British Council
| British Council | |
|---|---|
| Sedi prencipal de Londris en 2006 | |
| Tipu | institutu cultural públicu |
| Fundación | 1934 |
| Sedi | Londris (Reinu Uníu) |
| Director | Vernon Ellis |
| Sitiu web | British Council |


El British Council (Conseju Británicu n'estremeñu) es un estitutu cultural públicu del Reinu Uníu la cuala su misión es difundil el conocimientu dela luengua inglesa i la su cultura por mé dela formación i otras actividais eucativas. Amás, esti enti públicu cumpri una función relevanti pa mehoral las relacionis esterioris del Reinu Uníu. La su sei prencipal s'assitia en Londris.
Labura en más de 100 paísis promoviendu un conocimientu más anchu del Reinu Uníu i la luengua inglesa (i la luengua galesa n'Argentina[1]); animandu a la cooperación cultural, científica, tinalógica i eucativa con el Reinu Uníu. La organización ha síu llamá una estensión de poer blandu dela política esterior del RU,[2][3] assín comu una herramienta pa la propaganda.[4]
El British Council se rigi por una carta rial. Es tamién una corporación pública i un órganu públicu ehecutivu no departamental, patrocinau pol Ministeriu d'Asuntus Esterioris, la Mancomunidá i Desenreolu. La su sei central se halla en Stratford, Londris. El su presidenti es Paul Thompson i el su consejeru delegau es Scott McDonald.[5][6]
Estoria
[adital | adital cóigu]Se crió con el nombri de British Committee for Relations with Other Countries en 1934, comu una organización voluntaria pa promovél la cultura, eucación, céncia i tinalogía británica. Al añu siguienti, se cambió el nobri de Committee a Council. En 1936, se minguó al su nobri atual. Las sus primeras seis se establecierun en Egitu, Portugal, Rumanía i Polonia, en 1938. La su sei en España se abrió en 1940.[7][8][9][10] The offices in Portugal are currently the oldest in continuous operation in the world. [11]
Estoria
[adital | adital cóigu]Décás de 1930 i 1940
[adital | adital cóigu]En 1934, los oficialis del Ministeriu d'Asuntus Esterioris británicu criarun el "British Committee for Relations with Other Countries" (Comité Británicu pa las Relacionis con Otros Paísis) p'aloyal la eucación del inglés en el estranheru, promovél la cultura británica i runchal contra el crecimientu delas idiologías d'estrema de comunismu i fascismu. El nobri se volvió ascina en el British Council for Relations with Other Countries. En 1936, el nobri dela organización se minguó oficialmenti a British Council[12].
El British Council abrió las sus primeras quatru oficinas en Bucarest (Rumanía), El Cairu (Egitu), Lisboa (Portugal) i Varsovia (Polonia) en 1938. Las oficinas de Portugal son ogañu las más viehas en huncionamientu continuu nel mundu. En 1940, el Rei Jorge VI le dio al British Council una Carta Rial pa promovél "un mayor conocimientu del [Reinu Uníu] i la lengua inglesa nel estranheru i desenreolal relacionis culturales más cercanes entri [el RU] i otros paísis".
El British Council llevó a cabu una promoción dela cultura británica por ultramar en 1942. La seción de música del proyetu hue una grabación de composicionis emportantis rezientis de compositoris británicus: la Sinfonía en Sol Menor de E. J. Moeran hue la primera obra en ser grabá con esta iniciativa, siguía por grabacionis de Belshazzar's Feast de Walton, el Concierte pa Pianu de Bliss, la Tercera Sinfonía de Bax i The Dream of Gerontius de Elgar.
N'abostu de 1944, endispues dela liberación de París, Austin Gill fue enviau pol British Council pa volver a establecel l'oficina de París, que aviau tuvu giras dela compañía Old Vic, Julian Huxley i T. S. Eliot.
En 1946, el British Council arrecogió produtus d'artesanía delos oficius que se hazían nel campu británicu pa una "Esposición d'Artesanía Rural de Gran Bretaña" que viahou a Australia i Nueva Zelanda. La mayoría dela coleción se vendió al Museu de Vida Rural Inglesa en 1960 i 1961.
En 1948, el British Council patrocinó una gira dela compañía de teatru Old Vic a Australia i Nueva Zelanda. El repartu lo mandaban Laurence Olivier i Vivien Leigh, representandu tres obras: Ricardu III, The School for Scandal i The Skin of Our Teeth. En Australia, la compañía dio 179 huncionis i hue vista por más de 300.000 personas. La gira dehuó una ganancia de unas 40.000 libras.
Sigru XXI
[adital | adital cóigu]El Ministeriu d'Asuntus Esterioris de Rusia mandó al British Council cerral las sus oficinas huera de Moscú en 2007. El Ministeriu ique alegó que se habían violau las normas fiscalis rusas, un movimientu que los oficialis británicus dihun que hue una represalia pola espulsión británica de diplomáticus rusos enreolaus nel envenenamientu de Alexander Litvinenko. Estu fizo que el British Council parara de hazel tos los ditalis d'inglés en Rusia en deneru de 2008. A prencipius de 2009, un tribunal de Rusia jughó que la mayoría delas reclamacionis de impuestos, assessás en 6,6 millonis de dólaris, no tenían razón de sel.
En juñu de 2025, Rusia marcó al British Council comu una "organización no deseá", lo que fizo que se suspendieran las sus actividais que quedaban nel país i se llimitara el acesu de los estudiantis i profesoris rusos a ditalis d'inglés, recursus académicos i programas d'intercambiu cultural. Aluspués d'esta marca, el Serviciu Federal de Seguridá (FSB) dihu que había identificau i "alvertíu" al personal dozenti d'universidais en quatru rehionis que habían colaborau con el British Council. La decisión ataja el acesu de los ciudaanus rusos a la certificación IELTS, que es un recursu común pa emigral, estudial i labural en una tupa paísis. Rusia tamién mentó el supuestu apoyu del British Council al "movimientu LGTBQ", que había síu atajau oficialmenti en Rusia con una lei que lo marcaba comu "estremista".
Ataquis
[adital | adital cóigu]En 1984, Kenneth Whitty, subdiretol del British Council en Atenas, hue assessinau por militantis dela Organización Abu Nidal.
El 19 d'agostu de 2011 un grupu d'ombres armaus atacun la oficina del British Council en Kabul, la capital d'Afganistán, matandu lo menos a 12 personas —nenguna d'ellas británica— i tomun el recintu por un tiempu. Tos los atacaoris fuerun muertus en contraataquis delas huerças que guardaban el recintu. La oficina del British Council se muó al recintu dela Embajá Británica, ya que el sitiu del British Council hue destruíu nel ataqui suicida.
En 2013, el British Council en Trípoli, Libia, hue ohetivu de un coche bomba la mañana del 23 d'abril. Huentis diplomáticas dihun que "los bomberus evitarian l'ataqui mentris se disponían a aparcal un coche cargau frente a la puerta del recintu". El intentu d'ataqui hue al mesmu tiempu que l'ataqui a la Embajá de Francia en Trípoli el mesmu día, que firiu a dos guardias de seguridá franceses, uno d'ellos de gravedá. Se sospechó de un grupu yihadista llamau Brigada Muyaidín, quiziás ligau a Al-Qaeda nel Magreb Islámicu.
El 28 d'agostu de 2025, el eificiu del British Council en la capital ucraniana, Kiev, hue dañau por un misil rusu, con un guardia de seguridá firiu. El embahaol rusu nel RU, Andrey Kelin, hue llamau al Foreign Office pol secretariu d'Esterioris, David Lammy.
Organización
[adital | adital cóigu]El British Council es una caridá regía por una carta rial. Es tamién una corporación pública i un órganu públicu ehecutivu no departamental, patrocinau pol Ministeriu d'Asuntus Esterioris, la Mancomunidá i Desenreolu. La su sei central está en Stratford, Londris. El su presidenti es Paul Thompson i el su consejeru delegau es Scott McDonald.
Los ingresos totalis del British Council en 2014-2015 fuerun de 973 millonis de libras, prencipalmenti sacaus de 154,9 millonis de subvención recibía del Ministeriu d'Asuntus Esterioris; 637 millonis de ingresos por tasis i servicios d'enseñança i ditalis; i 164 millonis de cuntratus.
El British Council labura en más de 100 paísis: promoviendu un conocimientu más anchu del RU i la lengua inglesa; animandu a la comprensión i cooperación cultural, científica, tinalógica i eucativa; cambiandu la vida delas personas por mé del acesu a la eucación, abilidais, títulus, cultura i sociedá del RU; i atrayendu a personas emportantis pal huturu del RU i comprometiéndolas con la su cultura, oportunidais eucativas i la su sociedá variá, moderna i abierta.
En 2014-2015, el British Council gastó: 489 millonis de libras en desenreolal un conocimientu más anchu dela lengua inglesa; 238 millonis en animal la cooperación eucativa i promovél el avance dela eucación; 155 millonis en crial capacidá pal chambu social; 80 millonis en animal la cooperación cultural, científica i tinalógica; i 10 millonis en gastos de gobernança, impuestos i muelgu.
Duranti la pandemia de COVID-19, el British Council tomó un préstamu d'emergenzia de 200 millonis del gobiernu con tasis d'interés comercialis, con renovación añal. En 2025, esti préstamu se vio comu un riesgu pa la estabilidá financiera del conseju.
Actividais destacás
[adital | adital cóigu]Inglés i ditalis
[adital | adital cóigu]El British Council ufrez enseñança en persona en más de 80 centrus en más de 50 paísis.
Tres millonis de candidaus hizun ditalis del RU con el British Council en más de 850 puebrus i cibdais en 2014-2015.
El British Council lleva de holma conjunta el dital d'inglés global IELTS con Cambridge University Press and Assessment i IDP Education Australia. Se dierun más de 2,5 millonis de ditalis IELTS en 2014-2015.
Cursu Online Abiertu i Massivu (MOOC)
[adital | adital cóigu]En 2014, el British Council lanzó el su primer MOOC, Exploring English: Language and Culture, en la prataholma d'aprendizahe social del RU FutureLearn. A esti acederun más de 230.000 personas.
Inglés pa la paz
[adital | adital cóigu]"Peacekeeping English" (Inglés pal mantinimiento dela paz) es una colaboración entri el British Council, el Ministeriu d'Asuntus Esterioris i el Ministeriu de Defénsa pa mehoral las abilidais lingüísticas en inglés del personal melital por mé del Proyetu d'Inglés pal Mantinimiento dela Paz (PEP). El PEP está auyandu a adestral a unas 50.000 personas del personal melital i de policía en 28 paísis, entri ellus Libia, Etiopía i Georgia.
Programas de movilidá
[adital | adital cóigu]Education UK
[adital | adital cóigu]En 2013, el British Council volvió a lançal el sitiu web global Education UK pa estudiantis internacionales enteressaus ena eucación del RU. El sitiu recibe 2,2 millonis de visitas al añu i tieni una herramienta de búsqueda pa cursus i becas nel RU, i consejus i artículus sobri cómo bivir i estudial nel RU.
Erasmus+
[adital | adital cóigu]Dendi 2014 ata 2020, el British Council i Ecorys UK almenistrarun de holma conjunta casi 1.000 millonis d'euros del programa Erasmus+, que ufrez oportunidais de eucación, formación, juventú i deporti pa los jóvenes nel RU. Se esperaba que casi 250.000 personas hubieran realizau actividais nel estranheru con el programa.
Escuelas
[adital | adital cóigu]Connecting Classrooms
[adital | adital cóigu]Más de 16.000 escuelas han participau en una asociación escolar internacional o se han beneficiau dela formación de profesoris por mé del programa Connecting Classrooms del British Council.
Universidais
[adital | adital cóigu]Redi RENKEI
[adital | adital cóigu]La redi RENKEI, establecía en 2012, junta universidais de Japón i del RU. RENKEI quieri dezir "Redi d'Envestigación i Eucación pa Iniciativas d'Economía del Conocimientu" en inglés i significa "colaboración" en japonés.
Artis i cultura
[adital | adital cóigu]ACCELERATE
[adital | adital cóigu]ACCELERATE hue un programa de liderazgu pa personas aborígenes i de las islas del estrechu de Torres en las artis creativas, llevau pol British Council i el Australia Council entri 2009 i 2016.
Año de Cultura RU-India
[adital | adital cóigu]La Reina Isabel II hue la anfitriona del lançamientu oficial del Año de Cultura RU-India en 2017 nel Palaciu de Buckingham. El British Council laburó con el Palaciu pa proyetal un pavón (el páharu nacional de la India) ena fachada del palaciu.
fiveFilms4freedom
[adital | adital cóigu]En 2015, el British Council lanzó fiveFilms4freedom, un festival de cini LGBT en línea i de bardi de 10 días con el British Film Institute. Hue el primer festival de cini LGBT global en línea.
Shakespeare Lives
[adital | adital cóigu]En otubri de 2015, el British Council anunció Shakespeare Lives, un programa global pa celebral la vida i obra de William Shakespeare nel 400 aniversariu dela su muerti.
Selector Radio
[adital | adital cóigu]Selector Radio es un programa de radiu semanal de dos oras. Se trasmiti en más de 30 paísis, conectandu a una audencia global con una tupa música del Reinu Uníu, dendi el grime ata el indie i el soul. Se calcula que tieni más de quatru millonis d'oyentis.
Intercambiu cultural i eucativu con Corea del Norti
[adital | adital cóigu]El British Council lleva un programa de formación de profesoris en Corea del Norti dendi 2001. En juliu de 2014, el British Council firmó un alcuerdu con la República Popular Democrática de Corea (RPDC) pal intercambiu cultural i eucativu.
Aquí tienes la traducción al estremeñu (extremeño) de las secciones restantes, siguiendo las normas ortográficas del OSCEC y el vocabulario técnico del diccionario proporcionado:
Otras actividais
[adital | adital cóigu]Premius pa Jóvenes Entreprendis Creativus
[adital | adital cóigu]Los Premius pa Jóvenes Entreprendis Creativus del British Council identifican i apoyan a personas con talentu de todas las endustrias creativas, comu el Editor Joven Internacional del Añu, el Entreprendi Joven Internacional de Diseñu del Añu, el Entreprendi Joven Internacional de Música del Añu i los premius del Programa d'Artis del British Council West Africa pal 2018.
Controversias
[adital | adital cóigu]El British Council i el efetu dela diáspora india
[adital | adital cóigu]El British Council ha recibíu críticas por dal laburu de huncionis clavi a empresas d'ahuera (outsourcing), incluyendu la contratación de profesoris, a un centru de servicios en Noida, India. Se han levantau miedus por la enfruencia dela diáspora india ena holma de hazel las políticas, con figuras clavi comu Sanjay Patel, Vijay Doshi i Sushil Saluja en puestos d'altu rangu.
Los críticos preguntan si esta "ponti viva" ha llevau a puntos ciegus políticos en materia de derechus umanus, ya que se sigue dandu laburu a empresas d'ahuera a pesal de los abusos de derechus decumentaus en la India bahu el BJP. La decisión coincide con que los parllamentarius Virendra Sharma i Navendu Mishra tienen puestos de vicepresidentis tanto nel British Council comu en los grupos d'India Trade, lo que levanta miedus sobri la tresparencia. Amás, el asuntu tomó más juarça quando Rishi Sunak visitó el centru del British Council en Nueva Delhi en 2023, solu dos años aluspués de que el British Council vendiera el su negociu de IELTS en la India.
Los críticos alvierten que el crecientu apoyu en asociaciones corporativas indias, comu la compra de servicios del British Council por parti de Tata, tieni el riesgu de primal el recorti de gastos por encima de los derechus umanus i la diplomacia cultural británica.
El sitiu de los profesoris afganos aluspués de 2021
[adital | adital cóigu]El British Council hue criticau por dehal atrás a más de 100 profesoris afganos duranti la toma delos talibanes en 2021, dehandu que los persigan por promovél los valoris del RU. Inque la mayoría fuerun llevaus al RU en 2024 aluspués d'años de malpassal, dalgunos siguen en peligru, lo que destaca un falu gravi nel deber de cuidal i la falta d'una rehorma nel sistema.
Gastos
[adital | adital cóigu]En 2010, el diputáu conservadó Mark Lancaster, el que era antonis el Speaker dela Cámara de los Comunes Michael Martin i otros diputáus se vieron en líus por los gastos de viahis del British Council pagaus con perras de los contribuyentis i no aclaraus. El diretol ehecutivu d'antonis, Martin Davidson, tamién recibió críticas dela prensa por gastos de hotel en Londris que daban a entendel que se saltaba las normas del British Council.
Cierri en Rusia
[adital | adital cóigu]En 2007, el gobiernu rusu acusó al British Council d'un huncionamientu ilegal por rompél las leises de impuestos rusas i mandó cerral dos delas sus oficinas. Munchus creyerun que el conseju se volvió una víctima d'un líu diplomáticu entri el RU i Rusia. En 2018, Rusia espulsó a 23 diplomáticus británicus i cerró el British Council junto con el consulau general en San Petersburgu. Se dihu que el movimientu hue una represalia contra el RU pol envenenamientu de Sergei i Yulia Skripal.
Israel i Palestina
[adital | adital cóigu]El British Council ha síu socio prencipal del Festival de Literatura de Palestina dendi que empezó en 2008. En 2009, la policía israelí, con una orden del juiz, cerró el sitiu ondi se iba a hazel el actu de clausura por la participación de la Autoridá Palestina, peru el British Council ayudó i la velá se muó a los sus terrenus.
El British Council apoya el festival, tamién conocíu comu PalFest. Un asuntu de polémica salió en 2012 porque el sitiu web de PalFest izía que apoyaban el "llamau palestinu de 2004 pal boicot académico i cultural a Israel". La direutora de literatura del conseju dihu que: "El British Council es una organización no política i creemus que el intercambiu cultural internacional auyuda a un mundu más pacíficu i toleranti. Por tantu, el British Council no apoya boicots culturales u académicos".
Cierri en Siria
[adital | adital cóigu]El British Council cerró las sus actividais en Siria en 2012 por mé dela guerra civil nel país. El cierri hue por la mala situación de seguridá i la imposibilidá d'asegurál la salú del su personal i de los visitantis.
Escritoris disidentis chinus
[adital | adital cóigu]En abril de 2012, el British Council recibió una tupa de protestas por dehal ahuera a escritoris disidentis chinus de la Feria del Libru de Londris. Entri los críticos estaban el English PEN i el periodis Nick Cohen, asín comu Alastair Niven, que había síu diretol de literatura del propio British Council.
Seis
[adital | adital cóigu]
- Egitu (1938 ata la fecha)
- Portugal (1938 ata la fecha)
- Rumanía (1938 ata la fecha)
- Polonia (1938 ata la fecha)
- Brasil (1940 ata la fecha)
- Chili (1940 ata la fecha)
- Colombia (1939 ata la fecha)
- España (1940 ata la fecha)
- Veneçuela (1940-1974, reabiertu en 1975)
- Italia (1941 ata la fecha)
- Bolivia (1941-1948, reabiertu en 1997)
- Argentina (1942-1982, reabiertu en 1991)
- Uruguai (1942-1974, reabiertu en 2013)
- Equador (1942-1948, reabiertu en 1978, cerrau de nuevu en 2001)
- Jamaica (1942-1967, reabiertu en 1989)
- Guatemala (1943-1947)
- Méjicu (1943 ata la fecha)
- Trinidá i Tobagu (1943-1967, reabiertu comu Oficina Regional del Caribi en 1989)
- Barbáos (1944-1967)
- Guayana (1944-1974)
- Perú (1946 a 2006, reabiertu en 2016)
- Paraguai (1946-1948)
- Belici (1955-1974)
- Canadá (1959 ata la fecha)
- Cuba (1969-1973, reabiertu en 2000)
- Estaus Uníus (1973)
- Costa Rica (1978-1979)
Premius
[adital | adital cóigu]El British Council es equivalenti al Estitutu Cervantes español, al Goethe-Institut alemán, la Sociedá Dante Alighieri italiana, la Aliança Francesa i el Estitutu Camões portugués. Tos ellus laburan por espandil las sus respetivas culturas por tol mundu, favoreciendu assina el conocimientu de algunas delas prencipales lenguas europeas, hechu pol cual se les otorgó de holma conjunta el Premiu Préncipi de Asturias de Comunicación i Umanidais el 1 de juñu de 2005.
Véa-si tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ "Welsh Language Project | British Council". Archived from the original on 2014-08-22. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Biswas, K (7 July 2021). "The subtle art of soft power". New Statesman (in inglés). Archived from the original on 7 July 2021. Retrieved 9 April 2023. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite news
- ↑ Prantilla:Cite journal
- ↑ "Dr Paul Thompson appointed chair of The British Council". The Bookseller (in inglés). Retrieved 2025-03-19.
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadasguardian-20250125 - ↑ "British Council Romania". Romania: British Council. Archived from the original on 5 January 2017. Retrieved 4 January 2017. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "About British Council Egypt". British Council. Archived from the original on 7 May 2016. Retrieved 1 May 2016. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "About us"Prantilla:Dead link, British Council, Portugal.
- ↑ "Our history". British Council Poland. Archived from the original on 5 January 2017. Retrieved 4 January 2017. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ "History". British Council. Archived from the original on 5 May 2016. Retrieved 1 May 2016. Unknown parameter
|url-status=ignored (help) - ↑ Prantilla:Cite book

