Ir al contenido

Ídolu de Garrovillas

Dendi Güiquipeya
Ídolu de Garrovillas
Ídolu de Garrovillas
Anversu i reversu del ídolu.
Títulu Ídolu de Garrovillas
Catálogu 11100
Estilu Calcolíticu
Técnica Grabau
Material Arenisca
Dimensionis 16,3 cm × 7,9 cm × 1,4 cm
Topaura Dolmin de Garrovillas (Garrovillas d'Alconétar, Caçris)
Propietáriu España
Ubicación Museu Arqueológuicu Nacional, Mairil

L’ídolu de Garrovillas d’Alconétal, tamién del dolmin de Garrovillas d’Alconétal o de Guadancil,[1] es un ídolu-praca del calcolíticu, antropumorfu i oculau, toparau nel dolmin de Garrovillas, en Garrovillas d'Alconeta (Caçris, España) que s’alcuentra nel Museu Arqueológuicu Nacional d’España.[2]

Procedéncia

[adital | adital cóigu]

L’ídolu vien del sepulcru descualificau «Guadancil 1»,[3] que se sitúa drentu duna necrópolis ancha conociú comu Eras del Garrote o Vegas del Guadancil (Leisner i Leisner)[4] o simplimenti Guadancil. El conjuntu estava situau nun vau del Taju, siendu una delas necrópolis megalíticas más estensas dela península ibérica, con ábate venti elimentus.[5]

Carateríticas

[adital | adital cóigu]

L’ídolu tieni horma duna praca prana de piedra ábate retangulal duna tamama de 16,30 x 7,90 cm i un grosol de 1,40 cm. Nel anversu se puei deferenciul un rostru hormau por dos furacus que horman los ojus, cejas i una narís hormá por un ahondaeru de lo que representa las cuencas delos ojus i las mejillas. Las líneas eno que debrían sel las mejillas s’án enterpretau comu tatuajis facialis. Debaxu se deferencian dos brazus i lo que s’á enterpretau comu el triángulu púbicu. El reversu tieni líneas en horma de zig-zag, que possibrimenti sedrían represental un peinau.[6]

Estoriografía

[adital | adital cóigu]

L’ídolu á siu espubricau dendi enceti del sigru XX por abondus autoris nacionalis i forasterus, comu J. Leite de Vasconcelos (1906a), L. Siret (1913), E. Frankowski (1920), M. Ebert (1927-1928), A. Castillo Yurrita (1928), P. Bosch Gimpera (1932) o P. París (1936). La pieza se mostró ena Esposición Universal de París (1878) i ena Esposición Universal de Barcelona (1929), ena muestra monográfica de «L’Arti en España».[5] Ogañu s’alcuentra nel Museu Arqueológuicu Nacional d'España, drentu dela coleción Sande. Ídolus comparantis, enclusu possibrimenti del messmu tallel, s’án iu toparan a lo largu delos sigru XX i sigru XXI en Portugal i enas cuencas del Taju i el Guadiana cercanas a Estremaúra.[5]

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. Cerrillo Cuenca, Enrique. La Colección Sande del Museo Arqueológico Nacional. Novedades en labiografía de los monumentos megalíticosde la necrópolis de Guadancil. Boletín del Museo Arqueológico Nacional. 2016. número 34. páginas 9-28. http://www.man.es/man/dam/jcr:315341f3-73b2-4bcf-a9ca-fd3d72300323/man-bol-2016-34.pdf. 14 de juñu de 2020. español. issn 2341 - 3409
  2. Ficha Completa. http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Dolmen%20de%20Garrovillas&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=advanced&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=9&listaMuseos=null. MAN. es. 14 de juñu de 2020
  3. Cerrillo Cuenca, Enrique. Una biografía de la necrópolis megalítica del área de Alconétar. https://digital.csic.es/handle/10261/221009. 2018. Consorcio de Mérida. es. 3 de abril de 2021
  4. Leisner, Georg. Leisner, Vera. Die Megalithgräber der Iberischen Halbinsel. Lfg. 2. 2020. Walter de Gruyter GmbH & Co KG. isbn 9783111347974. https://books.google.de/books?id=MSDbDwAAQBAJ&pg=PA319&dq=Eras+del+Garrote&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi41LXGp4HqAhVqxMQBHW20AYEQ6AEIKDAA#v=onepage&q=Eras%20del%20Garrote&f=false. 14 de juñu de 2020. alemán
  5. 5,0 5,1 5,2 Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas MANpdf
  6. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas MAN

Enlacis p'afuera

[adital | adital cóigu]


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltraviessu | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelu | Dolmen del prau de Lácara | El Turuñuelu | Ídolu de Garrovillas | Ídolu d'Estremaúra
Eá Antígua: Bronzi d'Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefetura de Taju i Alagón) | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia de Caçris | Provincia de Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra