Cannes
| Cannes | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entidad subnacional | ||||
|
| ||||
| ||||
|
Ubicación de Cannes | ||||
| Coordenadas | 43°33′09″N 7°01′17″E / 43.5525, 7.0213888888889 | |||
| Entidad | Comuna francesa y Ciá | |||
| • País | Prantilla:Geodatos Fráncia | |||
| Superficii | ||||
| • Total | 19,62 km² | |||
| Altol | ||||
| • Media | 0, 260 y 44 m s. n. m. | |||
| Puebración (1 de heneru de 2023) | ||||
| • Total | 74350 hab. | |||
| • Densidá | 3789,5 hab/km² | |||
| Código postal | 06400 y 06150 | |||
| Código INSEE | 06029[1] | |||
| y https://www.cannes.com/en/index.html Sitio web oficial | ||||
Cannes [kan] Prantilla:Audio, en francés, Canas n’occitanu, es una ciá i comuna francesa situá nel departamentu d’Alpes Marítimus, ena región de Provença-Alpes-Costa Azul. Es unu delos centrus dela turística región dela Costa Azul o Riviera francesa i sedi anual del festival uropeu de cini enternacional. Los sus abitantis se llaman cannesis.
Fué un pueblu de pescaoris liguris mientris l'antigüedá, ligau a las leyendas de san Onoratu i del ombri de la máscara d'ierru enas islas de Lérins, frenti a la badía de Cannes. Comu estación climática i balnearia de la Costa Azul nel sigru XIX, la ciudá escomençó el su desarrollu con la costrucción de residencias de vacacionis por parti de los aristócratas ingresis i rusus i, dende el prencipiu del sigru XX, d'otelis de luxu pa los turistas ricus, lo que forma el su patrimoniu arquitetónicu.
Quenta con una endústria d'alta tecnologia, un pequeñu aeropuertu de negocius, várius puertus i un Palaciu de Festivales i Congresus. Asitiá ena badía de Cannes, límiti con el maciçu de l'Esterel al oesti, el golfu Juan al esti i el mari Mediterráneu, Cannes es una ciudá balnearia conocía en tol mundu por el su festival de cini u el de navegación de recreu i por el su boulevard de la Croisette, arrodeau d'otelis de gran luxu.
Toponimia
[adital | adital cóigu]Nombri de la comuna
[adital | adital cóigu]El nombri de la comuna provién del vocablu líguri Canoa, que senifica «artura» u «picu» i que hazi alusión al antiguu sitiu d'ocupación umana ena colina del Suquet. Evolucionó a Canoas i Canua, convirtiéndosi en Canoïs en 990, i hue mentau en 1030 en l'ata de donación de las tierras a l'abaía de Lérins bahu la denominación de Portu Canue[2] i passó a sel Canna en latín. La comuna hue criá en 1793 con el su nombri atual[3]. En provenzal, la comuna es llamá Canas d'alcuerdu con la norma clásica u Cano d'alcuerdu con la norma mistraliana[4], pronunciau en dambus los dos casus [ˈkanɔ]; nel provenzal medieval el nombri de la comuna s'escrebía Canoas.
El su lema es «Qui li ven, li vieu», que senifica «Quien equí vien, equí vivi».
Gentiliciu
[adital | adital cóigu]Los sus habitantis se llaman *cannesis*[5].
En occitanu provenzal, los abitantis son los canenc i canenca. L'escritura mistraliana (fonética) escrebi canen i canenco pola razón de que la mayoria de las consonantis finalis a menú son mudas nel bahu-provenzal, i la -a final del femeninu prouzi un soníu cercanu a la -o de «sort». Con tou i con essu, el dialeutu marítimu (u marsellés) está equí enfruenciau por el niçard i l'alpín, lo que premiti la conservación de ciertus pronunciamientos, entri ellus el de la -c, que el bahu provenzal hidu múa. Manqui no s'alcuentri nel dicionariu provenzal (toda la luenga d'oc)-français de Frédéric Mistral, la actualización local se hazi con una -c que no es múa.
Estoria
[adital | adital cóigu]
Nel segundu sigru dantis dela era cristiana, la tribu Oxybii dela Liguria estableciu un assentamientu conocíu como Aegitna. Los estoriaoris no están segurus del senificau del nombri. El área era una villa de pescaoris usá como puertu d’enlaçi colas Islas Lérins.
Nel añu 69 fue escena dun violentu polvoreu entri las tropas d’Otón i Vitelio. [6]
Nel sigru X la localidá era llamá Canua. Puede sel un derivau de "canna", Caña. Canua era la localización dun pequeñu puertu ligur, i más tardi un puestu d’avançá romanu ena colina de Le Suquet, sugeríu por tumbas romanas destapás aquí. Le Suquet albergaba una torri del sigru XI que vigilaba dendi lo artu los pantanus dondi ogañu se levanta la ciá. La mayoría dela antigua actividá, especialmente de protección, fue enas islas de Lerins i la estoria de Cannes es la estoria delas islas.
Un ataqui delos sarracenus en 891, los qualis permanecieron en ella ata finalis del sigru X, devastó el país alreol de Canua. La inseguridá delas Islas Lérins forçarun alos monjis a establecel-si en tierra firmi, nel Suquet. La costrucción dun castillu nel 1035 fortificó la ciá que ya era conocía como Cannes, i al final del sigru XI se encetó la costrucción delas dos torris enas islas Lérins. Una tomó un sigru costruirla; la otra, tres.
Alreol de 1530, Cannes se separa delos monjis que habían controlau la ciá duranti centus d’añus i se convirtió n’endependienti.
Duranti el sigru XVIII, los españolis i los británicus dambos dos tentun hazel-si col control delas islas Lérins, inque fuerun perseguíus de lejus polos francesis. Las islas más tardi fuerun controlás por abondus jefis localis, como Jean-Honoré Alziary i el obispu de Fréjus. Las islas tuvierun abondus usus diferentis; a finalis del sigru XIX, unu era un hospital palos soldaus ena guerra de Crimea.
Henry Brougham, Primer barón Brougham i Vaux compró la tierra en Croix des Gardes costruyendo la villa Eleonore-Louise. El su trabaju para mejorall las condicionis de vida atrajo ala aristocracia inglesa, la qual tamién costruyó residencias de enviernu. A finalis del sigru XIX, se concluyerun varius ferrocarrilis. Esto provocó la llegá de tranvías. En Cannes, proyetus como el Boulevard Carnot, la rue d'Antibes i el Hotel Carlton nel passeu marítimu de Promenade de la Croisette se llevarun a cabu. Endispués del cierri dela Casino des Fleurs (hôtel Gallia), un establecimientu de luju fue costruíu pala rica clientela de enviernu, el Casino Municipal ena costanera del muelli Albert-Edouard. Esti casino fue demolíu i reemplaçau pol nuevu palaciu en 1979. Col sigru XX llegarun nuevus hotelis de luju como El Miramar i Los Martínez. La ciá fue modernizá cun centru deportivu, cochis de callis, una oficina de correus i escuelas. Hubo menos turistas británicus i alemanis endispués dela Primera Guerra Mundial inque abondus más estaunidensis. El turismu de enviernu dio passu al turismu de vranu i se costruyó el casino de vranu en Palm Beach.
Representantis del séptimu arti uropeus i estaunidensis buscarun una alternativa al festival de cini de Venecia, que duranti los añus 30 estaba sufriendo la censura del gobiernu fascista italianu de dantis. Se propusierun varias ciais francesas alternativas i Cannes fue la elegía. El primel festival nel añu 1939 contó como presidenti al mismísimu Lumiere. El primel festival enternacional de renombri fue el 20 de setembri de 1946, i fue celebrau nel Casino Municipal de dantis. A finalis delos 70 se costruyó el actual pabellón.
Climi
[adital | adital cóigu]Cannes tién un climi mediterráneu i la ciá disfruta de dozi horas de sol enos días de vranu (de mayu a setembri), mientris que n’enviernu (de diziembri a febreru) el climi es moderau. Las lluvias son relativamente escasas i se dan prencipalmenti duranti otubri i noviembri, quandu caen 110nbsp; milímetrus.
| Ene. | Feb. | Mar. | Abr. | May. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Dec. | Añu | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. máxima media (°C) | 10.5 | 12.3 | 15.6 | 18.4 | 20.4 | 23.7 | 25.9 | 22.4 | 19.2 | 16.8 | 12.5 | 10.2 | |
| Temp. media (°C) | 7.6 | 9.3 | 11.6 | 14.4 | 16.7 | 18.3 | 21.2 | 19.8 | 15.5 | 12.4 | 9.2 | 7.9 | |
| Temp. mínima media (°C) | 2.0 | 3.4 | 5.1 | 7.8 | 9.9 | 11.4 | 13.2 | 15.0 | 12.2 | 8.5 | 5.2 | 2.3 | |
| Precipitacionis (mm) | 79 | 66 | 75 | 72 | 30 | 3 | 35 | 16 | 50 | 80 | 110 | 99 | |
| Días de precipitación (≥ 0,1 mm) |
16 | 12 | 16 | 15 | 9 | 1 | 3 | 5 | 9 | 12 | 16 | 16 | |
| Horas de sol | 65 | 90 | 150 | 216 | 230 | 285 | 281 | 274 | 225 | 186 | 128 | 86 |
Demografía
[adital | adital cóigu]| Añu | 1793 | 1800 | 1806 | 1821 | 1831 | 1836 | 1846 | 1851 | 1856 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abitantis | 2626 | 2896 | 2804 | 3982 | 3381 | 3997 | 4720 | 5557 | 5860 |
| Añu | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 |
| Abitantis | 7557 | 9618 | 10 144 | 14 022 | 19 385 | 19 959 | 19 983 | 22 959 | 30 420 |
| Añu | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | 1946 | 1954 | 1962 |
| Abitantis | 29 365 | 29 656 | 30 907 | 42 427 | 47 259 | 49 032 | 45 548 | 50 192 | 58 079 |
| Añu | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2015 | 2016 |
| Abitantis | 67 152 | 70 527 | 72 259 | 68 676 | 67 304 | 70 200 | 70 829 | 74 285 | 75 046 |
| Fuenti: INSEE. | |||||||||
Monumentus
[adital | adital cóigu]La costa, col su célebre Boulevard de la Croisette, es una delas sus más importantis atracciones turísticas, colos sus palmeris, assina como las islas de Lérins, que forman parti dela localidá. La Croisette es conocía por playas pintorescas i de restaurantis, cafés i boutiques. Le Suquet, el cascu antigu, offreci una güena vista de La Croisette. El Torreón i la capilla de St Anne alberga el Musée de la Castre. El ombri dela máscara de hierru estuvo presu ena Île Sainte-Marguerite.
Museus
[adital | adital cóigu]El Musée d'Art et d'Histoire de Provence alberga artículus dendi la prehistoria ata el presenti, nuna mansión del sigru XVIII. El Musée de la Castre tién objetus delos atolonis del Océanu Pacíficu, reliquias peruanas i alfarería maya. Otrus museus importantis son el Musée de la Marine, el Musée de la Mer, Centre d'Art La Malmaison, el Musée de la Photographie i el Musée International de la Parfumerie. Guía de Cannes
Las Villas de Cannes
[adital | adital cóigu]El Cannes del sigru XIX entavía puede vel-si enos sus grandis villas, costruíu para reflejal la riqueza i el prestigiu delos sus dueñus i espirau por qualquiel cosa, dendi castillus medievalis a villas romanas. La Villa Italiana Leonor Louise de Lord Brougham (unu delos primerus en Cannes) fue costruía entri 1835 i 1839. Tamién conocíu como el barrio des Anglais, esto es la çona residencial más antigua en Cannes. Otru hitu es la Villa de Fiésole (ogañu conocía como la Villa Domergue) diseñau por Jean Gabriel Domergue nel estilu de Fiesole, cerca de Florencia. Las villas no están abiertas al púbricu. La Villa Domergue puede sel visitá con almientación previa.
Île Sainte-Marguerite (Isla St Marguerite)
[adital | adital cóigu]Tardó 11 añus el ombri dela máscara de hierru en salir de esta pequeñu isla boscosa. El misteriosu individuo se cree de sangri nobri, inque nunca á síu probá la su ientidá. La su celda puede sel visitá nel fuerti de Saint Marguerite, ogañu renombrá como el Musée de la Mer (Museu del mari). Esti museu alberga tamién descubrimientus de naufragius ena isla, encruyendo romanus (sigru I a. C.) i cerámica sarracena (sigru X).
Île Saint-Honorat (Isla San Onoratu)
[adital | adital cóigu]
Los monjis cisterciensis fuerun los únicus abitantis dela isla de San Onoratu, al sul. Los monjis tién abitau la isla dendi el 410 i, ala altura de gran podel, fuerun propietarius de Cannes, Mougins i Vallauris. Vestigius medievalis permanecen ena ilesia inicial, que está abierta al púbricu, i enas ruinas del monasterio del sigru XI nel bordi del mari. Los monjis dividen el su tiempu entri la oración i la producción de vinus tintus i brancus.
Teatru i música
[adital | adital cóigu]Cannes no es reconocíu pol teatru tradicional. Nostanti, pequeñas salas albergan pequeñas producciones i brevis esbozus duranti el Festival de Performance delos actoris enternacionalis anualis. Teatrus popularis encruyen el Espace Miramar i Alexandre III.
Festivalis i eventus
[adital | adital cóigu]El Festival de Cannes (Francés: le Festival international du film de Cannes o simplementi le Festival de Cannes), fundau en 1939, tién lugal normalmenti en mayu.
Midem, la feria más importanti dela industria dela música.
MIPIM, el show de comercio relacionau cola propiedá más grandi del mundu.
Cannes Lions.
El Carnaval dela Riviera es un desfilu polas callis para marcal el período de 21 días dantis del Martes de carnaval.
NRJ Music Awards un premiu musical que tién ganau varius artistas como Mika, Shakira, Sia o LMFAO.
The International Festival of Games es el festival de bridge, belote, backgammon, axedrez, damas, tarot i más (febreru).
Festival dela Plaisance es un eventu palos entusiastas delos barcus nel Vieux Port (setembri).
Festival de Performance delos actoris enternacionalis: bocetus de comedia i actuaciones de artistas marginalis.
El mercau de viaxis de luju enternacional reúne baju un mesmu techu alos proveis de viaxis de luju enternacionalis i proveis de tol mundu.The International Luxury Travel Market
Le Festival d’Art PyrotechniqueLe Festival d’Art Pyrotechnique es un magníficu concursu de fuegus artificialis anual celebrau nel vranu ena Bahía de Cannes.
Mipcom i MIPTV, celebraus en otubri i abril respectivamente, el más importanti mercau del mundu de mercaus comercio pala industria dela televisión.
El Festival de Cini Panafricanu, celebrau a prencipius de abril i con películas dela diaspóra africana.
Economia
[adital | adital cóigu]
La zona alreor de Cannes s'a desenvolviu un clúster d'alta tecnologia. La tecnópolis de Sophia Antipolis s'atopa enos cerrus mas allá de Cannes. El Festival de Cini es un eventu emportanti pa la endústria que tié lugal ca añu en mayu. Amás, Cannes acohi otrus eventus añualis emportantis comu el MIPIM, MIPTV, MIDEM, Cannes Lions, i los Premius de Música NRJ.[7] Ái un festival de televisión añual ena úrtima semana de setiembri.
El ambienti económicu se basa nel turismu, las ferias de negocius, el comerciu i l'aviación. Cannes tié 6500 empresas, de las cualis 3000 son comerciantis, artesanus i proveedoris de servicius. En 2006, se registrarun 421 nuevas empresas.
Cannes acogi el Centru Espacial de Cannes Mandelieu, seli de Thales Alenia Space, el primel fabricanti uropeu de satélitis.
Galeria
[adital | adital cóigu]- Jardinis Croisette
- el puertu vieju
- Le Suquet, Barriu vieju
- Cannes en 1950
Ciais germanás
[adital | adital cóigu]Prantilla:Geodatos ESP Madrid (1957)
Prantilla:Geodatos GBR Kensington i Chelsea (1970)
Prantilla:Geodatos USA Beverly Hills (1986)
Prantilla:Geodatos JPN Shizuoka (1991/92)
Prantilla:Geodatos CHN Sanya (1997)
Prantilla:Geodatos COL Bogotá (1997)
Prantilla:Geodatos MEX Acapulco (1998)
Prantilla:Geodatos CHI Copiapó (2010)
Prantilla:Geodatos Colombia Pasto (2011)
Prantilla:Geodatos Colombia Riohacha (2015)
Vea-si tamién
[adital | adital cóigu]Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ INSEE, Datos de población para el año 2012 de Cannes (en francés).
- ↑ Orígin del nombri de la comuna nel su sitiu oficial. Consultau el 21/08/2010.
- ↑ Error en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas "Cassini" - ↑ Prantilla:Ouvrage.
- ↑ Gentiliciu nel sitiu habitants.fr Consultau el 07/08/2010.
- ↑ Reportau en Polibio, Estorias, 33.10.
- ↑ "Major events in Cannes (French Riviera) – Program & Information". cannes-destination.com. Archived from the original on 26 August 2018. Retrieved 2018-06-12. Unknown parameter
|url-status=ignored (help)
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]Fotos, vídeos, pinturas en Cannes, i el Festival de Cini de Cannes