Áustria

Dendi Güiquipeya
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
República Federal d'Áustria
Bandera d'Áustria Escú d'Áustria
Situacion d'Áustria
Lengua oficial alemán
Capital Viena
Presidenti Alexander Van der Bellen
Cancillel Karl Nehammer
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 112ª
83.871 km²
1,3%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 86º
8.206.524
97 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 26ª
321.934 millonis e US$
36.031 US$
Monea Euru (€, EUR)2
Zona orária
 en veranu
CET (UTC+1)3
CEST (UTC+2)3
Inu Land der Berge, Land am Strome
Domeñu Internet .at
Código telefónico +43
Biembru de: UU, ONU, OCDE, OSCE

Áustria (en alemán, Österreich; nombri oficial: Repúbrica d'Áustria, Republik Österreich) es un país d'Uropa Central, organizau comu una repúbrica federal parlamentária, es biembru dela Unión Uropea dendi 1995. Non tien arrayus marítimus, comparti arrayus terrestris con Alemaña, Repúbrica Checa, Eslováquia, Ungria,Eslovénia, Itália, Suiça i Lístestain. La su capital es la ciá de Viena.

Etimologia[Edital | Editá'l códigu]

Áustria (Österreich) senifica literalmenti en alemán "El país del Esti"

Geografia[Edital | Editá'l códigu]

Ciá de Salzburgu

La Mayol parti del territoriu d'Áustria, mas o menus dos tércius del territóriu, está endentru de la seción oriental de los Alpis, que chegan a alturas de mas de 3.000 m.

La puebración se concentra enus vallis de los rius, entri los que destaca el más empoltanti, el Danúbiu. Esti tozu entra en Aústria por Passau, nel arrayu con Alemaña, pasandu aluegu por Linz i Viena, hata chegal a Bratislava en Eslováquia, a namás que 60 km de Viena, siendu entoncis las dos capitalis del mundu que mas s'aprossiman. En Alemaña recibi al Inn, que aluegu pasa por Innsbruck (La Puenti del Inn), con el su afluenti el Salzach (La garganta la Sal), que pasa por meyu de la ciá de Salzburgu.

El lagu Constança es el mas grandi del país i holma el arrayu oesti con Alemaña i Suiça.

Luengas[Edital | Editá'l códigu]

La luenga oficial tola repúbrica es l'alemán, hueraparti nel estau de Burgenland tamien lo son el croata i el úngaru, pola su cuenta nel Lander de Carintia pasa lo mesmitu con el eslovenu.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Castillu ena Baja Áustria

Una vezi conquistau el pais polos romanus, unus, lombardus, ostrogodus, bávarus i los francus, el territóriu qu'ogañu holma Aústria estuvu baju domíniu de los Bavenberg dendi el sigru X al sigru XIII. Aluegu endespues hueran sucedíus pola casa delos Asburgus, que gobernarun en Aústria hata el sigru XX.

Las Guerras Napoleónicas trujun la abolición del Sacru Empériu Romanu Gelmánicu, polo qu'en 1806 hue hundau el Empériu Austríacu. Endespues la caía de Napoleón Bonaparte, Áustria s'uniú a la Confederación Gelmánica. Duranti el restu el sigru XIX, el Empériu Austríacu tuvu que desputal-se la supremacia sobri el territóriu helmánicu con Prúsia, sufriendu su más duru revés ena guerra Austo-prusiana de 1866. En 1867 se crió la dobli monarquia del Empériu Austrúngaru.

Tras la derrota las potencias Centralis ena Primera Guerra Mundial, el empériu se deshizu en várius estaus endependientis, dejandu a Aústria comu es ogañu.

En 1918 se conviltió nuna repúbrica que se mantuvu hata qu'en 1934 el Canciller Engelbert Dollfuss estableció una ditaura.

Aústria hue anexioná a la Alemaña nazi en 1938 comu el estáu alemán "Ostmark" (Marca 'el Esti). Endespues de la derrota los nazis los Aliáus l'ocupun al final dela Segundera Guerra Mundial asta 1955, añu nel qu'el pais golvía a sel plenamenti endependienti baju la condición de permanecel neutral. De cualesquiel que seya, endespues la caía del comunismu en la Uropa del Esti, Áustria encrementó la su participación en asuntus uropeus. En 1995 conviltió-se en miembru la Unión Uropea i en 1999 adotó l'euru.

Goviernu y política[Edital | Editá'l códigu]

Parlamentu d'Áustria, en Viena.

Áustria es una repúbrica federal i democrática gobelná sigún una constitución que data de 1920, peru que á siu modificá mas tardi.

El poder ejecutivu es ejerciu por el presidenti, qu'es elejiu por sufrájiu universal ca seis añus, i por el Conseju de Menistrus que diriji un cancillel, designau por el presidenti pa un periodu non superiol a cuatru añus.

Organiçación político-admenistrativa[Edital | Editá'l códigu]

Mapa d'Áustria

Áustria está asiajá por nuevi länder o estaus federaus:

Economia[Edital | Editá'l códigu]

La economia austriaca está definia comu una economia de mercau con un carátel social, a favol los menus favorecius económicamenti. Esta economia con carátel social de mercau, está holmá por empresas privás i públicas. Las activiais básicas s'án nacionalizau tras el final la Segundera Guerra Mundial. Áustria es unu los paísis más prósperus i desarrollados d'Uropa.

El prencipal sociu comercial del país es Alemaña.

L'Euru es la monea oficial d'Áustria.

Esti país es baju en recursus naturalis, peru tien frutas: manzana i duraznu; animalis: oveja, chivarrinus, entri otrus.

Demografia[Edital | Editá'l códigu]

Crecimientu la puebración dendi 1960 (en milis d'abitantis)

Austria tien una puebración total de 8.200.000 abitantis (97/km²). Alreol del 65% la puebración es urbana.

El pais apresenta una variá mezcla étnica, qu'es legau de los tiempus del Empériu Austrohúngaru, encluyendu un emportanti númeru croatas i magiaris.

Aluegu el final de la Segundera Guerra Mundial, la enmigración golvió a empulsar-se i s'apresentó un nuevu grupu d'enmigrantis, holmau prencipalmenti por turcus i sérbius.

La composición étnica atual es la siguienti

  • Uropeus: 97.0% (Austriacus 90.2% + otrus uropeus 6.8%)
  • Otrus: 3.0%

Educación[Edital | Editá'l códigu]

Univelsiá de Viena

El sistema educacional en Aústria es de nivel altu. Hata hazi una mijina, l'accesu a la univelsiá era cuasi de logreria i abiertu. Ogañu es mestel pagal una cuota qu'es baja si se acompara con algotrus paisis.

En Áustria ain 20 universidadis repartias en 8 ciais.

Caliá de via i sistema social[Edital | Editá'l códigu]

Vista de Wachau

La caliá de via en Áustria es escepcional i cuenta con selvicius socialis de primera caliá tantu en previsión sanitária assín comu en compatibiliá entri el labutu i la familia.

El sistema de segurancia social en Áustria es ampriu, obligatóriu i financiau por mol de contribucionis. La segurancia social encluyi prestacionis pa tolus empleaus i los sus parientis en casu d'asistencia por malotias, desempleu, baja por materniá i retiramientu, comu tamien asisténcia social pública pa ciadanus necesidaus.

Estilu de via i costumbris[Edital | Editá'l códigu]

La gastronomia d'Áustria holma parti la gastronomia gelmana.

Dentru las costumbris arraigás, s'alcuentra la de quitar-se los çapatus. Al igual qu'en otrus paisis uropeus dessiti esta costumbri de sacarsi el carçau i poner-se pantuflas ena casa, igualmenti quandu se vai de visita a casa los amigus.

Atijus[Edital | Editá'l códigu]

  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Áustria.


 
Paisis d'Uropa
Albánia | Alemaña | Andorra | Arménia | Áustria | Azerbaiyán | Bélgica | Bielorrússia | Bósnia Ercegovina | Bulgária | Cazastán | Chipri | Ciá del Vaticanu | Cosovu | Croácia | Dinamarca | Eslováquia | Eslovénia | España | Estoña | Finlándia | Fráncia | Geólgia | Grécia | Irlanda | Islándia | Itália | Letoña | Lístestain | Lituaña | Lussembulgu | Macedónia del Norti | Malta | Moldávia | Mónacu | Montenegru | Noruega | Paisis Baxus | Poloña | Portugal | Réinu Uniu | Repúbrica Checa | Rumania | Rússia | San Marinu | Sérbia | Suécia | Suiça | Turquia | Ucránia | Ungria