Ir al contenido

Basílica vesigoda de Santa María de Vivarnandu

Dendi Güiquipeya
Estela de Sunua.

La Basílica Vesigoda de Santa María de Vivarnandu está endrentu duna retahila de hallaúras en horma de huellus cristianus primitivus de caberus del siegru V a primerus del siegru VIII, hallaus pala parti aprossimanti a esti lugal estremeñu, huendu consagrá del obispu Oroncio nel 635. Carlos Callejo[1][2] i Fernández Oxea[3] mo la tuvun dá a conocel dentri’l 1962 i’l 1963 i hue escavá del catreáticu i arquiólogu estremeñu Enrique Cerrillo Martín de Cáceres nel 1973.[4][5]

Assitiamientu i estoria del edificiu

[adital | adital cóigu]

Los huellus arquiológicus dela basílica altumeyeval de Santa María qu’entovía se puein vel, están assitiaus ena hesa de Magasquilla delos Donairi, cerquina dela carretera CC-24.2 qu’ogañu ajunta las puebracionis de Vivarnandu i Santa Crus dela Sierra, al sul dela provincia de Caçris i 1’3 quilometrus derechu al salienti del puebru. El su altol meyu sobri l’andal dela mari es de 540 metrus, i s’atopa nun terrenu embarrerau.

Pol momentu no s’encuentran testus a tentu l’edificiu d’enantis dela metá segunda del siegru passau, desquitandu que puean resultal referencias biblográficas nuevas. Por essu, José Ramón Mélida sentencia que “no essesti ena provincia de Caçris menumentu arquitetónicu dengunu dela epoca vesigoda qu’esté en pie, ni traças s’endivinan dentri los d’endispués”; hazi mentación d’angunus huellus encuentraus asta entoncis en Alcuesca, Las Broças, L’Agrijuela, Prasencia o Trugillu, dentri otrus.[6]

En marçu del 1962 s’encuentrarun pa essa parti dos sarcófagus de granitu enterus duna pieça ná más; un altal funerariu del siegru I que hue a paral al Museu de Caçris,[7][8] cachus varius d’otras escricionis, partis de colunas, sillaris p’assientus... i más que ná, la escreción endedicá “de marmu, de 2 cm de canchol, incompreta i escachá en nuevi cachus, mu envejá ena superficii”[1] duna ilesia d’epoca vesigoda que devió de costruil-si cerquina pal 635 d.C.[2]

Dendi un vistal estóricu, la presencia d’estas “ilesias propias” mos esprica’l desenreoamientu continuu del cultu a Santa María dendi caberus del siegru VI i primerus del siegru VII pol territoriu peninsulal tou.

Las escricionis más antiguas fechás asta’l momentu son las de Xerés delos Cavallerus (556) i Toleu (587). Ya del siegru VII están las de Méria (627), Loja (652), Cabra (660) i esta de Vivarnandu. Sacanti la de Loja, están toitas endedicás a Sanctae Mariae [sic] o col nombreti de Mairi de Dios comu racea ena de Méria. El passu ala epoca mosulmana ena región dendi el siegru VIII no paeci que huera prejuizial de más pa esti grupu d’ilesias roalis que ruquean por angún tiempu dendi la sitación nueva; no uvu una hincaera cona su destruición, más que ná un abandonu continuu de parti dela puebración.

Palos siegrus XII i XIII llegan gentis nuevas delos reinus de León i Castilla, que s’atopan con una puebración dentri la qu’averían grupus repunteaus de naceru ispanuvesigodu.[9]

Entrivención arquiológica

[adital | adital cóigu]

Pa otubri del 1972 la Comissería General d’Escavacionis Arquiológicas dela Dereción General d’Artis Bellas, dió premissu i financiamientu palos trebajus esmençal pa juñu i juliu del añu siguienti i qu’acontinarun n’otubri, pa comproval unus pocus de jeitus a tentu de pa qué se gastava l’edificiu.

Arquitetura

[adital | adital cóigu]
  • Espaciu 1. Se hizu escavación aziamenti nuna navi sola de pranta retangulal (espetu presenti n’otrus edificius acomparantis), orentá de noresti a suloesti, con unas demensionis de 7’50 por 3’20 mts.; no se púu enseñalal si l’edificiu tou hue costruíu dela cantería mesma que l’antepechu o si tolo demás hue alevantau con tapia, huendu téntigamenti el canchol delos sus murus de 0’52 cm. L’altol era discontinuu, polos sacaerus de materialis pala costrución, comu enos que velaí tuvun lugal las hallaúras del 1962.
  • Espaciu 2. Al suloesti dela navi descrevía, se halló sotru espaciu de medías inregularis, avíau de horma travessá al lexi del primeru i del que ná más s’a conservau una hilera de manpuestu travau con argamassa.
  • Espaciu 3. Un espaciu terceru de demensionis mu reduzías (1’55 por 1’50 mts.) centrau tocanti al lexi del espaciu retangulal, albergava el lugal central de cultu o santuariu. Justu nel meyu del mesmu ai un cuéncanu ondi devia d’estal empotrá la sujeción del altal, dun pie ná más, acomparanti al d’otras ilesias de pallí.

Pol canchol delos murus d’esta cámara última, dénticu al delas dos d’enantis, se puei enhusmal que las tres tuvun la mesma crassi de cobierta por mé duna estrutura de maera, comu se puei guipal n’otras costrucionis dela epoca.

Llama l’atención muchu el que no aiga, ni endrentu ni pahuera, pila bautismal comu es el cassu de quassique tolos edificius conocíus de cultu del sul del’antigua Lusitania, dendi logu la su hallaúra huessi ayuau a confirmal la enhunción parroquial de caraiti privau que paeci dimanal dela horma delas sus ruinas.[10]

Huellus funerarius

[adital | adital cóigu]

Arreglu ala horma jurídica antigua, l’amu duna ecclesia propria [sic] aproporcionava l’edificiu, el mobiliariu letúrgicu precisu i el gastaéru del cregu assinau del obispu. A más, hazía comprometimientu de pagal una cantidá ca añu (las tertiae), dela que una parti diva d’ahechu pal obispu, otra pal cultu de sotras ilesias i la tercera palos más faltus dela diócesis.

A trocu, l’amu, la su parentela i los trebajaoris dela finca tenían derechu a l’assestimientu religiosu correspondienti, i los sus cuerpus poían de sel enterraus cerquina del rezintu sagrau. Tamién poía sel que “la tumba del hundaol” (que polo general un sarcófagu era, duna pieça de granitu ná más) antecediera ala costrución del edificiu mesmu.

Pola escavación huerun encuentraus tres delos enterramientus estus endrentu dela navi. L’espenau se col·locava d’ahechu nel suelu i sin lanchas de piçarra que deslindin los laus, en tolos cassus.

Ahuera del edificiu, al otru lau del muru norti, huerun escavaus dos más no hallandu-si huellus de güessus en dengunu. Cerca del centru de cultu, pal noresti, s’encuentró sotru más tapau de tres lanchas de granitu canchuas.

A tous estus s’a d’añail los hallaus de Carlos Callejo en marçu del 1962.[11]

Hallaúras d'achiperris

[adital | adital cóigu]

Comu aconteci en tolos edificius d’esta crassi, el su gastu funerariu resulta una delas sus enhuncionis prencipalis. Assínmenti, la escavación no sacó muchus ojetus arquiológicus, desquitandu delos gastaus aziamenti comu elementus d’axual, aparecius alos de sotras necrópolis d’essa parti i delos que se guarda una coleción enteressanti nel Museu de Caçris.

Ara, s’a de senifical al respetivi la hallaúra d’angunus cachus de cerámica que mos tienin dau a conocel del puebramientu d’essa zona dendi los siegrus primerus dela muestra era i dentri los que s’encuentran cachus varius de cerámica de pareis finas del obraol de Méria, de meyaus del siegru I, i cachus varius de terra sigillata hispánica, que bien puein sel delos siegrus III-IV. Tamién ain cachus alvedriaus de colol de miel i con adornus espatulaus en ringurrangu, que ya son mu polo craru altumeyevalis.

Tamién an síu hallaus dos jarrus de cerámica, que polo que paeci, correspondin a dos entierrus hechus ala ves; sotru jarru aperau i d’agarraera garabateá, del que ya no se guardava la boca que quiciás que huera de horma trebolá; i tamién el cantu i’l gañoti dun ingüentariu de vidriu azul averdau i una botella de dos agarraeras de boca reonda.

Epigrafía

[adital | adital cóigu]

La escreción endedicá del edificiu (35 x 24 x 2’5 cm.) raceó pala hesa de Magasquilla –propiedá de Luis Cercas Fernández- a primerus del 1962, aportandu nel Museu de Caçris p’abril d’essi añu. Carlos Callejo destaca la emportancia d’esta pieça por un motivu dupli: porque es la primera d’esta crassi hallá ena provincia de Caçris, i “porque si resultara angún cachu adicional, se puei sabel el nombri del obispu consagranti”.[1]

十 IN N(OMINE) D(OMI)NI S(A)CRATA
EST HE(C BA)SELICA SANCTE
MAR(IAE) (…)
QVE NDIS (…) (HORON)
TΙO PONTIF(ICE) (…)
(SUB DIE IDVS) APRI
(LES AERA D) CLXXIII

“Nel nombri del Señol, esta basílica hue consagrá a Santa María i a (...), huendu obispu Horoncio, el día (...) del mes de (marçu o abril) del añu 673 dela era”.[12][13]

Escricionis latinas

[adital | adital cóigu]
Estela de Sunua.

Tamién se senifican escricionis funerarias varias d’epoca romana dentri las que destaca una estela de granitu, quiciás con cabecera arreondeá, que hue gastá de lumbral d’entrá al santuariu, cosa qu’aborrau partis dela cabecera i liña primera del testu siguienti:

(…)
SVN(V)A
LVBAECI
F(ILIA) AN(NORVM) L十V
H(IC) S(ITA) S(IT) T(IBI) T(ERRA) L(EVIS)
FILI F(ACIENDVM) C(VRAVERUNT)

“(...) Sunua, ija de Lubaeco, de 65 añus, velaquí está sepoltá. Sea-ti la tierra ligera. Los sus ijus tratarun de haze-lu”.[14][15][16]

Duranti la escavación se halló una lápida romana incompreta que hazía parti dun cercau.

QVADRA
TVS FUSC
I F(ILIVS) H(IC) S(ITVS E(ST) S(IT)
(TIBI TERRA LEVIS)

“Quadrato, iju de Fusco, velaquí está sepoltau. Sea(-ti la tierra ligera)”.[17]

Tamién hue hallá sotra estela de granitu que hazía de hogal ena cozina dela casa del guarda, rota por dambus dos cabus i cabecera adorná con crecienti lunal:

D(IS) M(ANIBVS) (SACRVM)
(…)
IVLIA (M)
ATERNA
AN(NORVM) I(…)
H(IC) E(ST) S(ITA)

“Consagrá alos diosis Manes. (...) Julia Materna, de (...) añus, velaquí está sepoltá”.[18][19]

Pa meyaus delos añus 50, raceó pa essa parti una estela singulal con horma de trapeciu, de granitu craru i duna grandol güena, col su anchol decreciendu d’arriba p’abaxu (155 x 45-29 x 24 cm.). Embaxu’l testu, pintás de colorau, se hizun tres liñas verticalis ajuntás duna orizontal. Está guardá nel patiu dela casa de Manuel Amarilla en Vivarnandu:

CABVRIIA
AIINIMARI
I' OCII
MONIM
IITVS

“(A) Caburena, ija d’Enimaro, (se le hizu) esti sepulcru”.[20][19][21]

Coleción de papelis

[adital | adital cóigu]

Hueraparti d’espubricacionis tocantis d’estas custionis, la escavación dela basílica algu de retumbación tuvu enos papelis diarius:

Los arquiólogus Javier Cerrillo, María Luisa Cuenca i Enrique Cerrillo Martín an hallau las posás duna basílica que polo que paeci es del siegru VII, cerca de Vivarnandu nuna finca de don Luis Cercas.

Enas escavacionis que tuvun premissu i financiamientu dela Dereción General d’Artis Bellas, se púu sacal una navi de pranta retangulal i con portalón, eno que paeci una delas costrucionis cristianas primeras del sul dela Península.
Tamién racearun cincu tumbas i jarrus funerarius varius, que demuestran el tardamientu dela romanización i cristianización delos lugaris roalis ena región estremeña. Velaquí s’encuentró nel 1962 una lápida col nombri del obispu Osorio [sic], que devió de consagral la basílica dela que los sus huellus aora s’an hallau.


Europa Press (6 de setiembri del 1973). “Hallaúras arquiológicas en Vivarnandu (Caçris)”. ABC (Mairil) (21 043): 54

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 Callejo Serrano, 1962.
  2. 2,0 2,1 Callejo Serrano, septiembre-diciembre de 1963.
  3. Ramón y Fernández-Oxea, junio de 1962.
  4. Cerrillo Martín de Cáceres, 1983.
  5. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004.
  6. Mélida, 1924, pp. 289–308.
  7. Esteban Ortega y Salas Martín, 2003, pp. 71-72.
  8. Redondo Rodríguez, 2004, p. 73.
  9. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, pp. 86, 102-105.
  10. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, pp. 86-91, 102.
  11. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, pp. 91-94, 103-105.
  12. Esteban Ortega y Salas Martín, 2003, pp. 119-120.
  13. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, pp. 95-98.
  14. Cerrillo Martín de Cáceres, 1983, p. 103.
  15. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, pp. 98-99.
  16. Redondo Rodríguez, 2004, p. 72.
  17. Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, pp. 99-100.
  18. Cerrillo Martín de Cáceres, 1983, p. 111-113.
  19. 19,0 19,1 Cerrillo Martín de Cáceres, 2004, p. 100.
  20. Cerrillo Martín de Cáceres, 1983, pp. 109-110.
  21. Redondo Rodríguez, 2004, p. 70.

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Callejo Serrano, Carlos (1962). «Cuatro inscripciones visigodas en Extremadura». Ampurias (Barcelona: Museu d'Αrqueologia de Сatalunya) (24): 244-248. ISSN 0212-0909. 
  • Callejo Serrano, Carlos (septiembre-diciembre de 1963). «Templo visigodo dedicado a la Virgen en Ibahernando». Revista de Estudios Extremeños (Badajoz: Servicios Culturales de la Excma. Diputación Provincial) XIX (III): 535-548. ISSN 0210-2854. 
  • Cerrillo Martín de Cáceres, Enrique (1977). «Informe preliminar de las excavaciones arqueológicas realizadas en la dehesa de “Magasquilla de los Donaire”, Ibahernando (Cáceres), junio-noviembre, 1973». Noticiario Arqueológico Hispánico (Madrid: Ministerio de Cultura): 320-325. ISSN 0211-1748. 
  • Cerrillo Martín de Cáceres, Enrique (1983). La basílica de época visigoda de Ibahernando. Cáceres: Institución Cultural El Brocense. ISBN 84-500-9301-5. 
  • Cerrillo Martín de Cáceres, Enrique (2004). «El edificio de culto cristiano del 635 en la dehesa de Magasquilla de los Donaire». Ibahernando: raíces de un pueblo. Ibahernando: Asociación Cultural Vivahernando. pp. 75-105. ISBN 84-6090-545-4. 
  • Esteban Ortega, Juliο; Salas Martín, José (2003). Epigrafía romana y cristiana del Museo de Cáceres. Cáceres: Museo de Cáceres. pp. 71-72, 119-120. ISBN 84-7671-760-1. 
  • Mélida, José Ramón (1924). Catálogo monumental de España. Provincia de Cáceres I. Madrid: Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. pp. 289-308. 
  • Ramón y Fernández-Oxea, José (junio de 1962). «Seis inscripciones romanas en tierras cacereñas». Boletín de la Real Academia de la Historia (Madrid) 150: 123-132. ISSN 0034-0626. 
  • Redondo Rodríguez, José Antonio (2004). «Historia antigua de Ibahernando». Ibahernando: raíces de un pueblo. Ibahernando: Asociación Cultural Vivahernando. pp. 70, 72-73. ISBN 84-6090-545-4.