Ir al contenido

Bronzi d'Alcántara

Dendi Güiquipeya
Tabula Alcantarensis

El bronci d'Alcántara (Tabula Alcantarensis) es una praca en bronci con enscrición en latín del añu 104 a. C., topá ena finca de Castillejo dela Ordin, adentru del términu monicipal español d'Alcántara, ena província de Caçris. Recogi la rendición encondicional ("deditio") danti los romanus del puebru endígena delos seanocos, que abitun el castru de Villasviejas nuna çona entemedia entri el territóriu delos lusitanus i el delos vetonis. Se conselva nel Museu de Caçris.

La praca está en prefetu estau inque apaeci mutilá verticalmenti ena derecha. Ogañu midi 215 mm de largu pol 19,3 mm d'altu i pesa 1722 g. Las letras midin 8-10 mm d'altu.

Transcrición del testu en latín i traducción

[adital | adital cóigu]

La transcrición es:

C. MARIO C. FLAVIO
L. CAESIO. C. F. IMPERATORE POPULUS. SEANO.[
DEDIT. L. CAESIUS. C. F. IMPERATOR POSTQUAM[
ACCEPIT. AD. CONSILIUM. RETOLIT. QUID. EIS.IM[
CENSERENT. DE. CONSILI. SENTENTIA. INPERAV[
CAPTIVOS. EQUOS. EQUAS. QUAS. CEPISENT[
OMNIA.DEDERUNT.DEINDE EOS.L.CAESIUS.C.[F.
ESSE. IUSSIT. AGROS. ET.AEDIFICIA.LEGES.CETE[RA
QUAE. SUA. FUISSENT. PRIDIE QUAM. SE. DEDID[ERUNT
EXTARENT EIS. REDIDIT. DUM POPULUS[
ROOMANUS. VELLET DEQUE. EA RE EOS [
EIRE. IUSSIT LEGATOS CREN[
ARCO CANTONI. F LEGATES

(datacion)
Nel consuláu de Caiu Mariu y Caiu Flaviu.
(deditio)
A Lúciu Cesiu, filhu de Gaiu, imperator, el puebru de los Seanu
s’arrindiú.
(procedimientu siguienti)
Lúciu Cesiu, filhu de Gaiu, imperator, dempueis que
l’hubi aceutáu, preguntó al consellu lo que cunsideraba ajeitáu esixir-lis.
(decretu(s) del gobernadó)
A partí del parecer del consellu, esixíu los prisioneirus,
los caballus y las yeguas que hubieren cogíu.
Entregáronlu tóu. Dempueis Lúciu Cesiu, filhu de Gaiu, determinó
que quedaran cumu staban los campús y las construccionis;
las leis y las demáis cousas que hubieren teníu hasta’l día de la rendiçon; se las restituyó
pa que siguieren n’usu mientris el puebru romanu quisiere.
(notificacion del decretu a traviés de legáus)
Y tocanti a esti asuntu mandó a los legáus que fueran (...?)
(nome de los legáus)
Creniu y Arcu, filhus de Cantonu, (actuárun cumu) legáus.

Atopamientu

[adital | adital cóigu]

El Bronzi d'Alcántara, tamién llamau Deditio d'Alcántara, que ogañu se conselva nel Museu de Caçris, fue atopau nel añu 1983 nel enteriol del recintu amurallau dun puebrau prerromanu, possimenti vetón o lusitanu, llamau Castilleju de Villavieja, antiga finca dela Ordin d'Alcántara, asitiau a unos 7 km al sudoesti d'Alcántara, nel terrenu cercundau pun hondu meandru encajau del ríu Jartín, afluenti del ríu Taju pola su orilla gacha. El Castillejo de Villavieja o dela Ordin está asitiau nun lugal estraltégicu, puyendu aprecial-si ena fotografía aérea un possibri vau nel ríu Tajo a unos 2 km de distancia deste enclavi, que sedríe abel facilitau la espansión delos lusitanus acia el sudesti dantis dela construción del puenti d'Alcántara.

Las escavacionis arqueológicas hechas nel lugal del achazu á destapau palcialmenti la pranta dun puebrau, con varius recintus amurallaus i un tipu d'urbanismu con viviendas de pranta retangulal, çócalos de piçarras i cubiertas vegetalis amalgamás con arcillas. Los estuyus realizaus colos materialis numismáticus i delas sus dos necrópolis nos endican quel oppidum estuvu abitau dendi el sigru IV a. C. ata la época de Juliu Cesa, siendu abandonau al crial-si los primerus núcleus urbanus como el dela Colónia Norba Caesarina, ogañu Caçris, i posteriormenti repuebrau de mou circustancial a finales del Baxu Empériu.

Conservación

[adital | adital cóigu]

El bronci se topa en prefetu estau de conselvación; inque el epígrafe apaeci fragmentau en sentíu vertical ena su parti derecha. Esto hazi que la parabra SEANO que identifica al puebru que acupaba el castru se tope partía, cola qual desconocemus el nombri completu i, amás, no temus tampoco referencias enas huentis sobri la bassi deste gentilíciu.

Conteníu

[adital | adital cóigu]

El decumentu contiini el atu de rendición del puebru delos seanos al gobelnaol dela Ulteriol Lúcio Caesio, mientris el consulau de Cayo Mario i Cayo Flavio Fimbria, ratificandu la dominación romana ena zona del Tajo en 104 a. C. bien patenti dendi mediaus deste sigru. El final de Viriato en 139 a. C. sedríe abel significau el dominiu romanu pol toa Lusitania i Vettonia asitiás al sul del Tajo, nostanti, la sumisión delos puebrus lusitanos devió seguil un processu bastanti lentu devíu alas sus continuas rebelionis posterioris.

Bronci d'Alcántara.

Cabi la possibiliá de quel "populus Seano" no se limite solo alos abitantis del oppidum dondi se toparaba el decumentu, sino qu'encluyera amás a tous los puebraus fortificaus qu'apaecin ena zona más inmediata alreol del Castillejo de Villavieja dela Ordin asitiaus enos empinaus Riberos delas malgis del Tajo i dela su encajá redi fluvial sussidiária.

Emportancia

[adital | adital cóigu]

La relativa emportáncia delos testimonius materialis trasmitius i el protagonismu del populus delos Seano nel decumentu pelmitin suponel que se trataba dun grupu umanu meianamenti emportanti, que devríe topar-si entri las comuniáis lusitanas contribuyentis ala construción dos sigrus endispués del puenti romanu d'Alcántara i citás enas enscricionis perdiás desta obra púbrica.

Bibliografía

[adital | adital cóigu]
  • R. López Melero, S. García Jiménez et al., El Bronce de Alcántara, Gerión,2, 1984. Ed. Universidad Complutense. Madrid
  • L.A. García Moreno, «Reflexiones de un historiador sobre el Bronce de Alcántara», Memorias del Seminario de Hª Antigua I, Universidad de Alcalá, 1987.
  • M. Almagro Gorbea i A. Martín Bravo, Castros y Oppida en Extremadura, Editorial Complutense, extra n.º 4, 1994
  • Ana M.ª Martín Bravo, «Los Orígenes de Lusitania», Real Academia de la Historia, BAH-2, Madrid, 1999


Estoria d'Estremaúra
Preestória: Canchu Roanu | Cueva de Maltraviessu | Cueva de Santa Ana | Dolmen de Magacela | Dolmen de Toriñuelu | Dolmen del prau de Lácara | El Turuñuelu | Ídolu de Garrovillas | Ídolu d'Estremaúra
Eá Antígua: Bronzi d'Alcántara | Lusitania | Augusta Emerita
Edá Meia: Alcaçaba de Méria | Alcaçaba de Badajós | Batalla de Sagrajas | Cora de al-Belat | Taifa de Badajós | Dinastía aftasí
Eá Moelna‎: Provincia de Trugillu | Provincia d'Estremaúra | Sitiu de Badajós | Real Audiencia de Extremadura
Eá Contemporana‎: Siegru XIX: Provincia d'Estremaúra | Guerra dela Endependencia Española n'Estremaúra (Prefetura de Taju i Alagón) | Prefectura de Guadiana y Guadajira) | Provincia de Caçris | Provincia de Badajós
Siegru XX: Rebelión campuza estremeña | Guerra Cevil Española n'Estremaúra
Cronolohia dela Estoria d'Estremaúra · Presidentis la Junta d'Estremaúra