Ir al contenido

Ídolu d'Estremaúra

Dendi Güiquipeya
Ídolu d'Estremaúra
Ídolu d'Estremaúra Parti posteriol del ídolu
Material Alabastru
Altor 12,75 cm
Profundidá 6,10 cm
Pesu 912 g
Data III mileniu a. C.
Assitiu Museu Arqueológicu Nacional de Madrid
Entificación Inv. 20572

L’ídolu d’Estremaúra es una escultura cilíndrica antropomorfa, que fue esculpía n’Alabastru, nun lugal ensin determinal del Valli del Guadalquivil, n’época del Calcolíticu,[1] ena Península Ibérica, nel Trecel mileniu a. C.

Estória i simbulugía

[adital | adital cóigu]

Nel ídolu están representaus dos grandis ojus de forma circulal, unas cejas marcás con traçus curvus, tres paris de línias curvas que pudrian pertencel nun tatuagi facial, i ena parti superiol i posteriol se topan una seri de línias paralelas hiziendu zig-zag que reprodúcin el pelu, siendu esti ídolu de caraterísticas paricías a otrus qu’an síu topaus ena çona del valli del Guadalquivil i Baxa Andalucía como sponientis del Calcolíticu local[1] i qu’están catalogaus como oxetus de cultu.

La emportáncia otorgá a esta iconografía se reflexa ena su repetición n’otrus elementus dela coltura material, como son las cerámicas simbulúgicas. Las variantis observás enestos ídolus puein respondel a fatories territorialis i, inque se trati de representacionis asexualis, se relacionarun con deviniis femininas o personificacionis dela muerti, drentu de creéncias centrás nel cultu ala fertilidá i vinculás a socieais agrarias. Inque se llama ídolu d’Estremaúra, la su procedéncia más probabri sedríe al Sul del valli del Guadalquivil (Ensin datus pa puel respalal esta afirmación).

Conservación

[adital | adital cóigu]

L’ídolu forma parti dela coleción del Museu Arqueulúgicu Nacional d’España, en Madril,[1] correspundiénduli el númeru d’enventáriu 20572, perteneciéndu ala sposición «Tesorus del Museu Arqueulúgicu Nacional».

Véa-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 Idolo Oculado

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltraviessu | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelu | Dolmen del prau de Lácara | El Turuñuelu | Ídolu de Garrovillas | Ídolu d'Estremaúra
Eá Antígua: Bronzi d'Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefetura de Taju i Alagón) | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia de Caçris | Provincia de Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra