Autovia

Dendi Güiquipeya
Señal d´autuvia
Señal d´autuvia

Una autovia es una via domiñu i usu públicu proyeutá i costruia hundamentalmenti pal cerculaeru vículus automobis.

Son autovias las carreteras, que queandu angunus requisitus las autopistas pol cumpril, tienin las siguientis caraiterísticas:

  • Debin tenel carçás independientis pa ca sintiu la cerculación.
  • Debin tenel arrayau el acessu a i dende las propieais colindantis.
  • No puei cruzial ni sel cruziá al mesmu andal pol otras sendas, vias, línias ferrocarril u tranvia, ni pol servidumbri de passu denguna.

La deferéncia hundamental entri autovia i autopista es qu'esta úrtima está especialmenti proyeutá, costruia i señalizá pal escrusivu cerculaeru automobis. A tal efetu, un automobi es un vículu motol que cercula sin carrilis i sin conessión a una huenti esteriol enelgia, escruyéndusi de tal calificación los ciclomotoris, cochis minusválius i los tratoris i demás maquinária agrícola que, polo tantu, tienin atarugau cerculal polas autopistas.

Afotu duna autovia, ondi se ven los elimentus caraiterísticus.

En España, la Lei Carreteras el 1988 cambeó la definición 'autovia l'antígua Lei el 1974 pa premitil la convelsión en autovias de las nacionalis rayalis (N-I a N-VI) pol mé duna dupricación simpri la carçá las mesmas i variantis a puebración. Pa ellu s'eberia sel mas flessibli con el traçau resurtanti i dicha infrastrutura deberia sel gastá no polos automobis namás, sino tamién polos vículus qu'espressamenti escrui essa definición. Estu es debiu a que en dupricándusi las carreteras rayalis sin via alternativa no era possibri atarugalsi el cerculaeru a ciertus vículus.

Autovia Mairil-Burgus ena Comuniá Mairil, ejempru autovia primel generación (dupricación simpri carçás)

Estus grandis arrayus pa puel duprical las carreteras rayalis án diu superándusi con el tiempu i agañu las caraiterísticas el destraci las nuevas autovias proyeutás no tienin platicamenti deferéncia denguna conas de las autopistas.

Los límitis velociá en autovias i autopistas se detelminan dalcuerdu a la legislación vigenti, huendu la velociá máisima de 120 km/h comu critériu general, huendu menol nangunus tramus pol razonis seguráncia. Esta menoración velociá máisima puei afeutal tantu a autopistas comu autovias.

El critériu peagi no es detelminanti a los efeutus crassifical una via comu autopista u autovia. Sí puei izilsi que las autovias no son de peagi (son de bardi), pero puein dessistil autopistas que no seyan de peagi.

Debiu a la convelsión las nacionalis no rayalis en autovias con reposición el traçau antíguu la mesma, el cerculaeru vículus que no seyan automobis se hadrá nesseçariamenti pol traçau antíguu.

Estu á llevau a que, ena plática, no aiga deferéncia denguna entri las autovias úrtima generación i las autopistas a gastus pagus, comu un processu lógicu la volución las caraiterísticas las infrastruturas.

Elimentus caraiterísticus[Edital | Editá'l códigu]

  • Dos carrilis pol sintiu, i acessus arrayaus las propieais colindantis. El acessu déstas a las autovias se has polos atijus pol mé caminus u vias selvíciu.
  • Árias descánsiu, pa facilital el conduzieru, ya que se recomienda ca 300 km u 2 oras, nellus puei abel selvícius, u zonas infantilis.
  • Aperturas ena meyana, nolmalmenti afechás, que s'abrin si es mestel (corti dun síntiu, u entrapamientu désti) pa premitil el passu vículus pol otru sintiu.
  • Carrilis entrá i salia. Los acessus en atijus u dende elimentus huncionalis las autovias al troncón la mesma se has pol mé carrilis aceleración i salia (nesti chascu pa deceleral). Si un carril entrá i otru de salia están mu junterus, s'uñin pa facilital las maniobras, inque es un puntu mas perigrosu, debiu a qu'angunas trayeutórias se crúzian.
  • Atiju en tréboli, esta crassi atiju se costrui quandu se crúzian dos autovias de holma pelpendiculal.
  • Atiju, esti atiju hue comu el anteriol, pero se moificó pa facilital las maniobras, ya que tien un gran tráficu.
  • Atiju, quandu dos autovias de gran tráficu se crúzian, los atijus se hazin comu estus, la su bentaja está en tenel menol númiru girus i maniobras que los de tréboli, i en esborral las zonas de trençau qu'ésti genera.
  • Ñú sul Mairil, en esti chascu, se crúzian várias callis i autovias, queandu un atiju albondu compreju.
  • Ñú supisul Mairil, nesti chascu, abia pocu sítiu, assinque queó la solución que se ve, los desvius a la gocha enas autovias no suelin dalsi con freqüéncia, ya que es mestel hazel una redución velociá, i se alantra pola gocha, lo que puei intelferil.

Tamién visteal[Edital | Editá'l códigu]