Ir al contenido

Carmen Miranda

Dendi Güiquipeya
Carmen Miranda
Información pressonal
Nombri de nacencia María do Carmo Miranda da Cunha Ver y modificar los datos en Wikidata
Moti A Pequena Notável, Brazilian Bombshell y Carmen Miranda Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 9 de hebreru de 1909 Ver y modificar los datos en Wikidata
Várzea da Ovelha e Aliviada (Oporto, Portugal) o Marco de Canaveses (Portugal) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 5 d'abostu de 1955 Ver y modificar los datos en Wikidata (46 años)
Beverly Hills (Estaus Unius) o Los Ángeles (Estaus Unius) Ver y modificar los datos en Wikidata
Causa de muerti Infarto agudo de miocardio Ver y modificar los datos en Wikidata
Sepoltura Cemitério de São João Batista Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Rio de Janeiro y Los Ángeles Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidá Brasileña y portuguesa
Lengua materna Portugués Ver y modificar los datos en Wikidata
Caraitirísticas físicas
Ojus Verdi Ver y modificar los datos en Wikidata
Pelu Castañu Ver y modificar los datos en Wikidata
Familia
Cónyugi David Sebastian Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Atol, cantaol y bailarín Ver y modificar los datos en Wikidata
Añus ativu 1928-1955
Seudónimu Carmen Miranda Ver y modificar los datos en Wikidata
Género Samba y música pop tradicional Ver y modificar los datos en Wikidata
Estrumentu Vos Ver y modificar los datos en Wikidata
Tipu de vos Mezzosoprano y contralto Ver y modificar los datos en Wikidata
Discográfica RCA Records Ver y modificar los datos en Wikidata
Sitiu web carmenmiranda.com.br Ver y modificar los datos en Wikidata
Destincionis
  • Estrella del Paseo de la Fama de Hollywood
  • Gran Oficial de la Orden del Infante Don Enrique
  • Orden del Mérito Cultural Ver y modificar los datos en Wikidata
Hirma

María do Carmo Miranda da Cunha (Marco de Canaveses, 9 de hebreru del 1909-Beverly Hills, 5 d'abostu del 1955), mas conocía comu Carmen Miranda, hue una cantanti de samba i atrís lusubrasilera, que dissalíó ena epoca d'oru de Hollywood i hue mu anombrá enos añus 1930, 1940 i 1950.

Biografía

[adital | adital cóigu]

La su nacencia hue en Várzea da Ovelha e Aliviada, pal norti del monicipiu purtugués de Marco de Canaveses, col nombri de Maria do Carmo Miranda da Cunha. Hue la segundera ija de José María Pinto da Cunha, con nacencia nel 1887 i qu'espenó nel 1938 i de María Emilia Miranda, con nacencia nel 1886 i qu'espenó nel 1971. Nel 1909 quandu tenía diés mesis d'edá, el su pairi emigró solu pal Brasil i s'avalló en Ríu de Janeiru, aondi abrió una barbería. Aluspués la su mairi se hue nel 1910 conas sus ijas Olinda, con nacencia nel 1907 i qu'espenó nel 1931 i Maria do Carmo, que enjamás golvió pa Purtugal, enque sempri tuvu la su nacionalidá purtuguesa. En Brasil, los sus pairis tuvierun otrus quatru ijus, Amaro, con nacencia nel 1912 i qu'espenó nel 1988, Cecilia, con nacencia nel 1913 i qu'espenó nel 2011, Aurora, con nacencia nel 1915 i qu'espenó nel 2005 i Oscar, con nacencia nel 1916.[1][2]

El su nombri era pol amol del su pairi pola opera i en onol ala obra de Georges Bizet, Carmen. Esta passión infruyó enos sus ijus i mayolmenti n'ella, que s'interessó pol canti i pol baili a una edá mu templana i assina, hue ala escuela nel Conventu de Santa Teresa de Lisieux. Al su pairi no l'aquacava el su pran d'entral nel espetáculu, enque la su mairi sempri la sostribó i por essu memsu, ya avía cantau anantis en fiestas i festivais en Ríu de Janeiru. Aluspués, la su ermana mayol Olinda tuvu la tuberculosi i hue mandá pa Purtugal pal tratamientu, assina qu'esmençó a trebajal nun venduariu alos catorzi añus p'ayual a acoquinal el gastaeru meicu dela su ermana. Tamién trebajó nuna boutique, aondi deprendió a hazel sombrerus i endispués abrió el su propriu negociu.[1][3]

Nel 1929 hue presentá al componeol Josué de Barros i nesti mesmu añu, gravó cona compaña discugráfica alemana Brunswick Records, los sus primel discus Não Vá Simbora i Se o Samba é Moda. Aluspués gravó los discus Triste Jandaya i Dona Balbina col sellu RCA Victor i angunus mesis dispués hueron lançaus los sus cantaris Barucuntum i Laiá Loiô. El su esmiençu nel cini hue nel 1932 cona penícula O Carnaval Cantado i pal sotru añu participó ena A Voz do Carnaval. Atuó tamién en otras producionis, comu Alô, Alô, Brasil nel 1935, Estudantes nel 1935, Alô, Alô, Carnaval nel 1936 i Banana da Terra nel 1939, la su última penícula en Brasil.[1]

Hue mentá comu la chiquina notabri o A Pequena Notável, un moti que le pusu l'anombrau presentaol César Ladeira, quandu era l'artista mejol pagá de l'arradiu brasilera. Quasi tolas sus penículas musicais tenían comu tema Brasil i el carnaval o los antruejus, peru hue ena Banana da Terra del 1939, la qu'assentó l'estilu que la consagró en tol mundu. La cantaora apareció nesta penícula entrepetandu O Que é que a Baiana Tem?, gastandu los famosus hatus de baiana, colos turbantis, conas çandalias de pratahorma, collaris i pulseras abondu.[4]

Días anantis al carnaval del 1939, hizu una entrepetación pal Cassino da Urca hateá col tragi de baiana acompañá pol grupu Bando da Lua. Ena udencia estava el produtol estauniensi Lee Shubert, propetariu de Select Operating Corporation, que derigía la metá delos teatrus de Broadway. L'impresariu queó espasmau pola su albeliá i l'acomoó pal su espetáculu The Streets of Paris, peru l'esmiençu del contratu no hue imediatu, pos la cantaora ensistió en que l'acompañara el grupu musical Bando da Lua, peru Lee Shubert namás estava interessau n'ella. To essu se ressolvió pola entrevenencia de Alzira Vargas, qu'asseguró l'embarqui della i delos biembrus del Bando da Lua nel barcu SS Uruguay el quatru de mayu del 1939, ena víspira dela Segundera Guerra Mundial.[5]

Enos Estaus Uníus, la su carrera i la su imagi ganó un nuevu sentíu, pos hue contratá primeramenti pa trebajal en Broadway, haziendu atuacionis musicais en grandis teatrus i clubs noturnus, enque nel 1940 esmenzó a atual tamién ena endustria del cini. Enas sus entrepetacionis del teatru i del cini, sempri hue acompañá pol bandu Bando da Lua i conas penículas de Hollywood, puu acimental la su populariá nesti país i se convirtió pa sempri nuna estrella entrenacional. Assina, nel 1940 hizu el su mençal nel cini estauniensi ena penícula Down Argentine Way, con Don Ameche i Betty Grable, siendu los sus hatus dessóticus i el su dexu brasileru la su marca registrá. Nessi mesmu añu hue legía la tercel pessonaliá mas populal enos Estaus Uníus i hue convidá a atual col su grupu el Bando da Lua, pal presienti Franklin D. Roosevelt ena Casa Branca i assina pal 1945, hue la mugel mejol pagá enos Estaus Uníus.[6][7]

Hizu catorzi penículas en Hollywood dentri'l 1940 i el 1953, enque acramá comu una artista con albeliá, la su popularidá deminuó dendi l'acaberu dela Segundera Guerra Mundial. Esta albeliá comu cantaora i entrépeti, hue ensombrecía pol caraiti essóticu delas sus presentacionis, por essu trató de reponel la su dentidá i çapeal delos pessonagis foclóricus que los sus produtoris i la endustria l'imponían, peru sin poel conseguil grandis alantus. Assina, endispués de enfrontilal-si a tolos sus tópicus ena su carrera, las sus atuacionis huerun grandis alantus ena popularización dela música brasilera i al mesmu tiempu abrió el linderu pa una mejol concencia dela coltura latina.[1][8]

Junta'l su ombri, David Sebastian.

Nel roagi de Copacabana, conoció al estauniensi David Sebastian, diretol delos estuyus de cini Columbia Pictures. La collera s'aconyugó el dezissieti de marçu del 1947 nuna ceremoña mu cenzilla i al sotru añu se queó embraçá, peru quandu viajó pa Nueva York, se pusu malata i tuvu un albortu no queríu. Polas melecinas qu'andava tomandu pa dormil, pa estal dispierta i juntu al alcol, esmençó a tenel poblemas de salú i pal tres de deziembri del 1954, golvió pa Brasil pa cudial dela su salú, endispués duna assencia de catorzi añus. Espenó duna atacaúra al coraçón, adispués d'estal nel pograma dela teli The Jimmy Durante Show, pos dempués de hazel un númiru artísticu, la cantaora tuvu un infartu chiqueninu i Jimmy Durante qu'andava envera, la ayuó a tenel-si de pie, ella sonriyó, saluó al púbricu i salió de l'ecenariu pola última ves, pos ala sotra mañaná espenó, el cincu d'abostu del 1955, con quarenta i seis añus d'edá.[7] El su cuerpu hue llevau pa Brasil i enterrau nel cimenteriu de São João Batista en Ríu de Janeiru, Brasil. Aluspués, el Goviernu del país declaró un pedioru de lutu.[9][10]

Correúra profissional

[adital | adital cóigu]

Esmenzó la su carrera comu cantora a acaberus del 1920. El primel grandi déssitu hue Pra Você Gostar De Mim oTa-hi!, escrevía por Joubert de Carvalho, hondeá nel 1930 i que hue mássimu vendíu, reballandu las trenta i seis mil copias. El cantal alcançó tan grandi populariá, qu'en menus de seis mesis, hue la cantaora mas anombrá nel Brasil. Al sotru añu viajó pal estrangeru por primel ves comu una artista anombrá i se hue pa Argentina colos cantaoris Francisco Alves, Mário Reis i el tocaol de bandolina Luperce Miranda. Aluspués golvió pala Argentina mas d'ochu vezis, dentri los añus 1933 i 1938. Mu prontu hue la primel artista en enfirmal un contratu de trebaju con una caena d'arradiu en Brasil.[11][4]

Ena penícula Banana da Terra.

Nel 1939, ena comedia musical Banana da Terra, apareció pol primel ves comu baiana, pessonagi que la hondeó ala nombraía entrenacionalmenti. La penícula tenia crássicus comu O que é que a baiana tem?. En febreru del 1939, mentris estava nel Casino da Urca, hue guipá pol apoerau de show business Lee Shubert, que la contrató denseguía pa sel una delas atracionis del su espetáculu The Streets of Paris, qu'inaguraría endispués en Broadway. Esti hue l'epissodiu que trashormó la su vida i dendi entocis sedría mentá comu la bomba brasilera. El ventinuevi de mayu del 1939, mençó ena revista musical Streets of Paris col par cómicu Abbott i Costello en Boston i alogu en Nueva York, con un grandi déssitu de púbricu i crítica. El cincu de marçu del 1940 hizu una entrepetación delantri del presienti Franklin D. Roosevelt nun conviti ena Casa Branca. Essi mesmu añu hizu la su primel aparición nel cini estauniensi ena penícula Down Argentine Way dela 20th Century-Fox, que s'inaguró n'otubri d'essi añu, mu bien acebía pol púbricu i amás nombrá a tres premius Óscar, enque ella namás que cantó ena penícula.[3][6]

Afotu pala revista brasilera A Scena Muda, pubrica'l 2 de hebreru del 1935.

Nel 1941 protagonizó, junta Alice Faye i Don Ameche, la penícula That Night in Rio, derigía por Irving Cummings, que acebió críticas positivas dela presa estauniensi, comu del The Hollywood Reporter, qu'asseñaló que la su atuación era animá, caldía i atormentosa o del Daily Mirror, qu'apontó que los sus labius aparentementi dessóticus, eran tan maravillosus comu las sus manus. Ena su siguienti penícula Week-End in Havana, tuvu un papel mayol junta Alice Faye, John Payne i Cesar Romero. Nel 1942 protagonizó junta Betty Grable, la penícula Springtime in the Rockies, que recadó dos millonis de dólaris namás qu'enos Estaus Uníus i amás junta Betty Grable i Dick Powell participarun nel pograma Lux Radio Theatre nel 1944 pola CBS Arradiu. The Gang's All Here del 1943, es considerau el trebaju prencipal dela su carrera i la obra mássima del diretol musical Busby Berkeley. La penícula acebió críticas positivas endispués dela su inaguración, cona esceción del The New York Times i amás acebió una nombración al Oscar ala mejol direción d'arti.[12]

La imagi dela cantaora aconfecioná polas penículas de 20th Century Fox acabijó prouziendu un conqui pa ella mesma, pos s'acató qu'estaría sempri associá ala imagi dela bomba brasilera. Enos proyeutus del estudiu estava obrigá a ahorçal un dexu latinu escarramaneru, enque poía palral un perfetu ingrés, assina el su palral era vistu comu una mostración dela su inorancia, que se puu sentil enos sus cantaris comu en Bananas is my business. Por essu mesmu, la cantaora mercó el su contratu cona Fox pal 1946, pos estava en paragi d'acabijal con estus tópicus, col ojetu de mual la su imagi i d'acetal otrus pessonagis del cini.[13]

Reconocencias

[adital | adital cóigu]
La su estrella nel Passeu dela Fama de Hollywood.

Hue la primel estrella latinualmericana en sel convidá a emprental las sus manus i pies nel patiu del Grauman's Chinese Theatre nel 1941. Tamién se convirtió ena primel pessona sualmericana en sel honrá con una estrella nel Passeu dela Fama i es considerá l'alantá del Tropicalismu en Brasil, que hue la movición coltural delos añus sessenta. En venti añus de carrera dexó la su vos gravá en doscientas setenta i nuevi gravacionis en Brasil i mas de trenta i quatru enos Estaus Uníus, con un total de trescientas trezi gravacionis. Nel 1995, hue el tema del decumental premiau Carmen Miranda: Bananas is my Business, derigía por Helena Solberg. Nel su omenagi pal 1976, se costruyó un museu en Ríu de Janeiru.[14][15]

El venticincu de setiembri del 1998, una praça de Hollywood, qu'es un corti entri la Hollywood Boulevard i Orange Drive enfrenti al Grauman's Chinese Theatre, hue oficialmenti anombrá comu Carmen Miranda Square, nuna ceremoña derigía por Johnny Grant, que hue unu delos sus amegus ena Segundera Guerra Mundial. Es una delas dozi praças qu'ai en Los Ángeles col nombri d'angún artista anombrau. Nel 2009, l'añu del centenariu dela su nacencia, l'artista hue omenageá pola Academia Brasilera de Letras, siendu declará patrimoñu dela coltura brasilera. Hata ugañu, nengún artista brasileru á teníu una reconocencia entrenacional tan grandi.[16][17]

Unu delos sus museus está assitiau nel Parqui Eduardo Gomes, i hue criau en omenagi dela cantaora i abiertu pal púbricu dendi'l 1976. Los vesitantis de Ríu de Janeiru, puein atopal-si con esti museu nel barriu Flamengo ena Avenida Rui Barbosa, aondi se puein guipal angunus tragis originais i ecenas delas sus penículas. Ai sotru museu endedicau a ella en Marco de Canaveses, Purtugal, mentau comu Museu Municipal Carmen Miranda, con afotus i retrataúras della, unu delos sus sombrerus anombraus i tamién una estauta della ahuera del museu.[18]

Filmugrafía

[adital | adital cóigu]
Ena penícula Greenwich Village.
  • A Voz do Carnaval nel 1933.
  • Alô, Alô, Brasil nel 1935.
  • Estudantes nel 1935.
  • Alô Alô Carnaval nel 1936.
  • Banana da Terra nel 1939.
  • Laranja-da-China nel 1940.
  • Down Argentine Way nel 1940.
  • That Night in Rio nel 1941.
  • Meet the Stars: Hollywood Meets the Navy nel 1941, cortumetragi.
  • A La Habana me voy nel 1941.
  • It's All True nel 1942, decumental no terminau i estrenau nel 1993.
  • Secretaria brasileña nel 1942.
The Gang's All Here.
  • The Gang's All Here nel 1943.
  • Four Jills in a Jeep nel 1944.
  • Greenwich Village nel 1944.
  • Something for the Boys nel 1944.
  • Cara de muñeca nel 1945.
  • The All-Star Bond Rally nel 1945, cortumetragi.
  • If I'm Lucky nel 1946.
  • Copacabana nel 1947.
  • A Date with Judy nel 1948.
  • Nancy Goes to Rio nel 1950.
  • El castillo maldito nel 1953.
  • Carmen Miranda: Bananas is my Business nel 1995, decumental.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carmen Miranda Songs, Albums, Reviews, Bio & M.». AllMusic (en ingrés). Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  2. «Amaro da Cunha Bio, Stats, and Results.». Olympics at Sports-Reference.com (en ingrés). Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  3. 3,0 3,1 «Rede Globo - Mais Você - Variedades - NOTÍCIAS - Cinqüenta anos sem Carmen Miranda.». gshow.globo.com (en purtugués). Archivado desde el original el 14 de julio de 2014. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  4. 4,0 4,1 «Ruy Castro mostra que Carmen Miranda foi além das marchinhas.». www1.folha.uol.com.br (en purtugués). 15 de hebreru del 2007. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  5. «Carmen Miranda - Pedióricu.». www.am.com.mx. Archivado desde el original el 9 de junio de 2014. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  6. 6,0 6,1 «Edmonton Journal - Google News Archive Search.». news.google.com. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  7. 7,0 7,1 «St. Petersburg Times - Archivus de notícias Google.». news.google.com. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  8. Rohter, Larry (13 de deziembri del 2011). «ARTS ABROAD; The Real Carmen Miranda Under the Crown of Fruit.». The New York Times. (en ingrés). ISSN 0362-4331. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  9. «Daytona Beach Morning Journal - Archivus de notícias Google.». news.google.com. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  10. «Carmen Miranda: A explosão brasileira.». obvious magazine. Archivado desde el original el 7 de noviembri de 2013. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  11. «Gazeta Digital.». Gazeta Digital. Archivado desde el original el 14 de julio de 2014. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  12. «National Film Registry: 2014 additions.». www.cbsnews.com (en ingrés estauniensi). 17 de deziembri del 2014. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  13. «Miranda Act.». tribunedigital-sunsentinel (en ingrés). Archivado desde el original el 1 de julio de 2015. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  14. AEIOU - Investimentos Multimédia, S.A. «Carmen Miranda faria hoje 100 anos.». Expresso (en purtugués). Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  15. «TV Reveiws : 'Carmen Miranda' Looks Behind Image.». Los Angeles Times (en ingrés estauniensi). 07 d'otubri del 1995. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  16. Times, Los Angeles. «Carmen Miranda.». latimes.com (en ingrés). Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  17. X (26 de setiembri del 1998). «Some City Squares Bring Lives, and History, Full Circle.». Los Angeles Times (en ingrés estauniensi). Consultado el 11 de hebreru del 2026. 
  18. «FUNARJ.». www.funarj.rj.gov.br. Consultado el 11 de hebreru del 2026. 

Biblografía

[adital | adital cóigu]
  • Gildo De Stefano, Il popolo del samba. La vicenda e i protagonisti della musica popolare brasiliana, Prefazione di Chico Buarque, Introduzione di Gianni Minà, RAI-ERI, Roma nel 2005, ISBN 88-397-1348-4
  • Gildo De Stefano, Saudade Bossa Nova: musiche, contaminazioni e ritmi del Brasil, Preface by Chico Buarque, Introduction by Gianni Minà, Logisma Editore, Firenze nel 2017, ISBN 978-88-97530-88-6

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]