Ajaccio
| Ajaccio | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
| Coordenadas | 41°55′32″N 8°44′11″E / 41.925555555556, 8.7363888888889 | |||
| Entidad | Comuna francesa y Ciá | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Fráncia | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 82,03 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 38, 0, 787 y 138 m s. n. m. | |||
| Puebración (1 de heneru de 2023) | ||||
| • Total | 76320 hab. | |||
| • Densidá | 930,39 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
| Código postal | 20000, 20167 y 20090 | |||
| Prefijo telefónico | 495 | |||
| Código INSEE | 2A004[1] | |||
| Patrono(a) | Erasmo de Formia | |||
| https://ajaccio.corsica/ y https://www.ajaccio.corsica/ Sitio web oficial | ||||
Ajacciu u Ayaciu (en francés: Ajaccio, Prantilla:AFI-fr; en corsu: Aiacciu, Prantilla:AFI2)[2] es un monecipiu francés, capital del departamentu de Córcega del Sul i de toa la isla de Córcega. Es famosu pol sel el lugal de nacencia de Napoleón Bonaparte.
Contestu geográficu
[adital | adital cóigu]
Assentá ena costa ponienti dela isla, la comuna propiamenti icha s'estendi al tentu la ribera norti del golfu d'Ajacciu, entri la Gravona i las Islas Sanduinarias. Abondas praias i caletas gorjean el su territoriu, sobri tou ena parti ponienti, ena que s'alcuentra particularmenti accidentá. El puntu de mayol artitú s'alcuentra a 790 metrus al tentu el nivel del mari.
Etimulogia
[adital | adital cóigu]Várias ipótesis án siu emitías en cuantu al enceti del nombri d'Ajacciu. La mas mitulóhica da la hundación dela ciá al legenariu héroi griegu Áyax, qui le sedríe dau el su nombri. Otras espricacionis muchu mas realistras nostanti son, pola sabulá, la qui aprica el nombri dela ciá cola parabra agghiacciu (cercu d'ovéhas en dialetu toscanu). Otra esplicacion se deriva del hechu de qui huentis biçantinas, dataás pa l'añu 600, denominan ala ciá "Agiation", lu qui sedríe que el topónimu se deriva dela raici griega "agathè", es izil, lugal de "güena hutuna" u "güen amarri", una raici tamién aplicábli al enceti del nombri dela ciá de Agda.
Estória
[adital | adital cóigu]Origenis
[adital | adital cóigu]La ciá nu fue mentá pol el geógrafu griegu Ptolomeu d'Alehandría nel sigru III endispués de Cristu, a pesal dela presencia enas sus huentis duna localidá vezina llamá Ourkinion.


L'Antigüedá
[adital | adital cóigu]La ciá nu fue mentá pol hieógrafu griegu Ptolomeu d’Alessandría nel sigru II d'esti sigru inque dessistía un lugal mentáu Ourkinion ena çona de Cinarca. Es probabri que la ciá d’Ajacciu tuviessi el su primel desenvolvimiento nesti tiempu. El sigru II fue un tiempu de prosperiá nel bacinu Mediterráneu (la Pax Romana) i dessistió una neciá dun puertu degueru nel enceti delos vallis que van pal Golfu capaci d’acoholgel barcus grandis. Albondu destapaura arqueulóhica aquática emportanti hecha endispués pocu tiempu de barcus romanus sostriban esta opinión.
Amás, escavacionis hechas endispués pocu tiempu llevarun a la destapaura de restus cristianus primitivus emportantis, lo qual suhieri que sedríe neceáriu una reevaluacion p'arriba del tamañu dela ciá d’Ajacciu ena Baja Antigüedá i el prencepiu dela Eá Meya. La ciá fue en qualquier casu abondu emportanti ya pa sel la sé d’una diócesi, mentá pol Papa Gregoriu'l Gran en 591. La ciá estava entoncis mas al norti que l’assitiamientu escoyíu endispués pulos henueçus — nel assitiamientu delos barrius dessistentis de Castel Vecchio i Sainte-Lucie.
El registru escritu ciertu mas antiguu dun assitiamientu en Ajacciu con un nombri ancestral al su fue la esortacion ena Epístula 77 escribiá en 601 AD pol Gregoriu'l Gran pal Defensol Bonifáciu, unu delos dos rectoris conocíus dela ilesia cursicana primitiva,[3] pa dizil-li nu dalgal Aléria i Adjacium sin obispus. Nu dessisti un gastu anteriol del términu i Adjacium nu es una parabra latina atestá, lo qual probabrimenti quieri izil que es una latinizacion duna parabra n'argún otru lenguahi. La Cosmografía de Rávena d’alreol de 700 AD menta Agiation,[4] lo qual es fueraparti tomau comu pruva duna ciá griega previa, pus -ion paici sel un acaberu griegu. Dessisti, nostanti, nu denguna pruva dela presença griega ena costa ociental i los Ionius en Aléria ena costa oriental habian síu espenlechaus pulos Etruscus abondu dantis dela dominacion romana.[5]
Ptolomeu, qu’á de sel el mas cercanu a represental los nombris endígenas, alista el riu Lochra cabreru al sul dun rasgu que él mienta la "costa d’arena" ena costa sulociental. Si la costa es el Campo dell'Oro (Lugal d’Oru) el Lochra paiceríe sel la boca unía delos ríos Gravona i Prunelli, nu dengunu delos qualis suenan comu Lochra. Al norti dendi p’allí dessistió una ciá romana, Ourchinion. La costa ociental estuvo tan tuceá, nostanti, que es emposibli izil andi estava Adjacium; de ciertu, á de vel conocíu el su nombri i assitiamientu si á de vel teníu conocimientu de primel manu dela isla i si en verdá estuvo allí. El Ourchinion de Ptolomeu es mas al norti qu’Ajacciu i nu tieni el mesmu nombri. Pudríe sel Sagone.[6] La farta de correspondéncia entri los nombris ptolomeicus i los nombris estoricus conocíus comu antiguus nu tieni defensa ecetu nel casu delas dos colonias romanas, Aleria i Mariana. En qualquier casu, la puebración dela rehion á de pertenencel alos Tarabeni u alos Titiani de Ptolomeu, nu dengunu delos qualis es mentáu otra vezi.[7]
Pruvas arqueulóhicas
[adital | adital cóigu]La puebración dela ciá a lo largu delos sigrus acontinuó una tradicion oral qu’originalmenti fue romana.[8] Viahil del sigru XIX pudun señalal la colina de San Giovanni ena costa norociental del Golfu d’Ajacciu, la qual entavía tuvu una catedral qu’iba de sel la sé del Obispu d’Ajacciu nel sigru VI. El Castello Vecchio ("castillu viehu"), una ciudá escachá, se creyó qu’iba de sel romana peru resultó tenel caraterísticas góticas. La colina fue prantá con vinis. Los agrícultoris acontinunaban a topal abondu obhetus i urnas funerárias de barru cocíu que paicían sel romanas.
Nel sigru XX, la colina fue tapá con eificius i se gorvió parti del centru d’Ajacciu. En 2005, pranus de costrucion dun lugal ena colina ufrecerun la opoltunidá al Estutu Nacional d'Envestigacionis Arqueulóhicas Prevetivas (Inrap) d’escaval. Topun el batismiu duna catedral del sigru VI i abondu cacharru fechau nel sigru VI i sigru VII d’esti sigru; en otras parabras, una ciá cristiana primitiva. Un cementeriu á de vel síu assitiau p’arriba dela ilesia vieha. N’él dessistió una tumba romana única tapá con tihaus con escricionis cortas que nu se pudun descifral. Los hallazgus del sigru anteriol tenun endentru monedas romanas. Esta es la única pruva ata ogañu duna ciá romana acontina **col’**una cristiana primitiva.[9]
El tiempu henueçu meyeval
[adital | adital cóigu]Á síu establecíu que endispués del sigru VIII la ciá, comu abondas otras comunidais costeras cursicanas, decayó abondu i desapereció ábate del tol. Nostanti, un castillu i una catedral entavía dessistun en 1492 i esta cabrera nu fue demolía ata 1748.[10]
Pal cabu del sigru XV, los henueçus tuviun gana d’afirmal la su domináncia nel sul dela isla i decidiun gorvel a hazel la ciá d’Ajacciu. Huerun teníus en cuenta algunus assitiamientus: la Pointe de la Parata (nu escoyía polque estaba abondu esposiá al vientu), la ciá antiga (finalmenti teniá comu insegura pol culpa dela prosimiá delos charcus de sal), i pol cabu la Punta della Lechia que fue finalmenti seleicioná.
El trebahu prencepió ena villa el 21 **d’**Abril de 1492 al sul del puebru cristianu pol Bancu de San Horgi en Hénova, **qu’**envió a Cristoforo de Gandini, un arquitetu, pa costruil-la. Prencepió con un castillu en Capo di Bolo, alreol del qual costruyó casas pa algotras cientas de pressonas.[11]

La ciá nueva fue esencialmenti una colonia de Hénova. Los cursicanus estuvun acutaláus dela ciá duranti algunus añus.
Nostanti, la villa creció ligeralmenti i se gorvió la capital aministrativa dela província de Au Delà Des Monts (mas u menus la Córcega del Sul ogañu). Bastía se queó comu la capital de toa la isla.
Inque al prencepiu puebrá namás pulos henueçus, la ciá s’abrió a poquinu alos cursicanus mentris que los ajiacianus, ábate ata la conquista francesa, huerun legalmenti ciadanus dela Repúbrica de Génova i estuvun contentus de desseparal-si delos paesani insularis que vivían abondu nel Borgu, un suburbiu fueraparti delas murallas dela ciá (la rue Fesch ogañu fue la calli prencipal).
Unión a Fráncia
[adital | adital cóigu]Ajacciu fue ocupá dendi 1553 ata 1559 pulos francesis, peru golvió a cael nelas manus henueças endispués del Tratau de Cateau Cambresis en essi cabreru añu.[12]
Endispués, la Repúbrica de Génova fue abondu fuerça pa tenel a Córcega ata 1755, el añu que Pasquale Paoli proclamó la Repúbrica Cursicana. Paoli tomó la mayol parti dela isla pala repúbrica, peru fue incapaci de echal alos soldáus henueçus delas ciais de Saint-Florent, Calvi, Ajacciu, Bastía i Algajola. Dalgándu-lus allí, acontinuó con la costrucion dela nación, mentris que la Repúbrica de Génova se queó pa pensal en pesquis i solucionis. La su solucion cabrera fue veldel Córcega a Fráncia en 1768 i los soldáus francesis del Ancien Régime sustituyun alos henueçus enas ciais, endentru l’Ajacciu.
Córcega fue d’ordin añejá a Fráncia en 1780.
Napoleón
[adital | adital cóigu]Napoleón Bonaparte (que tuvu nacéncia comu Napoleone di Buonaparte) tuvu nacéncia n’Ajacciu nel mesmu añu dela Batalla de Ponte Novu, 1769. La familia Buonaparte nel tiempu tuvu una casa grandona de quatru pisus ena villa (ogañu un museu conocíu comu Casa Bonaparte) i una casa de campu gastá ralas vezis enas colinas al norti dela ciá (ogañu el lugal del Arboretum des Milelli). El pairi dela familia, l’abogáu Carlo di Buonaparte, fue secretáriu de Pasquale Paoli duranti la Repúbrica Cursicana.

Endispués dela derrota de Paoli, el Comti de Marbeuf prencepió a atopalsi con algunus cursicanus prencipalis pa enseñal la holma del huturu i pidal la su aviá. El Comti estuvo entri una delegacion d’Ajacciu en 1769, ufreció la su lealtá i fue nombrau asesor.
Napoleón fue mandau a Córcega comu Ispeitol Heneral d’Artillería pa quital la ciudá d’Ajacciu alos realistas que l’habian teníu dendi 1789. Los paolistas untaus colos realistas gorpiun alos francesis en dos batallas campalis i Napoleón i la su familia se gorvun a escachal, escundiendu-si de día, mentris que los paolistas queun la su hacienda. Napoleón i la su mairi, Laetitia, huerun sacáus en barcu en húniu de 1793, pol amigus mentris que dos delas ijas topun refugiu con otrus amigus. Aterraran en Toulon namás cola paga de Napoleón pal su sostribamientu.

Los Bonaparte estuvun otra vezi n’Ajacciu en 1797 embahu la proteicion del Heneral Napoleón. Pocu endispués Napoleón se gorvió Primel Cónsul i endispués emperaol, gastandu la su ofícina pa desparramal la revolucion pol toa Uropa. En 1811 jizu d’Ajacciu la capital del departamentu nuevu de Córcega.
Sigrus XIX i XX
[adital | adital cóigu]Nel sigru XIX Ajacciu se gorvió un lugal de descansu **d’**inviernu dela alta sociedá del tiempu, especialmenti palos ingresis, dela mesma holma que Mónacu, Cannes i Niça. Una Ilesia Anglicana fue inclusu costruía.
La primel carcel en Fráncia pa zagalis fue costruía n’Ajacciu en 1855: la colonia ortufrutícola de San Antóniu. Fue una colonia coretiva pa delincuentis chicus (dendi 8 ata 20 añus), establecía embahu el Artículu 10 dela Lei del 5 d’abostu de 1850. Ábate 1.200 zagalis de toa Fráncia se queun allí ata 1866, quandu fue zerrá. Sesenta pol cientu dellus pereciun, víctimas de mala saneamientu i malaria **qu’**afestó las çonas insalubris que ellus tenun la responsabilidá de limpial.[13]
Estoria moerna
[adital | adital cóigu]
El 9 de Setiembri de 1943, la puebración d’Ajacciu se levantó contra los ocupantis nazis[14] i se gorvió la primel villa francesa a sel liberá dela dominacion delos alemanis. El Heneral Charles de Gaulle fue a Ajacciu el 8 d’Otubri de 1943 i iju: "Devemus al campu de batalla la licion dela páhina d’estoria qu’á síu escrita ena Córcega francesa. Córcega pola su suelti i honol es el primel cachinu de Fráncia a sel liberá; lo qual fue hechu a sabiendas i con voluntá, a la lus dela su liberá, estu demuestra que estas son las intencionis i la voluntá dela nación entera."[15]
A lo largu desti tiempu, nu dengún judíu fue ehecutau u deportau de Córcega pol mé dela protecion prestá pol su puebru i el su gobielnu. Esti eventu ogañu premíti a Córcega aspiral al títulu "Justus entri las Nacionis", pus nu denguna rehion francesa ecetu el monicípiu de Le Chambon-sur-Lignon en Alto Loira tieni esti títulu. El su casu está siendu envestigau dendi 2010.[16]
Dendi metá del sigru XX, Ajacciu á teníu un desenvolvimiento emportanti. La ciá á teníu crecimientu dela puebración i una espansion urbana abondu. Ogañu Ajacciu es la capital de Córcega i la villa prencipal dela isla i se busca establecel comu un centru rehional ciertu.[17]
Ajacciu fue un lugal calienti de violéncia duranti el levantamientu violentu en Marçu de 2022.[18]
Demugrafia
[adital | adital cóigu]| 1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 |
|---|---|---|---|---|---|
| ABS. | 6 570 | 7 203 | 7 401 | 8 920 | 9 003 |
| 1841 | 1846 | 1851 | 1856 | 1861 | 1866 |
| 9 834 | 11 541 | 11 944 | 11 049 | 14 089 | 14 558 |
| 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 |
| 16 545 | 17 050 | 18 005 | 17 576 | 20 197 | 20 561 |
| 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 |
| 21 779 | 22 264 | 19 227 | 22 614 | 23 392 | 23 917 |
| 1936 | 1946 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 |
| 37 146 | 31 434 | 32 997 | 33 642 | 43 438 | 49 065 |
| 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2021 | 2007 |
| 54 089 | 58 315 | 52 880 | 63 723 | 65 876[19] | 64 432[20] |
| Huenti: INSEE-fr | |||||
Trasportis
[adital | adital cóigu]Deportis
[adital | adital cóigu]Clima
[adital | adital cóigu]La ciá tieni un clima mediterráneu que es Csa ena classificacion climática de Köppen. El promediu anual de sol es de 2.726 oras. Dessistin emportantis varacionis climáticas localis, especialmenti en cuantu a la esposicion al vientu i la precipitación total, entri el centru dela ciá, el aeropuertu, i las Islas Sanduinarias.
El promediu anual de lluvia es de 645.6 mm (25.4 in) ena estación metereolóhica de Campo dell'Oro (sigún la tabra) i de 523.9 mm (20.6 in) ena Parata: el tercel lugal mas secu ena Francia metropolitana.[21] El calol i la sequedá del vranu son mitigáus en parti pola prosimiá del Mari Mediterráneu ecetu quandu el siroco sopla. Nel otoñu i ena primavera, episodius de forti tormenta de chuvia puein acontecel. Los inviernus son suaavis i la ñevi es rara. Ajacciu es la ciá francesa qui tieni el récol pol númeru de tormentas nel periodu de referéncia de 1971–2000 con un promediu de 39 dias de tormenta pol añu.[22] El 14 de Setiembri de 2009, la ciá fue gorpiá pol un tornau con una entensiá de F1 ena escala Huhita. Dessistió pocu dañu ecetu vallas publicitárias escachás, tejaus volaus, cochesss golteáus, i ventanus escacháus, inque nu dessistun vítimas.
| Mes | Eneru | Febreru | Marçu | Abril | Mayu | Juniu | Juliu | Agostu | Setiembri | Outubri | Noviembri | Diziembri | Añal |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. máximu abssolutu (°C) | 22.4 | 25.3 | 29.6 | 32.2 | 34.6 | 41.6 | 40.3 | 39.5 | 40.0 | 35.0 | 29.4 | 22.7 | 41.6 |
| Temp. máximu media (°C) | 14.0 | 14.2 | 16.0 | 18.5 | 22.1 | 25.9 | 28.6 | 29.2 | 26.1 | 22.8 | 18.3 | 15.1 | 20.9 |
| Temp. media (°C) | 9.4 | 9.2 | 11.0 | 13.4 | 17.0 | 20.7 | 23.2 | 23.7 | 20.8 | 17.7 | 13.6 | 10.5 | 15.8 |
| Temp. mínimu media (°C) | 4.7 | 4.3 | 5.9 | 8.4 | 11.8 | 15.4 | 17.7 | 18.1 | 15.4 | 12.6 | 9.0 | 5.8 | 10.8 |
| Temp. mínimu abssolutu (°C) | −7.0 | −8.1 | −5.6 | −1.7 | 3.0 | 6.8 | 9.2 | 9.1 | 7.6 | 1.6 | −3.2 | −4.9 | −8.1 |
| Precipitación total (mm) | 54.1 | 48.1 | 50.4 | 53.1 | 49.8 | 25.9 | 8.6 | 15.8 | 57.8 | 85.7 | 111.8 | 73.9 | 635.0 |
| Díis de precipitación (≥ 1,0 mm) | 7.0 | 6.7 | 6.3 | 7.2 | 5.0 | 2.8 | 1.2 | 1.4 | 5.1 | 7.4 | 9.3 | 8.6 | 68.0 |
| Díis de nevar (≥ 1 mm) | 0.8 | 0.6 | 0.3 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.1 | 0.3 | 2.1 |
| Oras de sol | 135.8 | 155.6 | 210.8 | 230.4 | 288.3 | 332.3 | 373.6 | 343.3 | 260.6 | 206.9 | 140.2 | 124.0 | 2801.7 |
| Humedá relativi (%) | 81 | 80 | 80 | 80 | 80 | 78 | 76 | 76 | 78 | 80 | 81 | 82 | 79.3 |
| Fonti n.º 1: Meteo France.[23] Fonti n.º 2: Infoclimat.fr (humedá 1961–1990).[24] | |||||||||||||
Pressonas notabris
[adital | adital cóigu]- Napoleón Bonaparte
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ INSEE, Datos de población para el año 2012 de Ajaccio (en francés).
- ↑ Estoria dela Revolución Francesa. Enla web
- ↑ The Popes and the Papacy in the Early Middle Ages, 476–752. Jeffrey Richards. 1979
- ↑ Ravennatis Anonymi Cosmographia et Guidonis Geographica. 1860
- ↑ citation needed
- ↑ A corsica in la carta geografica di Ptolomey. Pierre Massimi. 2002
- ↑ citation needed
- ↑ History of Europe - Romans, Empire, Legacy. Britannica. 2024
- ↑ Discovery of an Early Christian Baptistery in Ajaccio. Inrap. 9 June 2005
- ↑ citation needed
- ↑ History of the city of Ajaccio. ajaccio.fr. 2008
- ↑ 451
- ↑ Créer un site web gratuit. site.voila.fr. 2017
- ↑ Préfecture of Corsica: The Liberation of Corsica. 2008
- ↑ Rotterdam – 91 Day Far East Cruise: Volume 2. 2022
- ↑ Des Corses veulent que l'île soit "Juste parmi les nations". Le Figaro.fr. 2010
- ↑ "French Cities" by Fabriès-Verfaillie et Stragiotti. 2000
- ↑ Cars Set Alight as Protests Continue on Corsica. yahoo.com. 2022
- ↑ títulu=Resultaus del censu dela puebración - 2006 |url=http://www.recensement.insee.fr/chiffresCles.action?zoneSearchField=&codeZone=2A004-COM&idTheme=3 |editor=INSEE |fechaacceso=19 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121109205535/http://recensement.insee.fr/chiffresCles.action?zoneSearchField=&codeZone=2A004-COM&idTheme=3 |fechaarchivu=9 de noviembri de 2012
- ↑ títulu=Puebracionis legalis en vigoel a contal del 1 de jeneru de 2010|url=http://www.insee.fr/fr/ppp/bases-de-donnees/recensement/populations-legales/pages2009/pdf/dep2a.pdf |editor=INSEE |fechaacceso=20 de húniu de 2010|
- ↑ 10
- ↑ 11
- ↑ Meteo France, «AJACCIO (20). Ficha climatolóxica: estadísticas 1991–2020 i récoris», consultau el 7 setiembri 2022 (en francés).
- ↑ Infoclimat, «Normes et records 1961–1990: Ajaccio - Campo dell'Oro (20) – altitude 4 m», consultau el 7 agostu 2019 (en francés).