Zeta

Dendi Güiquipeya

Greek letter zeta.png
Alfabetu griegu
Α α Alfa Β β Beta
Γ γ Gama Δ δ Delta
Ε ε Éssilun Ϝ ϝ Digama
Ζ ζ Zeta Η η Eta
Θ θ Teta Ι ι Yota
Κ κ Capa Λ λ Lambda
Μ μ Mi Ν ν Ni
Ξ ξ Xi Ο ο Omicron
Π π Pi Ϻ ϻ San
Ϙ ϙ Copa Ρ ρ Ro
Σ σ Sigma Τ τ Tau
Υ υ Ípsilon Φ φ Phi
Χ χ Hi Ψ ψ Psi
Ω ω Omega Ϡ ϡ Sampi
Alfabetu griegu





Sesta letra el alfabetu griegu.

El su nombri en griegu antíguu era ζῆτα [zdɛ̂ːta] i en muelnu es ζήτα ['zita].

La su grafia mayúscula es Ζ i la menúscula ζ. El latín, ya en epoca emperial escomiençó, de que se margulló ena curtura griega, a gastal la letra Z pa trescribil prencipalmenti nombris própius elénicus. Esta letra acabihó pol encluilsi nel abiciáriu latinu, acupandu la úrtima pusición, pol sel ésta la úrtima las letras acetás polos romanus nel su repertóriu alfabéticu.

Esta letra, presenti ena huerça los dialeutus el griegu antíguu, sirvia pa represental la volución los grupus induropeus *dj, *gj i *j + vocal a [dz]. Assina las parabras Ζεύς < *djeus o ζῶ < *gjo-. Nu estanti esti son esprimentó pol analohia colos grupus intelnus σδ que los griegus escrebian tamién cumu ζ una metátisi a [zd].

Esti son, primeru en interiol parabra, aluspués nel escomiençu, pol assimilación total progressiva coló pal son [z] en hónicu-áticu i pa [dd] en lacóniu, beóciu i tessáliu: assina una parabra cumu χατίζω se prenunciaba nunus lugaris [khati̋zdɔː], [khati̋zɔː] u [khati̋ddɔː].

La grafia ζ, en epoca elenística escomencipió a emprealsi pa anotal la sonoriá la s: ἀναβαζμούς. La volución a [z] que siguió el hónicu-áticu i, pol endi, la coiné hue la que se conselva en griegu muelnu: χρωματίζω [xroma'tizo]. Amás, el griegu muelnu emprea el dígrafu τζ pa la trescrición de [dz] en parabras, prencipalmenti, empréstamus el turcu, del ingrés u del francés: τζάμι, τζάκι, τζην, τζιπ, τζαζ.

Cumu numeral, tiin el valol de 7 (ζ´) i de 7000 ().

[eital] Bibliografia

  • Berenguer Amenós, J., Gramática griega, Barcelona, Bosch, 200237.
  • Liddell, H. G., Scott, R., A Greek-English lexicon, Oxford, Oxford University press, 19969.
  • Lejaune, M., Phonétique historique du Mycénne et du Grec ancien, París, Klinsieck, 1972.
  • VV. AA., Νεοελληνική γραμματική, Atenas, Οργανισμός Εκδοσέως διδακτικών βιβλίων, 2005.
  • VV. AA., Griego moderno para filólogos clásicos, Atenas, Ediciones Nefeli, 1999.
Herramientas presonalis