Ir al contenido

Arti góticu n'Estremaúra

Dendi Güiquipeya
Catreal Vieja de Prasencia.
Catreal Nueva de Prasencia.
Concatreal de Santa María de Caçris.
Catreal de Coria.
Fachá del Monesteriu de Gualupi.
Ilesia de Nuestra Señora de Rocamadol, en Valencia d'Alcántara.
Palaciu dela Generala, en Caçris.
San Miguel Arcángi, ténica mista sobri tabra, 242 x 153 cm, Mairil, Museu del Prau.

L'arti góticu n'Estremaúra costitui una delas manifestacionis artísticas más relevantis dela Baxa Edá Meya ena región. La su espigaera se destendió próssimamenti dendi'l siegru XII hata prencipius del siegru XVI, nun contestu de trasición entri'l Románicu tardíu i la encorporación pogressiva dela Renacencia. Anque Estremaúra no hue un focu prencipal del góticu peninsulal, sí tieni exemprus notablis, mayolmenti en arquitetura religiosa i, en menol medía, en arquitetura cevil.

La su pressencia se ve mayolmenti ena arquitetura religiosa —comu enas catrealis de Prasencia, Coria o Caçris, i en monesterius comu'l de Gualupi—, peru tamién ain huélligas intressantis ena arquitetura cevil, comu palacius, casonas nobiliarias i puentis meyevalis.

Constestu estóricu

[adital | adital cóigu]

La llegá del góticu a Estremaúra estuvu enganchá ala assentación del precossu de repuebración tras la conquista crestiana delos territorius acupaus polos mosulmanis. Las órdenis melitaris, los bispaus i la nobreza apucharun la costrución de catrealis, parroquias, monesterius i palacius enas prencipalis cidáis i villas, mayolmenti en Prasencia, Coria, Bajós i Caçris.

Caraitirísticas generalis

[adital | adital cóigu]

El gótico estremeñu se caraitiriça pol:

  • Usu de bóvedas de cruzería i arcus apuntaus.
  • Espacius de gran verticaliá en catrealis i templus prencipalis.
  • Decoración sobria en comparancia con otrus focus peninsularis.
  • Convivencia con elimentus mudéjaris, mayolmenti nel usu del ladrillu i la cerámica.
  • Perduración de hormas románicas en árias roalis, ondi'l góticu tardó más en imponel-si.

Prencipalis exemprus

[adital | adital cóigu]
  • Catreal Vieja de Prasencia: esmençá a finalis del siegru XIII, combina elimentus románicus i góticus. Destaca la sala capitulal i la girola con bóvedas de cruzería.[1]
  • Catreal Nueva de Prasencia: esmençá enel siegru XV, exempru de trassición entri'l góticu tardíu i la Renacencia.[1]
  • Concatreal de Santa María de Caçris: costruyía entri los siegrus XV i XVI, presenta un góticu sobriu con pranta de salón.
  • Catreal de Coria: costruyía entre los siegrus XV i XVI, muestra un góticu de trassición con añidíus praterescus i barrocus.
  • Monesteriu de Guadalupi: enque'l su conjuntu es mayolmenti mudéjal i renacentista, conserva elimentus góticus enas sus dependencias i craustrus.
  • Ilesia de Nuestra Señora delos Ángelis d'Acebu: Unu delos menumentus más emportantis dela arquitetura góticu-renacentista dela Alta Estremaura.
  • Ilesia de Nuestra Señora de Rocamadol, en Valencia d'Alcántara: Decrará menumentu estóricu-artísticu en 1981.
  • Ilesias parroquialis ena monecipius comu Trugillu, Xerés delos Cavallerus, Çafra i Brozas, ondi pervivin portás, bóvedas i retabrus góticus.[2]

Arquitetura cevil

[adital | adital cóigu]

Enque menus abundanti que la religiosa, essestin exemprus notablis d'arquitetura cevil gótica n'Estremaúra, comu angunus palacius de Caçris (Casa del Sol, Palaciu de Carvajal) i edificius en Trugillu. Estus edeficius suelin integral portás apuntás, ventanalis geminaus i escúus nobiliarius.

Entri essus exemprus destaca:

  • Palaciu dela Generala, en Caçris, con fachá con elimentus góticus i renacentistas. Hue una casa solariega gótica convertía en palaciu, con angunus añidíus posterioris.[3]
  • Casa del Monu, en Caçris.
  • Palaciu de Carvajal, con mestura d'elimentus góticus i renacentistas.
  • Palaciu de Mayoralgu.

Escoltura i artis santuarias

[adital | adital cóigu]

El góticu estremeñu se manifestó tamién en retabrus, escolturas de maera policromá i pratería. En Prasencia i Coria s'atópan exemprus d'escoltura menumental, mentris qu'en puebrus i villas áin tallas devocionalis de notabli rialismu. Destacan las tallas marianas i crucifixus de gran devoción populal, amás de custodias i pieças litúrgicas conservás en catrealis i parroquias.

Angunus exemprus sonin:

  • Catreal Vieja de Prasencia: Destacan los relievis del pórticu ociental i l'imaginería del retabru mayol, ondi s'aprecia l'enfrugencia del góticu castillanu i lionés.
  • Monesteriu de Gaulupi: con portás decorás con tracerías i figuras de santus cun estilu más tardíau, de trassición al praterescu.
  • Tamién destaca la talla de maera policromá dela Virgi de Gualupi, convertía en santu religiosu d'Estremaúra.

En pintura, destaca'l Maestru de Çafra, ativu n'Estremaura a finalis del siegru XV.[4] Entri las sus obras se puei cital la Tabla de San Miguel Arcángi. Otras obras emportantis sonin la pintura mural alónima del ássidi dela ilesia parroquial de Santa María de Méria[5] i el retabru dela ilesia parroquial de Santa María del Caminu en Medina delas Torris, esta última del góticu tardíu (enfrugencia gótica ena su estrutura i composición) con rajonis renacentistas, del obraol d'Isaac Navarrete.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 La Catedrales de Plasencia: Restitución de un proyecto inacabado
  2. El Gótico en Extremadura
  3. Cáceres histórica
  4. Garrido Santiago, Manuel (1994-1995) "Aproximación a la pintura gótica en Extremadura", en Norba-arte, n.º 14-15, 1994-1995, pp. 15-40.
  5. Ramírez López, M. (1981) "El ábside y su pintura gótica de la iglesia de Santa María en Mérida (fines del siglo XV)", en VI Congreso de Estudios Extremeños, Cáceres, Tomo I: Historia del Arte (pp. 229‑234). Cáceres: Excma. Diputación Provincial de Cáceres.

Bibliografía

[adital | adital cóigu]
  • Azcárate Ristori, J. M. de (1985). Aspectos distintivos de la arquitectura gótica española. Cáceres: Universidad de Extremadura.
  • García Duque, M. I. (1976). Arquitectura civil gótica y renacentista en Cáceres. Badajoz: Diputación Provincial.
  • Mateos, P., & Caballero, L. (Eds.). (2003). Repertorio de arquitectura cristiana en Extremadura: Época tardoantigua y altomedieval. Madrid: CSIC.
  • Arteguias. (s.f.). Arte gótico en Extremadura. https://www.arteguias.com/gotico_extremadura.htm Arteguias.com