Buyumbura
| Buyumbura | ||
|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||
|
| ||
|
Ubicación de Buyumbura | ||
| Coordenadas | 3°22′57″S 29°21′40″E / -3.3825, 29.361111111111 | |
| Entidad | Ciá y Gran cidá | |
| • País | Prantilla:Geodatos Burundi | |
| Superficii | ||
| • Total | 86,54 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 774 m s. n. m. | |
| Puebración (2014) | ||
| • Total | 658859 hab. | |
| • Densidá | 7613,35 hab/km² | |
| Huso horario | UTC+02:00 | |
| Prefijo telefónico | 2220, 2221, 2222, 2223, 2224 y 2225 | |
| Sitio web oficial | ||
Buyumbura[1] (en francés: Bujumbura, /buʒumbuʁa/) es la dantis capital de Burundi i sese del su Gobierno, i ogañu la ciá más puebrá del país. La ciá, que tiini una puebración ábate los 900 000 abitantis, está localizá ena vera nororiental del Mari Tanganyika, i constituyi el núcleo urbanu más grandi de Burundi, assín cumu el su centru almenistrativu, económicu i de comunicacionis.
Alos cabus de diziembri de 2018, el presidenti de Burundi, Pierre Nkurunziza, anunció que cumpliríe una promessa de 2007 de devolver a Gitega el su dantis estatus de capital política, con Buyumbura cumu capital económica i centru comercial. Una votación nel Parlamentu de Burundi hizu oficial el cambiu el 16 d’eneru de 2019, i s’espera que toas las ramas del gobierno se muun a Gitega alos cabus de tres añus.[2]
Geografía
[adital | adital cóigu]Buyumbura possei famosas prayis pol largu dela costa del Mari Tanganyika, el qual el su nomi oficial es la Praya delos Cocos. La praya á siu parcelá i privatizá lo qual á resultáu en que cada dueñu á bautizáu el su sel duna praya con un nomi destintu. El Mari Tanganyika, es el segundu más hondu del mundu con 1470 m, endispués del Mari Baikal. La ciá tamién s'alcuentra ena desembocaura del río Ruzizi i d'otrus dambos dos ríos más chicus (Muha i Ntahangwa).
Estoria
[adital | adital cóigu]Buyumbura pasó de sel una pequeña puebración a un puestu melital del África Oriental Alemana nel 1889. Tras la Primera Guerra Mundial, se muó nel centru almenistrativu del territoriu de Ruanda-Urundi, almenistráu pol Bélgica pol mandatu dela Sociedá de Nacionis. El nomi de Buyumbura sustituyó al anterior, Usumbura, quandu Burundi se muó nun Estau endependienti nel 1962.[3] Tras la endependencia, Buyumbura á siu el escenariu de frequentis pelengas entri los dambos dos prencipalis grupus étnicus del país, con milicias hutu enfrentándusi al Ejércitu, domináu polos tutsi.
Climi
[adital | adital cóigu]Buyumbura presenta un climi tropical de sabana (Köppen : Aw)[4] bordeandu un climi calienti semiárido (BSh ). Ai destintas stacionis úmeas i secas. El su tiempu d'augua es d'otubri a abril, mentris que'l tiempu secu acapa los cincu mesis restantantis. Nostanti estal localizá cerquina del ecuadol, Buyumbura nu es tan calurosa cumu cabríe esperal pol mor dela su altitú. Las temperaturas meyas son constantis pol largu del añu, con una temperatura máissima d'alreol de 29 °C (84 °F) i una temperatura mínima d'alreol de 19 °C (66 °F).
| Mes | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Set | Out | Nov | Diz | Añu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Récord mássimu °C (°F) | 34.6 (94.3) | 35.0 (95.0) | 34.0 (93.2) | 35.0 (95.0) | 32.0 (89.6) | 32.0 (89.6) | 33.0 (91.4) | 33.0 (91.4) | 33.8 (92.8) | 34.3 (93.7) | 33.8 (92.8) | 34.8 (94.6) | 35.0 (95.0) |
| Mássima media °C (°F) | 29.1 (84.4) | 29.7 (85.5) | 29.3 (84.7) | 29.2 (84.6) | 29.9 (85.8) | 29.9 (85.8) | 29.2 (84.6) | 30.0 (86.0) | 30.9 (87.6) | 30.1 (86.2) | 29.1 (84.4) | 28.9 (84.0) | 29.6 (85.3) |
| Templu meyu diariu °C (°F) | 23.8 (74.8) | 23.8 (74.8) | 23.7 (74.7) | 23.9 (75.0) | 23.9 (75.0) | 23.3 (73.9) | 22.9 (73.2) | 24.0 (75.2) | 24.7 (76.5) | 24.6 (76.3) | 23.4 (74.1) | 23.6 (74.5) | 23.8 (74.8) |
| Mínima media °C (°F) | 19.2 (66.6) | 19.3 (66.7) | 19.3 (66.7) | 19.6 (67.3) | 19.1 (66.4) | 17.6 (63.7) | 17.2 (63.0) | 17.4 (63.3) | 18.6 (65.5) | 19.1 (66.4) | 19.1 (66.4) | 19.1 (66.4) | 18.7 (65.7) |
| Récord mínimu °C (°F) | 14.0 (57.2) | 15.4 (59.7) | 14.7 (58.5) | 15.1 (59.2) | 16.2 (61.2) | 13.9 (57.0) | 11.8 (53.2) | 13.0 (55.4) | 14.3 (57.7) | 14.0 (57.2) | 15.9 (60.6) | 15.0 (59.0) | 11.8 (53.2) |
| Lluvia mm (in) | 100.3 (3.9) | 85.7 (3.4) | 117.5 (4.6) | 111.9 (4.4) | 56.6 (2.2) | 8.9 (0.4) | 2.7 (0.1) | 13.4 (0.5) | 33.0 (1.3) | 59.0 (2.3) | 97.1 (3.8) | 99.6 (3.9) | 785.7 (30.9) |
| Díais de lluvia (≥0,1 mm) | 16 | 19 | 18 | 18 | 10 | 2 | 1 | 2 | 8 | 15 | 19 | 19 | 147 |
| Umedá relativa (%) | 77 | 75 | 78 | 79 | 76 | 67 | 63 | 60 | 62 | 68 | 76 | 77 | 72 |
| Sol (horas) | 167.4 | 158.2 | 176.7 | 165.0 | 210.8 | 255.0 | 272.8 | 251.1 | 213.0 | 189.1 | 150.0 | 164.3 | 2373.4 |
| Sol (horas/día) | 5.4 | 5.6 | 5.7 | 5.5 | 6.8 | 8.5 | 8.8 | 8.1 | 7.1 | 6.1 | 5.0 | 5.3 | 6.5 |
| Fontis: World Meteorological Organization[5]; Deutscher Wetterdienst[6]. | |||||||||||||
Demografía
[adital | adital cóigu]Se prevé que Buyumbura sea la quarta ciá del continenti africanu col crecimientu más ajina entri 2020 i 2025, con un desenvolvimiento del 5,75 %,[7]
Coltura
[adital | adital cóigu]La ciá cuenta con un «museu vivienti», qu'es tamién un zoológicu. Entri las atraicionis cerquinas está el parqui nacional de Rusizi i una peña en Mugere qu'es el lugal nel que se crei que puun abel-si topar David Livingstone i Henry Stanley (inque es más probabri qu'en realidá lo hizun en Ujiji), enas huentis del afruenti más meridional del Nilu.
Educación
[adital | adital cóigu]Buyumbura es la sese dela Nuversidá de Burundi.
Economía
[adital | adital cóigu]Entri las actividáis endustrialis destacan la producción de cimentu, jabón i el sel testil. Es el prencipal puertu del país, pol ondi salin ábate toas las esportacionis, entri las que destacan el café, el algodón, las pielis i el latón. El mercáu central de Buyumbura está nel centru dela ciá, pol largu dela avenía Rwagasore. Duranti el genocidiu de Burundi, los ciaunus se muarun menus propensus a viajar lexus del centru dela ciá, i los mercáus delas comunidáis vezinas perdiun el su negociu frenti al mercáu central de Buyumbura. Assín, los vendeoris muarun los sus negocius al mercáu central, i abondus se pusun hueraparti del mercáu pol mor dela falta d'espaciu. Nostanti, el mercáu central acapa la mayol variiedá de mercaderías dela ciá, con boticas que vendin una amplia gama de produtus.
Ena madrugá del 27 d’eneru de 2013, un gravi incendiu asoló el mercáu central de Buyumbura.[8] Pol mor dela mala respuesta d’emergencia, l’incendiu se prolongó duranti oras, lo qual resultó nun duru golpi paralos entercambius localis. Ciaunus de vendeoris, localis i estranjerus, perdiun las sus mercaderías pol incendiu i los saqueos reportáus.[9] Inque los servicius d’emergencia de Burundi nu puun estinguil l’incendiu pol sí mesmus, la vezina Ruanda mandó elicópterus para ayual ena respuesta d’emergencia.[10]
Políticos
[adital | adital cóigu]Lista d'alcaldis de Buyumbura:
- Gérard Kibinakanwa, 1962–1967[11]
- Thérence Ndikumasabo, 1967–1969
- Pie Kanyoni, 1969–1975 i 1976–1977
- Charles Kabunyoma, 1976
- Juvénal Madirisha, 1977–1979
- Germain Nkwirikiye, 1979–1981
- Lucien Sakubu, 1981–1987
- Léonidas Ndoricimpa, 1987–1991
- Arthémon Mvuyekure, 1991–1992
- Anatole Kanyenkiko, 1992–1993
- Léonce Sinzinkayo, 1993–1994
- Pie Ntiyankundiye, 1994–2002
- Pontien Niyongabo, 2002–2005
- Célestin Sebutama, 2005–2007
- Elias Buregure, 2007
- Evrard Giswaswa, alreol 2008–2012[12]
- Saidi Juma, alreol 2012[13]
- Freddy Mbonimpa, 2017–2020
- Jimmy Hatungimana, 2020–
Tresportis
[adital | adital cóigu]
Ai barcus que hazin el trajetu entri Buyumbura i Kigoma (en Tanzania). La ciá cuenta amás col Aeropuertu Enternacional de Buyumbura.
Aeropuertu
[adital | adital cóigu]La ciá está conetá pol vía aéria col Aeropuertu Enternacional Melchior NDADAYE.
Puertu de Buyumbura
[adital | adital cóigu]Dendi el puertu de Mombasa, en Kenia, ata Buyumbura, en Burundi, una pista (la Ruta 109) drena 1500 km el gruesu del comerciu nesta parti d'África Oriental.
Taxis
[adital | adital cóigu]Los cochis-taxi
[adital | adital cóigu]Tamién están pintáus de brancu i azul. El preciu dun viaji varía dendi un mínimu de 1500 FBU ata alreol de 10000 FBU sigún la distancia a recorrel.
Los taxis empienzan a lavoral dendi la primera ora dela mañana ata mu tardi ena nuechi; los finis de semana lavóran las 24 oras del día i pola nuechi los topará aparcáus cerquina de discotecas o restaurantis. Pol común, son segurus.
Triciclos
El tresporti en horma de taxis tamién lo dan triciclos de tres praças (comunmenti conocíus cumu tuk-tuk), cada unu delos qualis lleva, amás dela matrícula, el númeru de registru dela comuna ondi s'alcuentran. Nostanti, nu se les dexa andal pol centru dela ciá pol razonis de seguridá. Puein andal ata las 19 oras. Las mujerenis los prefierin sobri tó alos mototaxis. Son una alternativa barata alos taxis.
Mototaxis
[adital | adital cóigu]Los mototaxis están registráus i la lei les obliga a tenel meyias de seguridá: el conduciol debi llevau un chalecu fluorescenti marcáu cola matrícula dela moto, i debi darlu al pasajeru un cascu para qu'el use duranti el viaji.
El costu mínimu dun viaji es de 500 FBU.
Pol razonis de seguridá, los mototaxis nu puein operal endispués delas 18:00 oras ni nel centru dela ciá.
Tamién ai bicitaxis, inque solu lavóran en determinás çonas.
Otubusis
[adital | adital cóigu]
Toas las líneas d’otubús convergin ena estación central alreol del mercáu central: la parti norti dela estación (frenti ala entrá prencipal del mercáu central) es paralos otubusis que van al norti dela capital, i la parti sul (tras del mercáu) es paralos otubusis que van al sul dela ciá. Nostanti, dalgunus otubusis aparcan n’otru lugal inque nu mu lexu del mercáu central.
Los otubusis que labóran en Buyumbura están pintáus oficialmenti de brancu i azul i llevan, en prencipiu, los códigus delas carreteras alas que dan serviciu. Dalgunas çonas de Buyumbura nu cuentan con líneas d’otubús.
Educación
[adital | adital cóigu]
La Nuversidá de Burundi está en Buyumbura, assín cumu estas otras:
- Nuversidá de Burundi
- Nuversidá Hope Africa
- Université Paix et Réconciliation
- Université des Grands Lacs
- Université du Lac Tanganyika
- Ecole Normale Supérieure
- Nuversidá Lumière de Buyumbura
- Nuversidá Enternacional de Buyumbura (BIU)
- Nuversidá Enternacional del Equadol
- Nuversidá de Liderança Enternacional de Buyumbura
- Nuversidá Ntare Rugamba de Buyumbura
- Nuversidá Sagesse d'Afrique de Buyumbura
- Nuversidá Martin Luther King
- Enstitutu Superiol de Desenvolvimiento de Buyumbura (ISD)
- Escuela Nacional de Almenistración "ENA"
- Enstitutu Nacional de Salú Púbrica «INSP»
- Enstitutu Superiol de Gestión d'Empressas «ISGE»
- Enstitutu Superiol de Ingenierus i Téunicus Diretivus en Ingeniería Informática, Telecomunicacionis i Tecnologías Avançás "INITELEMATIQUE"
Escuelas enternacionalis
[adital | adital cóigu]Escuela belga de Buyumbura (escuela belga)
Escuela Francesa de Buyumbura (escuela francesa)
King's School (escuela británica)
Escuela Enternacional Montessori de Buyumbura
Escuela d'Ingrés de Burundi (Escuela de luenga inglesa)
Escuela Enternacional Cubahiro
Vea-si tamién
[adital | adital cóigu]Bibliografía
[adital | adital cóigu]Carlos Achikbache, Prime Jean-Jacques Nyamoya et Fouad Srouji, La population musulmane de Bujumbura : ses caractéristiques démographiques et socio-économiques, Nuversidá de Burundi, Buyumbura, 1981 ?, 176 p. (francés)
Louis Baeck, Étude socio-économique du centre extra-coutumier d'Usumbura, Académie Royale des Sciences Coloniales, Bruxelles, 1957, 156 p. (francés)
Paolo Cereda, Aluisi Tosolini et Roberto Cavalieri, Bujumbura, ville de la haine, Alfazeta, Parme (Italia), 1996, 67 p.
Alain-Roland Forissier, Burundi 1990-1998 : « tu ne tueras point» : journal d'une réconciliation possible à Musaga (Bujumbura), L'Harmattan, 2006, 201 p. Prantilla:ISBN (francés)
Jean-Marie Ndagijimana, Bujumbura mon amour, Ed. La Pagaie, 2005, 139 p. Prantilla:ISBN (francés)
Sylvestre Ndayirukiye, Bujumbura centenaire : 1897-1997 : croissance et défis, L'Harmattan, Paris, 2002, 375 p. Prantilla:ISBN (francés)
Bernard Sindayihebura, De l'Imbo au Mirwa. Dynamique de l'occupation du sol, croissance urbaine et risques naturels dans la région de Bujumbura (Burundi), Nuversidá de Toulouse-Le Mirail, 2005, 336 p. (tesis de Geografía) (francés)
Filmografía
[adital | adital cóigu]La vía es un juegu de cartas (Maïsha ni karata), film documental de Philippe de Pierpont, Bibliothèque publique d'information, París, 2006, 70 min (DVD) (francés)
Gito, l’ingrat, una película burundesa realizá pol Léonce Ngabo, 1992. (francés)
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ Real Academia Española (2005). «Buyumbura». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. Consultado el 28 d’abostu de 2010.
- ↑ "Burundi to change its capital city". BusinessGhana. 2019-01-18. Retrieved 2020-01-10.
- ↑ Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, Estáus Uníus, 2013, p. 72.
- ↑ "Bujumbura - Climate graph, Temperature graph, Climate table". Climate-Data.org. Retrieved 2014-07-28.
- ↑ World Weather Information Service – Bujumbura. World Meteorological Organization. Accessu: 23 d’eneru de 2016.
- ↑ Klimatafel von Bujumbura (Usambara) / Burundi. Deutscher Wetterdienst. Baseline climate means (1961–1990). Accessu: 19 d’diziembri de 2018.
- ↑ "Ranked: The World's Fastest Growing Cities". virtual capitalist. 2021-08-13. Archived from the original on 2021-08-13. Retrieved 2021-08-17.
- ↑ Burundi: vaste incendie au marché central de Bujumbura Radio France internationale, 27 janvier 2013
- ↑ Incendie au marché central de Bujumbura: des Sénégalais dans la désolation Agoravox, 25 Février 2013
- ↑ Rwandan Helicopters Extinguish Fire in Bujumbura Market "IGIHE", 27 janvier, 2013
- ↑ "Succession à la tête de la Mairie de Bujumbura". Villedebujumbura.org (in francés). Mairie de Bujumbura. Archived from the original on 2009-02-06. Retrieved 2018-07-01.
- ↑ Prantilla:Citation
- ↑ Prantilla:Citation