Brazzaville
| Brazzaville | ||
|---|---|---|
| Capital de la República del Congo | ||
|
Vista aérea de Brazzaville
| ||
|
Escudo | ||
|
Lema: Tous Ceux Qui Le Touchent Sont Libres francés: Todos los que lo tocan son libres | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Brazzaville en República del Congo | ||
|
Ubicación de Brazzaville | ||
| Coordenadas | 4°16′10″S 15°16′16″E / -4.2694444444444, 15.271111111111 | |
| Idioma oficial |
Francés Idiomas nacionales: lingala y kituba Idiomas no nacionales : lari, téké y mboshi | |
| Entidad | Capital de la República del Congo | |
| • País | Prantilla:Geodatos Repúbrica del Congu | |
| • Departamento | Brazzaville | |
| Superficii | ||
| • Total | 588 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 320 m s. n. m. | |
| Puebración (2023) | ||
| • Total | 1,696,392 hab. | |
| • Densidá | 6400 hab/km² | |
| • Moneda | Franco CFA de África Central | |
| Huso horario | UTC+01:00 | |
| Prefijo telefónico | 242 | |
| Sitio web oficial | ||
Brazzaville es la capital i ciá más puebrá dela Repúbrica del Congu. Está asitiá al lau del riu Congu, ena su orilla derecha, justu enfrenti de Quinsasa, capital dela Repúbrica Democrática del Congu. Ábati un terciu dela puebración dela Repúbrica del Congu vivi ena capital, siendu assuvez, el centru almenistrativu i financeru del país. Nel 2015 teníi 1 696 392 abitantis, 2 250 000 si se cuenta toa la Agromeración urbana.[1][2] El su atual gobernaol es Christian Roger Okemba, del Partiu Conguleñu del Trebaju.
Toponimia
[adital | adital cóigu]El prefiju “Brazza” proveni del apelliu del condi italianu Pedru Savornán de Brazza, qu'trebajó en espedicionis de destapaura al serviciu de Fráncia, atribuyéndu-si ala hundación dela localidá.
El topónimu Brazzaville tiini involuntariamenti el senificau literal de “Ciá del Braçu Armau”. El apelliu Brazza se refieri al puebru de Brazzaccu, nel monicípiu italianu de Moruzzu, cuyu nombri deriva del latín bracchium, que senifica “braçu armau”.
Geografia
[adital | adital cóigu]Brazzaville está asitiá enas coordinaúras 4°16′S 15°17′E / -4.267, 15.283 [1]. Col pesqui de destinguil entri los dos paísis africanus qu'nel su nombri llevan la parabra "Congu", la Repúbrica del Congu abondu es mentá cumu Congu-Brazzaville en contra de Congu-Quinsasa (la Repúbrica Democrática del Congu tamién conocía cumu Çairi entri los añus 1971 al 1997 cuya capital es Quinsasa).
se asitía nel sul dela Repúbrica del Congu, ena orilla derecha del riu Congu, al sul-oesti del Pool Malebu[N 1], enfrenti de Quinsasa, la capital dela Repúbrica Democrática del Congu. Brazzaville i Quinsasa nu son deseparáas namás que pola ancharia del riu, siendu menus de Prantilla:Unidad, el que las convierti enas dos capitalis más cercas del mundu[3].
Brazzaville está a Prantilla:Unidad al enteriol delas tierras del Océanu Atlánticu i a alreol de Prantilla:Unidad al sul del Ecuadol. Alreol dela ciá se topan grandis chanas. La ciá es relativamenti chana i asitiá a nuna artitú de Prantilla:Unidad. P'ahuera, el Riu Congu tiini rapiais conoçíus col nombri delas Caías Livingstóni, empidiendu la navegaçión dendi la su desembucaura nel Océanu Atlánticu.
En marçu del 2018, la "Declaración de Brazzaville" á síu firmá pa promovel una mejol gestión i conselvación dela Cubeta Centrali, una región del Bacinu del Congu prencipalmenti ena RDC. Es la más grandi turbera tropical del mundu, costituía de holestas marismaleras. La conselvación desta çona es emportanti pala sobrevivençia dela megafauna, i tamién crítica pal crima mundial. Quebral la turba libedríe demasiau carbónu i acrecentaríe la temperatura dela tierra. La declaración de sarvagualda delas turberas cumu el más grandi stoc de carbónu orgánicu terrestri nel mundu á síu firmá pol la Repúbrica Democrática del Congu, la Repúbrica del Congu i Indunésia, qu'alberja tamién turberas[4][5].
Brazzaville tiini un crima tropical de savana con inviel secu (Aw sigún la Crassificaçión de Köppen)[6]. La temperatura meya anual es de Prantilla:Unidad i las precipitaçionis anualis son de Prantilla:Unidad. Noviembri es el mes más úmidu con Prantilla:Unidad de precipitaçionis i juniu el mes más secu con namás Prantilla:Unidad de precipitaçionis.
-
Vistá satelitária del riu Congu i del Pool Malebu.
-
Quinsasa vistá dendi Brazzaville del otru lau del Pool Malebu.
-
El riu Congu en Brazzaville.
Quinsasa descança ena margi sul del riu Congu justu enfrenti de Brazzaville i esti es el otru lugal nel mundu, ondi dos capitalis nacionalis están asitiás enos márginis opuestus dun mesmu riu. Güenus Airis i Montivideu, capitalis d'Arhentina i d'Uruguai respetivamenti, en Sulamérica, se topan tamién en margi opuesta del Riu dela Prata. Cumu curiusiá, se tratan delas dos capitalis nacionalis del mundu que más cerca se topan la una dela otra.
Brazzaville está asitiá nel enteriol del continenti africanu a 506 km de distáncia del Océanu Atlánticu i al sul del Ecuadol. La ciá es relativamenti chana i se topa a nuna altitú de 317 m s. n. m. arrodeá amás puna enolmi savana.
Estoria
[adital | adital cóigu]

La ciá fue hundá nel 1880 nel lugal ondi dantis se asitiaba una aldea llamá Ntamu, i el su hundadol fue el condi italianu Pedru Savornán de Brazza, qu'trebajaba enas espedicionis de destapaura al serviciu de Fráncia.[7] La ciá tomó el su nombri, i la su hundación se consideró el prencepiu dela colónia del Congu Francés. Ligeru Brazzaville pasó a sel la capital dela colónia del África Ecuatorial Francesa (1910). Entri 1921 i 1934 se costruyó un enlaçi ferruviariu con Puenti Negra, i, duranti la su costrución murierun 23 mil africanus.
Al prencepiu dela Acupación almana de Fráncia, la ciá i el restu dela colónia estavan aliniás con la Fráncia de Vichy de Pétain, nostanti una lijera campaña melital dela Fráncia Libri a prencepius d'otubri del 1940 chambó de manus el territóriu. Carlus De Gaulli se muó a Brazzaville ondi creó, el 27 d'otubri del 1940, el Conseil de défense de l'Empire (Conseyu de Defensa del Empériu), el órganu de decisión dela Fráncia Libri. El 16 de noviembri, De Gaulli espubricó nel Journal Officiel de la France libre, en Brazzaville (convertía en capital eventuál dela Fráncia Libri), una declaración oficial ena que ampugna la costitucionaliá i la lejitimá del régimin de Vichy.
Nel 1944 Brazzaville acugió la reunión entri los representantis dela Fráncia Libri i los delas colónias africanas francesas nel que se conoci cumu la Conferencia de Brazzaville. D'esti alcuentru salió la Declaración de Brazzaville, qu'ententaba redifinil las relacionis entri la metrópoli i las sus colónias endispués dela Segunda Guerra Mundial.
Tras la endependéncia dela Repúbrica del Congu, apellá el 15 d'abostu del 1960, la ciá se convirtió ena capital del país. Fulbert Yulu se convirtió nel primel presidenti, ata qu'un motín de tres días provocau pol setoris trebajolis i rivalis pulíticus francesis provocó el su arrunciamientu. El papel que Fráncia gastó n'esti gorpi d'Estau fue decisivu ya qu'a ellus nu-les enteresaba qu'un pulíticu africanu luchara pol que-es el su, prochamandu la endependéncia nel país i gorviendu los sus derechus al puebru africanu. D'esta horma, el ejércitu tomó el poel breviamenti i asentó un gobielnu provisional civil encabeçau pol Alfonsu Massamba-Débat, una figura que sin dúa agradaba a los francesis puestu que teníun un pulíticu títeri al que podel manejal i con Fulbert Yulu ellu era impensabri.
Los primerus Juegus Panafrícanus se hizun en Brazzaville, nel 1965, los qualis se desputun bahu huertis midías de seguriá.
Enos añus 1990 la ciá sufrió emportantis éssodus de puebración con motivu delas guerras civilis qu'ensangrentun el país. Nel 1997, las huerças del entoncis presidenti Pasqual Lissouba, arrodeun alas huerças rebeldis de Denís Sassou-Nguessu en Brazzaville. Endispués de cuatru mesis de durus combatís, se prochamó un artu al huegu en diciembri, inque p'a entoncis la ciá teníi síu destruía parcialmenti. El cierri del ferruviari Brazzaville-Puenti Negra pol mor dela guerra, cortó nuna artéria vital de Brazzaville, el que acrecentó el númiru d'abitantis qu'escapun dela ciá.
Demografia
[adital | adital cóigu]Sigún el censu del 2007, la ciá teníi una puebración de 1,37 millonis. La proyeción del CNSEE (centru nacional d'estatísticas) estimó un aumientu a 1,7 millonis pal 2015,[8] inque la proyeción se hizu dantis del 2007 i se basó nuna estigación de puebración menol (1,26 millonis) que la registrál nel censu.
La estigación dela División de Puebración delas Nacionis Unías pal 2014 es de 1,83 millonis, pa ess'entoncis, la su contraparti dela Repúbrica Democrática del Congu, Quinsasa, teníi más de 10 millonis d'abitantis.
Juntu con Quinsasa, la conurbación ajuntá de Quinsasa-Brazzaville tiini unus 12 millonis d'abitantis. Los emportantis desafius pulíticus i d'enfrasestrutúra empiedin que las dos ciais labutin cona conexión senificativa.[9][10]
Dendi metás del sigru XIX, las dos ciais án síu rivalis en comerciu, deportis i poel. Á íu propuestas pa conetal las dos capitalis mediantero un puenti Brazzaville-Quinsasa. Nel 2018, cona pas relativa restablecía ena región, el Bancu Africanu de Desenvolvimiento i Africa50 hechun un acueldu con dambos dos gobielnus pa desenvelvel el proyeutu.[11]
| Evolución demográfica de Brazzaville | |||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Istogrammu
|
Climi
[adital | adital cóigu]| Mes | Jen. | Feb. | Mar. | Abr. | May. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Out. | Nov. | Diz. | Añal |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. máx. media (°C) | 31 | 32 | 33 | 33 | 32 | 29 | 28 | 29 | 31 | 32 | 31 | 31 | 31 |
| Temp. mín. media (°C) | 21 | 21 | 21 | 22 | 21 | 18 | 17 | 18 | 20 | 21 | 21 | 21 | 20 |
| Agua tota (mm) | 135 | 145 | 196 | 196 | 159 | 8 | 3 | 3 | 30 | 119 | 222 | 142 | 1358 |
| Días d'agua (≥ 1 mm) | 11 | 11 | 12 | 16 | 12 | 1 | 0 | 1 | 5 | 11 | 16 | 15 | 111 |
| Oras de sol | 124 | 140 | 155 | 150 | 155 | 120 | 124 | 155 | 120 | 155 | 150 | 124 | 1672 |
| Juenti: BBC Weather[12] • Data: Agostu de 2010 | |||||||||||||
Economia
[adital | adital cóigu]La ciá pocei astillerus, fábricas de material ferruviariu, endústrias agrumentárias, endústrias químicas i javuneras. Es el prencipal centru pulíticu i coltural del país. Enos términus ecunómicus, la ativiá empreçarial se muestra más dinámica en Puenti Negra, ciá petrolera asitiá ena costa atlántica, a unus 500 kilómetrus de Brazzaville.
Ena ciá se topa assitiau el aerupuertu de Maya-Maya, el más emportanti del país.
Educación
[adital | adital cóigu]
La Nuversidá Marien-Ngouabi era la única Nuversidá púbrica de tol país ata la abretura nel 2020 dela segunda Nuversidá asitiá ena comúná de Kinteli, llamá Nuversidá Denís Sassou Nguessu (llamá assina pol atual presidenti dela Repúbrica del Congu). Tamién se costruyirá mu ligeru la Nuversidá Enterestatal (Congu-Camerún) d'Ouessu.
Trasporti
[adital | adital cóigu]El prencipal meyu de trasporti es el autubús, cuya frota está hormá pol Toyota Coaster i Toyota HiAce. Son operaus pol impresas privás.
Los taxis i los taxis coletivus, conocíus cumu 100-100. Hazun viajis d'ía i gorvía en determinaás rutas.
Los taxis i autubusis, assin cumu los veículus de mercancias, son fáciimentis conoçibris. Tóus estus veículus son verdis ena parti inferiol i brancus ena superiol. Los taxis representan alreol del 70% delos veículus que çirculan polas carreterás de Brazzaville.

La ciá está coneutá pol trasporti aérei col Aerupuertu Entelnacional Maya-Maya. cóigu AITA: BZV.
Brazzaville está a Prantilla:Unidad de Puenti Negra, la segunda ciá conguleña, pol carreterá. Brazzaville i Puenti Negra tamién están coneutás pol el Ferruviari Congu-Océanu.
Edifícius i Istitucionis
[adital | adital cóigu]Entri los edifícius más destacaus dela ciá se topa la Basílica de Santa Ana colos sus peculiares techus de colol verdi i que fue costruía nel 1949 pol Rogeri Erell. El mesmu Erell fue el diseñadol duna casa ena ciá pa Carlus De Gaulli. Otrus edifícius emportantis son la Torri Nabemba i el Paláciu de Congressus dela ciá. Amás tamién son destacabris el Mausoléu de Marien Nguouabi, el Çu de Brazzaville i la Escuela de pintúra de Poto-Poto.
En cuantu alas istitucionis cabi destacal que la oficina pa África dela Organiçación Mundial dela Salú tiini la su sedi en Brazzaville ena çona dela Cité du Djoué.
Nel 2005 se encetó la costrución duna grandi mesquita, ya que el 2% dela puebración dela Repúbrica del Congu es musurmana.
Destritus
[adital | adital cóigu]La ciá está devidía en nuevi destritus (arrondisements).[13]
Makélékélé
[adital | adital cóigu]
Es el primel destritu de Brazzaville, el más puebrau i el de mayol supelfíci. Abarca la periferia sul dela ciá en dambas dos orillas del Djoué. El puenti del Djoué premiti alos abitantis cruçal duna orilla a otra. El atual alcaldi es Mauríciu Morel Kihounzou.
Bacongu
[adital | adital cóigu]Antiguu destritu, unu delos primerus con Poto-Poto, alberja el mayol mercau dela ciá: el mercau Total. Encluyi el antiguu Bacongu (destritu de Dahomey) i destritus más recientis (cumu Bacongu-moernu u Mpissa). Bacongu es el barriu ondi tuvu nacencia el SAPE, cola avenía Matsoua cumu "corredol dela moda". Las sus callis i avenías llevan el nombri de grandis ombris francesis: Augagneul, Surcouf, Guynemel, i otrus. L'Avenue des 3 francs es un alcuerdu del tributu pagau polos colonizaus alos colonus haçi más dun sigru.
En Bacongu se topa la Case de Gaulle, costruía pol el arquiteutu Rogeri Erell, que fue la residéncia de Carlus De Gaulli duranti la Segunda Guerra Mundial. Ogañu, esti magníficu edificiu con vistas al riu Congu, arrodeau de grandis jardínis, es la residéncia del embajaol francés nel Congu.
En Bacongu se topan tamién la Saint-Pierre-Clavel, i la Notre-Dame-du-Rosaire, obras maestras dela arquiteutúra francu-conguleña.
Bacongu tamién á síu nel centru de tóus los desórdenis etnupulíticus de Brazzaville dendi prencepius delos añus 90. Huegu de Bernard Kolélas i los ninjas (la su milícia) duranti los polvoreus del 1993 i 1997, á esperimentau una desfrutuçión a grandi escala, masacris de puebración i tiendi a nuna omugeniçación étnica dela su puebración.
Poto-Poto
[adital | adital cóigu]Tercel destritu dela ciá, i unu delos más antiguus. Se hundó alreol del 1900 nel lugal delas ensalubris marismas i la localidá precunonial d'Okila. Fue chaniá nel 1911 polos almenistraoris Latapie i Butel, cun un caraterísticu chanu en horma de dameru i con modelus d'assinación pa los "africanus". Enos alreolís dela Maison Commune (1943, arcu d'Erell.), se conselvan angunas cabañas d'esta épuca, hechas de ladrillu i con techus de hojalatá a cuatru ágüas.
Popular pol la su puebración eterugénea proceenti de tóus los orizontis (maliensis, senegalés, de Quinsasa) i delas étnas del Norti-Congu, Poto-Poto abarca tamién el centru dela ciá, sedi delas almenistracionis i los comercius.
Dendi 1980 i los desastris dela guerra civil del 1997, án apaecíu edifícius artus ena parti más antigua, alreol del Rond-Point dela Fráncia Libri inaugurá pol Jacquís Chirac nel 1996.
Nu mu lejus, la Santa Ana del Congu, restaurá tras los dañus causaus polos combatís, fue inaugurá nel 1949. Es el símbolu arquiteutónicu dela ciá, juntu al estadiu Félih Éboué cuya superbia tribuna munumental (1944) es obra del mesmu arquiteutu, Rogeri Erell (1907-1986). La Estación Central de Ferruviari tamién está cerca.
En Poto-Poto, fue hundá nel 1951 pol Pedru Lods, la Escuela de pintoris de Poto-Poto, que vió surhil a abondu talentus pitóricus conguleñus, cumu Jacquís Zigoma, Marcelu Goteni, François Iloki, Eugéniu Malonga... Esta escuela tuvu a partil del 1952 un púbricu entelnacional i una grandi enhuéncia enas de Dacal i Lubumbashi. Tras un períudu de culapsu, tiendi a gorvel a nacel ogañu con nuevus talentus.
El vieju Poto-Poto, en torruñu ala calli Mfoa, fue guapamenti evocau pol el escrebiol conguleñu Tchicaya U Tam'si ena su novela "Ces fruits si doux de l'arbre à pain".
Moungali
[adital | adital cóigu]Cuartu destritu dela ciá. Mu comercial, está enlosá con abondus baris i escupitinis, especialmenti a lu largu dela Avenía dela Pas.
Encluyi los destritus d'O.C.H, Mercau Moungali, Chaná delos 15 añus, Batignollis i la çona del Aerupuertu de Maya i Mukondu.
Ouenzé
[adital | adital cóigu]Quintu destritu de Brazzaville. Está arrodeá pol Tsiémé, Moungali, Poto-Poto i Talangaï.
Es el sestu destritu de Brazzaville, ena periferia norti dela ciá. Pol tamañu dela puebración, es la segunda endispués de Makélékélé. Talangaï, en lingala, senifica míra-mi (de Tala, mira i Ngai, yó).
Unu delos sus barrus, Nkombo, alberja la televesión púbrica.
En Talangaï se miçclan villas nuevas i viviendas precárias i ensalubris, albondu enos barrus de Simba-Pelli i Ma-Mboualé.
Mfilou
[adital | adital cóigu]Setimu destritu dela ciá. Abarca la periferia noroesti dela ciá.
El su atual almenistradol-alcaldi es Albertu Samba.
El destritu de Ngamaba pasóTexto en negrita dela Región del Pool ala comúná de Brazzaville nel 1984.
Madibu
[adital | adital cóigu]El destritu 8, Madibu, es unu delos úrtimus criaus, el 17 de mayu del 2011. Tiini una supelfíci de 80.45 km².
Djiri
[adital | adital cóigu]Djiri es el úrtimu i novenu destritu de Brazzaville. Criau el 17 de mayu del 2011, tiini una supelfíci de 83,46 km². Djiri se topa al norti de Brazzaville.
Velequi tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Cita web|url=http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm%7Ctítulo=Répartition de la population par Départements et Communes en 1984 et projetée de 2000 à 2015|fechaacceso=21 de eneru del 2021|sitioweb=cnsee.org|fechaarchivo=29 de otubri del 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20131029204657/http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm%7Cdeadurl=yes
- ↑ Cita web|url=http://citypopulation.de/en/world/agglomerations/%7Ctítulo=Major Agglomerations of the World|fechaacceso=21 de eneru del 2021|sitioweb=citypopulation.de
- ↑ Nicolás Perrot, Cumu Uropa á mentau el mundu, Riveneuve, 2025.
- ↑ lien web |url=http://www.ccbc-cbcc.org/wp-content/uploads/2018/10/DECLARATION-DE-BRAZZAVILLE.pdf |titre= Declaración de Brazzaville – CEEAC 2018 | site=ccbc-cbcc.org | éditor= Unescu |consulté el= 18.3.2023
- ↑ lien web |url=https://www.environnement.gov.ma/fr/partenariat-cooperation/partenariat/universites/9-non-categorise/1798-declaration-des-chefs-d-etat-et-de-gouvernement-reunis-lors-du-1er-sommet-sur-le-bassin-du-congo | titre= Declaración delos Xefis d'Estau i Gobielnu reuníus nel 1er Cumbriru sobri el Bacinu del Congu| éditor= Gobielnu marroquí | site= gov.ma |consulté el= 18.3.2023
- ↑ Lien web|titre=Crima Brazzaville: Diagrama climáticu, Curva de temperatura, Tabla climática pa Brazzaville|url=https://fr.climate-data.org/location/4600/%7Csite=fr.climate-data.org%7Cdate=%7Cconsulté le=2017-02-12
- ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 60
- ↑ cite web |url=http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm |title=Répartition de la population par Départements et Communes en 1984 et projetée de 2000 à 2015 |publisher=Centre National de la Statistique et des Études Économiques (CNSEE), Republic of the Congo |access-date=2013-10-27 |language=fr |archive-date=2013-10-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20131029204657/http://www.cnsee.org/Donnees/structurelle/Demographie/RepartPop.htm
- ↑ Cite web |url=http://citypopulation.de/Congo.html |title=Congo (Rep.): Departments, Major Cities & Towns - Population Statistics in Maps and Charts |website=citypopulation.de |access-date=2019-01-03 |archive-date=2018-12-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20181229065216/http://www.citypopulation.de/Congo.html
- ↑ Cite web |url=https://www.citypopulation.de/en/world/agglomerations/ |title=Major Agglomerations of the World - Population Statistics and Maps |website=www.citypopulation.de |access-date=29 May 2020 |archive-date=2018-06-12 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180612140057/https://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html
- ↑ Siphelele Dludla, "DRC, Congo sign $500m deal to build Kinshasa-Brazzaville connecting bridge" Waybacurl=https://www.iol.co.za/business-report/international/drc-congo-sign-500m-deal-to-build-kinshasa-brazzaville-connecting-bridge-17820985 |date=20190119121007 , IOL, 8 November 2018
- ↑ BBC Weather, “Average Conditions Brazzaville, Congo” (consultau'l 8 de setiembri de 2009).
- ↑ cita web |idioma=fr |url=https://web.archive.org/web/20170912192649/http://www.brazzaville.cg/fr/les-arrondissements |título=les arrondissements |fechaacceso=30 de juniu del 2017.
Atijus externos
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Brazzaville.
Error en la cita: Existen etiquetas <ref> para un grupo llamado «N», pero no se encontró la etiqueta <references group="N"/> correspondiente.