Sencha

Dendi Güiquipeya
Nesta página se gasta una ortografía destinta ala que normalmenti se gasta ena Güiquipedia.
hojas de sencha

El sencha (en japonés: 煎茶) es un ten verdi japonés que se fabrica sin tritulal las hojas. El ten sin molel vinu de la China dispués del ten molíu. Angunas variedáis se destiendin cuandu se remojan ata que paicin brotis en golol, espetu y sabol.

Sencha sinifica literalmenti "ten coddíu", pero el processu fabricación es diferenti del de los tenis verdis chinus, qu'a lo primeru se charruscan en una sartén. El ten verdi japonés se coddi a lo primeru unus 15-45 segundus pa evital l'ossidación de las hojas. Entocis s'enrollan cona tradicional jorma cilíndrica y alugu dispués s'ensecan. Pa arrematal, alugu de l'ensequiju, las hojas se charruscan pa dallis gustu.

El passu de coción al vapol del escomienzu le da al áugua ten japonesa un gustu diferenti del áugua ten china. L'áugua ten japonesa tieni un gustu más vegetal, cuasi que de yerba. L'áugua ten de sencha y d'otrus tenis verdis coddíus al vapol (comu la juerza los tenis verdis japonesis) tienin tamién una colol más verdi y un gustu una mijina más amargosu que los tenis verdis chinus. El sencha es un ten mu populal en Japón, se sueli tomal calienti enos mesis más fríus y más frescu enos mesis de veranu.