Ir al contenido

Alejandro Amenábar

Dendi Güiquipeya
Alejandro Amenábar

Alejandro Amenábar en 2025
Información pressonal
Nombri de nacencia Alejandro Fernando Amenábar Cantos Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 31 de marçu de 1972 Ver y modificar los datos en Wikidata (54 años)
Santiago de Chile (Chili) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Chilena y española
Educación
Educau en Universidad Complutense de Madrid Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Diretol de cini, guionista, atol, componeol, produtol de cini, editor de cine y componeol de bandas sonoras Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu desde 1992
Destincionis
  • Premio del Cine Europeo al mejor director de fotografía europeo (2004)
  • Globo de Oro a la mejor película en lengua no inglesa (2005)
  • Premio Máquina del Tiempo (2006) Ver y modificar los datos en Wikidata

Alejandro Fernando Amenábar Cantos (Santiago de Chile, 31 de marçu de 1972) es un diretol de cini, guionista i compositol ispano-chilenu.[1] Runchaol d'onzi Premios Goya i un Óscar, á escritu los guionis delas sus ochu pinículas i á compuestu una güena parti delas bandas sonoras destus filmis.

Biografía

[adital | adital cóigu]
Alejandro Amenábar enos Premius Goya 2017

Enfancia i juventú

[adital | adital cóigu]

Tuvi nacencia en Santiago de Chile —mantién ogañu la dobli nacionalidá española i chilena—. La su mairi es Josefina Cantos, una española nacía en Madrid, que avía viajau a Chili dondi vivía una hermana mayol. Allí contraju matrimoniu col pai d'Alejandro, Hugo Ricardo Amenábar, de nacionalidá chilena i trabajador dela empresa General Electric. El matrimoñu tuvu dos ijus, dambos dos nacíus en Chili: Ricardo (1969) i Alejandro (1972). Un añu endispués del nacimientu d'Alejandro, anti el crispau ambienti políticu de Chili (culminau nel golpe de Estado en Chile de 1973), la familia se muó a España en agostu de 1973, dondi el su pai prencipió a trabajal ena empresa Osram.[2] Ala su llegá, se instalun provisionalmenti nuna caravana nun camping i fijun la su residencia definitiva nuna urbanización a las afueras dela localiá de Paracuellos de Jarama.

Enprencipió los sus estuyus nel colegiu delos Pairis Escolapius de Getafe. En segundu de bachilleratu trasladó los sus estuyus al Institutu Alameda de Osuna, ena zona noresti de Madrid.

Los sus pairis siempri pusun un especial cuidiau ena educación delos sus ijus. Ni Alejandro ni el su germanu huerun grandis consumidoris de televisión; tampocu veían cini en pantalla grandi, al qu'Alejandro enprencipió a acuyil a partil delos quizi añus d'edá. La su afición era escribil relatos i leyel estorias juvenilis. Segun la su mairi, Alejandro tenía la capacidá d'absorvel tolo que leyía.

Antis del su ingresu ena facultá, trabajó comu reponeol nun almacén i comu jardineru, ata que pú mercalsi una cámara de vídeu domésticu. No concebía prencipial los sus estuyus universitarius d'imagi sin vel tocau antis una cámara.

En 1990, tras concluyil los sus estuyus nel institutu con güenus resultaus, entró ena Facultá de Ciencias dela Enformación ena Nuversidá Complutensi de Mairil, ondi no llegó a terminal los sus estuyus, pos pensó que eran unus estuyus mu teóricus i mu despegaus dela rialiá profesional.[3]

Carrera cinematográfica

[adital | adital cóigu]

Entri 1991 i 1995 realizó quatru cortometrajes que influyun enas sus primeras películas: los cortus La cabeza, Himenóptero i Luna tienin los sus hermanus mayoris en Tesis, Mar adentro i Abre los ojos.

Dela su faceta comu compositol se puei dezil que dendi chicu compusu melodías col teclau i la guitarra cona mesma fluidez qu'al escribil estorias. Aprendió música d'un mou autodidacta pa poel musicalizal los sus cortometrajes. En 1993 trabajó estrechamenti con Guillermo Fernández Groizard i realizó la música de Al lado del Atlas.

Sin embargu, tolo cambió quandu conoció a José Luis Cuerda. A partil d'altonces, Cuerda se interesó pol guión dela futura película Tesis (1996) i se volvió el su produtor. Tesis es un thriller ambientau ena Facultá de Ciencias dela Información. Consiguió llamal l'atención dela crítica i llogró sieti Goyas, incluyíus el de mejol película i mejol diretor novel. En 1997 realizó Abre los ojos, una película de ciencia ficción qu'uvió un gran ésitu. Tom Cruise mercó los derechus i protagonizó l'adaptación Vanilla Sky (2001).

La su tercera película fue Los otros (2001), protagonizá por Nicole Kidman. Consiguió un gran ésitu de crítica i públicu a nivel internacional. Se estrenó ena sección oficial del Festival de Venecia, consiguió ochu premios Goya i fue candidata al Premio de la Academia de Cine Europeo. En 2004 presentó Mar adentro, un rellatu dela vida rial del tetrapléjicu Ramón Sampedro (interpretau por Javier Bardem), dondi trató temas comu la eutanasia u «el derechu a una vida digna». La película ganó 14 Goyas i el Óscar ala mejol película de habla no inglesa en 2004. En 2009 estrenó Ágora, con Rachel Weisz i Max Minghella. Con un presupuestu de 50 millonis d'eurus es la película española más cara dela estoria.

En 2015, estrenó la su sexta película, Regresión, con Emma Watson. El 27 de setiembri de 2019 estrenó Mientras dure la guerra, que fue un ésitu ena taquilla española recaudandu casi 13 millonis d'eurus. En 2025 estrenó el su octavu largometraji, El Cautivo, drama ambientau en 1575 sobri el encierru de Miguel de Cervantes en Argel.

Vida pressonal

[adital | adital cóigu]

A raíz del estreno de Mar adentro,  palró de la su homosexualidá en 2004. Los diarios i publicacionis españolas se hizun ecu d'ellu. El diretol hube portada de las revistas Zero i Shangay. +4

Prantilla:Cita +4

En 2015 contrahu matrimoniu con David Blanco, se separun en 2018 i firmun el su divorciu en 2019.

Valoraeru

[adital | adital cóigu]

Anque es un autol de gran popularidá, no ha escapau de las críticas. El críticu Jordi Costa lo considera el epítomi d'«un moelu cinematográficu basau nel simulacru del talentu, la competencia ténica i l'asfixia de lo dionisiacu». +1

Enfruencias

[adital | adital cóigu]

El su cine muestra l'enfruencia de diversas huentis literarias i cinematográficas, como el propiu autol ha reconocíu en anguna ocasión. Ha decrarau la su almiración polos grandis cineastas que han curtivau más i mejoris génerus, como el thriller, el suspensi, la intriga o la ciencia fición. Entri otrus, airmira a Alfred Hitchcock, Fritz Lang, Jacques Tourneur, Stanley Kubrick o Roman Polanski. +4

De Tesis, thriller con el que debutó, se ha dichu que tieni un antecedenti en Peeping Tom, del diretol británicu Michael Powell. +1

En Abre los ojos se reflejan elimentus argumentalis i narrativus de Plan diabólico, de John Frankenheimer, o de la obra maestra d'Orson Welles, Ciudadano Kane, asina como de la novela de Philip K. Dick, Ubik.

La ensperación del su largumetraji Los otros se puei ralleal a Otra vuelta de tuerca, relatu de Henry James. +1

Filmografía

[adital | adital cóigu]

Como diretol i guionista

[adital | adital cóigu]
Largumetrahis
Añu Película
1996 Tesis
1997 Abre los ojos
2001 Los otros
2004 Mar adentro
2009 Ágora
2015 Regresión
2019 Mientras dure la guerra
2025 El Cautivo
Otrus proyeutus


La cabeça (cortumetraji, 1991) La extraña obsesión del Doctor Morbius (cortumetraji, 1992) Himenópteru (cortumetraji, 1992) Luna (cortumetraji, 1994) Me encanta (Nancys Rubias) (videocríp, 2013) Vali (cortumetraji comercial pala empresa cervecera Estrella Damm, 2015) *Danielle (cortumetraji comercial pala Lotería de Naviá, 2017)

+4

Como produtol

[adital | adital cóigu]

Como compositor

[adital | adital cóigu]

La extraña obsesión del Doctor Morbius (cortumetraji, 1991)


Himenópteru (cortumetraji, 1992)

  • Luna (cortumetraji, 1994)

Tesis (1996) Abre los ojos (1997) La lengua de las mariposas (1999) Nadie conoce a nadie (1999)

+2

Como atores

[adital | adital cóigu]

La extraña obsesión del Doctor Morbius (cortumetraji, 1992) Himenópteru (cortumetraji, 1992)

+2

Recaudación en taquilla

[adital | adital cóigu]

Las recaudacionis más emportantis de las sus películas en España huun: +3

Los otros (7 de setiembri de 2001) (27.254.163 €)

Ágora (9 d'outubri de 2009) (21.391.198 €)

Mar adentro (3 de setiembri de 2004) (19.837.473 €)

Mientras dure la guerra (27 de setiembri de 2019) (11.022.100 €)

Regresión (2 d'outubri de 2015) (8.956.405 €)

Abre los ojos (19 de diziembri de 1997) (6.442.535 €)

El cautivu (12 de setiembri de 2025) (5.283.305 €)

Tesis (12 d'abril de 1996) (2.647.325 €)

Televisión

[adital | adital cóigu]

En 2019, s'encetó la produción d'una miniserie de televisión de seis capítulos para Movistar+ qu'atapa el cómic El tesoro del Cisne Negro i que sedrá dihida por Alejandro Amenábar. Esti proyeutu senificó la entrada del diretol ena realización de series para televisión. +1

El álbum de El tesoro del Cisne Negro con dibujos de Paco Roca i guion de Guillermo Corral hue publicau en 2018 i reconstruyi la estoria de la fragata española Nuestra Señora de la Mercedes, que hue hundía en 1804 hrenti a las costas de Portugal, por navíos británicus que pretendían robal-li el su cargamentu de moenas d'oru i prata i por otru lau tamién narra l'intentu d'una empresa de cazatesorus estaunidensi de hazessi con esti tesoru i el procesu hudicial consigunienti entri el Gobiernu español i la empresa, que se saldó con el regresu del tesoru a España en 2012. +1

La fortuna (miniserie) (#0, 2021)

Premius i distinciónis

[adital | adital cóigu]
Premios Óscar
Añu Categoría Película Resultau
2005 Mejor película de palra no inglesa Mar adentro Prantilla:Celda
Premios Globo de Oro
Añu Categoría Película Resultau
2005 Mejor película en luenga no inglesa Mar adentro Prantilla:Celda
Premios Goya
Añu Categoría Película Resultau
1996 Mejor diretol novel Tesis Prantilla:Celda
Mejor guion original Tesis Prantilla:Celda
1998 Mejor diretol Abre los ojos Prantilla:Celda
Mejor guion original Abre los ojos Prantilla:Celda
1999 Mejor música original La lengua de las mariposas Prantilla:Celda
2001 Mejor diretol Los otros Prantilla:Celda
Mejor guion original Los otros Prantilla:Celda
Mejor música original Los otros Prantilla:Celda
2004 Mejor película Mar adentro Prantilla:Celda
Mejor diretol Mar adentro Prantilla:Celda
Mejor guion original Mar adentro Prantilla:Celda
Mejor música original Mar adentro Prantilla:Celda
2009 Mejor diretol Ágora Prantilla:Celda
Mejor guion original Ágora Prantilla:Celda
2020 Mejor película Mientras dure la guerra Prantilla:Celda
Mejor diretol Mientras dure la guerra Prantilla:Celda
Mejor guion original Mientras dure la guerra Prantilla:Celda
Mejor música original Mientras dure la guerra Prantilla:Celda
Premios del Cine Europeo
Añu Categoría Película Resultau
2001 Mejol película uropea Los otrus Prantilla:Celda
2004 Mejol película uropea Mar adentro Prantilla:Celda
Mejol diretor uropeu Mar adentro Prantilla:Celda
Festival Internacional de Cine de Venecia
Añu Categoría Película Resultau
2004 Premiu especial del Jurau Mar adentro Prantilla:Celda
2004 Premiu Cini joven-Mejol película internacional Mar adentro Prantilla:Celda
Premios Independent Spirit
Añu Categoría Película Resultau
2004 Mejol película estranjera Mar adentro Prantilla:Celda
Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos
Añu Categoría Película Resultau
1996 Premiu revelación Tesis Prantilla:Celda
2001 Mejol diretor Los otrus Prantilla:Celda
Mejol guión orihinal Prantilla:Celda
2004 Mejol diretor Mar adentro Prantilla:Celda
Mejol guión orihinal Prantilla:Celda
Mejol música Prantilla:Celda
Mejol montahi Prantilla:Celda
2009 Mejol diretor Ágora Prantilla:Celda
2019 Mejol diretor Mientras dure la guerra Prantilla:Celda
Mejol guión orihinal Prantilla:Celda
Festival de Cine de Sitges
Añu Categoría Película Resultau
2006 Premiu Máquina del Tiempu Receutol
Tokyo International Film Festival
Añu Categoría Película Resultau
1998 Tokyo Sakura Grand Prix Abre los ojos Prantilla:Celda
Premios BAFTA
Añu Categoría Película Resultau
2001 Mejol guión orihinal Los otrus Prantilla:Celda
Otrus premius

En 2023, el Premiu Lucentum del Festival Internacional de Cine de Alicante.

En 2023, el Premiu UIMP ala Cinematografía.

En 2011, recebió una Estrella nel passéu dela fama de Madril.

En 1994, el su tercer cortu, Luna, recebió el Premiu Luis García Berlanga al mejol guión i premiu ala mejol banda sonora dela AICA.

En 1992, Himenóptero recebió el Premiu al mejol cortu enos festivalis cinematográficus de Elchi i Carabanchel.

En 1991, recebió el Premiu dela Asociación Independiente de Cineastas Amateurs (AICA) pol su primel cortumetraji La cabeza.

Premiu Pedro Sienna Premiu ala trayectoria.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Biografía de Alejandro Amenábar, www.biografiayvidas.com, 2012
  2. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas semp
  3. Cómo hacer cine: Tesis, de Alejandro Amenábar, Cecilia Vera

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]