor.
Enos verbus aconteció de maea apaicia. Ondi mihol s’alvierti es nel verbu sum, es, esse, fui, cuyu tema prenu es- de que quea entri vocalis esprimenta rotacismu: impref. es|a-m → eram, es|a-s → erās.
Ena derivación, parabras con el prefihu dis- tamién esprimentarun rotacismu: *disemo (de emo) > dirimo, *dishabeo (de habeo) > diribeo.
[eital] Rotacismu en ingrés
La luenga ingressa cuenta tamién con ciertu númiru parabras ondi á bistu rotacismu. El ehempru mas craru es el dessistenti entri was "hui" i were "huimus". Amás, ena luenga palrá el son [t] en contestus sonorus (entri vocalis u alantri duna líquia) muan con frecuencia a [ɾ], en ingrés "flap t": little [ˈlɪɾl], bottle [ˈbɒɾl], matter [ˈmæɾəɾ].
[eital] Rotacismu en griegu
Ena volución al griegu muelnu s’á dau rotacismu el son [l] en pusición emplotiva: ήρθε, ήρθαμε. Dessistin variantis alofónicas cumu αδελφός/αδερφός ondi los própius palrantis consieran mihol iziu la holma con λ que con ρ.
[eital] Rotacismu en gallegu-purtugués i astulionés
Lo mesmu en gallegu qu’en purtugués dessistió un rotacismu enos grupus d’oclusiva + l, talis cumu pl, bl i cl prencipalmenti: prazer (purt.)/pracer (gall.), praça (purt)./praza (gall.), obrigar, escravo. Esti mesmu rotacismu, con mayol ficança, hue el que se destendió pol lionés, la fala de Xálima i el estremeñu.
[eital] Rotacismu en andalús
Nel andalús, cumu palra meriyonal, cuenta con el rotacismu el son [l] emplotivu quandu nu es final assolutu parabra: arbañì, arto, sartà, gorbè. El rotacismu afeta tamién al artículu masculinu en singulal: er coxe, tor mundo. Tamién dessisti rotacismu de [n] delantri dotra nasal cumu en cormigo u irmediato i de [u] nel elimentu compositivu auto-: artobía, artocà, artopihta.
[eital] Rotacismu en castellanu
El castellanu coloquial cuenta con ralinus ehemprus rotacismu, anque el prencipal es el de [z] delantri de consonanti sonora: mirmo pol mismo, lor dos pol los dos. Un usiu mas destendiu es el rotacismu la –d final los emperativus, alquiriendu la mesma holma qu’el infinitivu: cantar pol cantad, correr pol corred.
[eital] Rotacismu n’estremeñu
El rotacismu n’estremeñu se prouci en tres contestus:
- Oclusiva + l. Esti es el tipu própiu las palras ocientalis la pinínsula, dau en gallegu-purtugués, lionés i ena fala Xálima. Se da enas cominacionis bl, pl, gl i cl: brancu, praça, esprical, pranta, grória, gángriu, cravel, encraval. Amás, se da cona fricativa f: frauta, frol.
- Emplotiva l. Esti es el tipu própiu las palras meriyonalis. Anque nu es tan huerti cumu n’andalú es frecuenti en estremeñu, prevocandu albondas duas nel escrebieru: artu, argamula, güerta.
- Proceenti de [z]. Es el menus desarrollau tipu rotacismu, dau apeninas nangunas zonas el norti cacereñu i dau nangunas lessicalizacionis. El puebru que mihol representa esti tipu rotacismu (de la mesma naturaleza qu’el latinu) es Villamiel. Se trata dun rasgu dialeutal: allí ondi en estremeñu nolmativu dessisti [z] u [h] s’atopa un son [ɾ], v. gr.: derocupá, lar enáguas, lor ochu, deraculá. Quiziá de mayol usiu es el dau delantri oclusiva sonora en numerosus puntus la heografia estremeña: lor deos, añurgá.
Chascus mu ralinus son los de rotacismu de [l] esplotiva u los de [ð]: aguariha < *aguadiha, paneru < panel, perigayu < piel.