Semónidi

Dendi Güiquipeya

Semónidi (en gr. Σιμωνίδης) hue un yambógrafu, elehíacu i cantautol griegu.

Via[Edital | Editá'l códigu]

Lo tocanti a la pressona Semónidi se conoci pol mé la Suda i poquininus son los datus qu’ella da. Era natural la isla de Samu, isla cicládica, peru endispués aballaria pa la coloña sámia d’Amorgu (veloí el moti ὁ Ἀμοργῖνος). Afroreció pal 630 e. C. Se desconoci la fecha la su muerti i otrus rasgus la su via.

Obra[Edital | Editá'l códigu]

Dalcuerdu cona Suda, Semónidi escrebió elehias en dos librus i comenta qu’angunus assiguran sel el primeru en bichal yambus. Gastó el dialeutu hónicu enos sus puemas.

De la su obra se conselvan en mu güen estau menus abati 200 velsus, cuyus el puema mas largu es un yambu misóhinu andi se has un catálogu los tipus muheris

Los mesmitu qu’Arquílocu, Semónidi gastó el yambu pa ponel en velgüença i satirizal. Enos framentus elehíacus Semónidi canta con tristura la brevitú la via i los poquinus prazeris qu’esta ofreci. Cumu muchus cantautoris la antigüeá griega, cumu Minermu u Safu, el su tema prefiriu es la concéncia la muerti i la impoténcia anti ella.

Abreviaturas[Edital | Editá'l códigu]

Dalcuerdu con el catálogu abreviaturas el Liddell-Scott, esti autol alcibi la bicha Semon. del su nombri latinizau Semonides.

Bibliografia[Edital | Editá'l códigu]

  • García Gual, C., Antología de la poesía lírica griega, Mairil, Alianza, 2004.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Jacoby, F., Fragmente der Griechischen Historiker, Brill Academic Publishers, 1999.

Atihus[Edital | Editá'l códigu]