Alejandro Amenábar
| Alejandro Amenábar | ||
|---|---|---|
|
Alejandro Amenábar en 2025 | ||
| Información pressonal | ||
| Nombri de nacencia | Alejandro Fernando Amenábar Cantos | |
| Nacencia |
31 de marçu de 1972 (54 años) Santiago de Chile (Chili) | |
| Nacionalidá | Chilena y española | |
| Educación | ||
| Educau en | Universidad Complutense de Madrid | |
| Información prehessional/profissional | ||
| Oficiu | Diretol de cini, guionista, atol, componeol, produtol de cini, editor de cine y componeol de bandas sonoras | |
| Añus ativu | desde 1992 | |
| Destincionis |
| |
Alejandro Fernando Amenábar Cantos (Santiago de Chile, 31 de marçu de 1972) es un diretol de cini, guionista i compositol ispano-chilenu.[1] Runchaol d'onzi Premios Goya i un Óscar, á escritu los guionis delas sus ochu pinículas i á compuestu una güena parti delas bandas sonoras destus filmis.
Biografía
[adital | adital cóigu]
Enfancia i juventú
[adital | adital cóigu]Tuvi nacencia en Santiago de Chile —mantién ogañu la dobli nacionalidá española i chilena—. La su mairi es Josefina Cantos, una española nacía en Madrid, que avía viajau a Chili dondi vivía una hermana mayol. Allí contraju matrimoniu col pai d'Alejandro, Hugo Ricardo Amenábar, de nacionalidá chilena i trabajador dela empresa General Electric. El matrimoñu tuvu dos ijus, dambos dos nacíus en Chili: Ricardo (1969) i Alejandro (1972). Un añu endispués del nacimientu d'Alejandro, anti el crispau ambienti políticu de Chili (culminau nel golpe de Estado en Chile de 1973), la familia se muó a España en agostu de 1973, dondi el su pai prencipió a trabajal ena empresa Osram.[2] Ala su llegá, se instalun provisionalmenti nuna caravana nun camping i fijun la su residencia definitiva nuna urbanización a las afueras dela localiá de Paracuellos de Jarama.
Estuyus
[adital | adital cóigu]Enprencipió los sus estuyus nel colegiu delos Pairis Escolapius de Getafe. En segundu de bachilleratu trasladó los sus estuyus al Institutu Alameda de Osuna, ena zona noresti de Madrid.
Los sus pairis siempri pusun un especial cuidiau ena educación delos sus ijus. Ni Alejandro ni el su germanu huerun grandis consumidoris de televisión; tampocu veían cini en pantalla grandi, al qu'Alejandro enprencipió a acuyil a partil delos quizi añus d'edá. La su afición era escribil relatos i leyel estorias juvenilis. Segun la su mairi, Alejandro tenía la capacidá d'absorvel tolo que leyía.
Antis del su ingresu ena facultá, trabajó comu reponeol nun almacén i comu jardineru, ata que pú mercalsi una cámara de vídeu domésticu. No concebía prencipial los sus estuyus universitarius d'imagi sin vel tocau antis una cámara.
En 1990, tras concluyil los sus estuyus nel institutu con güenus resultaus, entró ena Facultá de Ciencias dela Enformación ena Nuversidá Complutensi de Mairil, ondi no llegó a terminal los sus estuyus, pos pensó que eran unus estuyus mu teóricus i mu despegaus dela rialiá profesional.[3]
Carrera cinematográfica
[adital | adital cóigu]Entri 1991 i 1995 realizó quatru cortometrajes que influyun enas sus primeras películas: los cortus La cabeza, Himenóptero i Luna tienin los sus hermanus mayoris en Tesis, Mar adentro i Abre los ojos.
Dela su faceta comu compositol se puei dezil que dendi chicu compusu melodías col teclau i la guitarra cona mesma fluidez qu'al escribil estorias. Aprendió música d'un mou autodidacta pa poel musicalizal los sus cortometrajes. En 1993 trabajó estrechamenti con Guillermo Fernández Groizard i realizó la música de Al lado del Atlas.
Sin embargu, tolo cambió quandu conoció a José Luis Cuerda. A partil d'altonces, Cuerda se interesó pol guión dela futura película Tesis (1996) i se volvió el su produtor. Tesis es un thriller ambientau ena Facultá de Ciencias dela Información. Consiguió llamal l'atención dela crítica i llogró sieti Goyas, incluyíus el de mejol película i mejol diretor novel. En 1997 realizó Abre los ojos, una película de ciencia ficción qu'uvió un gran ésitu. Tom Cruise mercó los derechus i protagonizó l'adaptación Vanilla Sky (2001).
La su tercera película fue Los otros (2001), protagonizá por Nicole Kidman. Consiguió un gran ésitu de crítica i públicu a nivel internacional. Se estrenó ena sección oficial del Festival de Venecia, consiguió ochu premios Goya i fue candidata al Premio de la Academia de Cine Europeo. En 2004 presentó Mar adentro, un rellatu dela vida rial del tetrapléjicu Ramón Sampedro (interpretau por Javier Bardem), dondi trató temas comu la eutanasia u «el derechu a una vida digna». La película ganó 14 Goyas i el Óscar ala mejol película de habla no inglesa en 2004. En 2009 estrenó Ágora, con Rachel Weisz i Max Minghella. Con un presupuestu de 50 millonis d'eurus es la película española más cara dela estoria.
En 2015, estrenó la su sexta película, Regresión, con Emma Watson. El 27 de setiembri de 2019 estrenó Mientras dure la guerra, que fue un ésitu ena taquilla española recaudandu casi 13 millonis d'eurus. En 2025 estrenó el su octavu largometraji, El Cautivo, drama ambientau en 1575 sobri el encierru de Miguel de Cervantes en Argel.
Vida pressonal
[adital | adital cóigu]A raíz del estreno de Mar adentro, palró de la su homosexualidá en 2004. Los diarios i publicacionis españolas se hizun ecu d'ellu. El diretol hube portada de las revistas Zero i Shangay. +4
En 2015 contrahu matrimoniu con David Blanco, se separun en 2018 i firmun el su divorciu en 2019.
Valoraeru
[adital | adital cóigu]Anque es un autol de gran popularidá, no ha escapau de las críticas. El críticu Jordi Costa lo considera el epítomi d'«un moelu cinematográficu basau nel simulacru del talentu, la competencia ténica i l'asfixia de lo dionisiacu». +1
Enfruencias
[adital | adital cóigu]El su cine muestra l'enfruencia de diversas huentis literarias i cinematográficas, como el propiu autol ha reconocíu en anguna ocasión. Ha decrarau la su almiración polos grandis cineastas que han curtivau más i mejoris génerus, como el thriller, el suspensi, la intriga o la ciencia fición. Entri otrus, airmira a Alfred Hitchcock, Fritz Lang, Jacques Tourneur, Stanley Kubrick o Roman Polanski. +4
De Tesis, thriller con el que debutó, se ha dichu que tieni un antecedenti en Peeping Tom, del diretol británicu Michael Powell. +1
En Abre los ojos se reflejan elimentus argumentalis i narrativus de Plan diabólico, de John Frankenheimer, o de la obra maestra d'Orson Welles, Ciudadano Kane, asina como de la novela de Philip K. Dick, Ubik.
La ensperación del su largumetraji Los otros se puei ralleal a Otra vuelta de tuerca, relatu de Henry James. +1
Filmografía
[adital | adital cóigu]Como diretol i guionista
[adital | adital cóigu]| Añu | Película |
|---|---|
| 1996 | Tesis |
| 1997 | Abre los ojos |
| 2001 | Los otros |
| 2004 | Mar adentro |
| 2009 | Ágora |
| 2015 | Regresión |
| 2019 | Mientras dure la guerra |
| 2025 | El Cautivo |
- Otrus proyeutus
La cabeça (cortumetraji, 1991)
La extraña obsesión del Doctor Morbius (cortumetraji, 1992)
Himenópteru (cortumetraji, 1992)
Luna (cortumetraji, 1994)
Me encanta (Nancys Rubias) (videocríp, 2013) Vali (cortumetraji comercial pala empresa cervecera Estrella Damm, 2015) *Danielle (cortumetraji comercial pala Lotería de Naviá, 2017)
- La Fortuna (serie de TV para Movistar+, 2021)
+4
Como produtol
[adital | adital cóigu]- Mar adentro (2004)
- El mal ajeno (2010)
Como compositor
[adital | adital cóigu]La extraña obsesión del Doctor Morbius (cortumetraji, 1991)
Himenópteru (cortumetraji, 1992)
- Luna (cortumetraji, 1994)
Tesis (1996) Abre los ojos (1997) La lengua de las mariposas (1999) Nadie conoce a nadie (1999)
- Los otros (2001)
- Mar adentro (2004)
- Mientras dure la guerra (2019)
+2
Como atores
[adital | adital cóigu]- La cabeça (cortumetraji, 1991)
La extraña obsesión del Doctor Morbius (cortumetraji, 1992) Himenópteru (cortumetraji, 1992)
- Luna (cortumetraji, 1994)
- Abre los ojos (cameo, 1997)
- Spanish Movie (cameo, 2009)
+2
Recaudación en taquilla
[adital | adital cóigu]Las recaudacionis más emportantis de las sus películas en España huun: +3
Los otros (7 de setiembri de 2001) (27.254.163 €)
Ágora (9 d'outubri de 2009) (21.391.198 €)
Mar adentro (3 de setiembri de 2004) (19.837.473 €)
Mientras dure la guerra (27 de setiembri de 2019) (11.022.100 €)
Regresión (2 d'outubri de 2015) (8.956.405 €)
Abre los ojos (19 de diziembri de 1997) (6.442.535 €)
El cautivu (12 de setiembri de 2025) (5.283.305 €)
Tesis (12 d'abril de 1996) (2.647.325 €)
Televisión
[adital | adital cóigu]En 2019, s'encetó la produción d'una miniserie de televisión de seis capítulos para Movistar+ qu'atapa el cómic El tesoro del Cisne Negro i que sedrá dihida por Alejandro Amenábar. Esti proyeutu senificó la entrada del diretol ena realización de series para televisión. +1
El álbum de El tesoro del Cisne Negro con dibujos de Paco Roca i guion de Guillermo Corral hue publicau en 2018 i reconstruyi la estoria de la fragata española Nuestra Señora de la Mercedes, que hue hundía en 1804 hrenti a las costas de Portugal, por navíos británicus que pretendían robal-li el su cargamentu de moenas d'oru i prata i por otru lau tamién narra l'intentu d'una empresa de cazatesorus estaunidensi de hazessi con esti tesoru i el procesu hudicial consigunienti entri el Gobiernu español i la empresa, que se saldó con el regresu del tesoru a España en 2012. +1
La fortuna (miniserie) (#0, 2021)
Premius i distinciónis
[adital | adital cóigu]| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2005 | Mejor película de palra no inglesa | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2005 | Mejor película en luenga no inglesa | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 1996 | Mejor diretol novel | Tesis | Prantilla:Celda |
| Mejor guion original | Tesis | Prantilla:Celda | |
| 1998 | Mejor diretol | Abre los ojos | Prantilla:Celda |
| Mejor guion original | Abre los ojos | Prantilla:Celda | |
| 1999 | Mejor música original | La lengua de las mariposas | Prantilla:Celda |
| 2001 | Mejor diretol | Los otros | Prantilla:Celda |
| Mejor guion original | Los otros | Prantilla:Celda | |
| Mejor música original | Los otros | Prantilla:Celda | |
| 2004 | Mejor película | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Mejor diretol | Mar adentro | Prantilla:Celda | |
| Mejor guion original | Mar adentro | Prantilla:Celda | |
| Mejor música original | Mar adentro | Prantilla:Celda | |
| 2009 | Mejor diretol | Ágora | Prantilla:Celda |
| Mejor guion original | Ágora | Prantilla:Celda | |
| 2020 | Mejor película | Mientras dure la guerra | Prantilla:Celda |
| Mejor diretol | Mientras dure la guerra | Prantilla:Celda | |
| Mejor guion original | Mientras dure la guerra | Prantilla:Celda | |
| Mejor música original | Mientras dure la guerra | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2001 | Mejol película uropea | Los otrus | Prantilla:Celda |
| 2004 | Mejol película uropea | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Mejol diretor uropeu | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2004 | Premiu especial del Jurau | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| 2004 | Premiu Cini joven-Mejol película internacional | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2004 | Mejol película estranjera | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 1996 | Premiu revelación | Tesis | Prantilla:Celda |
| 2001 | Mejol diretor | Los otrus | Prantilla:Celda |
| Mejol guión orihinal | Prantilla:Celda | ||
| 2004 | Mejol diretor | Mar adentro | Prantilla:Celda |
| Mejol guión orihinal | Prantilla:Celda | ||
| Mejol música | Prantilla:Celda | ||
| Mejol montahi | Prantilla:Celda | ||
| 2009 | Mejol diretor | Ágora | Prantilla:Celda |
| 2019 | Mejol diretor | Mientras dure la guerra | Prantilla:Celda |
| Mejol guión orihinal | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2006 | Premiu Máquina del Tiempu | Receutol |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 1998 | Tokyo Sakura Grand Prix | Abre los ojos | Prantilla:Celda |
| Añu | Categoría | Película | Resultau |
|---|---|---|---|
| 2001 | Mejol guión orihinal | Los otrus | Prantilla:Celda |
- Otrus premius
En 2023, el Premiu Lucentum del Festival Internacional de Cine de Alicante.
En 2023, el Premiu UIMP ala Cinematografía.
En 2011, recebió una Estrella nel passéu dela fama de Madril.
En 1994, el su tercer cortu, Luna, recebió el Premiu Luis García Berlanga al mejol guión i premiu ala mejol banda sonora dela AICA.
En 1992, Himenóptero recebió el Premiu al mejol cortu enos festivalis cinematográficus de Elchi i Carabanchel.
En 1991, recebió el Premiu dela Asociación Independiente de Cineastas Amateurs (AICA) pol su primel cortumetraji La cabeza.
Premiu Pedro Sienna Premiu ala trayectoria.
Referencias
[adital | adital cóigu]Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]- “La pantalla especular: Una lectura metatextual del cine de Alejandro Amenábar.” Artículo de Santiago Juan-Navarro en Letras Peninsulares 16.1 (2003): 371-84.
- Alejandro Amenábar. El alumno que quiso superar a sus maestros. Revista del SEECI