Ir al contenido

Austria

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Áustria)
Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
Repúbrica Federal d'Austria
Bandera d'Áustria Escuú d'Áustria
Situacion d'Áustria
Lengua oficial alemán
Capital Viena
Presidenti Alexander Van der Bellen
Cancillel Christian Stocker
Cumprimentu
 - Total
 - % augua
Posición 112ª
83.871 km²
1,3%
Puebración
 - Total (2007)
 - Densidá
Puestu 86º
8.206.524
97 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 26ª
321.934 millonis e US$
36.031 US$
Monea Euru (€, EUR)2
Zona orária
 en veranu
CET (UTC+1)3
CEST (UTC+2)3
Inu Land der Berge, Land am Strome
Domeñu Internet .at
Cóigu telefánicu +43
Biembru de: UU, ONU, OCDE, OSCE

Austria[1] (en alemán, Österreich; nombri oficial: Repúbrica d'Austria, Republik Österreich) es un país d'Uropa Central, organizau comu una repúbrica federal parlamentaria, es biembru dela Unión Uropea dendi 1995. No tien arrayus marítimus, comparti arrayus terrestris con Alemaña, Repúbrica Checa, Eslováquia, Ungria,Eslovenia, Italia, Suiça i Liechtenstein. La su capital es la ciá de Viena.

Etimología

[adital | adital cóigu]

Áustria (Österreich) senifica literalmenti en alemán "El país del Esti"

Geografía

[adital | adital cóigu]
Ciá de Salzburgu

Austria s'assitia nel centru d'Uropa, arrayandu con Alemaña al noresti, la Repúbrica Checa i Eslovaquia al noresti, Ungría al esti, Esloveña al suloesti, Italia al sulesti i Suiça i Liechtenstein al oesti.[2][3]

Tien una superficii total de 83.871 qm2, delos qualis 82.445 qm2 sonin tierra i 1.426 qm2 lo horma augua.[3] La mayol parti del territoriu d'Austria, mas o menus dos tercius del territóriu (63% 0 53.000 qm2), está endentru dela seción orental delos Alpis, que chegan a altoris de mas de 3.000 m. La cimera de mayol altol es el Grossglockner con 3.797 m.

La puebración se concentra enos vallis planus delos sus ríus, assitiaus enos estaus de Viena, Baxa Austria i Burgenland. D'entri los sus ríus destaca el más emportanti, el Danubiu, que corri por 350 quilómetrus.[2] Esti tozu entra n'Austria por Passau, nel arrayu con Alemaña, pasandu aluegu por Linz i Viena, hata chegal a Bratislava n'Eslovaquia, a namás que 60 qm de Viena, huendu entoncis las dos capitalis del mundu que mas s'aprossiman. N'Alemaña recebi al Inn, que aluegu passa por Innsbruck (La Puenti del Inn), col su ramal el Salzach (La garganta la Sal), que pasa por meyu dela ciá de Salzburg.

El lagu Constança es el mas granderón del país i horma el arrayu oesti con Alemaña i Suiça.

La luenga oficial dela repúbrica es l'alemán, hueraparti nel estau de Burgenland tamien lo son el croata i el úngaru, pola su cuenta nel Lander de Carintia pasa lo mesmitu con el eslovenu.

Castillu ena Baja Áustria

Una ves conquistau el pais polos romanus, unus, lombardus, ostrogodus, bávarus i francus, el territoriu que ogañu horma Austria estuvu baxu dominiu delos Bavenberg dendi el sigru X al sigru XIII. Aluegu endespués huerun sucedíus pola casa delos Asburgus, que governarun Austria hata el sigru XX.

Las Guerras Napoleónicas truxun la abolición del Sacru Imperiu Romanu Germánicu, polo qu'en 1806 hue hundau el Imperiu Austriacu. Endespués la caía de Napoleón Bonaparte, Austria s'unió ala Confederación Germánica. Duranti el restu del sigru XIX, el Imperiu Austríacu tuvu que desputal-si la supremacía sobri el territoriu germánicu con Prussia, sufriendu el su más duru revés ena guerra Austo-prusiana de 1866. En 1867 se crió la dobli monarquía del Imperiu Austro-Ungaru.

Tras la derrota las potencias Centralis ena Primera Guerra Mundial, el empériu se deshizu en várius estaus endependientis, dejandu a Aústria comu es ogañu.

En 1918 se conviltió nuna repúbrica que se mantuvu hata qu'en 1934 el Canciller Engelbert Dollfuss estableció una ditaura.

Aústria hue anexioná a la Alemaña nazi en 1938 comu el estáu alemán "Ostmark" (Marca 'el Esti). Endespues de la derrota los nazis los Aliáus l'ocupun al final dela Segundera Guerra Mundial asta 1955, añu nel qu'el pais golvía a sel plenamenti endependienti baju la condición de permanecel neutral. De cualesquiel que seya, endespues la caía del comunismu en la Uropa del Esti, Áustria encrementó la su participación en asuntus uropeus. En 1995 conviltió-se en miembru la Unión Uropea i en 1999 adotó l'euru.

Goviernu y política

[adital | adital cóigu]
Parlamentu d'Áustria, en Viena.

Áustria es una repúbrica federal i democrática gobelná sigún una constitución que data de 1920, peru que á siu modificá mas tardi.

El poder ejecutivu es ejerciu por el presidenti, qu'es elejiu por sufrájiu universal ca seis añus, i por el Conseju de Menistrus que diriji un cancillel, designau por el presidenti pa un periodu non superiol a cuatru añus.

Organiçación político-admenistrativa

[adital | adital cóigu]
Mapa d'Áustria

Áustria está asiajá por nuevi länder o estaus federaus:

Economia

[adital | adital cóigu]

La economia austriaca está definia comu una economia de mercau con un carátel social, a favol los menus favorecius económicamenti. Esta economia con carátel social de mercau, está holmá por empresas privás i públicas. Las activiais básicas s'án nacionalizau tras el final la Segundera Guerra Mundial. Áustria es unu los paísis más prósperus i desarrollados d'Uropa.

El prencipal sociu comercial del país es Alemaña.

L'Euru es la monea oficial d'Áustria.

Esti país es baju en recursus naturalis, peru tien frutas: manzana i duraznu; animalis: oveja, chivarrinus, entri otrus.

Demografia

[adital | adital cóigu]
Crecimientu la puebración dendi 1960 (en milis d'abitantis)

Austria tien una puebración total de 8.200.000 abitantis (97/km²). Alreol del 65% la puebración es urbana.

El pais apresenta una variá mezcla étnica, qu'es legau de los tiempus del Empériu Austrohúngaru, encluyendu un emportanti númeru croatas i magiaris.

Aluegu el final de la Segundera Guerra Mundial, la enmigración golvió a empulsar-se i s'apresentó un nuevu grupu d'enmigrantis, holmau prencipalmenti por turcus i sérbius.

La composición étnica atual es la siguienti

  • Uropeus: 97.0% (Austriacus 90.2% + otrus uropeus 6.8%)
  • Otrus: 3.0%

Educación

[adital | adital cóigu]
Univelsiá de Viena

El sistema educacional en Aústria es de nivel altu. Hata hazi una mijina, l'accesu a la univelsiá era cuasi de logreria i abiertu. Ogañu es mestel pagal una cuota qu'es baja si se acompara con algotrus paisis.

En Áustria ain 20 universidadis repartias en 8 ciais.

Caliá de via i sistema social

[adital | adital cóigu]
Vista de Wachau

La caliá de via en Áustria es escepcional i cuenta con selvicius socialis de primera caliá tantu en previsión sanitária assín comu en compatibiliá entri el labutu i la familia.

El sistema de segurancia social en Áustria es ampriu, obligatóriu i financiau por mol de contribucionis. La segurancia social encluyi prestacionis pa tolus empleaus i los sus parientis en casu d'asistencia por malotias, desempleu, baja por materniá i retiramientu, comu tamien asisténcia social pública pa ciadanus necesidaus.

Estilu de via i costumbris

[adital | adital cóigu]

La gastronomia d'Áustria holma parti la gastronomia gelmana.

Dentru las costumbris arraigás, s'alcuentra la de quitar-se los çapatus. Al igual qu'en otrus paisis uropeus dessiti esta costumbri de sacarsi el carçau i poner-se pantuflas ena casa, igualmenti quandu se vai de visita a casa los amigus.

Referencias

[adital | adital cóigu]

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]
  • En Commons ai conteníu multimedia sobre Austria.