Ir al contenido

Abuya

Abuya
Entidad subnacional


Bandera

Coordenadas 9°03′20″N 7°29′29″E / 9.0555555555556, 7.4913888888889
Entidad Ciá, Gran cidá, Capital federal y Assentaeru umanu
 • País Prantilla:Geodatos Nigéria
Superficii  
 • Total 713 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 360 m s. n. m.
Puebración (2022)  
 • Total 1693400 hab.
 • Densidá 0 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Sitio web oficial

Abuya es la Capital almenistrativa i pulítica dela Nigeria.[1] Assitá nel centru del país, nel Territóriu dela Capital Federá, es una Ciá planeá costruía prencipalmenti ena Década de 1980 a partil dun planu diretol dun consórciu de tres escrivanías estauniensis de praneanura i arquitetura. El Distritu Central de Negócius d'Abuya, ya, fue proyeitau pol arquitetu japonés Kenzo Tange.[2][3][4] Sustituyó Lagus, la ciá mas puebrá del país, comu capital el 12 de deziembri de 1991.[5][6]

La su geografía es definía pola Rocha Aso, un monólitu de 400 metrus (1.300 peis) dejau pola erosión hídrica. El Compleju Pressidencial, la Suprema Corti, la Assambléa Nacioná[7] i grandi parti dela ciá s'estendin al sul dela rocha. El Monti Zuma, un monólitu de 792 metrus (2.598 peis), s'alcuentra al norti dela ciá ena vía espresa pa Kaduna.[8]

Nel censu de 2006, la ciá tenía una puebración de 776.298,[9] haziendu-si una delas dezi ciais mas puebrás dela Nigéria. D'acuerdu colas Nacionis Unidas, Abuya creció 139,7% entri 2000 i 2010, haziendu-si la ciá que mas creci nel Mundu.[10] A partil de 2015, la ciá está esperimentandu un crecimientu añual de pol menus 35%, manteniendu la su posició comu la ciá que mas creci nel continenti africanu i una delas que mas creci nel Mundu.[11][12] A partil de 2016, la área metrupulitana d'Abuja es estimá en seis millonis de pressonas, queandu atrás namás que de Lagus comu l'área metrupulitana mas puebrá dela Nigéria.[13][14]

Los prencipalis lugaris religiosus encluin la Mesquita Nacioná dela Nigéria i el Centru Cristianu Nacioná dela Nigéria. La ciá es servía pol Aerupuertu Enternacional Nnamdi Azikiwe. Abuya es conocía pol sel una delas poquinas capitalis costruías específicamenti en África, amás de sel una delas mas ricas.[15] Es tamién una ciá-chavi nel continenti africanu ebiu a la enfruéncia geopulítica dela Nigéria enos asuntus regionais.[16] Á síu entavía un centru de conferéncias i acugíu várius alcuentrus añualmenti, comu la runión de 2003 delos Jefis de Gobiernu dela Commonwealth i las runionis de 2014 del Fóru Económicu Mundia (África).[17][18] Abuja s'ajuntó ala Redi Globá de Ciais d'Aprenediçon dela UNESCO en 2016.

Etimulogía

[adital | adital cóigu]

Abuya, nel ingrés, Abuja es una ciá planeá pa sel la capital dela Nigéria. Toma el su nombri dela ciá cerca d'Abuya (ogañu Suleja, estau de Níguer), la qual fue hundá con essi nombri pol Abubakr Jatau dan Ishaqu, segundu rei de Zazzau en 1828, endispués dela Yihad Hulani. Jatau tenía el sobrenombri dAbu Ja, literalmenti "Abu, el roju", n'alusión ala su tes crara. El nombri dela ciá evoca el del su hundadol. Endispués del trasladu dela capital, l'antigua Abuya passó a llamal-si Suleja (pol el decendenti d'Abuya, el emir Suleiman NuBarao).[19][20][21][22] Abuja es la horma recomendá n'español tinendu en cuenta la pronunciación.[23]

Prédiu dela Assamblea Nacional n'Abuya
Millenium Park

Dendi la endependéncia dela Nigéria, se traçun planus pala costrución d'una capital nun lugal del país considerau neutru, ebiu alas grandis devisionis étnicas i religiosas presentis nel Estau. El lugal designau acabó siendu el centru del país, nel prencepiu dela década de 1970, lu que senificaba neutraliá i uniá nacioná pa toas las partis. Otru impulsu pala costrución d'Abuya fue la supripuebración de Lagus, alogu capital del país, que sufría con condicionis precárias ena su estrutureta urbana i social col grandíssimu aumentu puebracional i desigualdais socialis i económicas. Al ejempru de Brasilia, capital brasileña costruía nel centru del país, Abuya aumentó abondu la su puebración dendi los primerus añus dela su costrución i aumentó pocu a pocu la puebración ena región central dela Nigéria.

La costrución d'Abuya fue encetá nel cabu de 1970, inque ebiu a la enestabilidá pulítica i económica que el país afruntaba naquella epoca, los estagius prenciperus dela ciá nu estuvun completus ata meyaus de 1980. El planu maestru pala ciá i pal Territóriu dela Capital Federá fue desenvolviu pola International Planning Associates (IPA), un consórciu de tres impresas americanas: Planejament Research Corporation; Wallace McHarg Roberts i Todd; i Archisystems - una devisión dela Organización Hughes.[24] El planu maestru d'Abuya definió la estrutureta general i los prencipalis elementus de diseñu dela ciá que son visiblis ena su horma atual. El proyeitu mas detalhau delas áreas centralis dela capital, prencipalmenti el su núcleu monumentá, fue realizau pol Kenzo Tange, un renomissau arquitetu japonés, cola su equipu d'urbanistas.

Estoria recienti

[adital | adital cóigu]

Endispués dela su costrución i la tresférencia defenitiva dela sedi del puel nigerianu pa Abuya, la huerça delos paísis tresfirun las sus embaixás pala ciá. Nostanti, angunus entavía mantuvun i mantiénin las sus embaixás i consuláus en Lagus, antiga capital nigeriana i entavía prencipal centru financieru i comerciá del país. Abuya es ogañu sedi dela Comuniá Económica delos Estaus d'África Ocidental (ECOWAS) i sedi regional dela Organización delos Paísis Esportantis de Petróleu (OPEP). Ogañu, la capital á teníu un crecimientu puebracional enormi i dessistin relatus de que angunas áreas alreol d'Abuya tenun teníu crecimientu de puebración entri 20% i 30% al añu.[25] Chavolas i vilas s'esparramun ligéru pol drentu i pol hueraparti delos límitis dela ciá.[15] Dezenas de millaris de pressonas fueron espulsás de testis lugaris, dendi que el exmenistru del Territóriu dela Capital Federá, Nasir Ahmad el-Rufai, encetó una campana de demoleción dessas áreas en 2003.[26]

Geografía

[adital | adital cóigu]
La Colina de Katampe el centru Geográficu de Nigeria
Vista d'Abuja

Abuya s'alcuentra ena región central dela Nigéria, con un'área de 713 quilómetrus cuadraus ena región nordesti del Territóriu dela Capital Federá. El relevu dela ciá, assin comu de tol Territóriu dela Capital Federá, es repletU de Montañas i Pranaltus, lu que nostanti nu empedi que ella tenga tierras fértilis.[27]

L'área d'Abuya se limita colas áreas de gobiernU local de Bwari (al norti), Kuje (al sul) i Gwagwalada (al oesti), i entavía colos estaus de Nasarawa i Níguer.[28]

D'acuerdu cola crassificación climática de Koppen, Abuya possei un clima tropical úmiu i secu. La ciá esperimenta tres condicionis metiológicas añualis. Estu enclui un períudu calorosu, una estación chuviosa i una estación seca. Entri las dos, á un brevi intervalu d'Harmatán, cola prencipal caraterística siendu la ñeblina de polvu, huertiandu la frieça i estiagi.[29]

La estación lluviosa n'Abuya es relativamenti larga. S'enceta a partil d'Abril i remata en Outubri, pudiendu estendel-si de Marçu a Noviembri, quandu las temperaturas diurnas llegan a alcançal de 28 a 30 °C. La mínima nel períudu noturnu s'áia alreol de 22 a 23 °C. Ena estación seca, las temperaturas diurnas puen alcançal ata 40 °C i las temperaturas noturnas puen caél pa 12 °C. Siendu lu mesmu ala nochi, el refrescamientu pué sel siguíu pol temperaturas diurnas abondu p'encima de 30 °C. Las altituis elevás i los terrenus ondiaus dela ciá enfruíncia moderamenti el su clima.[29]

colspan="14" style="background:#efefef; padding:0.4em 0.6em; font-size:115%;"   Tabela de clima d'Abuja  
Mes Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Set Out Nov Diz Añu
Tempratura mássima media (°C) 34 36 37 36 33 31 29 28 30 32 34 34 28
Tempratura mínima media (°C) 20 23 24 25 23 22 22 22 21 21 19 19 19
Precipitacionis (mm) 3 5 13 61 137 175 206 218 239 99 3 0 1156
Oras de sol 226 216 220 210 226 189 155 149 180 248 267 270 2556
Días de lluvia 0 0 1 4 9 12 14 16 17 9 0 0 82
colspan="14" style="background:#f8f9fa; padding:0.35em 0.6em; text-align:left;" Fonti: Weatherbase; The Weather Network.

Vegetación

[adital | adital cóigu]
La Rocha Aso

Abuya, assin comu tol Territóriu dela Capital Federá, s'assita drentu dela región d'África Ocidental ondi predomina la çona guineensi de holorestas de Savana. Á entavía chiquinas áreas de Holoresta tropical que s'án, nostanti, enas Llanuras del Gwagwa, especialmenti enos terrenus acidentaus del sudesti i sul del su territóriu. Es posibli topal tamién vallis i terrenus acidentaus.[29]

Parquis i espacius púbricus

[adital | adital cóigu]

La ciá tién várius parquis, encluyendu el Parqui Millennium, assitau ena área central dela ciá.

La prencipal atración dela ciá es la Rocha Aso, un grandi aforamientu que s'alcuentra alreol dela ciá. La Rocha Aso es un monólitu de 400 metrus i es la caraterística mas notábli dela ciá. El Compleju Pressidencial dela Nigéria, la Assambléa Nacioná Nigeriana, i el Supremi Tribuna dela Nigéria están assitaus alreol d'ella. Grandi parti dela ciá se espandió ena parti sul dela rocha. "Aso" senifica vitoriosu i ena luenga nativa s'escribi comu Asokoro u "el puebru dela vitoria".

Demugrafía

[adital | adital cóigu]

Nel censu de 2006, la ciá d'Abuja arrejistró una puebración de 776.298 abitantis,[30] lu que l'assitiaba comu la otava Ciá mas puebrá dela Nigéria. Esti datu marcó un puntu de referéncia pal comprenel la magnitú del su crecimientu posteriol. D'acuerdu colas çifras de Nacionis Unidas, entri los añus 2000 i 2010 Abuja esperimentó un incrementu demugráficu del 139,7%, lu que la gorvió ena ciá de mas ligeru crecimientu del Mundu n'essi períudu.[31] Pa 2015, la urbi mantenía un ritmu d'espansión añual d'al menus 35%, consolidandu la su posición comu la ciá de mayol crecimientu nel Continenti africanu i una delas mas dinámicas a nivel global.[32] Estass çifras arreflejan nu solu un aumentu puebracional, sinu tamién un processu de transhormación urbana sin precedentis ena región.

El crecimientu acelerau d'Abuja á provocau una grandi afluyéncia de Puebración, tantU entelna comu estelna, pa la capital. Esti fenómenu á empulsau l'aparición de ciais satéliti i assentamientus periféricus, entri los que destacan Karu Urban Area, Suleja, Gwagwalada, Lugbe i Kuje, que huncionan comu estensionis naturalis dela metrópuli planeá. L'espansión pa estass áreas arrespondi ala nececiá d'absorbel la presión demugráfica i ofrecel alternativass de vivienda i servícius a los nuevus resientis. En 2022, l'aglomeraeru urbanu d'Abuja argorvó una puebración estimada de 3.770.000 abitantis,[33] arrefleandu la magnitú dela su espansión i el impatu dela migración ena conhiguación territorial dela capital.

L'otel Barcelona d'Abuja

Abuja tamién s'á gorvíu un polu d'atración pa comunidáis estrangeras, consolidandu una comuniá emigranti en constanti crecimientu. La huerça d'estus emigrantis provienin de paísis dela subregión dela CEDEAO (ECOWAS), lu que arrefuerça el su caratel multiculturá i el su papel comu centru pulíticu i económicu d'África Ocidental. La ciá fue conçebía comu un proyeitu planeau ena década de 1980, col pesqui d'ofrecel un espáciu neutral i representativu dela diversidá étnica i religiosa dela Nigéria. En contrasti con Lagus, l'antigua capital, Abuja aprencendía a evital los pobremaç de supripuebración i tensiónis urbanas, gorviéndu-si un símbulu d'entegración nacioná.

En los úrtimus quinzi añus, Abuja á esperimentau un ligeru desenvolvimientu físicu, cola costrución d'enfrastruturas moernas, avenías, eifícius gubernamentalis i espácius residéncialis. Esti processu á transhormau el su paisaji urbanu i á empulsau la criación duna ciá con estándaç enternacionalis. La capital combina huncionis almenistrativas, diplomáticas i comercialis, lu que la pociciona comu un centru estratéjicu ena región. Amás, el su crecimientu económicu á jenerau una crecienti ofelta de servícius i opoltunidáis labutalis, atraiendu tantu a profesionalis comu a envelsionistas.

Pa 2025, las proyeccionis estiman que la puebración metrupulitana d'Abuja superi los 4,2 millonis d'abitantis, manteniendu un ritmu de crecimientu superiol al promediu africanu. Esti dinamismu prantea retus en matéria de praneanura urbana, vivienda, trasnporti i sostenibilidá ambientali, peru tamién abri opoltunidáis pa consolidal a Abuja comu un modelu de ciá moelna n'África. La Jestión d'estus desaíus sedríe chavi pa garatizal que el crecimientu nu se traduzca en pobremaç estruturetais, sinu nun desenvolvimientu equilibráu i sostenibli.

Economía

[adital | adital cóigu]
Bancu Central dela Nigéria con sedi n'Abuja

La economía d'Abuja, assin comu quasi toa l'economía nacioná, órbita basicaenti alreol dela estraición petrolífera. Inque las regionis petrolíferas quein relativamenti lueñi d'Abuja, las recetis generás pol desta ativiá movin los diversus otrus setoris económicus localis. Esti hechu se ebiu a que Abuja concentra i á la sedi dela huerça delas destitucionis pulíticas dela nación, amás de bancus i otras impresas.

El gobiernU nigerianu prelendi gorvel a Abuja un grandi centru financieru del país ata 2020. === Petróleu i minería === La huerça dela estraición está concentrá ena región sul del país (Delta del Níguer i Golfu dela Guinéa). Las recetis preceentis dela estraición quasi que ena su totaliá (95% dela produción) es atrelá a impresas Joint venture. Pol tantu la huerça delos diviendus dela estraición desta riqueza acaba siendu embriá al esterior. Práticaenti nu á beneficiaura dela produción desta riqueza en suelu nigerianu. El gobiernU i las sus destitucionis acabun siendu los únicus organismus nigerianus beneficiaus pol desta esproración, que pol cabu acabun desviandu estus recursus cola corrución.

Inque desta riqueza, las regionis produtoras sufrin un efetu advesu pala su economía pol detrimentu delas puebraciónis localis: la Enfermeá olandesa. La situción enas regionis del sul es prencipalmenti inestabli dendi el cabu de 2003, cola enseguráncia crecienti generá polas tribus localis que pídin la su parti delas recetis del petróleu, i el surjieru de verdaerus "señoris dela guerra" que estorsiónan las compañias petrolíferas localis, al envolvel-si nel contrabandu de petróleu.

La minería es abondu huerti nel Territóriu dela Capital Federá, con destacu a la ciá vezina d'Abuja, Jos. Entavía á grandis reservaj d'Estañu i Nióbiu ena región. La beneficiaura d'estus mineralis a partil dela década de 1990 premitió una chiquina endustrialización alreol d'Abuja.

Economía enformal

[adital | adital cóigu]
El proyeitu ambiciosu dela Torri del Mileniu n'Abuja

La participación dela economía enormal nel PIB d'Abuja es unu delos mas artus del mundu, llegendu a represental en 2003 ábate el 75%. Una grandi variá d'atividais son desenroás, dendi el ofíciu comerciá tradicioná ata mesmu la cuñadura de moas. La huerça delas impresas localis son chiquinas (abondus vezis impresas hemanilis), inque abondu helisiblis i dinámicas.

La economía enormal d'Abuja pué sel desapartá en dos sub-setoris:

El setol produtivu, qu'enclui toas las atividais de produción de bienis: agricurtura hemanil, chiquinas fábricas, costrución civil;

I comerciu/servicius: vendedoris varejistas, trebajaoris domésticus, los creditaris, las cuuperativas financieras, atividais estracurriculais i atividais delas máfias religiosas u similáis.

Endispués d'una pulítica repressiva nel prencepiu de 1980, el gobiernU federá en conjuntu col gobiernU local desenroó pulíticas d'apoyu al setol enormal, que de hechu es compuestu prencipalmenti de chiquinas i meyeras impresas.

Entri las miías están: avial el emprenedeorismu a travis dela promoición de cursus de jesión i destribución de micru-empréstimus, encluyendu la criación de "centrus de desenvolvimientu endustriá", responsabli pola hormación, promoición, apoyu, contabiliá i empréstimus pa micru-emprenedeoris.

En verdá, el setol enormal d'Abuja desempeñu un papel vitá ena economía local, criandu empleus, entrenandu, compitiendu i estumulandu el dinamismu económicu dela ciá.

Mercau emobiliaru

[adital | adital cóigu]

Dendi la costrución d'Abuja el setol emobiliaru fue el que mas creció. Cola consoliación d'Abuja comu capital a partil dela década de 1980, uvo un booom emobiliaru ena ciá, col crecimientu de grandis áreas urbanas. El préciu delos imoblis n'Abuja duranti la década de 1990 llegó a sel mas caru que los imoblis de Lagus (Nigéria).

Entri 1980 i 1990 Abuja arrejistró unu delos mayoris crecimientus puebracionalis del continenti africanu. Nesti escenáriu várias chiquinas impresas costrutoras d'Abuja crecierun, i se gorverun al cabu dela década de 1990 las mayoris dela Nigéria. Las emobiliárias d'Abuja tamién crecierun sutanciaimenti, conquistandu tamién los grandis mercaus de Lagus, Kanu i Ibadan.

Gobiernu

[adital | adital cóigu]

La ciá d'Abuja es almenistrá pol Conseju dela Área Municiapá d'Abuja i dela mesma horma pola Almenistración del Territóriu dela Capital Federá, que es responsabli pol abrangenti Territóriu dela Capital Federá. Las elecionis de consejeru i dela pressidéncia son realizás regularmenti.[34]

El Territóriu dela Capital Federá es almenistrau pola Almenistración del Territóriu dela Capital Federá, órganu diretu subordinau al gobiernU federá que fue criau en 2004 pol pressidenti Olusegun Obasanju, endispués dela disolución del Menistériu del Territóriu dela Capital Federá. La direción dela almenistración quea al cargu dun menistru, nombrau pol própiu Pressidenti dela Nigéria, acumpañau dun secretáriu permanenti.[35]

La almenistración del Territóriu dela Capital Federá rigi seti secretarías i dos agéncias localis, i es ogañu deregía pol Bala Mohammed.[35]

Relaçãois enternacionalis

[adital | adital cóigu]

Geminaeru

[adital | adital cóigu]

Abuya tien, al menus, tres ciais-ermanas oficialis:

Educación

[adital | adital cóigu]

Nel Enseñu superiol, Abuja cuenta con quatru nuversidáis, siendu dos púbricas i dos privás. La Nuversidá d'Abuja es la prencipal dela ciá, de caratel públicu, assin comu la Nuversidá Africana de Céncia i Tenulogía. Las destitucionis d'enseñu superiol de caratel privau son la Nuversidá Nigerianu-Turca del Nilu[37] i la Nuversidá Baze

Educación

[adital | adital cóigu]
Nuversidá Nacioná Abielta dela Nigéria

L'Educación n'Abuja, capital dela Nigéria, se carateriza pol una ampria ofelta de nuversidáis púbricas i privás que arreflejan la diversidá académia i coltural del país. Estass destitucionis abrangan dendi modelus tradiciunalis ata innovaoris enfuquis d'aprehendiçaji a distáncia, consolidandu ala ciá comu un centru educativu chavi n'África Ocidental.

L'African University of Science and Technology (AUST), hundau en 2007 embaju la encinativa del Nelson Mandela Institution, se centra en proyeutus de posgrau n'áreas comu céncias de materialis, engeniería petrolera, matemáticas apricás i céncias aeru-espacialis.[38][39] El su caratel enternacional se arrefleja ena preséncia de professuris vesitantis dela diáspora africana i ena graduación d'estudiantiss provenientis de mas de dieç paísis. AUST s'á consoliau comu un referenti n'Envestigación avanzá i hormación de dotoris en deciprinas científicas i tenulójicas.

Capiya dela Nuversidá Veritas (Nuversidá Católica dela Nigéria)

Pol la su parti, Baze University, criá en 2011, es una destitución privá qu'ofreci 43 proyeutus de graú i múltiplis posgraus en facultáis comu Derechu, engeniería, céncias médicas i socialis. Destaca pol la su enfrastrutura moelna, encluyendu uspitá nuversitáriu i residéncias estudiantilis, amás d'alianças enternacionalis comu la colaboración cola ACCA pa hortalezel la hormación en contabiliá i finanças. El su campus urbanu i el su enfuqui en caliá académia l'án gorvíu nuna oción atracianti pa estudiantiss localis i enternacionalis.

La Nuversidá Nacioná Abielta dela Nigéria (NOUN), con sedi almenistrativa n'Abuja, arrepresenta el modelu d'Educación abielta i a distáncia mas grandi d'África Ocidental.[40][41] Hundá en 1983 i arrelançá en 2002, cuenta con mas de 500.000 estudiantiss i mas de 75 centrus d'estudiu en tol país. La su hessibiliá premíti l'acessu a proyeutus de graú i posgrau n'áreas comu derechu, céncias socialis, educación i Salú, sin las limitacionis dela enseñança presencial. Amás, se destingui pol sel emuni a huelgas sindicalis, lu que garatiça contínuiá académia.

Escuela Africana d'Economía, Campus d'Abuja

La Nuversidá del Nilu dela Nigéria, estarecía en 2009, es una Nuversidá privá que horma parti dela redi enternacional Honoris United Universities.[42][43] Con ochu facultáis i mas de 13.000 estudiantiss, ofreci proyeutus n'engeniería, céncias dela salú, derechu, céncias socialis i almenistración. La su bibriuteca moelna i las sus becas depoltivas i académicas arrefuerçan el su compromissu cola ecceléncia. Amás, á partecipau en proyeutus nacionalis comu la colaboración col Menistériu de Céncia i Tenulogía ena produción de vacunas contra la COVID-19.

La Nuversidá d'Abuja, hundá en 1988 comu Nuversidá federá, combina proyeutus convencionalis i d'educación a distáncia.[44][45] Con mas de 55.000 estudiantiss i 17 facultáis, ofreci una ampria gama de careras dendi meicina i derechu ata céncias socialis i comunicación. En 2024 fue arrenombrá comu Yakubu Gowon University n'onol al ess-pressidenti nigerianu. El su campus de mas de 11.000 étarias i la su Bibriuteca central la gorvin en una delas destitucionis mas grandis i arrepresentativas del país.

La Nuversidá Veritas, conecía comu la Nuversidá Católica dela Nigéria, fue hundá en 2002 pol la Conferéncia Episscopá i encetó operacionis en 2007.[46][47] El su campus en Bwari, Abuja, ofreci proyeutus en céncias naturalis, humanidáis, derechu i educación, con un huerti énfassi en valoris moralis i empriendimientu. Amás, pubrica la Veritas Journal of Humanities, que promuevi envestigacionis enteldeciprinárias dendi una prespetiva africana.

Eifícius dela Nuversidá de Baze n'Abuja

Fenalmenti, la Nuversidá Philomath, criá en 2021, es una destitución privá jóvin que ya cuenta con seisi facultáis, encluyendu derechu, Céncias socialis, enhormática i comunicación.[48][49] Á síu reconocía comu la mejol nuversidá privá enos prémius SEAL 2024 i ofreci becas d'ata el 50% p'atrael estudiantiss. El su enfuqui n'Innovación i lideralgu la pociciona comu una alternativa emerjenti nel panorama educativu d'Abuja.

En conjuntu, estass nuversidáis muestrun cumu Abuja s'á consoliau comu un núcliu educativu que combina Tradición, innovación i diversidá coltural, ofreciendu opoltunidáis tantu a estudiantiss nigerianus comu enternacionalis.

Enfrastruturas

[adital | adital cóigu]
Abuja, Nigeria

Trasportis

[adital | adital cóigu]

El Aerupuertu Enternacional Nnamdi Azikiwe es el que sirvi a Abuja i toa la región circundanti dela localiá. Recebiu essi nombri n'omenaji al primeru pressidenti dela Nigéria, Nnamdi Azikiwe. L'aerupuertu possei terminalis enternacionalis i domésticus, es operau pola Federal Airports Authority of Nigeria (Autoridá Aerupuertuária Federá dela Nigéria) - i la su movicion en 2009 fue de 3 196 438 passajeirus, caraterizandu-si comu unu delos mas movius del país.[50]

L'aerupuertu está localizau a ábati 40 quilómetrus del centru dela ciá d'Abuja, ena carretera d'Abuja pa Gwagwalada.[50]

Seguráncia

[adital | adital cóigu]

En relación a otras ciais del país Abuja es considerá relativamenti seguru. Pol sel la capital nacioná á un cuiau abondu grandi delas huerças de seguráncia localis con atención especialis a los períudus noturnus. Los estaus d'alerta que vivin las regionis norti i sul del país i las constantis amenaças d'ataquis terroristas obrigun a que áiga un grandi aparatu de seguráncia ena ciá.

Las tensiónis religiosas constantis llevun a un aumentu dela escalá de violéncia dela ciá en 2010. Nel 50 Aniversáriu dela endependéncia dela Nigéria el 1 d'Outubri fuerun esplotás cerca del lugal delas conmemoracionis oficialis dos bombas que matarun pol menus dozi pressonas. El 31 de Deziembri del añu de 2010 fuerun esplotás cerca al Mercau Mammy várias bombas que dejarun víctimas fatalis.

El 25 de deziembri de 2011 ocurrun várius atentáus simultáneus en ciais cercanis a Abuja. El pesqui prencipal eran congregacionis cristianas.

La mayol parti delos crímenis localis nostanti, acontinan a sel hurtius i latrocínius.

Abastecimientu elétricu

[adital | adital cóigu]

Abuja assin comu ábati tol país sufrin col hornu inadecuau d'enelgía elétrica. Mesmu enos barrius mas ricus, á cortis diárius d'enelgía, en ábati tós los barrius á jeneraoris a disel pala ayua en casu d'áiga fallus d'enelgía.

A pesal dela grandi estrutureta dela capital en relación al restu del país, nu es posibli operal semáhorus acuntinaimenti n'Abuja. Nel anillu rodoviáriu esti, nel paláciu pressidencial i ena Rocha Aso una grandi cantidá de lucis (postis eléctricus) abastecíus pol enelgía solal fuerun estalaus pa entental correjil la enormi deficiéncia d'iluminación i abastecimientu elétricu.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. citar web|títulu=Abuja | Geography, Development, & Population | Britannica |url=https://www.britannica.com/place/Abuja-national-capital-Nigeria |acessudata=2022-03-12 |website=www.britannica.com |luenga=en
  2. citar web|títulu=Central area of New Federal Capital City of Nigeria|url=https://en.tangeweb.com/works/works_no-66/%7Cacessudata=2022-02-19%7Cwebsite=Tange Associates|luenga=en-GB
  3. Citar web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6355269.stm |títulu=Life of poverty in Abuja's wealth |autor=BBC News |pubricau=13 de hebreru de 2007 |luenga=ingrés |acessudata=10 d'abostu de 2007
  4. citar web|úrtimu =titel |títulu=Build a house in Japan | Connect with Japanese Architects | titel |url=https://titel.jp/en |acessudata=2022-03-12 |website=titel (タイテル) |luenga=en
  5. Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 2
  6. citar libru|úrtimu =Alkasum|primeru =Abba|títulu=ABUJA: The making of a capital city, 1976 - 2006|añu=2012
  7. citar web|títulu=National Assembly | Federal Republic of Nigeria|url=https://www.nassnig.org/%7Cwebsite=www.nassnig.org%7Cacessudata=2020-05-30
  8. citar web|títulu=Zuma Rock|url=https://www.visitnigerianow.com/tours/zuma-rock/%7Cacessudata=2022-01-04%7Cwebsite=Visit Nigeria Now|luenga=en-GB
  9. citar web|url=http://placng.org/Legal%20Notice%20on%20Publication%20of%202006%20Census%20Final%20Results.pdf |títulu=Legal Notice on Publication of 2006 Census Final Results |pubricau=Policy and Legal Advocacy Centre |acessudata=2012-06-10 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20130319130952/http://placng.org/Legal%20Notice%20on%20Publication%20of%202006%20Census%20Final%20Results.pdf |arquivudata=2013-03-19
  10. citar web| url = http://blog.euromonitor.com/2010/03/special-report-worlds-fastest-growing-cities-are-in-asia-and-africa.html |títulu= World's Fastest Growing Cities are in Asia and Africa |data= 2010-03-02 |pubricau= Euromonitor |arquivourl= https://web.archive.org/web/20151117022953/http://blog.euromonitor.com/2010/03/special-report-worlds-fastest-growing-cities-are-in-asia-and-africa.html |arquivudata= Outubri de 2015 |acessudata= 2015-10-26
  11. citar web|url=http://www.abujafacts.ng/top-5-cities-to-do-business-in-nigeria-abuja-is-2nd/ |títulu=Top 5 Cities To Do Business in Nigeria. ABUJA Is 2nd |pubricau=Abuja Facts |data=2015-04-22 |acessudata=2015-10-26 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20160204113031/http://www.abujafacts.ng/top-5-cities-to-do-business-in-nigeria-abuja-is-2nd/ |arquivudata=2016-02-04
  12. citar libru|úrtimu =Aguochi|primeru =O.J.J|títulu=Abuja: Birth of the colossus|pubricau=Stirling Horden publishers|añu=2004
  13. citar web|url=http://www.thisdaylive.com/index.php/2016/03/29/fct-minister-harps-on-development-of-satellite-towns/ |títulu=FCT Minister Harps on Development of Satellite Towns |úrtimu =Jaiyeola |primeru =Andrews |acessudata=2016-11-22 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20170806020432/http://www.thisdaylive.com/index.php/2016/03/29/fct-minister-harps-on-development-of-satellite-towns/ |arquivudata=2017-08-06
  14. citar web|títulu=Abuja Nigeria|url=https://ftan.org.ng/index.php/nigeria-tourism-facts/258-abuja-nigeria%7Cwebsite=ftan.org.ng%7Cacessudata=2020-05-30
  15. 15,0 15,1 Citar web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/6355269.stm |títulu=Vida de pobreza ena riqueza d'Abuya |autor=BBC News |pubricau=13 de hebreru de 2007 |luenga=ingrés |acessudata=10 d'abostu de 2007
  16. citar web|títulu=The Nigeria Capital City – AMLSN – Salt City 2020|url=https://amlsnconference.org/the-nigeria-capital-city/%7Cacessudata=2021-01-23%7Cluenga=en-GB
  17. citar web|títulu=The Nigeria Capital City – AMLSN – Salt City 2020|url=https://amlsnconference.org/the-nigeria-capital-city/%7Cluenga=en-GB%7Cacessudata=2020-05-12
  18. citar web|títulu=Aso Rock Declaration on Development and Democracy: Partnership for Peace and Prosperity | The Commonwealth|url=https://thecommonwealth.org/aso-rock-declaration-development-and-democracy-partnership-peace-and-prosperity%7Cwebsite=thecommonwealth.org%7Cacessudata=2020-05-30
  19. citar web|url=https://allafrica.com/stories/200610310560.html%7Ctítulu=Abu-Ja, ogañu Suleja|website=AllAfrica.com
  20. Sarkin Zazzaun Suleja, the (almost) rejected stone... Pol Mohammed Haruna en Daily Trust, Abuya, 25 de setiembri, 2013. Consultau 11/12/2017
  21. citar web|url=https://www.thenigerianvoice.com/news/69612/abuja-was-the-original-name-of-suleja-senator-kuta.html%7Ctítulu=ABUJA ERA EL NOMBRU ORJINÁL DE SULEJA - SENADOL KUTA|data=10 de setiembri de 2011|website=The Nigerian Voice
  22. citar web|url=http://www.oaugf.ng/6thawam2016/index.php/about/abuja%7Ctítulu=Abuja%7Cwebsite=Oaugf.ng
  23. citar web|url=https://www.rae.es/dpd/Abuya%7Ctítulu=Abuya%7Cwebsite=Diccionáriu panhispánicu de dudas
  24. elleh, Nnamdi, Abuya, el proyeutu de proyeitu mas
  25. Citar web |url=https://www.google.com/search?q=http://www.citiesalliance.org/cdsdb.nsf/Attachments/South%2BAfrica%2Broundtable/$File/African+Regional+Roundtable+on+Upgrading+Oct00.pdf |títulu=Mesa Redonda Regional Africana sobri el Mejoraeru d'Assentamientus de Baha Renta |autor=Conferéncia del Bancu Mundia |data=3–5 d'otubri de 2000 |páginas=16 |luenga=ingrés |arquivourl=https://www.google.com/search?q=https://web.archive.org/web/20090327034346/http://www.citiesalliance.org/cdsdb.nsf/Attachments/South%2BAfrica%2Broundtable/$File/African+Regional+Roundtable+on+Upgrading+Oct00.pdf |arquivudata=27 de marçu de 2009 |acessudata=9 de marçu de 2012 |urlmorta=yes
  26. Citar web |url=http://www.nytimes.com/2006/12/13/world/africa/13abuja.html?_r=1&ex=1323666000&en=9b1bb2ecd684791c&ei=5090&partner=rssuserland&emc=rss |títulu=Nuna "Ciá delos Sueñus", un pesadiella pal Hombri común |autor=Polgreen, Lydia |pubricau=13 de deziembri de 2006 |luenga=ingrés |acessudata=9 de marçu de 2012
  27. Citar web|url=http://fct.gov.ng/index7732.html?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=87%7Ctítulu=HECHUS%7Cacessudata=8 de marçu de 2012|autor=Almenistración del Territóriu dela Capital Federá|luenga=ingrés|arquivourl=https://web.archive.org/web/20120305215612/http://fct.gov.ng/index7732.html?option=com_content&view=article&id=45&Itemid=87%7Carquivudata=5 de Marçu de 2012|urlmorta=yes
  28. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas MapaPostal
  29. 29,0 29,1 29,2 citar web|url=http://www.touristlink.com/nigeria/abuja/overview.html%7Ctítulu=Abuja - Nigéria (2011)|acessudata=8 de marçu de 2012|autor=Touristlink|luenga=inglés
  30. citar web|url=https://web.archive.org/web/20130319130952/http://placng.org/Legal%20Notice%20on%20Publication%20of%202006%20Census%20Final%20Results.pdf%7Ctítulu=Avisu Legá sobri la Pubricación delos Resultaus Finalis del Censu de 2006 (PDF)|pubricau=Policy and Legal Advocacy Centre|arquivudata=19 de marçu de 2013|acessudata=10 de juñu de 2012
  31. citar web|url=http://blog.euromonitor.com/2010/03/special-report-worlds-fastest-growing-cities-are-in-asia-and-africa.html%7Ctítulu=Las ciais que mas crecin nel Mundu están n'Ásia i África - Blog d'Euromonitor Entelnacional|pubricau=Euromonitor International Blog|data=2 de marçu de 2010|arquivudata=17 de noviembri de 2015|acessudata=5 de deziembri de 2025|luenga=ingrés
  32. citar web|url=http://www.abujafacts.ng/top-5-cities-to-do-business-in-nigeria-abuja-is-2nd/%7Ctítulu=Las 5 Prencipalis Ciais pa Hadel Negócius ena Nigéria. ABUJA es la 2.ª|website=Abuja Facts|arquivudata=4 de hebreru de 2016|acessudata=5 de deziembri de 2025|luenga=ingrés
  33. citar web|url=http://www.demographia.com/db-worldua.pdf%7Ctítulu=Demographia World Urban Areas (PDF) (18.ª ed.)|pubricau=Demographia (Júliu 2022)|acessudata=3 de noviembri de 2022
  34. https://www.thenigerianvoice.com/news/110123/1/fct-poll-pdp-wins-5-of-6-area-councils.html FCT Poll: Pdp Wins 5 of 6 Area Councils
  35. 35,0 35,1 citar web|url=http://www.fct.gov.ng/index.html |títulu=Bienviniu al TCF |autor=Almenistración del Territóriu dela Capital Federá |luenga=ingrés |acessudata=10 de marçu de 2012 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20120301021056/http://fct.gov.ng/index.html |arquivudata=2012-03-01 |urlmorta=yes
  36. citar web|url=http://eintercambios.com/geminacao-de-cidades-brasileiras.html |títulu=Jeminaeru de ciais brasileñas |autor=eIntercambios |acessudata=10 de marçu de 2012 |arquivourl=https://archive.today/20120720234611/http://eintercambios.com/geminacao-de-cidades-brasileiras.html |arquivudata=20 de Julhu de 2012 |urlmorta=yes
  37. citar web|url=http://www.ntnu.edu.ng/ |títulu=Nuversidá Nigerianu-Turca del Nilu |autor=Nigerian Turkish Nile University |luenga=ingrés |acessudata=6 de marçu de 2012 |arquivourl=https://web.archive.org/web/20120306151029/http://ntnu.edu.ng/ |arquivudata=2012-03-06 |urlmorta=yes
  38. libru|títulu=Enseñu Superiol Privau i Pulítica Púbrica n'África: Un Casu de Contrasti dela Nigéria i Botsuana|autor=Isaac Nnamdi Obasi
  39. libru|títulu=Pulíticas de Céncia, Tenulogía i Innovación pal Crecimientu Enclusivu n'África|autoris=Reuben A. Alabi et al.
  40. libru|títulu=Manual d'Nuversidáis Abieltas Alreol del Mundu|autoris=Sanjaya Mishra i Santosh Panda
  41. libru|títulu=NOUN: Un Perfil dela Nuversidá Nacioná Abielta dela Nigéria|autor=National Open University of Nigeria
  42. libru|títulu=Tenulogía Verdi Basá en Biumassa pala Economía Circulal|autoris=Riti Thapar Kapoor et al.
  43. libru|títulu=Bioprospeción Marina pala Bioeconomía Assul Sostenibli|autoris=Sesan Abiodun Aransiola et al.
  44. libru|títulu=La Destrución dela Nuversidá d'Abuja|autor=Academic Staff Union of Universities
  45. libru|títulu=Abuja: Hombre i Sociedá|autoris=Yakubu Adamu i Abiye E. Ichaba
  46. libru|títulu=Conflitu de Recursus i Relacionis Ambientalis n'África|autor=Kelechi Johnmary Ani
  47. libru|títulu=Derechus Humanus i el Medi AmbientI n'África: Un Cumpañeru d'Envestigación|autoris=Jean-Claude N. Ashukem et al.
  48. libru|títulu=Arreimaginandu el Sistema Educativu dela Nigéria: Mejorandu el Rendimientu Académicu|autor=Joseph A. Balogun
  49. libru|títulu=Nanumaterialis pa la Produción i Almacenaeru d'Idrójenu Sostenibli|autoris=Jude A. Okolie et al.
  50. 50,0 50,1 citar web|url=http://www.revistainfra.com.br/textos.asp?codigo=9544%7Ctítulu=Reconocimientu dela prática de FM comu una pulítica del GobiernU|acessudata=8 de marçu de 2012|autor=Revista Infra|datali=janeru de 2019

Atijus esternus

[adital | adital cóigu]

Almenistración del Territóriu dela Capital Federá