Benquerencia
| Benquerencia | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
| Coordenadas | 39°18′38″N 6°05′04″O / 39.310555555556, -6.0844444444444 | |||
| Capital | Benquerencia | |||
| Entidad | Monicipiu d'España | |||
| • País |
| |||
| Superficii | ||||
| • Total | 13,31 km² | |||
| Puebración (2024) | ||||
| • Total | 84 hab. | |||
| • Densidá | 6,31 hab/km² | |||
| Huso horario | UTC+01:00 y UTC+02:00 | |||
| Código postal | 10185[1] | |||
| Sitio web oficial | ||||
Benquerencia' es un monicipiu español, ena provincia de Caçris, comuniá autónoma d'Estremaúra. S'assitia ena comarca de Montánchis, al suresti dela capital provincial, nun rincón al norti del lugal dondi se cruçan las carreteras EX-206 i EX-381. Es unu delos monicipalis con menus puebración dela provincia.
Símbolus
[adital | adital cóigu]
L'escúu i la bandera de Benquerencia fuerun aprobaus meyanti la "Ordin de 5 de diciembri de 1991, dela Consejería de Presidencia i Trabaju, pola que s'aprueba l'Escú Heráldicu i Bandera Monicipal, pal Ayuntamientu de Benquerencia (Caçris)", publicá nel Diariu Oficial d'Estremaúra el 24 de diciembri de 1991 i aprobá pol Consejeru de Presidencia i Trabaju Manuel Amigu, luegu d'abel aprobau l'escú l'ayuntamientu el 16 de marçu de 1990 i abel emitíu enformi favorabli el Conseju Asesol d'Onoris i Distincionis dela Junta d'Estremaúra el 15 d'otubri de 1991. L'escú se defini assin:
Escú partíu. Primeru de gulis, rollu de prata acompañau de dos veneras d'oru. Segundu, de prata, Crú de Santiagu de gulis. Al timbri, Corona Real cerrá.[2]
La bandera se defini assin: Bandera quadrá, partía de roju i brancu; brochanti al centru, l'escú monicipal enos sus coloris.
Geografía física
[adital | adital cóigu]El términu monicipal de Benquerencia limita con:[3]
Botija al norti;
Salvatierra de Santiagu al esti i suresti;
Valdefuentis al suroesti i oesti.
Estoria
[adital | adital cóigu]Ala caía del Antiguu Régimin la localidá se constitui en monecipiu costitucional ena región d'Estremaúra. Dendi 1834 queó integrau nel partíu judicial de Montánchis.[4] Nel censu de 1842 contava con 70 fogaris i 283 vezinus.[5]
Demografía
[adital | adital cóigu]Benquerencia cuenta cun una puebración de Prantilla:Puebración-es wd.
Prantilla:Gráfico de puebración
Patrimoñu
[adital | adital cóigu]Ilesia parroquial católica baju l'advocación de San Peiru Apóstol, a cargu del párrocu de Valdefuentis, ena diócesi de Coria. Cuenta cola ermita del Santu Cristu del Amparu.[6]
Coltura
[adital | adital cóigu]Festiviais
[adital | adital cóigu]En Benquerencia se celebran las siguientis fiestas localis:[7]
Las Candelas, 2 de hebreru;
San Blas, 3 de hebreru;
Cristu del Amparu, 9 i 10 d'abostu;
Virgin del Rosariu, 7 d'otubri.
Gastronomía
[adital | adital cóigu]En Benquerencia destacan dulcis comu la rosca piñonati, la rosca del candil, las floris i l'escaldaillu; assin comu guisus, comu la caldereta.[8]
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10185.
- ↑ cita web|url=http://doe.juntaex.es/pdfs/doe/1991/990O/91050444.pdf%7Ctítulo=D.O.E./24 de diciembre de 1991/Número 99|autor=Junta de Extremadura|fechaacceso=25 de septiembre de 2011
- ↑ Mapa oficial d'Estremaúra Junta d'Estremaúra
- ↑ Cervantis Virtual [1]
- ↑ Monicipal Cóigu INE -10.027 [2]
- ↑ Parroquias Prantilla:Wayback Diócesi de Coria-Caçris
- ↑ Calendariu Festivu Ayuntamientu de Benquerencia
- ↑ Gastronomía Ayuntamientu de Benquerencia