Ir al contenido

Almorín

Almorín
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Almorín
Coordenadas 39°10′35″N 6°02′39″O / 39.176366, -6.0440446
Capital Almoharín
Entidad Monicipiu d'España y Villa
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 97,3 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 487 m s. n. m.
Puebración (2024)  
 • Total 1779 hab.
 • Densidá 18,28 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10132[1]
Sitio web oficial

Almarín o Almoharín, n'español, es un Monicipiu i localiá española dela provincia de Caçris, ena comuniá autónoma Estremaúra. El términu municipal, pertencienti ala Mancomunidá Integral Sierra de Montanchi i al partiu judicial de Caçris, tien una puebración de 1779 abitantis en 2024. El puebru es conocíu pola su producción de higu. Ata 1598, quandu compró el títulu de villa, Almorín pertenció al señoríu de Montanchi.

Escúu d'Almorín
Escúu d'Almorín

El escúu d’Almorín fue aprobau meyanti la "Orden de 6 de noviembri de 1995, pola que s’aprueba el Escudu Eráldicu i la Bandera Monicipal, pal Ayuntamientu d’Almorín", publicá nel Diariu Oficial d'Estremaúra el 23 de noviembri de 1995 endispués d’abel aprobau el escuúu el ayuntamientu el 27 d’abril de 1995 i abel emitíu informi el Conseju Asesor d'Onoris i distincionis dela Junta d'Estremaúra el 17 d’otubri de 1995. El escúu se defini assina:

"Escúu entau en punta. Primeru, de sinopli, un castillu d’oru de tres torris almenás, la central mayol que las otras dos, aclaráu de gulis i maçonau de sabli. Segundu, de gulis, torri dela eglesia parroquial d’Almorín d’oru, aclarada de sinopli i maçoná de sabli. Terceru, de plata, crú de la Orden Militar de Santiago de gulis. Al timbri Corona Rial cerrá.[2]

Geografía física

[Edital | Editá'l códigu]

Localización

[Edital | Editá'l códigu]

Assitiau ena carretera que uni Caçris con Don Benitu, Almorín limita con:[3]

Idrografía, orografía i climi

[Edital | Editá'l códigu]

El términu monicipal está flanqueau al esti pol cursu del Ríu Búrdalo, (típicu ríu mediterráneu, con algun caudal d’otoñu a primavera, peru práticamenti secu en vranu estiaje), es un afluenti direutu del Guadiana; al sul polas anchas vegas desti úrtimu, assina cumu algunu al suroesti las sierras de Don José i La Parrilla, formacionis menoris éstas, dependientis delas primeras estribacionis orientalinas dela formación montañosa central estremeña conocida cumu sierras de San Pedru.

Al oesti la meseta adesaá d’Arroyomolinus de Montanchez, assina cumu más al noroesti pola sierra de Montánchi (cercana alos 1000 m sobri el nivel del mari), i al norti pola sierra de San Cristóbal (856 m) i Cancho Blancu (940 m apross) más conocida esta úrtima ena localiá cumu la sierra dela Zarza. El monti dela sierra de San Cristóbal, dá su cercanía al núcleu puebracional, assina cumu la su particulal morfoloxía l’an convertíu nun auténticu símbulu dela localiá. El restu del términu, salvu algunas çonas chanas ena parti central (los chanus, las viñas o el caminu de Sopetran), es onduau, sin grandis brusquezas, salvu las çonas cercanas alas sierras pizarrilla, cola, la cancha o el poçu fraili.

Naturaleza

[Edital | Editá'l códigu]

En quantu ala flora, las çonas de monti son del característicu baju monti mediterráneu, alternandu con terrenus típicamenti adesaus, sin sel demasiau anchas estas úrtimas.[4]

N'Almorín s'atopala mayol producción de higu a nivel nacional, polos tantus la mayol parti delas fincas están destiná ala higueras.

La desa ocupa gran parti del paraji d’Almorín ena que amás s’alcuentra una ganadería de resis de lidia d’altu prestigiu cumu es la de Adolfo Martín Andrés.[5]

Estoria antigua

[Edital | Editá'l códigu]

Almorín remonta la su antigüedá a meyaus del primel mileniu a. C., abel quedu confirmau yacimientus d’época dela Edá del Bronci tardíu, peru la falta d’estudius arqueológicus del entornu territorial del municipiu d’Almorín, nu a permitíu, concretal entavía más los periodus estóricus. Es probabli que la cronología que citamus, se quedi corta sobri noticias i indicius de periodus anterioris.

A pocus metrus del núcleu dela puebración se documentó un bronci dela ceca de Bolskan, fechá nel añu 105 a. C., assina cumu otras moneas del mesmu periou. Duranti unas obras realizás el mes de juñu de 1991, xuntu al cuartel, pa ubical una residencia de mayoris, se destruyun parti dela cimentación d’una "villae" romana possiblimenti un asentamientu agrícola qu'abarcaba unus 250 m², inque los restus debierun sel muchu más amplius, se documentó un molinu redondu que se utilizaba pa molel el cereal, assina cumu diversus fragmentus de "doliae", recipientis de gran tamañu, pal almacenamientu delos cerealis, assina cumu cerámica del tipu sigillata ispánica, dela forma D-37, i sigillata clara, tipu C, forma 40, i varius fragmentus de sigillata clara forma 24/25 con decoración a ruedecilla. Con el hallazgu d’estus fragmentus, podemus fechal esti establecimientu romanu a primerus del I||s, aportal ata el IV||s. Los enterramientus nus confirma que las sepulturas allás ena çona de La Vega i campu de fúrbol, correspondían a la vivienda ubicada anteriormenti.[6]

Estoria moerna

[Edital | Editá'l códigu]
Edificiu singular i torri dela ilesia al fondu

Inqui nu están clarus, sí ai evidencias de ciertus puebraoris asentaus ya enas fechas del Baxu Imperiu Romanu, (restus d’enterramientus) i es mu possibri calguna aldea o villorriu ubessi ena çona cerca de lo que probablimenti fuessi una praça fuerti (çona conocida cumu'l Castillu), duranti la Alta Edá Meya. Lo que sí está claru es que es duranti la conquista musulmana, essa praça fuerti se consolida i quandu los vestigius duna puebración crecienti dessistin, puestu que el propiu topónimu atual es d’origen árabri, más concretamenti dela época delas invasionis delos almorávidis (sigru XI), es quandu s’asentó definitivamenti el núcleu de puebración del que realmenti data la localiá.

Almorín fue ganau alos musulmanis polas tropas del rei Alfonso IX de Lión duranti el primel terciu del [[siglo|XIII||s}}} (ca. 1223-1230). Otorgandu la encomienda dela puebración ala Ordin de Santiagu, endispués tamién formó parti del Señoríu de Medellín i más tardi del de Montanchi.

Un restu evidenti del asentamientu de raíz almohadi fue una vivienda ena calli Italia, númiru 6-10, cuya destruición nu se pudu impedil a pesar dela denuncia pertinenti alas institucionis. Jaime Rio-Miranda Alcón estudió i fotografió lo que entavía nu s’avía destruíu dela piqueta.[7]

En 1598 el puebru, previu pagu, «compró» el títulu de villa, “endependiçándusi” en cierta manera de pagal tributus al Señoríu de Montanchi, so dependiendu dendi entoncis delas maltrechas cuentas del rei, pol entoncis Celipi II, quien concedi el beneficiu. Actu del qual se levanta acta conservándusi atualmenti nun documentu conocíu popularmenti cumu el libru del Becerru.

Ala caía del Antiguo Régimen la localiá se constitui en monicipiu constitucional ena región d’Estremaúra que dendi 1834 queó integrau nel partiu judicial de Montánchi[8] que nel censu de 1842 contaba con 400 lugaris i 2191 vecinus.[9]Prantilla:Sfn La localiá apaeci descrita nel segundu volumin del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz dela siguienti manera:  

??ALMOHARIN: v. con ayunt. dela prov. i aud. terr. de Cáceres (8 leg.), part. jud. de Montanches (2), adm. de rent. de Trujillo (6), c. g. d’Estremaúra (Badajós 14), dióc. de San Marcos de León en Llerena (18): Prantilla:Versalita nun llanu que s’estiendi al S., resguardá del airi N. pola sierra de San Cristóbal á cuya falda s’halla, pol cuya razón es unu delos puebrus más calurosus dela prov., i se paecin tercianas con mayol frecuenzia: tien 430 Prantilla:Versalita baxas i de poca comodiá, distribuyías en callis tortuosas i de mal pisu, pol carecel d’empedrau la mayol parti; una praça cola casa municipal, pósito, cárcel segura, escuela de ninos dotá en 1,800 rs., á la que assistin 100; otra de niñas sin dotación, á la que concurrín 30; igl. parr. dedicá al Salvador, servía pun cura de provisión del tribunal especial delas Ordenis Militares, i 7 sacerdotis, é inmediata á ella la ermita de Ntra. Sra. del Rosario. Confina el Prantilla:Versalita pol N. con el de Valdemorales; E. i S. el Escorial, Miajadas i deh. de D. Benito; O. Arroyu-molinos: comprendi 3,000 fan. roturás i 1,000 montuosas, enas que se cuentan los montis d’encina llamaus Dehesa, Hoya, Retamales, Parrilla i Patos, sit. al E. i O. la huenti llamá Carrasco mu ferruginosa, i d’almiralis efectus palas obstruccionis i opilacionis, adondi concurrín tamién á bañalsi muchas pressonas, i lo haría un númiru considerabli, si se construyeran baños que ofrecieran alguna comodiá; i la ermita titulá de Sopetran á 3/4 leg. i cerca dela refería deh. de D. Benito: cruza el térm. el riach. Muelas, i lo dividi del de Miajadas el Búrdalo: el Prantilla:Versalita es llanu, lo que s’halla á la parti del S.; los demás cerrus i vallis, con una parti dela sierra de San Cristóbal pedregosa i con monti de rehollo; to es labrabli, inque de secunda i tercera caliá á propósitu pa olivus, pol cuya razón ai mu güenus plantíus, i escasu d’aguas, principalmenti enos montis, lo que perxudica muchu pa engordal los cerdus que los aprovechan: los Prantilla:Versalita son localis i de herradura; se recibi el Prantilla:Versalita en Montanches pol meyu de balijeru dos veris ala semana: Prantilla:Versalita: trigu, centenu, cebá, avena, habas, linu, garbanzus, vinu, aceiti i bellota; se crían i ceaban algunus cerdus, ovejas, cabras, las yuntas de güeis i vacas necesarias pala labol, las caballerías pal mesmu, que ena su mayol parti son jumentus, i poca caça menol: Prantilla:Versalita: una fáb. de tinajas pequeñas i otrus cacharrus: telaris de liençu i colchas de linu i lana manexaus pol muheris; cincu molinus d’aceiti i otrus tantus de harina sobri el Búrdalo i se comercia alguna cosa de ganau de cerda: Prantilla:Versalita: 400 vec.: 2,191 almas.: Prantilla:Versalita 2.845,500 rs.: Prantilla:Versalita: 142.279: Prantilla:Versalita: 20,437 rs. 20 mrs.: Prantilla:Versalita: 14,500 rs., del que se pagan 3,300 al secretariu, i se cubri con el prod. de propius i arbitrius, que consistin en fincas i pastus pertencientis á la v. Es fama que fundó esta v. un moru del linaji delos Almohades, quien la puso el su nombri, labrandu un cast. ya enteramenti derribau. Fue ald. de Montanches, i s’eximió el añu 1588, haciéndusi v. i sugetándusi al part. de Meria.|

Geografía umana

[Edital | Editá'l códigu]

Demografía

[Edital | Editá'l códigu]

Quenta con una puebración de 1779 abitantis en 2024.

Gráfica de evolución demográfica de Almoharín[10] entre 1842 y 2021

     Población de derecho según los censos de población del INE.     Población de hecho según los censos de población del INE.

L’ativiá conómica dela localiá está bassá nel setol agrícola, inque perdiendu emportancia día tras día pol de la costrución i el setol servicius. El setol endustrial es prácticamenti testimonial, inque s’a producíu un ligeru repunti del mesmu con l’abertura d’establecimientus relacionaus con l’endustria transformadora agroganadera, assina cumu un establecimientu relacionaus con l’endustria química. Se puei destacal la dessistenzia de pequeños talleris de cerrajería relacionaus con el setol agrícola i dela costrución preferentementi, assina cumu un taller de mueblis de hierru.

Ena parti sudesti del términu, ribereñu con el ríu Búrdalo dessisti una çona (las viñas o los combos) con cultivus de regadíu, infraestruturas que datan de prencipius delos añus 70, adondi se cultiva preferentementi tomati i maíz, salvu en pequeñas parcelas adondi el cultivu tradicional de pequeños güertus con higueras i vidis vuelvi de nuevu a imponelsi, testimonial son otrus cultivus de regadíu, cumu arros u fruta.

Nel restu del términu se puin hazel dos grandis diferenciacionis: pol un lau los terrenus dedicaus a pastus pa ganau, adondi domina prácticamenti el ganau bovinu i ovinu (con un númiru de cabezas censás mu emportanti), i pol otru lau los terrenus dedicaus al cultivu dela higuera, siendu esti xuntu con el olivu los predominantis, inque si bien esti úrtimu se sitúa ena parti noroesti del términu ocupandu suelus pol lo general pobris, i de mu difícil laborel, polo que la su producción es mu irregular i nu mu abondanti, a pesar del solal que ocupa.

Pol lo que se refieri a otrus cultivus tradicionalis, otrora emportantis ena localiá, cumu cerealis u vidi, son prácticamenti testimonialis, salvu las dedicás a superficii forraxeras (henu i paja) con destinu ala cabaña ganadera local.

Cultivu dela higuera

[Edital | Editá'l códigu]
El bombón de higu 'Calabacita'.

El cultivu dela higuera, que en su día dio fama mundial ala localiá, paici de nuevu repuntal, pues enos úrtimus 35 añus estaba en francu retrocesu, sobri to debíu a que duranti la transformación en regadíu duna parti del términu (antis comentá) muchus delos mejoris árbolis de localiá fuerun arrancaus pa dal pasu alos más rentablis cultivus de regadíu. Peru cumu se a dichu anteriormenti, vuelvi de nuevu a "recuperal" el terrenu perdíu, sobri to en pequeñas explotacionis de carátil familiar. El cultivu sueli sel bastanti laboriosu, ya que es un árbol i necesita muchus cuidaus.

Meyus de comunicación

[Edital | Editá'l códigu]

Almoharín recibi la señal dela TDT del repetidol de televisión de Montanchi.[11]

Patrimoñu

[Edital | Editá'l códigu]
Ilesia i soportalis

Elesia parroquial católica baju la advocación d’El Salvador,Prantilla:Sfn pertencienti ala diócesis de Coria. Tamién s’alcuentra nel puebru la ermita de Nuestra Señora de Sopetrán.[12]

Esta ermita fue construía a prencipius del XX||s i hecha i dedicá especialmenti a Nuestra Señora de Sopetrán, la patrona d’Almoharín.

Festividais

[Edital | Editá'l códigu]
  • La Velá, romería del Lunis de Pascua, se celebra ena ermita de Nuestra Señora de Sopetrán, devoción pola Virgen i animá comía i fiesta compartía por tolos vecinus.
  • Fiesta del Día dela Maça, se celebra el sábadu más cercanu al 13 de xunu, día de San Antoñu.
  • Feria de mayu, los días 3, 4 i 5 d’esti mes el primel día se dedica ala feria del ganau.
  • IV Centenariu, se celebró el 6 de juliu quandu Felipe II concedió el títulu de villa, endependienti del partíu jurídicu de Montanchi.
  • Fiestas mayoris d’abostu, los días 13, 14, 15, 16 i 17 en onol ala Patrona la Virgen de Sopetrán.
  • Feria del higu en setiembri.

Pressonas notablis

[Edital | Editá'l códigu]

Guipal también

[Edital | Editá'l códigu]

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]
  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10132.
  2. cita publicación|url=http://doe.juntaex.es/pdfs/doe/1995/1370O/95050992.pdf%7Cpublicación=Diario Oficial de Extremadura|fecha=23 de noviembri de 1995|número=137|páginas=4908-4909|título=Orden de 6 de noviembri de 1995, por la que s’aprueba el Escudu Heráldicu i la Bandera Municipal, pal Ayuntamientu d’Almoharín|editorial=Junta de Extremadura|idioma=español|fechaacceso=23 de setiembre de 2011
  3. Mapa oficial de Extremadura Junta de Extremadura
  4. Prantilla:Versalita, Jaime. Revista Cultural BIGC Valdeobispo, 2ª época, nº 14/1992
  5. cita noticia|nombre1=Redacción|título=Homenaje de la Asociación de Jóvenes Taurinos al ganadero de reses bravas Adolfo Martín|url=https://coria.hoy.es/homenaje-asociacion-jovenes-20191028144227-nt.html%7Ceditorial=hoy.es%7Cfecha=28 de otubri de 2019
  6. Rio-Miranda Alcón, Jaime
  7. Prantilla:Versalita, Jaime. Arquitectura popular en Almoharín (Cáceres)
  8. Cervantes Virtual [1] 1
  9. Municipio Código INE -10.020 [2]
  10. Instituto Nacional de Estadística (España). «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». Consultado el 12 de noviembri de 2023. 
  11. cita web|url=http://www.televisiondigital.gob.es/Ciudadano/Paginas/cobertura.aspx%7Ctítulo=Frecuencias que utilizan los canales de televisión de cada múltiple digital, en el código postal consultado|editor=Ministerio de Industria, Energía y Turismo de España|fechaacceso=10 de febrero de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160215070715/http://www.televisiondigital.gob.es/Ciudadano/Paginas/cobertura.aspx%7Cfechaarchivo=15 de febrero de 2016
  12. https://web.archive.org/web/20200529142106/http://diocesiscoriacaceres.es/Parroquias/parroquias.php Prantilla:Wayback Diócesis de Coria-Cáceres

Bibliografía

[Edital | Editá'l códigu]

Madoz, Pascual (1845). «Almoharin». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar II. Madrid.