Ir al contenido

Calderu

Dendi Güiquipeya
Calderu colgau d’una llar n’una cocina del sigru XVIII en Gurbrü, Cantón de Berna (Suíça).
Poti de tres patas.

Un calderu (del latín caldarium, bañu calienti) es un recipienti de hundu cóncavu i preferentimenti metálicu, de menol tamañu que la caldera, provistu duna o duas assas i gastau pa calental, acarreal i revolver to aquellu que puea contel. [1] Es unu delos más antiguus utensilius de cocina gastau pol ser umanu, lo que l’asocia i identifica cotrus recipientis culinarius comu la marmita, el poti grandi, el perol i la olla. Con o sin patas que lu sostengan o en vilu sobre el fuegu baxu del ogal, tamién s’á gastau pa cocinal al airi livri (el calderu de campaña ena intendencia militar i el calderu delos trabajus del campu). Amás, hazi referência al su conteníu: 'un calderu de sopa'.

Universu lingüísticu del calderu

[adital | adital cóigu]

El masculinu de caldera denomina a un recipienti más chicu (formandu parti del grupu iconográficu en que 'el machu es menol que la hembra'). Calderería es el oficiu, taller o barriu ondi se fabrican i caldereru el artesanu o el vendedol desti tipu de cacharros, associau tamién alos ofícius de cobreru i hojalateru o latoneru.[2] Finalmenti, carderil se llama al ingeniosu i sencillu soporti que consisti n’un palu con muescas pa colgal el calderu enas cocinas; es un varianti humildi de la llar.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. rae|calderu
  2. Fernando Corripio, Diccionariu de ideas afinis, 1985.