Dublín
| Dublín | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Dublín | ||||
| Coordenadas | 53°20′59″N 6°15′37″O / 53.349722222222, -6.2602777777778 | |||
| Entidad | Gran cidá, Ciudad más grande y Asentamiento portuario | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Irlanda | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 114,99 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 20 m s. n. m. | |||
| Puebración (3 d'abril de 2022) | ||||
| • Total | 592713 hab. | |||
| • Densidá | 0,01 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC±00:00 | |||
| Código postal | D1-18, 20, 22, 24, D6W, D1-18, 20, 22 y D6W | |||
| Prefijo telefónico | 01 | |||
| Sitio web oficial | ||||
Dublín (en ingrés Dublin [dʌblɪn] , irlandés Baile Átha Cliath [bˠalʲə aːha klʲiəh]) es la capital d'Irlanda i del condalgu de Dublín, ena província de Leinster. Está assitiá nel salienti dela isla, ena desembocaura del riu Liffey. Con 554.554 abitantis, es la mayor cidá el pais i dela isla.
Etimología
Geografía
Sitación
S'alcuentra assitiá ena parti central costa salienti dela Isla d'Irlanda.
Arraya colas cidáis de Dún Laoghaire, Tallaght, Clondalkin, Palmerstown, Blanchardstown i Malahide.
Climii
Estoria
Edá Media
La ciá hue hundá polos vikingus nel 841 ena desembocaura del ríu Poddle col ríu Liffey[1].
Edá Moerna
Edá Contemporaña

Estau libri irlandés
Republica d'Irlanda
Goviernu i almenistración
Almenistración local
Goviernu nacional
Dublín es la sedi del goviernu dela República d'Irlanda.
Cuenta col Oireachtas ena Leinster House, el Áras an Uachtaráin i los menisterius del goviernu.
Geografía umana

Urbanismu

O'Connell Street es l'avenía mas emportanti del cascu antiguu.
Arquitetura
Monumentus
Parquis
Phoenix Park es el mayol parqui dela cidá, del país, i d'Uropa endentru d'una cidá [3]. Dentru tien el Menumentu a Wellington i el Áras an Uachtaráin . Sotrus parquis soninː
Coltura
Museus

Cini
Luengas
Luenga irlandesa
Deportis
Rugby
Futbol
Economia
Educación
Nuversidás
La Nuversidá de Dublín es la nuversidá más antiga dela isla. Solu tien una College, la Trinity College.
Trasporti
Carretera

Bus
La impresa Dublin Bus opera los otobusis urbanus dela cidá.
Becicleta
Tren i Trenvía

La cidá tuvu un trenvía que hue afechau en 1949. Ogañu tien un sistema de tren ligeru llamau Luas. Cona sus 2 liñas uñi los suburbius del sul i el sulponienti con el cascu antiguu
Ferry
Airi
El Aropuertu de Dublín es un aropuertu enternacional que comunica la cidá i a Irlanda col restu del mundu. S'alcuentra a 11 kilometrus del centru urbanu de Dublín, ena localidá de Collinstown, nel Condalgu de Fingal.
Meyus de comunicación
Pedióricus
Arradiu
Televisión
Cidais ermanás
Referencias
- ↑ McGee (1863), pp. 50-57.
- ↑ The population of Ireland 1700-1900 : a survey
- ↑ http://phoenixpark.ie/
Atijus p'ahuera
En Commons ai conteníu multimedia sobre Dublín.- Ayuntamientu
- Artícalus que precisan sel amejoraus
- Wikipedia:Artículos con datos por trasladar a Wikidata
- Wikipedia:Artículos buenos en la Wikipedia en danés
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en urdú
- Wikipedia:Artículos destacados en la Wikipedia en euskera
- Páginas que usan la extensión EasyTimeline
- Ciais d'Irlanda