Arad
Arad | ||||
---|---|---|---|---|
Entidad subnacional | ||||
![]() | ||||
| ||||
![]() Ubicación de Arad | ||||
Coordenadas | 46°10′00″N 21°19′00″E / 46.166666666667, 21.316666666667 | |||
Capital | Arad | |||
Entidad | Municipio de Rumania, Capital of county in Romania y Gran cidá | |||
• País | Prantilla:Geodatos Rumania | |||
Superficii | ||||
• Total | 116,5 km² | |||
Altol | ||||
• Media | 117 m s. n. m. | |||
Puebración (1 de diciembre de 2021) | ||||
• Total | 145078 hab. | |||
• Densidá | 1245,3 hab/km² | |||
Huso horario | UTC+02:00 y UTC+03:00 | |||
Código postal | 310001–310508 | |||
Prefijo telefónico | 56 | |||
Sitio web oficial | ||||
Arad es una ciá con estatus de monecipiu de Rumania. Es la capital del distritu d'Arad, assitiau ena parti más ociental del país, ena región de Transilvania.
Arad había formau parti del Reinu d’Ungría dantis del su enceti nel añu 1000, ata el final de la Primera Guerra Mundial en 1919, quandu la región abía siu unia a Rumanía huntu con toa Transilvania, acontinandu el fin del dominiu austríacu endispués dela caía del Imperiu austro-úngaru. Arad s’alcuentra a unus 563 km pol ferrocarril dela capital nacional, Bucarest; 265 km dela capital úngara, Budapest; i 506 km dela capital austriaca, Viena.
Assitiá ena orilla derecha del río Mureș, la ciá consisti nun centru urbanu enteriol i cincu arrabalis. Col su airi moernu, la ciá cuenta con abondas edificacionis privás i púbricas de notabli belleza arquitectónica, encluyendu una catedral. Es la sedi dun obispau ortodossu, i posséi un seminariu teológicu ortodossu, assin cumu dos escuelas preparatorias pa professoris —una rumana, la otra úngara— i un conservatoriu de música.
Demografía
[Edital | Editá'l códigu]La municipalidá d’Arad ogañu quenta con una puebración de 172 827 pressonas, que se dividin étnicamenti dela siguienti manera:
Rumanus: 142 968 (82,72 %) Úngarus: 22 503 (13,02 %) Gitanus: 3004 (1,73 %) Alemanis: 2247 (1,30 %) assin cumu 2106 pertenecientis a otrus grupus étnicus.
Estoria
[Edital | Editá'l códigu]Arad medieval
[Edital | Editá'l códigu]Arad apaeci mencioná pol primel vezi en documentus estoricus del sigru XI. Endispués Arad resultaría un sítiu recurrenti en episodius estoricus austro-úngarus medievalis. En 1131 el rei Béla II "el Ciegu" d’Ungría abía convocau a los noblis austro-úngarus ala ciá d’Arad endispués dela su coronación. Aí, la su esposa Helena de Raška desixió la revelación daquellus que habían aconsejau al falleciu rei Colomán de Ungría que cieguessi a Béla II i al su pairi. Inocentementi a los cincu añus d’edá, Béla había siu privau dela vista debiu a que el su pairi ubessi conspirau constantimenti contra Colomán. Assin, la pareja rial hizu "justicia" en Arad, i tolos noblis culpabris fuerun ejecutaus duranti lo que se llamaría "el día sangrientu d’Arad".
Comu resultau dela invasión mongola a metá del sigru XIII, tou el Reinu d’Ungría fue farrungau i saqueau polos tártarus. Endispués de que se retirassin en 1242, el rei Béla IV de Ungría encetó cola costrución duna línia de defensa bassá en castillus pol tou el reinu d’Ungría. En Arad se costruyun las fortalezas de Soimos, Siria i Dezna pa defende-lla de possibris ataquís posterioris.
En 1526, el Reinu d’Ungría perdió al su úrtimu monarca, Luis II d'Ungría, quien cayó ena batalla de Mohács libbrá contra los turcus otomanus. Paulatinamenti se sigun produciendu incursionis turcas en territoriu úngaru, ata que en 1541 logrun tomal la sedi rial, Buda. El Reinu d’Ungría estuvu dividiu entoncis en tres partis: una baxu control del Sacro Imperio Romano Germánico al oesti, otra bahu dominiu turcu nel centru, i Transilvania, una entidá semiendependienti cumu vasallu turcu. Nostanti, en 1551 la región d’Arad fue conquistá pol Imperiu otomanu, que mantuvu el su dominiu sobri la mesma ata la firma dela Paz de Karlowitz colos austriacus en 1699.
Arad moerna i contemporánea
[Edital | Editá'l códigu]
Ungría fue reunificá i estuvu baxu control germánicu. Prontu s'ordenó el levantamientu de nuevas defensas contra possibris agresionis turcas, i Arad no fue quitanti. La nueva fortaleza, costruía entri 1763 i 1783, inque pequeña, resultó formidabli i desempeñó un papel fundamentali duranti la lucha pola endependencia úngara en 1849. Tras sel capturá polos rebeldis úngarus, se convirtió en cuartel general de los ensurrectus. Fue aquí ondi Lajos Kossuth lanzó la su famosa proclamación del 11 d’abostu de 1849, i ondi esti úrtimu li traspasó el mandu supremu a Artúr Görgey. Tras la rendición de Görgey peranti las tropas russas, alías de los austriacus, en Világos (Şiria), la fortaleza passó nuevamenti a manus delos úrtimus que, pol órdenis del general austríacu Haynau, el 6 d’otubri de 1849 ejecutun nel su enteriol a treci generalis rebeldis. A estus ombris se les conoci ogañu cumu los 13 Mártiris d'Arad, i nuna delas prencipalis praças púbricas dela ciá se levanta ogañu un monumentu en su memoria, que consisti nuna representación colosal dela figura d’Ungría, con quatru grupus alegóricus i los medallonis de los generalis ejecutaus.
En 1834, el emperadol austríacu Francisco I li reconoció a la ciá el títulu de "ciá rial libbri". Arad desfrutaba pol entoncis d’un gran desenvolvimiento económicu.
La ciá d’Aradu Nou ("Nueva Arad"), assitiá ena orilla opuesta del río Mureş, constitui ena prática un arrabal d’Arad, cola que está unia pol una puenti. Aradu Nou fue fundá polos turcus duranti las guerras del sigru XVII. Las edificacionis levantás polos turcus ena su preparación pala toma dela fortaleza d’Arad formarun el núcleu dela nueva ciá.
En noviembri de 1919, se celebró ena ciá la reunión entri los representantis del nuevu gobiernu democráticu austro-úngaru i los nacionalistas rumanus transilvanus que selló políticamenti la separación de Transilvania del Austria-Hungría i la su anessión a Rumanía.[1]
Clima
[Edital | Editá'l códigu]Arad tien un clima continental con envielnus fríus i úmedus, mientris que los vranus son suavis, con algunus días de calol. Enos mesis de vranu de huñu, huliu i abostu ai 60 días pol encima de los 32 °C. La clasificación climática de Köppen categoriza esti subtipu de clima cumu "Cfb" (clima dela costa oesti marítimu/clima oceánicu).[2]
Aquí está la traducción al extremeño, siguiendo las directrices proporcionadas:
Demografia
[Edital | Editá'l códigu]Nel censu de 2021, Arad tenía una puebración de 145.078 abitantis[3], siguiu la tendencia general de Rumanía con disminucionis cumu consecuencia dela migración interna hacia ciais más grandis i desenvolviás i una suburbanización delas ciais con localiais ruralis que conocin un crecimientu pronunciau.
La composición étnica dela ciá d’Arad cambió sigún las realiais delas secuelas dela Primera Guerra Mundial, ya que la nueva raya entri Ungría i Rumanía fue traçá por una comisión enternacional[4] supervisá pol cartógrafu francés Emmanuel de Martonne, que quería tenel las respectivas etnias en laus deferentis, inque al mesmu tiempu abogaba por mantenel ciertas conessionis de transporti colos nuevus paísis endividualis[5] inque essu senificara mantenel ciertus puebrus i aldeas "nel lau marrau dela raya".[6]
Nel passau, sigún el censu de 1880, quandu entavía estava nel Imperio Austro-Úngaru, delos 35.556 abitantis, 19.896 eran úngarus (56%), 6.439 eran rumanus (18,1%), 5.448 eran alemanis (15,3%), 1.690 eran serbius (4,8%) i 2.083 (5,9%) d’otras etnias.[7] En 1910, de 63.166 abitantis, 46.085 eran úngarus (72,95%), 10.279 rumanus (16,27%), 4.365 alemanis (6,91%), 1.816 serbius (2,87%), 277 eslovacus (0,43%) i 133 checus (0,21%).[8]
Conomía
[Edital | Editá'l códigu]Cuna rica tradición endustrial i comercial, Arad es una delas ciais más prósperas de Rumanía. Graciás a abondus inversionis ena endustria i el comerciu, Arad tien una economía en augi.Prantilla:Cita requerida
Las prencipalis endustrias son: vagónis de ferrocarril, procesamientu de alimentus, mobiliariu i accesorius del hogal, equipamientu pala endustria del automóvil, componentis elétricus, estrumentación, muas i textil, i calçau.
Coltura i educación
[Edital | Editá'l códigu]Escuelas
[Edital | Editá'l códigu]Arad tiene dos Nuversidais, la privá "Nuversidá Ociental "Vasile Goldiș" , fundá en 1990, i la pública "Nuversidá "Aurel Vlaicu" , fundá en 1991. Tamién la Nuversidá d’estudius a distáncia "Spiru Haret" tien una sucursal en Arad.
Dessistin ábati dos docenas d’istitutus, algunus delos más famosus son el Colegiu Nacional "Moise Nicoară", el Istitutu Pedagógicu "Dimitrie Țichindeal", el Colegiu Nacional "Elena Ghiba-Birta", el Colegiu d’Económicas, el Istitutu Técnicu de Costrucionis i Protección del Meyu Ambienti d'Arad, i el Istitutu "Vasile Goldiș". Los institutus en luengas minoritarias encluyin el Colegiu Úngaru Csiky Gergely i el Institutu Alemán Adam Müller-Guttenbrunn.
Via cultural
[Edital | Editá'l códigu]
- Teatru Estal d’Arad, que acogi un Festival de Teatru Clásicu anual
- Festival Enternacional de Teatru Subterráneu
- Orquesta filarmónica i coru
- Teatru de títeris
Museus i esibicionis
[Edital | Editá'l códigu]- Compleju del Museu de Arad
- Departamentu d’Estoria
- Departamentu de Cencias Naturalis
- Departamentu d’Arti
- Museu Conmemorativu "Vasile Goldiș"
- Coleción d’Arti "Doina i Baruțu Arghezi"
- Galería Delta, con tres eventus prencipalis dela via artística d’Arad: El Salón Bienal Enternacional de Dibuhu, El Salón Bienal de Escultura Pequeña, El *Salón d’Arti Anual.
- Galería Alfa
- Galería Clio
- Galería dela Torri d’Agua
- Galería Takács
- Galería Carola
- Expo Arad Enternacional, El Centru d’Esibicionis dela Cámara de Comerciu, Endustria i Agricultura del Condau d’Arad, l’única arena puramenti esibicional nel oesti de Rumanía i la segunda endispués de Romexpo.
Saniá
[Edital | Editá'l códigu]Los ospitalis más emportantis d’Arad son el Ospital Clínicu del Condau d’Arad i el Ospital Municipal d’Arad (a finalis dela década de 2000 se fundió col Ospital Clínicu del Condau d’Arad). La ciá tamién tien una serii d’ospitalis púbricus (Ospital Maternal d’Arad, La Policlínica, La Clínica Dental, etc.) i ospitalis privaus (MedLife Genesis, Laser System, Mediqua, etc.)
Desportis
[Edital | Editá'l códigu]L'equipu de fúrbol UTA Arad (antis ITA) hue hundau en 1945 i a ruchaú seis campeonatus rumanus i dos Copas de Rumanía. Ena temporada 2020–1, el UTA juega ena primel liga nacional, Liga I. El equipu a ruchaú más títulus de liga que qualquier otru equipu que no tenga la basi en Bucarest, i el terceru que más endispués del FC Steaua București i el FC Dinamo București|Dinamo; es el tercer equipu moernu con más éssitu nel país i el cuartu contando al Venus Bucharest, un equipu del periodu entri guerras.
La actuación más notabli del equipu nel escenariu enternacional es la eliminación dela Copa d’Uropa de Campeonis del Feyenoord de Ernst Happel ena temporá 1970–71, quandu el equipu holandés defendía el títulu de campeón d’Uropa i endispués ganó la Copa Intercontinental.
En baloncestu, los equipus femeninus del ICIM i masculinus del West Petrom tienin prominencia nacional, el su historial enclui algunas victorias recientis en campeonatus nacionalis (el ICIM de 1998 ata 2001, el West Petrom en 2001 i 2002). En waterpolu masculinu, el Astra Arad tamién juega ena primel división. El equipu de rugbi masculinu Contor Group Arad juega ena Liga Nacional de Rugbi, llegandu a la final del playoff en 2006.
La Campeona del Mundu i medallista olímpica en gimnasia Emilia Eberle tuvu nacencia en Arad.
Lugares d'interés
[Edital | Editá'l códigu]
Entri los lugaris d’interés dela ciá destacan:
- La Catedral Ortodossa Rumana de San Juan el Bautista, costruía entri 1862 i 1865 n'estilu barrocu. Los frescus d’estilu bizantinu que se puein vel nel enteriol se pintun en 1966.
- La Catedral Católica, costruía en 1902-1904 en estilu renacentista, según pranuis del arquitetu Emil Tabacovics. Es una costrución emponenti pola su bóveda i las sus monumentalis colunas.
- L'Ayuntamientu, costruiu en 1872-1874 en estilu neorrenacentista flamencu. Destaca la torri de 54 m d’altura.
- El Palaciu dela Coltura (Palatul Cultural), costruiu entri 1911-1913 pol arquitectu úngaru Ludovic Szantay en estilu eclécticu, con enfluencias art nouveau. El edifici acogi atualmenti un museu i es sedi tamién dela Filarmónica Estal.
- L'Ilesia Evangélica Luterana, costruía en 1906 en estilu neogótico, tamién conocía cumu la biserica roşie (iglesia colorá), pol colol colorau de las sus murallas.
- La ciudela (Cetatea Aradului), costruía entri 1762 i 1783 pol arquitectu austriacu Filip Ferdinand Harsch. La puerta prencipal i los edificius enterioris son d’estilu barrocu.

Ciais germanás
[Edital | Editá'l códigu]Arad está germaná con:[9]
Pressonas notabris
[Edital | Editá'l códigu]Referencias
[Edital | Editá'l códigu]- ↑ Netea, Vasile: "The Year 1918 in Romania", East European Quaterly, 3:1 (1969)
- ↑ Climate Summary for Arad
- ↑ cite web |url=https://www.recensamantromania.ro/wp-content/uploads/2023/06/Tabel-2.02.1-si-Tabel-2.02.2.xlsx |title=Populaţia rezidentă după etnie (Etnii, Macroregiuni, Regiuni de dezvoltare, Județe, Municipii, orașe și comune)|publisher=INSSE|language=ro |access-date=July 8, 2024
- ↑ Cite web |title=espaces-transfrontaliers.org: Border factsheets |url=https://web.archive.org/web/20240709020222/http://www.espaces-transfrontaliers.org/en/bdd-borders/frontiers/frontier/show/hongrie-roumanie/#:~:text=The%20Romanian-Hungarian%20border%20was%20established%20in%201918%20by,Hungary,%20allied%20with%20Germany%20during%20World%20War%20II. |access-date=2024-07-09 |website=www.espaces-transfrontaliers.org
- ↑ Cite web |last=Gleichgewicht |first=Daniel |date=2020-06-25 |title=A bridge that nobody crosses: history and myth regarding 1918–20 in Hungary and Romania |url=https://neweasterneurope.eu/2020/06/25/a-bridge-that-nobody-crosses-history-and-myth-regarding-1918-20-in-hungary-and-romania-%EF%BB%BF/ |access-date=2024-07-09 |website=New Eastern Europe |language=en-GB
- ↑ Cite journal |last=Zainea |first=Ion |title=SOME ASPECTS REGARDING BORDER DRAWING AND REGULATION RELATIONS BETWEEN ROMANIA AND HUNGARY AFTER TRIANON |journal=Annals of the Academy of Romanian Scientists, Series on History and Archaeology |volume=12 |issue=2
- ↑ cite web|url=http://www.kia.hu/konyvtar/erdely/erd2002/aretn02.pdf%7Ctitle=ERDÉLY ETNIKAI ÉS FELEKEZETI STATISZTIKÁJA|language=hu|access-date=December 10, 2022|archive-date=2016-02-22|archive-url=[se quitó una URL no válida]|url-status=dead
- ↑ Cite web|url=https://library.hungaricana.hu/hu/view/NEDA_1910_01/?pg=0&layout=s)%7Ctitle = 1910. ÉVI NÉPSZÁMLÁLÁS 1. A népesség főbb adatai községek és népesebb puszták, telepek szerint (1912) | Könyvtár | Hungaricana
- ↑ «Arad Romania :: Primaria Municipiului Arad (InfoHtml)». Archivado desde el original el 18 de enero de 2022. Consultado el 28 de diciembre de 2009.
Atijus p'ahuera
[Edital | Editá'l códigu]- Monumento a los trece mártires de Arad (en rumano, húngaro e inglés)
- www.arad.info.ro Prantilla:Wayback Prantilla:Ro
- Mapa satélite (Google maps)