Alcaçaba de Badajós

Dendi Güiquipeya
(Rederigíu dendi Alcaçaba de Baajós)
El núcleu hundacional de Baajós, presidiu pola Alcaçaba, assitiá a orillas de Guadiana sobri el lombu la Muela.

La Alcaçaba de Badajós es un recintu amurallau assitiau nel lombu la Muela, arrodeandu l'antigua Badajós de la epoca musulmana. Tal i cumu se conserva ogañu, hue costruia polos almohadis nel sigru XII, inque tiini el su orihin ena celca que ya nel sigru IX se costruyó al hundal la ciá. Es la mayol alcaçaba d'Uropa.

Estória[Edital | Editá'l códigu]

Adarvi l'Alcaçaba de Badajós

El orihin de l'Alcaçaba s'alcuentra ena hortificación que crió Ibn Marwan nel lombu la Muela al asentalsi en Badajós, nel sigru IX. Se trataba d'una cerca d'argamasa e barru i ladrillu.

Esta obra hue consoliá en 1030 pol Abdallah Ibn el-Aftas (Almanzor I de Badajós) que la convirtió nuna muralla e piera i cal.

Posteriolmenti, alreol el 1170, hue definitivamenti arrepará, hortalecia i ampriá pol ordin del califa almohadi Abu Yaqub Yusuf. Nesta obra l'Alcaçaba adataria práticamenti el aspetu que presenta uguañoti.

Torris[Edital | Editá'l códigu]

  • Torri d'Espantaperrus
  • Torri la Horca.
Parti posteriol la Puerta el Capitel
  • Torri las Sieti Ventanas.
  • Torri las Doncellas.

Endrentu la hortificación desistin algotras torris:

  • Torri e Santa Maria, ondi s'assitió la Catedral de Badahó al atrás la conquista cristiana.
  • Torri el Paláciu Episcopal.

Puertas[Edital | Editá'l códigu]

  • Puerta el Capitel: puerta en recou abierta nel francu ociental de l'alcaçaba, prósima al Arcu el Pesu, entri la Praça Arta i la Praça e San Hosi. Recibi el su nombri dun capitel assitiau sobri el arcu la puerta esteriol.
  • Puerta la Coraça u e la Traición: está assitiá nel setol noroesti l'alcaçaba, prósima a riu Guadiana. Traicionalmenti se la conoci pol sel la puerta ondi el rei purtugués Alfonso Enríquez ententó ahuyil del rei Fernando II de Lión en 1169, aluspués d'entental tomal la ciá, qu'estaba en manus de rehentis musulmanis, feudatárius del rei lionés.
  • Puerta e Yelvis u e Carrus: frenti al conventu las Adoratricis, ena parti ociental l'alcaçaba.
  • Puerta el Alpendis.
  • Puerta e Méria.
Paláciu los Duquis de Féria

Palácius[Edital | Editá'l códigu]

  • Paláciu los Duquis de Féria, ondi s'assitia uguañoti el Museu Arqueolóhicu Provincial.

Tamién guipal[Edital | Editá'l códigu]

Atihus[Edital | Editá'l códigu]


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Cueva de Maltravieso | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelo | Dolmen del prado de Lácara | Ídolo de Garrovillas | Ídolo de Extremadura
Eá Antígua: Bronce de Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefectura de Tajo y Alagón | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia e Caçris | Provincia e Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra