Ir al contenido

Ann Axtell Morris

Dendi Güiquipeya
Ann Axtell Morris
Información pressonal
Nacencia 9 de hebreru de 1900 Ver y modificar los datos en Wikidata
Omaha (Estaus Unius) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 1 d'abril de 1945 Ver y modificar los datos en Wikidata
Boulder (Estaus Unius) Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Estadounidense
Familia
Cónyugi Earl Halstead Morris (desde 1923) Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educau en
  • Smith College
  • American Schools of Oriental Research Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Arquiólogu y acuarelista Ver y modificar los datos en Wikidata

Ann Axtell Morris (Omaha, 9 de hebreru del 1900–Boulder, 1 d'abril del 1945) hue una arquíóloga ilustraora i alantá, qu'estuyó los puebrus endígenas del suroesti delos Estaus Uníus i del Yucatán en Méxicu.

Biografía

[adital | adital cóigu]

La su nacencia hue en Omaha nel añu 1900 i a los seis añus le perguntarun qué quedría sel quandu huera mayol i ella contestó que l'aquacaría de escarval pa procural tesorus enterragaus, esproral dentri los indius, pintal quairus, portal una arma i dil pala nuversidá i assina, venti añus aluspués, se convirtió nuna delas primel mugeris arquiólogas.[1]

S'aconyugó con Earl Halstead Morris nel 1923, dozi añus mas vieju qu'ella i que regorzava dun grandi prestigiu. Nuna carta del 1921 ala su familia, cuentava qu'él l'acomoó pa escuseal una escarvación, ena que los sus patrocinaoris no avieran acetau a una mugel enjamás. Nel su matrimoñu tuvierun dos ijas, Elizabeth Ann i Sarah Lane. Espenó mu jovin, alos quarenta i cincu añus, col padecíu de malotías comu la diebeti, artriti, alcolismu o apressión, malezas que n'aquellus añus eran mu poquinu vestigás i tratás.[2]

Correura profissional

[adital | adital cóigu]

Endispués de gradual-si nel Smith College, nel 1922, especializá n'Estoria, solicitó d'engressal ena Escuela Almericana d'Arquiología Preestórica de Francia, pa quajal comu arquióloga. Pallí deprendió ténicas pa trebajal nel terrenu i el su ojetivu profissional hue envestigal i escarval unu delos terrenus arquiológicus mas compretus del suroesti almericanu, Four Corners, aondi s'arrejuntan los quatru estaus d'Arizona, Colorau, Nuevu Méxicu i Utah.[1][3]

Nel 1923, regolvió palos Estaus Uníus col su títulu nuversitariu i s'aconyugó col arquiólogu Earl Morris, passandu la su luna de miel escarvandu restus ena Cueva delas Momias, sitiá nel Menumentu Nacional Cañón de Chelly, n'Arizona. Huerun los primerus en desenterral cadavis momificaus i en tenel prevas de mil añus duna civilización mu alantá, desdiziendu la creyencia de que los anasazi eran caçaoris i cogeoris ambolantis.[1]

Dendi'l 1924, en calavoración col Estitutu Carnegie de Washington, la collera passó cincu iviernus escarvandu la ciá maya de Chichén Itzá, nel esti de Méxicu. Quandu ella llegó por primel ves, l'arquiólogu Sylvanus Morley le dixu que cudiara dela ija de seis añus que tenía esti anombrau pressonagi i qu'acebiera alos envitaus, peru ella lo enristró paque le premitiera escarval un templu chiqueninu que s'avía dexau de lau ena escarvación.[3]

Por quatru temporás, hizu un estuyu detallau delos murais del Templu delos Guerrerus i la su suestrutura denominá Templu del Chac Mool. Comu debujanti, pusu un grandi atranquiju al acabijau dela superficii ena que se pintarun los murais con santus, qu'encruyerun hormas gométricas, antropumorfas i zoomorfas, assina comu tamién l'ampria variedá de coloris gastá nel su lavoreu. Las sus ilustracionis acaberas se pubricarun nel Temple of the Warriors at Chichén Itzá, nel Yucatán.[4][5]

Equipu del proyeutu Chichen Itza, nel 1924.

Trebajarun en munchus assentamientus por esti tiempu, encruyendu Mesa Verdi en Colorau i las ruinas aztecas en Nuevu Méxicu, tamién escrevierun munchus delos estuyus sobri las antigas hormas de vida nel suroesti delos Estaus Uníus i Méxicu, encruíu unu sobri las çandalias que gastavan los almericanus nativus, qu'angunus añus endispués amprió la su ija arquióloga Elizabeth Ann.[6][7]

Sin bargu, el su trebaju queó amenúu achoçau enos artícalus que tenían el nombri del su ombri o enos artícalus col su nombri i que no les davan nenguna creyera. Enque hue utora de dos popularis librus sobri'l trebaju arquiológicu qu'andavan derigíus al púbricu en general, amenúu trebajava de baldi i le dexavan de lau con oportuniais que ala finiquita se las brindavan al su ombri.[8] Hue arquióloga pol su derechu mesmu, enque palrava dela su carrera comu qu'era mugel dun arquiólogu, comu una tática delas mugeris arquiólogas pa sorteal el sessismu estitucional i encontral un sitiu pa ellas mesmas.[2][3]

Debujandu los santus del Templu pal 1925.

Metou basau en retrataúras i pinturas

[adital | adital cóigu]

Munchus delos sus metous de registru siguin siendu gastaus ugañu ena arquiología moerna, pos aproporcionan contestu endrentu dela estoria delos assentamientus i entrepetan l'emportancia del colol nuna epoca ena que se gastavan ena arquiología las retrataúras en brancu i negru. Los sus debujus coloríus percatarun enteracionis de petroglifus i pictugramas, que conas retrataúras d'aquella epoca en brancu i negru, s'avieran perdíu.[9]

Assina pol exempru, mentris estava nel Cañón del Muertu, hizu debujus dela cueva i delas pinturas murais dela kiva, p'acopial a tó colol i con essatitú la mayol parti delos cientus de pictugrafías alo largu delas paeris dela galería del cañón. Nel 1929, ilustró el arti antigu de Antelope House, Pictograph Cave i Standing Cow Ruins. Estas pinturas se luzierun nel Museu Almericanu.[10]

Escrevió dos librus que se comerciarun comu librus pa muchachinus i muchachinas, pos los aditoris no acetavan qu'una mugel pubricara librus sobri trebajus d'arquiología derigíus a pessonas adultas, enque estas obras tienin inhormacionis mu valorosas, que no están derigías namás palos zagalis o jovinis.[11] Estus librus sonin:

  • Digging in the Southwest nel 1933, que muó la horma de cavilal corrienti sobri'l puebru anasazi.[12]
  • Digging in Yucatan: Archaeological Explorations nel 1934.[13]

El su trebaju en Chichén Itzá hue trascendental, comu arquióloga i comu ilustraora, pos sabemus polas sus ilustracionis, qu'el Templu delos Guerrerus estava açalamau de pinturas enas colunas i enos murus. La mayol parti delos sus debujus están nel Archivu del Museu Peabody de Harvard.[14]

Reconocencias

[adital | adital cóigu]
  • Nel 1935 The Smith College, l'atorgó una maestría onorífica.[3]
  • Nel venti d'abril del 2022 s'inaguró Canyon Del Muerto, una penícula basá ena su vida, protagonizá pola atrís Abigail Breslin i l'atol Tom Felton.[8]
  • Nel 2020, hue reconocía nel artícalu d'Americae, 5, mentau comu Exemprus de passión i tenaciá: las mugeris viajaoras, esproraoras i arquiólogas nel Yucatán enos siegrus XIX i XX.[5]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ann Axtell Morris: Archaeologist.». Remarkable Women Stories (en ingrés estauniensi). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  2. 2,0 2,1 «Women in Archaeology.» (en ingrés estauniensi). Cheryl Claassen. 1994. Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ann Axtell Morris del U.S. National Park Service. Aztec Ruins National Monument, Canyon de Chelly National Monument, Mesa Verdi National Park.». www.nps.gov (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  4. Morris Charlot Morris (21 de mayu del 1931). «The Temple of the Warriors at Chichen Itzá. Yucatán.» (en ingrés). Carnegie Institution of Washington. Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  5. 5,0 5,1 Deniaux (30 de deziembri del 2020). «Exemprus de passión i tenacidá: las mugeris viajaoras, esproraoras i arquiólogas nel Yucatán enos siegrus XIX i XX.». Americae. Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  6. Morris, Elizabeth Ann. (1980). «Basketmaker Caves in the Prayer Rock District, Northeastern Arizona.» (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  7. «Walking In Their Footsteps: Twined Sandals from Broken Flute Cave | Arizona State Museum.». statemuseum.arizona.edu (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  8. 8,0 8,1 Erin Blakemore. (31 de marcu del 2022). «This ‘archaeologist’s wife’ was a pioneering scholar in her own right.». History (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  9. «Ann Axtell Morris - Aztec Ruins National Monument del U.S. National Park Service.». www.nps.gov (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  10. «An Artist in the Canyon of Death». Arizona Highways (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  11. Grant, Richard. «Groundbreaking Archaeologist Ann Axtell Morris Finally Gets the Cinematic Treatment». Smithsonian Magazine (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  12. Morris, Ann Axtell (1978). «Digging in the Southwest.» (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  13. Ann Axtell Morris. (1934). «Digging in Yucatán.» (en ingrés). Consultado el 26 d'aneru del 2026. 
  14. Coerte Voorhees. (20 d'abril del 2022). «Canyon del Muertu, la penícula.». Consultado el 26 d'aneru del 2026. 

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Uriarte Castañeda, María Teresa nel 2023. Angunas mugeris escecionais ena arquiología de Chichén Itzá, 1873-1931. Memorias de l'Academia Mexicana dela Estoria Correspondienti ala Real de Mairil.: 322-324.

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]