Ir al contenido

Antananarivu

Antananarivu
Prantilla:Nombre original
Capital de Madagascar

Vista del centro de Antananarivo, con el lago Anosy.


Bandera

Escudo

Otros nombres: Tananarive
Tana
Prantilla:Mapa de localización
Localización de Antananarivo en Madagascar

Ubicación de Antananarivo
Coordenadas 18°54′36″S 47°31′30″E / -18.91, 47.525
Entidad Capital de Madagascar
 • País Prantilla:Geodatos Madagascal
 • Región Analamanga
 • Provincia Antananarivo
Superficii  
 • Total 88 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 1435 m s. n. m.
Puebración (2018)  
 • Total 1 403 449 hab.
 • Densidá 29 659,09 hab/km²
Huso horario UTC+03:00
Código postal 101
Prefijo telefónico 22 y 20
Sitio web oficial

Antananarivo' (Tananarive, en francés) es la capital de Madagascar, assina cumu dela región de Analamanga. Cuenta con una puebración de 1 403 449 abitantis (2001), lo qu’ofreçi qu’alcançi a sel la ciá con más puebración del país. La ciá se topa ubica en el centru dela isla, a unos 145 km dela costa oriental, qu’es la más cercana. Ogañu la ciá es una capital moerna, amás del prencipal centru Alministrativu, económicu, demográficu i jidicial de Madagascar.

Etimología

[adital | adital cóigu]

El nomi, de manera literal, senifica «ena ciá delos mil» en malgache, compuestu formau pol prefiju locativu A-, tanana que senifica «ciá» o «aldea» i arivo, «mil»,[1] (inque la horma correuta sedríe Atnànan'ny Arivolahy)[2] a causa dela cantidá de soldaus que hormarun el su primel guarnición.[3]

En efetu, sigún la traición oral, el rei de Imerina, Andrianjaka (sigru XVII), pidió a mil guerrerus que tomaran i protegieran el dominiu real dela colina de Analamanga. Hechu qu’otras huentis asignan a Radama I, primel rei malgache,[4] lo qual pareçi emprobable en razón dela cronología. El cerru i la ciá conservarun el nomi de Analamanga ata el reinau de Andriamasinavalona, quien les dio el nomi atual en onol a essos mil guerrerus.[5][6]

Nostanti, no tolos envistigaoris aceptan esta leyenda; es possibri que el nomi original fuesse Antaninarivo, «ena tierra del puebru», i Andriamasinavalona la denominasse Atnànan'ny Arivolahy, de dondi vino la forma híbrida Antananarivo pol etimología populal.[7]

Pol aféresis propia del malgache, en francés se la llamó Tananarive[8] con omisión del locativu, i n'ocassionis simplementi Tana.[9]

Reinu de Imerina

[adital | adital cóigu]
Antigua tranca dela ciá

Antananarivo ya era una ciá emportanti dantis dela época colonial. Endispués de despechal alos Vazimba qu’abitaban el lugal nel picu dela colina de Analamanga, Andrianjaka escoyó el sitiu pal su rova (recintu real fortificau), que s’esperrió col tiempu ata incluil los palacius realis i las tumbas dela realeza Merina. La ciá se estableció acia el 1610 o 1625 sigún várius relatus. Los primerus reis Merina gastun el fanampoana (trebaju obligatoriu) pa costruil un sistema grandi de güevras d'arrozal i diquis alreol dela ciá pa duna hucia de arroz ala puebración que crecía. Estus arrozalis, delos qualis el mayor se llama Betsimitatatra, acontinan produziendu arroz.

Los soberanus palraban al púbricu ena estórica praça de Andohalo.

Sucesivus soberanus Merina gobernarun sobri el Reinu de Imerina dendi Analamanga ata el reinau del rei Andriamasinavalona. Esti soberanu le dio ala ciá el su nomi atual; él estableció la praça de Andohalo fuera dela tranca dela ciá, dondi tolos sucesivus soberanus dierun los sus descursus realis i avisus al púbricu, i asignó los nomis de abondus lugaris drentu dela ciá basándu-si enos nomis de sitius apaecíus nel cercanu puebru de Antananarivokely. Andriamasinavalona designó territórios específicus palos hova (puebru llanu) i cada su-casta de andriana (nobli), tantu drentu delos barrius de Antananarivo cumu nel campu qu’arrodea la capital. Estas devisionis territorialis se cumplían rondamenti; los biembrus delas su-castas tenían que vivil drentu delos sus territórios designaus i no estaban autorizaus a estal pol periodus longus enos territórios reservaus pa otros. Se impusierun abondus fady (tabús), incluías las prohibicionis contra la costrucción de casas de madera pol parti de pressonas no noblis i la presencia de guarros drentu delos límitis dela ciá.

Ala muerti de Andriamasinavalona en 1710, Imerina se esperrió en quatru partis en guerra, i Antananarivo fue hecha la capital del destritu sul. Duranti la guerra civil de 77 añus que siguió, la capital del destritu oriental en Ambohimanga ganó emportancia. El úrtimu rei de Ambohimanga, Andrianampoinimerina, rucó Antananarivo con déssitu en 1793; él volvió a unifical las províncias de Imerina, acabandu cola guerra civil. Movió la capital política del reinu de nuevu a Antananarivo en 1794, i declaró a Ambohimanga capital espiritual del reinu, un papel qu'entavía sostriba. Andrianampoinimerina crió un mercau grandi en Analakely, estableciendu el pesqui económicu dela ciá.

Reinu de Madagascar

[adital | adital cóigu]
El Lagu Anosy fue criau nel sigru XIX pa duna fuerça idráulica alas fábricas endustrialis.

Pal tiempu en que el iju de Andrianampoinimerina, Radama I, á subíu al tronu tras la muerti del su pai en 1810, Antananarivo era la ciá más grandi i más emportanti eno económicu dela isla, con una puebración de más de 80.000 abitantis. Radama abrió la ciá alos primerus colonus uropeus, misionerus artesanus dela London Missionary Society (LMS) que llegarun en 1820 i abrirun las primeras escuelas púbricas dela ciá. James Cameron introduxu la fabricación de ladrillus ena isla i crió el Lagu Anosy pa duna fuerça idráulica pa la fabricación endustrial. Radama estableció un campu d'entrenamientu milital nuna llanura llamá Mahamasina al pie de Analamanga cerca del lagu. La sumisión pol Radama de otros grupus étnicus malgaches truxu ábate dos tercius dela isla baxu el su control. Los diplomáticus británicus que cerrarun trataus comercialis con Radama lo reconocierun cumu el "gobernaol de Madagascar", una posición qu'él i los sus sucesivus soberanus reclamarun inque nunca llegarun a imponel la su autoriá sobri la parti más grandi del sul dela isla. Endispués de esso, los soberanus Merina declararun Antananarivo capital de toa la isla.

Ranavalona I costruyó las escaleratas que conetan el mercau de Analakely con Antaninarenina (ena semaja) i Ambondrona en 1832.

El sucessol de Radama, Ranavalona I, convidó a un artesanu náufragu llamau Jean Laborde pa costruil la tumba del Primel Menistru Rainiharo, i Manjakamiadana (costruíu entri 1839 i 1841), el palaciu más grandi nel Rova. Laborde tamién produxu una gran variidá de produtus endustrialis en fábricas nel puebru de montaña Mantasoa i una fundición nel barriu de Isoraka en Antananarivo. Ranavalona vigiló las mejoras ena infraestructura dela ciá, incluía la costrucción delas dos escaleratas más grandis dela ciá en Antaninarenina i Ambondrona, que conetan la ville moyenne ("la ciá media") col mercau central en Analakely. En 1867, tras una serii de incendis ena capital, la reina Ranavalona II sacó un decretu real que premitía el gastu de piedra i ladrillu ena costrucción de eificius que no fueran tumbas. La primera casa de ladrillu delos misionerus dela LMS se costruyó en 1869; tenía una mestura de deseñu inglés, criollu i malgache i sirvió de moelu pa un estilu nuevu de casa que se esperrió ligeru pol toa la capital i polas tierras artas. Llamá la trano gasy ("casa malgache"), es normalmenti un eificiu de dos prantas, de ladrillu con quatru columnas nel frenti que sostriban un portal de madera. Nel úrtimu terciu del sigru XIX, estas casas sustituyerun ligeru a ábate todas las casas de madera tradicionales dela crassi aristocrática dela ciá. El númeru crecienti de cristianus en Imerina motivó la costrucción de ilesias de piedra pol todas las tierras artas, assina cumu quatru ilesias conmemorativas en sitius clavi de martíriu entri los primerus cristianos malgaches baxu el reinau de Ranavalona I.

El Palaciu de Andafiavaratra fue la casa del Primel Menistru Rainilaiarivony.

Ata mediaus del sigru XIX, la ciá se mantuvo mayormenti concentrá alreol del Rova de Antananarivo nel picu más artu, un área qu'ogañu se llama la haute ville o la haute ("la ciá arta"). Conforme la puebración crecía, la ciá se esperrió acia el oesti; pal final del sigru XIX se estendía ata el barriu del picu norti de Andohalo, un área de pocu prestígiu ata que los misionerus británicus la hizun el su destritu residencial preferíu i costruyerun una delas ilesias conmemorativas dela ciá aquí entri 1863 i 1872. Dendi 1864 ata 1894, el Primel Menistru Rainilaiarivony gobernó Madagascar juntu con tres reinas sucesivas, Rasoherina, Ranavalona II i Ranavalona III, llevandu a cabu políticas que tresformarun entavía más la ciá. En 1881, volvió a ponel la educación universal obligatoria introduxía pol primera vezi en 1820 baxu Radama I, lo que requirió la costrucción de abondas escuelas i colegius, incluíus colegius pal entrenamientu de professoris con personal misioneru i la primera bótica dela nación, el colegiu méicu i el espital moernu. Rainilaiarivony costruyó el Palaciu de Andafiavaratra en 1873 cumu la su ressidencia i oficina nun sitiu cerca del palaciu real.

Madagascar Francesa

[adital | adital cóigu]
La Ressidencia colonial francesa sirvi ogañu cumu oficina presidencial i á síu renombrá cumu el Palaciu de Ambohitsorohitra.

El ejércitu francés invadió Antananarivo en setiembri de 1894, lo que provocó la rendición dela reina endispués de qu'una graná de cañón hizu un furacu nun eificiu nel Rova, causandu abondas baxas. El dañu nunca se avió. La praça de Andohalo fue remodelá pa ponel un cenadol, passeus i jardinis. Reclamandu la isla cumu una colonia, la alministración francesa mantuvo Antananarivo cumu la su capital i escribió el su nomi cumu Tananarive. Escoyerun Antaninarenina cumu el sitiu pa la Ressidencia del Gobernaol General Francés; tras la independència, se renombró cumu Palaciu de Ambohitsorohitra i se convirtió en oficinas presidencialis. Baxu los francesis, se costruyerun túnelis pol dos delas colinas más grandis dela ciá, conetandu destritus separaüs i facilitandu la espansión dela villa. Las callis se pusierun con cantus i más tardi se pavimentarun; se introduxu el sistema de alcantarillau i la infraestructura de eletricidá. El augua, que dantis se llograba de manantialis al pie dela colina, se trunxo dendi el Ríu Ikopa.

Esti periodu vio una espansión grandi de la ville moyenne, que se esperrió polas colinas baxas i las laderas dela ciá con centru alreol dela ressidencia francesa. Se aplicó un pranismu moernu en la ville basse ("ciá baxa"), que se esperrió dendi la basi delas colinas centrales dela ciá acia los arrozalis de alreol. Se costruyerun grandis avenidas cumu la Avenue de l'Indépendance, áreas comerciales praneás cumu los portalicusa dambos dos laus dela avenida, parquis grandis, praças dela ciá i otros lugaris emblemáticus. Se estableció un sistema de ferrocarril conetandu la estación de Soarano nun estremu dela Avenue de l'Indépendance en Antananarive con Toamasina i Fianarantsoa en 1897. Fuera destus espacius praneaus, los barrius con muncha puebración de crassi obrera malgache se esperriarun sin supervisión ni control del Estau.

Jacarandas prantaus duranti el periodu colonial francés frorecin en outubri alreol del Lagu Anosy.

La ciá se esperrió ligeru endispués dela Segunda Guerra Mundial; pal 1950 la su puebración abía crecíu ata los 175.000. Los caminos que conetan Antananarivo con puebrus de alreol se esperriarun i pavimentarun. El primel aerupuertu enternacional se costruyó en Arivonimamo, a 45 km fuera dela ciá; esti fue sustituyíu en 1967 pol Aerupuertu Enternacional Ivato a ábate 15 km del centru dela ciá. La Nuversidá de Antananarivo se costruyó nel barriu de Ankatso i tamién se costruyó el Museu de Etnología i Paleontología. Un pran dela ciá escritu en 1956 crió zonas suburbanas dondi se establecierun casas grandis i jardinis palos ricus. En 1959, inundacionis huertis en la ville basse motivarun la costrucción de diquis a gran escala polos cantus delos arrozalis de Betsimitatatra i el establecimientu de nuevus complejos menisterialis en tierras recién desecás nel barriu de Anosy.

Endispués dela independência

[adital | adital cóigu]
Eificiu del Senau

Endispués dela independència en 1960, el ritmo de crecimientu aumentó entavía más. La puebración dela ciá llegó a 1,4 millonis pal final del sigru XX; en 2013, se estimó en ábate 2,1 millonis. El crecimientu urbanu sin control á síu un estafermu pa la infraestructura dela ciá, produziendu farta de augua limpia i eletricidá, produlmas de saneamientu i salú púbrica, i abondus atascus de tránsitu. Ai más de 5.000 eificius de ilesias ena ciá i enos sus suburbius, incluía una anglicana i una catedral católica romana. Antananarivo es la ciá sidi dela Archidiócesis Católica Romana de Antananarivo. La ciá á síu várius vezis el sitiu de grandis manifestaciones i polvoreus políticus violentus, incluíu el rotaka de 1972 que aballó al Presidenti Philibert Tsiranana i la crisis política malgache de 2009, que resultó en que Andry Rajoelina sustituyera a Marc Ravalomanana cumu cabeci del Estau.

Las inundacionis de Antananarivo de 2022 pegharun ena ciá en jeneru de essu añu, causandu várias muertis i dañus importantis a ábate 7.000 casas.

El 26 de abostu de 2023, polo menus 12 pressonas murierun duranti un polvoreu ena entrada del Estadiu Municipal de Mahamasina, duranti el encetu delos Juegos delas Islas del Océanu Índicu.

Economía

[adital | adital cóigu]
Campus de cultivu alas afueras dela ciá

Antananarivo es el centru económicu, alministrativu i de comunicais del país. Entri las sus prencipalis endústrias se topan la industria textil i la industria tabacalera, inque cumu nel restu del país tamién son importantis las prantacionis agrícolas i ganaderas que se topan situás enas afueras dela ciá. Devíu a que la ciá es tan importanti a nivel nacional enos sus mercaus se puein topar produtus de todas las zonas del país. El Aerupuertu Enternacional Ivato es el mejol aerupuertu i el más transitau del país.

Trasporti

[adital | adital cóigu]

La ciá disponi de comunicais pol carretera con otras ciais importantis del país cumu Toamasina. Assina mesmu, cuenta con vías ferroviarias i disponi del Aerupuertu Enternacional Ivato que, con más de 1 500 000 de passageirus, es el aerupuertu más importanti del país i proporciona ala ciá vuelos nacionalis con distintas regionis de Madagascar, amás de trayetus enternacionalis acia París, Johannesburgo, Nairobi i otras importantis ciais africanas.

Alministración

[adital | adital cóigu]

El alcaldi dela ciá es Andry Rajoelina.[10] La ciá de Antananarivo está dividí en seis arrondissements o destritus. Cada unu destus destritus está gobernau pun delegau. A la su vezi estus destritus se subdividin en barrius.[11]

El I arrondissement tini una superfici de 8,92 km². Nel ressidi un 21% dela puebración de Antananarivo. Los sus límitis son: al norti, el barriu de Antohomadinika; al sul el barriu de Ambatovinaky; al esti linda col barriu de Ampandrana; i al oesti, con Andohatapenaka I. Quarenta i quatru son los barrius que conforman esti destritu. El delegau del I arrondissement es Serge Rakotomavo.

Vista dela antigua praça dondi se ubicaba el mercau «Zoma».

El II arrondissement ocupa un área de 23,05 km². Acogi al 13% dela puebración dela localidá. Limita al norti col barriu de Ampasanimalo, al sul con Androndrakely, al esti col barriu de Ambolokandrina i finalmenti al oesti con Manjakamiadana. El destritu está hormau pol veintiquatru barrius. El delegau del II arrondissement es Sabin Randriambololona.

El III arrondissement es el menol delos seis que componin la Antananarivo, se estendi nuna superfici de 6,83 km². La puebración que nel abita conforma un 12% del total dela localidá. Se topa delimitau al norti pol barriu de Andravoahangy, al sul pol Antanimena, al esti pol Ankatso i finalmenti limita al oesti col barriu de Ankorondrano. Esti arrondissement está hormau solamenti pol 4 barrius. El delegau del III arrondissement es Nirina Rakotomamonjy.

El IV arrondissement cuenta con una superfici de 12,95 km². Nel ressidi un 17% dela puebración de Antananarivo. El destritu limita al norti col barriu de Tsimialonjafy Mahamasina, linda al sul con Anosimahavelona, al esti con Ankaditoho i al oesti con Anosipatrana. Está dividíu en 32 barrius i la su delegá es Donat Rakotonarivo.

El V arrondissement es el mayor en superfici delos que componin la capital de Madagascar, con 23,05 km². Tamién es el mayor destritu en lo que a númeru de puebración se refieri, con un 27% del total dela localidá ressidiendu en esta zona. Los límitis del destritu son: al norti el barriu de Analamahintsy, al sul Ambodivona, al esti limita con Mahazo i al oesti col barriu de Soavimasoandro. El destritu está dividíu en 27 barrius. El delegau del arrondissement es Serge Rakotomavo, el mesmu que nel I arrondissement, pos nel V destritu ocupa el cargu de manera interina.

El VI arrondissement ocupa un área de 16,77 km². Nel ressidi el 10% restanti dela puebración de Antananarivo. El destritu queda dividíu en 31 barrius i lo limitan: al norti el barriu de Andraharo, al sul el barriu de Ankasina Antohomadinika i al oesti el de Avaratanàna Ambatolampy. El delegau del arrondissement es Jean Gaston Rabemanana.

Geografía

[adital | adital cóigu]

Antananarivo se topa situá ena zona central dela isla de Madagascar que está rodeá íntegramenti pol océano Índico. Amás, se topa a unos 200 km dela ciá de Toamasina, situá ena costa oriental; a unos 370 km dela ciá de Morondaba, situá ena costa ocidental; a unos Prantilla:Unidad dela ciá de Antsiranana, situá ena costa norti; i a unos 680 km dela ciá de Tôlanaro que se topa situá ena costa sul del país. La zona central dela isla está recorrí de norti a sul puna cadena montañossa cuyas cimas más artas alcanzan los Prantilla:Unidad de artitú. En esta región se topa la ciá de Antananarivo, alas faldas dun cerru rocosu, nuna posición elevá que domina los alreoris, a unos Prantilla:Unidad

Cerca dela localidá se topan las Cataratas Mandraka.

 
Datos climatolóxicus d'Antananarivu
Temperatura
Mes Jen Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Set Out Nov Diz Media
Altas mássimas °C 27,7 25,9 25,4 24,8 22,9 20,9 20,2 20,6 23,0 25,2 26,0 25,8
Media °C 22,2 21,4 20,9 20,0 17,9 15,9 15,3 15,5 17,2 19,3 20,6 21,1 18,9
Baxas mínimas °C 16,6 16,9 16,3 15,2 12,9 10,8 10,3 10,3 11,3 13,4 15,1 16,3
Precipitacionis
Mes Jen Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Set Out Nov Diz Anual
Precipitacion media mm 270,4 256,9 183,1 50,5 20,1 7,2 11,1 15,0 9,5 66,6 170,8 304,1 1365,3
Fuenti: Serviciu d'información meteorolóxica mundial[12]
Temperaturas promediu del airi en casilla meteo, 1889 a 2005 (NASA).

El climi es templau pola su artitú. Sigún la clasificación climática de Köppen, Antananarivo tini un climi subtropical subhúmiu con llovías en vranu (Cwa). Jeneru es el mes más cálidu ena ciá, cun promediu de 22 gradus Celsius; el mes más fríu es juliu, cun promediu de 15 gradus Celsius. La media añal de temperatura es de 19 gradus Celsius. Las xelás son raras ena ciá; son más comunis en elevacionis más artas. Los mesis con menus precipitacionis son juliu i abostu con menus de 10 milímetrus, mentris qu’enos mesis de diziembri i jeneru lluevi más con 290 milímetrus. El promediu añal de precipitacionis es de 1358 milímetrus.

El detalli más trascendenti dela termografía diaria, dendi 1889, ena estación meteorológica dela ciá, es la su característica curva cíclica, fuera dela «firma térmica» dela isla de calor dela ciá capital. En general, ábate la totalidá delos termómetrus de localidais de Eurasia posein una deriva propia del sesgu prouzíu pola urbanización, reflejandu los valoris de termografía, solu alos acumulaoris de calol urbanus.

Datus climatolóxicus d'Antananarivo, Madagascar
Mes Jen Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Set Out Nov Dez Añu
Récord altu °C (°F) 33
(91)
32
(90)
31
(88)
31
(88)
29
(84)
27
(81)
27
(81)
29
(84)
33
(91)
35
(95)
34
(93)
33
(91)
35
(95)
Meyu diariu máximu °C (°F) 26.4
(79.5)
26.5
(79.7)
25.9
(78.6)
25.2
(77.4)
23.2
(73.8)
21.1
(70.0)
20.4
(68.7)
21.0
(69.8)
23.6
(74.5)
25.8
(78.4)
26.6
(79.9)
26.4
(79.5)
24.3
(75.7)
Média diaria °C (°F) 20.5
(68.9)
20.7
(69.3)
20.1
(68.2)
19.2
(66.6)
16.8
(62.2)
14.6
(58.3)
14.1
(57.4)
14.5
(58.1)
16.3
(61.3)
18.5
(65.3)
19.7
(67.5)
20.2
(68.4)
17.9
(64.2)
Meyu diariu mínimu °C (°F) 16.6
(61.9)
16.8
(62.2)
16.3
(61.3)
15.0
(59.0)
12.3
(54.1)
10.0
(50.0)
9.5
(49.1)
9.6
(49.3)
10.6
(51.1)
12.9
(55.2)
14.8
(58.6)
16.2
(61.2)
13.3
(55.9)
Récord baxu °C (°F) 12
(54)
11
(52)
11
(52)
7
(45)
4
(39)
1
(34)
3
(37)
2
(36)
3
(37)
6
(43)
6
(43)
11
(52)
1
(34)
Precipitacion media mm (pulgás) 274.0
(10.79)
278.9
(10.98)
203.5
(8.01)
64.5
(2.54)
22.5
(0.89)
7.7
(0.30)
10.8
(0.43)
10.4
(0.41)
10.6
(0.42)
75.8
(2.98)
187.7
(7.39)
309.9
(12.20)
1456.3
(57.33)
Días medius d'augua (≥ 1.0 mm) 15 15 12 5 2 2 2 1 1 6 12 17 90
Humidá relativa media (%) 80.5 81.5 80.5 79.5 78.5 77.5 77.0 74.5 70.5 67.0 70.0 76.5 76.1
Horas medias mensuali de sol 210.5 178.0 199.1 220.5 228.8 206.1 213.9 235.0 249.5 251.0 232.7 201.1 2626.2
Fuenti 1: NOAA[13]
Fuenti 2: BBC Weather (récordis i humidá)[14]

Demografía

[adital | adital cóigu]

Antananarivo á síu la ciá más grandi dela isla polo menus dendi el final del sigru XVIII, quandu la su puebración se estimaba en 15.000 abitantis. Pal 1810, la puebración abía crecíu ata los 80.000, dantis de aballal de horma dramática entri 1829 i 1842 duranti los reinaus de Radama I i sobri to de Ranavalona I. Pol causa duna mestura de guerra, trebaju obligatoriu, malatías i mias duras de justiça, la puebración de Imerina aballó de 750.000 a 130.000 duranti esti periodu. Enos úrtimus añus del Reinu de Imerina, la puebración de Antananarivo se abía recuperau ata estal entri los 50.000 i 75.000; la mayoría dela puebración eran esclaus que fueron ruchaos mayormenti en campañus militalis províncialis. En 1950, la puebración de Antananarivo estaba alreol delos 175.000 abitantis. Pal final delos añus 90 la puebración del área metropolitana abía llegau als 1,4 millonis, i —mentris que la ciá puramenti drentu delos sus límitis tini ogañu una puebración de 1.275.207 (nel Censu de 2018)— colos suburbius de fuera llegaba a ábate 2,3 millonis en 2018. El área metropolitana acogi assina a ábate el 10 pol cientu delos 25,68 millonis de residentes dela isla. La migración rural ala capital empossa esti crecimientu; la puebración dela ciá es mayor que la de todas las otras cinco capitalis províncialis juntas.

Cumu capital estórica de Imerina, Antananarivo se topa nel centru del territoriu del puebru Merina, que horman ábate el 24 pol cientu dela puebración i son el grupu étnicu malgache más grandi. La estoria dela ciá cumu el prencipal centru pal política, coltura i comerciu á dunciau una mestura cosmopolita de grupus étnicus de toa la isla i de ultramal. La mayoría delos residentis de Antananarivo tinitus huertis col su tanindrazana (puebru ancestral), dondi se topa la família estenssa i normalmenti una tumba o cementériu familiar; abondus residentis mayoris dexan la ciá quandu se xubilan pa volvel al su lugal rural de nacencia.

Criminalidá

[adital | adital cóigu]

Inque el Menistériu de Seguridá Doméstica acontina hazientu esfuerçus, la criminalidá á empeorau en Antananarivo dendi 2009. Entri 1994 i 1998, la ciá tenía un promediu de entri ochi i dozi oficialis de policía pol cada 10.000 abitantis; las grandis ciais suelin tenel ábate quinzi. Baxu el mandatu de Marc Ravalomanana (1998–2001), se pusierun o se aviarun las farolas pol toa la ciá pa mejorol la seguridá de nuechi. Él aumentó el númeru de oficialis de policía enas callis, lo que dunció un aballu dela criminalidá. A día de ogañu (2012), la ciá farta duna estratexa comprehensiva pa achical la criminalidá. El crecimientu rezienti dela criminalidá i la farta de respuesta dela CUA á dunciau el crecimientu de impresas de seguridá privás ena ciá.

La Cárcel de Antanimora se topa nel destritu de Antanimora dela ciá. El recintu tini una capacidá máisima de 800 pressus i se á informau que está mu atarrau, llegandu a acogul várius vezis a más de 4.000 detenius.

Vista duna calli de Antananarivo

Un pequeñu parqui se estableció cerca dela ressidencia del gobernaol, i la prantación de árbolis i la criación de jardinis en várius lugaris dela ciá, dándu-li un aspetu abrillantau i d’atraidol. El augua se llograba de manantialis al pie dela colina, mentris qu’ogañu se proponi mandal ala ciá el abondanti raudal del ríu Ikopa, que bordea la capital acia el sul i el oesti. La ciá está custodiá pol dos huertis costruíus enas colinas al esti i sudoesti, respectivamenti. Incluía una anglicana i una catedral católica, dessistin alreol de 50 ilesias ena ciá i enos sus suburbius, assina cumu una mezquita musulmana. Antananarivo acogi tamién ala Nuversidá de Madagascar i el Colegiu Rural de Ambatobe.

Ena ciá, capital de Madagascar, la puebración se espressa en francés i en malgache.

La Nuversidá de Madagascar, prencipal centru nuversitariu dela isla, se topa ena ciá.

Deportis

[adital | adital cóigu]

El deporti más populal ena ciá es el fútbol. La ciá cuenta con várius equipus que juegan ena THB Champions League; peru destus los más importantis son el AS Adema, el FC BVF, el BTM Antananarivo, el Dinamo Fima i el DSA Antananarivo que cuentan con dos títulus de liga cada unu inque tamién ai otros clubis importantis ena ciá cumu el COSFAP, el SOE Antananarivo, el USCA Foot, el USJF Ravinala, el US Fonctionnaires o el Ajesaia que cuentan cun títulu ligueru.

Educación

[adital | adital cóigu]
La Nuversidá de Antananarivo se hundó en 1958.

La mayoría delas nuversidais púbricas i privás de Madagascar se topan en Antananarivo. Estu inclui el estitutu de educación superiol más antigu del país, el Colegiu de Melecina establecíu baxu la monarquía Merina, i la Nuversidá de Antananarivo, establecía baxu la alministración colonial francesa. El Centre National de Télé-Enseignement de Madagascar (CNETMAD) se topa en Antananarivo. La ciá acogi abondas escuelas privás de pre-primária, primária i secundaria, assina cumu la redi nacional de escuelas púbricas. La ciá acogi várius colegius francesis enternacionalis, incluíus el Lycée Français de Tananarive, el Lycée La Clairefontaine, el Lycée Peter Pan i la École de l'Alliance française d'Antsahabe. Tamién acogi una escuela americana, la American School of Antananarivo, i una escuela rusa, la Russian Embassy School in Antananarivo.

La escuela de danza más prestihiosa dela nación, K'art Antanimena, se topa en Antananarivo. Otras escuelas de danza emportantis con sidi ena ciá incluín el Le Club de Danse de l'Nuversidá Católica de Madagascar, el Club de danse Kera arts'space à Antanimena i el Le Club Mills.

Salú i saneamientu

[adital | adital cóigu]

En general, la disponibilidad i la calidá dela atención sanitaria son mejoris en Antananarivo qu'en cualquier otru lugal de Madagascar, inque acontina siendu escassa pol toel país en comparança cola delos países más desarrollaus. Una delas dos escuelas de melecina de Madagascar se topa en Antananarivo; la mayoría delos ténicus i especialistas méicus se horman ellí. La atención neonatal i antenatal es bastanti mejol en Antananarivo qu'en otras partis dela isla. Inque dessistin estalaionis i personal hormau, el artu costu dela salú la pon fuera del alcanci dela mayoría delos residentis de Antananarivo. Los produtus de bótica son emportaus, lo que los hazi particularmenti carus; las melecinas de yervas tradicionales acontinan siendu popularis i se topan de raba vana enos mercaus locales ondi acudi la mayoría dela puebración.

La gran puebración de Antananarivo i la mucha densidá delas sus zonas de residència son un estafermu pa la salú púbrica, el saneamientu i el acissu a augua limpia pa bevel. El tratamientu i la eliminación delos desfechus endustrialis i domésticus son insuficientis. El augua sucia se suelta a vezis diretamenti enos ríus i regajus dela ciá. El contaminamientu del airi polos gassis delos cocheis, las hornallas de carbón enas casas i otras huentis está empeorandu. Mentris que la ciá á puestu bombas de augua limpia, acontinan siendu pocas i no están repartías sigún la densidá dela puebración, con un acissu mu malu enas partis más pobris i puebrás dela ciá. Antananarivo es una delas dos áreas urbanas en Madagascar dondi la peste bubónica es endémica.

En 2017, Antananarivo fue crassificá cumu la sétima peol ciá del mundu pol contaminamientu del airi pol partículas.

Estus produlmas s'achicarun peru no se quitarun del tó baxu el mandatu de Marc Ravalomanana, quien punu cumu prioridá el saneamientu, la seguridá i la alministración púbrica. Llogró huncis de donantis enternacionales pa establecel sistemas de recogía i eliminación de basura, avial infraestructuras eschangás cumu caminos i mercaus, i volvió a prantal jardinis púbricus. Pa mejorol el saneamientu ena ciá, costruyó comuni púbricus en áreas con muncha puebración i mu trascurrías.

Trasporti

[adital | adital cóigu]
La estación de tren de Soarano se topa al final dela Avenue de l'Indépendance.

La mayoría delos residentis dela ciá se muevin pol Antananarivo a pie. La CUA pon i hazi cumplil las normas que gobernan un sistema de 2.400 minibussis privaus con concessión que rulin pol 82 rutas numerás pol toa la ciá. Otros 2.000 minibussis festionaus pol Menistériu de Trasporti rulin pol 8 líneas acia los suburbius de alreol. Estus sistemas de bussis conetaus daban servíciu a ábate 700.000 passageirus cada día. Estus minibussis a vezis no quieri cumplan colos estándaris de seguridá o los requisitos de calidá del airi, i suelin estal atarraus de passageirus i dela su carga. La policía i los gendarmes aúdan a regulal el tránsitu enas oras punta pola mañana i pola tardi, o alreol de eventus especialis i fiestas. Los taxis privaus con i sin licéncia son corrientis; la mayoría delos cocheis son Renault o Citroën antiguos. Los cocheis más nuevus se juntan cerca de otelis i otros lugaris ondi acudin forasterus dispuestos o escapaç de pagal précius más artus pol mejoris servícius.

La ciá está arrodeá por una carretera de cercanías i conetá pol routes nationales (carreteras nacionales) diretas con Mahajanga, Toliara, Antsirabe, Fianarantsoa i Toamasina. Ramalis i caminos de acissu dendi estas carreteras prencipalis conetan la ciá cola redi de carreteras nacional. Antananarivo estaba conetá pol tren con Toamasina al esti i Manakara al sudeste a travessi de Antsirabe i Fianarantsoa, peru dendi 2019 los trenis de passageirus ya no rulan. La prencipal estación de ferrocarril dela ciá se topa nel centru, en Soarano, nun estremu dela Avenue de l'Indépendance. El Aerupuertu Enternacional Ivato se topa a ábate 15 km del centru dela ciá, conetandu Antananarivo con tolos aerupuertus nacionalis. Ivato es el pesqui dela línia aérea nacional Air Madagascar, i es el únicu aerupuertu dela isla que acogi compañías de longu rabil. Vuelus dretus conetan Antananarivo con ciais de Sudáfrica i Uropa.

Galería

[adital | adital cóigu]

Ciais hermanás

[adital | adital cóigu]

Ogañu Antananarivo se topa hermaná colas siguientis ciais:

Prantilla:Geodatos Armenia Ereván, Armenia (dendi 1981).[15]

Prantilla:Geodatos China Suzhou, China.

Prantilla:Geodatos Francia Fontenay-aux-Roses.

Pressonas destacás

[adital | adital cóigu]

Hyppolite Ramaroson, milital que ocupó la presidència de facto en 2009 (1951)

Véa-si tamién

[adital | adital cóigu]

Província de Antananarivo

Estoria de Madagascar

Referéncias

[adital | adital cóigu]
  1. Antananarivo en Deroy, Louis i Mulon, Marianne (1994) Dictionnaire des noms de lieux – (Le Robert) ISBN|285036195X
  2. Fournet-Guérin, Catherine (2007) Vivre à Tananarive: géographie du changement dans la capitale malgache. KARTHALA Editions, página 28
  3. Cybriwsky, Roman Adrian. (2013) Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture. ABC-CLIO, USA, p. 15
  4. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas :42
  5. Shillington, Kevin (2004). Encyclopedia of African History, Volume 1. New York: CRC Press. ISBN|978-1-57958-245-6, página 158.
  6. Callet, François (1908). Tantara ny andriana eto Madagasikara (Histoire des Rois) (en malgache i francés). Antananarivo: Imprimerie catholique, pp. 654–656.
  7. Error en la cita: Etiqueta <ref> no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas :32
  8. Tananarive Dictionary.com
  9. Fournet-Guérin, Catherine (2007) Vivre à Tananarive: géographie du changement dans la capitale malgache. KARTHALA Editions, página 97 i ss.
  10. Visites officielles antananarivo.mg
  11. Les six arrondissement de la commune antananarivo.mg
  12. «Información del tiempu pa Antananarivu». Archivado desde el original el 21 de mayo de 2011. Consultado el 23 de enero de 2026. 
  13. Antananarivo Climate Normals 1961–1990 (accesu: 30 noviembri 2013)
  14. BBC Weather – Antananarivo (accesu: 24 outubri 2013)
  15. Sister Towns of Yerevan yerevan.am

Enlacis esternus

[adital | adital cóigu]

La ciá delos mil. Comentariu sobri Antananarivo dun visitanti español.

Madagascar: The Lost Palace of Tana. Artículu sobri la destrución del Palaciu de Rova (ingrés)