Ir al contenido

Claudiu Ptolomeu

Dendi Güiquipeya
Claudio Ptolomeo

Grabado representando a Claudio Ptolomeo en una obra de 1584
Información pressonal
Nombri de nacencia Κλαύδιος Πτολεμαῖος Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia c. 100 Ver y modificar los datos en Wikidata
Ptolemaida Hermia (Egipto, Empériu romanu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti c. 170 Ver y modificar los datos en Wikidata
Alejandria (Egipto, Empériu romanu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Residencia Alejandria Ver y modificar los datos en Wikidata
Información prehessional/profissional
Oficiu Matemáticu, geógrafo, astrónomo, astrólogo, teórico de la música, filósofo, musicólogo, epigramista y escrevienti Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Astronomia, astrología, matemáticas, mecánica, Ótica, Geografia, teórico de la música y teoría musical Ver y modificar los datos en Wikidata
Empreaol Biblioteca de Alejandría Ver y modificar los datos en Wikidata

Claudiu Ptolomeu u Claudiu Tolomeu (en latín, Claudius Ptolemaeus, i en griegu, Κλαύδιος Πτολεμαῖος [Klaudios Ptolemaios]; Tolemaida Ermia, c. 100 d. C.-Canopu, c. 170 d. C.) fue un astrónomu, astrólogu, químicu, geógrafu, teóricu musical i matemáticu alejandrinu d'ascendencia griega. Ptolomeu escrevió alreol d'una docena de trataus científicus, tres delos qualis fuerun emportantis pa las ciencias biçantina, islámica i uropea ocidental posterioris. El primeru destus trataus fue el su tratau astronómicu conocíu agora cumu el Almagestu, originalmenti titulau Tratau matemáticu (en griegu: Μαθηματικὴ Σύνταξις, Mathēmatikḗ syntaxis). El segundu es la su Geografía, que es una descusión eshaustiva sobri mapas i el conocimientu geográficu del mundu grecurromanu. El terceru es el tratau astrológicu nel que ententó adatal la astrología uruscópica ala filosofía natural aristutélica dela su época. Esti es d'aveçis conocíu cumu Apotelesmatika (en griegu: Αποτελεσματικά, lit. 'Sobri los efetos') peru más cumunmenti conocíu cumu Tetrabiblos, del griegu koiné que senifica «Quatru librus», u pol su equivalenti latinu Quadripartite.

Ptolomeu fue el prencipal responsabli dela cosmulogía geucéntrica que prevaleció nel mundu islámicu i ena Uropa medieval. Estu nu se debíu tantu al Almagestu cumu a un tratau posterior, Hypotheseis tōn planōmenōn (Ipótesis planetarias). Nesta obra propusu lu qu'agora se llama el sistema tolemeicu, un sistema unificau nel que cá cuerpu celesti está uníu a la su propia esfera i el conjuntu d'esferas está anidau de mou que se destendi sin espacius dendi la Tierra ata la esfera celesti. Las tablas numéricas del Almagestu (que premitían calculal las posicionis planetarias i otrus fenómenus celestis pa fechas arbitrarias) tuvun una prefunda enfruencia ena astronomía medieval, en parti a través duna vesión revisá i separá delas tablas que Ptolomeu pubricó cumu Procheiroi kanones (Tablas práticas). Ptolomeu enseñó a los astrónomus posterioris cumu gastal observacionis quantitativas con fechas registrós pa revisal los modelus cosmulógicus.

La Ilesia católica promovió la su obra, qu'incluyía el únicu modelu geucéntricu matemáticamenti sólidu del Sistema solar, i a deferencia dela mayoría delos matemáticus griegus, los escritus de Ptolomeu (prencipalmenti el Almagestu) nunca eijun de sel copiaus u comentaus, tantu ena Antigüedá tardía cumu ena Edá Media.[1] Nostanti, es probabli que namás algunus pocus dominaran verdaderamenti las matemáticas necesarias pa entendel las sus obras, cumu lu evidentan particularmenti las abondus entroducionis abreviás i diluías ala astronomía de Ptolomeu que fuerun popularis entri los árabis i los biçantinus.[2][3] El su trabaju sobri epiciclus á llegau a simbolizal un modelu teóricu mu compleju construíu pa esprical un supuestu falsu.

Biografía

[adital | adital cóigu]

Pocu se sabi sobri la vía de Ptolomeu escetu lu que se puéi inferil delos sus escritus. Ptolomeu tuvu nacencia nel sigru I u sigru II i tuvu la su muerti a finalis del sigru II. Vivió i trabajó nel Egitu, se crei que ena grandi Biblioteca d'Alejandría, ondi sobresalió entri los añus 127 i 143. Fue astrólogu i astrónomu, estudis i trabajus que nessa época estabun mu entriconetaus; tamién destacó cumu geógrafu i matemáticu. En tiempus delos emperadoris Adrianu i Antoninu Píu defundió la ciencia astronómica dela Antigüedá i se dedicó ala observación astronómica ena ciá d'Alejandría.

Ativiá científica

[adital | adital cóigu]

Astronomía

[adital | adital cóigu]

Fue autol del tratau astronómicu conocíu cumu Almagestu (en griegu, Hè Megalè Syntaxis; traducíu al español cumu El grandi tratau). Se preselvó, cumu tous los trataus griegus clásicus de ciencia, en manuscritus árabis, d'ei el su nombri, i namás está disponibli ena traducción en latín de Gerardu de Cremona, realizá nel sigru XII.[4]

Erederu dela concepción del universu dá por Platón i Aristótilis, el su métodu de trabaju deferió notablimenti del destus, puestu qu'entri que Platón i Aristótilis dan una cosmovisión del universu, Ptolomeu fue un empirista. El su trabaju consistió en estudiál la grandi quantiá de datus dessistentis sobri el movimientu delos planetas col fin de construil un modelu geométrricu qu'espricasi dichas posicionis nel passau i huessi capaci de predizil las sus posicionis futuras.

La ciencia griega tenía dos posibiliais nel su ententu d'esprical la naturaleza: la espricación realista, que consistiríe en esprical la naturaleza sobri la basi de prencipius racionalis, que tendríen prioridá frenti a los echus aparentis, i la espricación positivista, que radicarié en esprical lu aparenti, i adatal los prencipius espricativus a los echus. Ptolomeu aferma espricítamentri que el su sistema nu prentendi destapal la realidá, i qu'es namás un métodu de cálculu. Es lóxicu qu'adotárisi un esquima positivista, puestu que la su teoría geucéntrica se opóni flagrantementi ala física aristutélica: pol sabulugueru, las órbitas del su sistema son esquéntricas, en contraposición alas circularis i prefetas de Platón i Aristótilis.

El Almagestu contin un catálogu d'estrellas que Ptolomeu tomó duna obra perdía de Ipargu de Nicea. Inque Ptolomeu afermu qu'observó el catálogu, se desprendi de múltiplis linas d'evidencia el echu de que el catálogu de Ptolomeu namás se deriva parcialmenti del d'Ipargu. El Almagestu tamién estableció criterius pa predizil eclipsis.

En marçu de 2023 se á pubricau el recienti destapaura, gracias a técnicas d'imágenis multiespectralis, del desceframientu dun antiguu manuscritu suyu que se creía perdíu. El testu, un palimpsestu proceenti dela bibrioteca dela abadía de Bobbio (Itália), es un tratau astronómicu, escritu en griegu, básicamenti un manual qu'espricaba cumu construil un meteoroscopiu (μετεωροσκόπιον ο μετεωροσκοπεῖον), un estumentu armilal gastau pa traçal distancias i estudiál las estrellas.[5]

Modelu d'universu geucéntricu

[adital | adital cóigu]

Artícalu prencipal: Teoría geucéntrica.

Animación del modelu cosmulógicu tolemeicu.[6]

La su aportación hundamental fue el su modelu del universu: creía que la Tierra estaba inmóvili i acupaba el centru del universu, i que el Sol, la Luna, los planetas i las estrellas jirabun al su alreol. A pesal d'ellu, meyanti el modelu del epiciclu-deferenti, cuyua emvención se atribuí a Apolóniu, trató de resolvel geométricamenti los dos grandis probremas del movimientu planetariu:

La retrugradación delos planetas i el su aumentu de brillu entri que retrugradan.

La destinta duración delas revolucionis sideralis.

Las sus teorías astronómicas geucéntricas tuvun grandi ésitu i enfruyerun nel pensamientu d'astrónomus i matemáticus ata el sigru XVI.

Astrología

[adital | adital cóigu]

Tamién aplicó el estudiu dela astronomía al dela astrología, puestu que creó los uróscopus. Toas estas teorías i estudis están escritus ena su obra Tetrabiblos.[7]

Óptica/ matemáticas sobri la lús

[adital | adital cóigu]

Nel campu dela óptica esproró las propiedáis dela lús, sobri tou dela refracción i la reflesión. La su obra Óptica es un tratau sobri la teoría matemática delas propiedáis dela lús.

Geografía

[adital | adital cóigu]
Inque nu perduró denguna carta de Ptolomeu, nel Renacimientu se reconstruían mapamundis a partil dela Geographia de Ptolomeu. Desta carta es una copia de Johannes de Armsshein, Ulm, en 1482.

Otra grandi obra suya es la Geographia, nel que describi el mundu dela su época. Gasta un sistema de latitu i longitu que sirvió d'ejempru a los cartógrafus duranti abondu añus. Una delas ciais descrita nesta obra es La Meca, ena península arábiga, ala que llama Makoraba. Esta obra contenía gravis erroris en quantu a distancias; de echu, se piénsa que Colón treminó conociendu América prudutu de que nel mapa de Ptolomeu las Indias se topabun notablimenti más çercanas al navegal nessa direción. En otru errol, desta vé de metátesis, Ptolomeu escrevi “katelanoi” haciendu referencia a los lacetanus, unu delos puebrus íberus asentaus ena atual región de Cataluña, ena península ibérica.[8]

Quadripartitum, 1622.

El mundu dela música tampocu fue enorau por Ptolomeu. Escrevió un tratau de teoría musical llamau Harmónicus. Pensaba que las leis matemáticas subyacíen tantu enos sistemas musicalis cumu enos cuerpus celestis, i que ciertus modus i entavía ciertas notas corresponden a planetas específicus, las distancias entri estus i los sus movimientus. La revesinu á síu propuestu por Platón nel mitu dela música delas esferas, qu'es la música nu escuchá produzía pola revolución delos planetas.[9]

Cartografía

[adital | adital cóigu]
Un mapa empresu del sigru XV que representa la descripción de Ptolomeu dela Ecumeni por Johannes Schnitzer (1482).

La segunda obra más conocía de Ptolomeu es la su Geographike Hyphegesis (Griegu koiné: Γεωγραφικὴ Ὑφήγησις; lit. "Guía pa dibuhal la Tierra"), conocía cumu la Geografía, un manual sobri cumu dibuhal mapas gastandu coordenás geográficas pa las partis del Mundu Romanu conocías ena época.[10][11] Se basó nel trabaju prevíu dun geógrafu anteriol, Marinu de Tiru, assin cumu en nomenclátoris del Imperiu romanu i del antiguu Persa.[11][12] Tamién reconoció al antiguu astrónomu Ipargu pol tenel proporcionau la elevación del polu celesti norti[13] pa angunas ciais. Inque ya dendi la época d'Eratóstenis (Prantilla:Circa) se hazían mapas basáus en prencipius científicus, Ptolomeu mehoró las proyeccionis cartográficas.

La primel parti dela Geografía es un análisi delos datus i delos métodus que gastó. Ptolomeu señala la supremacía delos datus astronómicus sobri las medicionis terrestis u los enformis delos viajantis, inque namás disPtolomeuponía d'estus datus pa un puñau de lugaris. La verdadera enovación de Ptolomeu, nostanti, se produci ena segunda parti del libru, ondi proporcina un catálogu d'ochu mil localidáis que recogió de Marinu i otrus, la mayol basi de datus deste tipu dela antigüedá.[14] Alreol de 6.300 d'estus lugaris i accidentis geográficus tiénin asignás coordenás pa podel sel asitiaus nuna cuadrícula qu'abarca tol globu. La Latitu se medía dendi el ecuadol, cumu ogañu, peru Ptolomeu prefiríu esprissala cumu climata, la duración del día más largu en lugal de gradus d'arcu: la duración del día de vranu enteru aumenta de 12h a 24h a miía que s'avanza dendi el ecuadol ata el círculu polal.[15] Unu delos lugaris pa los que Ptolomeu anotó coordenás específicas fue la agora perdía Torri de Piedra que marcaba el puntu meyu ena antigua Ruta dela Seda, i que los estusiusus án teníu ententu de localizal dendi altoncis.[16]

Ena tercera parti dela Geografía, Tolemeu dá estrucionis sobri cumu crial mapas tantu de tol mundu abitau (oikoumenē) cumu delas provincias romanas, incluyendu las necessarias listas topográficu, i leyendas pa los mapas. La su oikoumenē abarcaba 180 gradus de longitu dendi las Islas Benditas nel Océanu Atlánticu ata la metá de China, i unus 80 gradus de latitu dendi Shetland ata antimeroe (costa oriental d'África); Tolemeu era mu concienti de que namás conocía una quarta parti del globu, i una estensión errónea de China hazia el sul sugieri que las sus huentis nu llegaban ata el Océanu Pacíficu.

Paeci probabri que las tablas topográficas dela segunda parti dela obra (librus 2-7) seyan testus acumulativus, que se huerun molificandu a miía que se disponía de nuevus conocimientus enos sigrus posterioris a Tolemeu. Estu senifica que es probabri que la enformación contenía enas destintas partis dela Geografía seya de fechas deferentis, amás de contenel abondus erroris d'escritura. Nostanti, inque los mapas regionalis i mapas del mundu delos manuscritus conservaus datan de c. 1300 d. C. (endispués de que el testu huera redestapau pol Máximu Planudis), dessistin algunus estusiusus que piénsan que dichus mapas se remontan al própiu Tolemeu.

Tamién aplicó los sus conocimientus de Trigonumetría ala costrución d'astrolabius i relós de sul.

Acusacionis

[adital | adital cóigu]

Sigún Robert Russell Newton (nel su libru The Crime of Claudius Ptolemy [El crímin de Cláudiu Tolemeu]), Tolemeu fue «el fraudu más esitusu ena Estoria dela céncia». Afirmó que Tolemeu tuvu los resultaus astronómicus descritus nel Almagestu meyanti cálculus i nu a través delas observacionis diretas que descrevió. Tamién l'acusó d'avel echu falsificacionis concientis.[17]

Obras de Ptolomeu

[adital | adital cóigu]

Títulu: Quadripartitum. Publ.: Ottaviano Scoto (1.) eredi & C. Luga: Venécia. Añu: 1519. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=13189467

Títulu: [Opere]. Publ.: Heinrich Petri. Luga: Basilea. Añu: 1541. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4657866

Títulu: In Claudii Ptolemaei Quadripartitum. Publ.: Heinrich Petri. Luga: Basilea. Añu: 1559. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12853586

Títulu: Quadripartitum. Publ.: Johann Bringer. Luga: Frankfurt am Main. Añu: 1622. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4658973

Títulu: Quadripartitum. Publ.: Paolo Frambotto. Luga: Pádua. Añu: 1658. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=13235070

Títulu: De iudicandi facultate et animi principatu. Publ.: Sebastian Cramoisy (1.) & Sebastian Mabre-Cramoisy. Luga: París. Añu: 1663. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4659628

Títulu: De iudicandi facultate et animi principatu. Publ.: Adriaen Vlacq. Luga: Den Haag. Añu: 1663. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4660219

Títulu: Harmonicorum libri. Publ.: Theatrum Sheldonianum. Luga: Oxford. Añu: 1682. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4657131

Títulu: Quadripartitum. Publ.: Ottaviano Scoto (1.) eredi & C. Luga: Venécia. Añu: 1519. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=13189467

Títulu: [Opere]. Publ.: Heinrich Petri. Luga: Basilea. Añu: 1541. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4657866

Títulu: In Claudii Ptolemaei Quadripartitum. Publ.: Heinrich Petri. Luga: Basilea. Añu: 1559. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=12853586

Títulu: Quadripartitum. Publ.: Johann Bringer. Luga: Frankfurt am Main. Añu: 1622. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4658973

Títulu: Quadripartitum. Publ.: Paolo Frambotto. Luga: Pádua. Añu: 1658. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=13235070

Títulu: De iudicandi facultate et animi principatu. Publ.: Sebastian Cramoisy (1.) & Sebastian Mabre-Cramoisy. Luga: París. Añu: 1663. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4659628

Títulu: De iudicandi facultate et animi principatu. Publ.: Adriaen Vlacq. Luga: Den Haag. Añu: 1663. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4660219

Títulu: Harmonicorum libri. Publ.: Theatrum Sheldonianum. Luga: Oxford. Añu: 1682. Luenga: la. Url: https://gutenberg.beic.it/webclient/DeliveryManager?pid=4657131

Eponímia

[adital | adital cóigu]

El cráter lunal Tolemeu lleva esti nombri ena su memória.

El asteróidi (4001) Tolemeu lleva esti nombri nel su onol.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Pingree, D. (1994). The teaching of the Almagest in late antiquity. Apeiron, 27(4), 75–98.
  2. Jones, A. (Ed.) (2010). Ptolemy in Perspective: Use and criticism of his work from antiquity to the nineteenth century. Springer Netherlands.
  3. Jones, A. (2020). The ancient Ptolemy. In Ptolemy's Science of the Stars in the Middle Ages (Juste, D. et al., Eds.), 13–34.
  4. Jones, A. (2020). The ancient Ptolemy. ln Ptolemy's Science of the Stars in the Middle Ages (D. Juste, B. van Dalen, D. N. Hasse, C. Burnett, Turnhout, Brepols, Eds.) Ptolemaeus Arabus et Latinus Studies 1, 13-34.
  5. Jennifer Nalewicki, Hidden Ptolemy text, printed beneath a Latin manuscript, deciphered after 200 years. Live Science, 7 d'abril de 2023. Consultau el 10 de mayu de 2023.
  6. Almagesto: Sistema Ptolemaico o Sistema Geocéntrico - Wikisource. Consultau el 10 de diciembri de 2018.
  7. Testu en griegu, con índici eletrónicu, nel Proyeutu Perseus. Gastandu el rótulu ativu «load», que se halla ena parti superiol derecha, se obieni ayúa en ingrés col vocabulariu griegu del testu.
  8. Por la Normalización del Español. Estado de la cuestión de una cuestión de Estado. FADICE. 1997 (Párrafu 4, página 43).
  9. Platón, Repúbrica 10.616b-617d (cf. 7.530d); Timeu 35a-36d, 38c-39e (cf. 47b-e, 90c-d).
  10. Graßhoff, G. et al. (2017). De caminos y lugares: el origen de la Geografía de Ptolomeo. Archive for History of Exact Sciences, 71(6), 483-508.
  11. 11,0 11,1 Isaksen L. (2011). Linas, malitas linas i estadísticas: destierrau la estrutura ena Geographia de Ptolomeu. e-Perimetron, 6(4), 254-260.
  12. Graßhoff, G. et al. (2017). De caminos y lugares: el origen de la Geografía de Ptolomeo. Archive for History of Exact Sciences, 71(6), 483-508.
  13. El polu celesti norti es el puntu del cielu asiajau nel centru común delos círculus que las estrellas paecin traçal alas pressonas del hemisferiu norti nel transcursu dun día sideral.
  14. Mittenhuber, F. (2010). La tradición de textos y mapas en la geografía de Ptolomeo. En Ptolomeo en perspectiva: Uso y crítica de su obra desde la Antigüedad hasta el siglo XIX, 95-119.
  15. Shcheglov D.A. (2002-2007): "Hipparchus' Table of Climata and Ptolemy's Geography", Orbis Terrarum 9 (2003-2007), 177-180.
  16. Dean, R. (2022). La Torri de Piedra: Ptolomeu, la ruta dela seda i un enigma de 2.000 añus d'antigüedá. Penguin Viking.
  17. G. Martínez Avilés (2023). El casu contra Cláudiu Tolemeu. Céncias. Revista dela Facultá de Céncias dela UNAM, 139-140, jul-dic, pp. 17-26. (Consultau lunis, 30 de setiembri del 2024.)

Bibliografía

[adital | adital cóigu]
Sobre Ptolomeu
  • Dorce, Carlos (2006). Ptolomeo. El astrónomo de los círculos. Madrid: Nivola. ISBN 978-84-96566-08-8. 
En ingrés
  • Bagrow, L. (1945). The Origin of Ptolemy's Geographia. Geografiska Annaler, 27:318-387.
  • Berggren, J. L. and Jones, A. (2000). Ptolemy's Geography: An Annotated Translation of the Theoretical Chapters. Princeton University Press. Princeton and Oxford. ISBN 0-691-01042-0.
  • Campbell, T. (1987). The Earliest Printed Maps. British Museum Press.
  • Newton, R. R. (1977). The Crime of Claudius Ptolemy. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
  • Nobbe, C. F. A., ed. (1843). Claudii Ptolemaei Geographia. 3 vols. Lipsiae (Leipzig): Carolus Tauchnitus. (La edición más reciente del texto griego)
  • Stevenson, E. L. Trad./ed. (1932). Claudius Ptolemy: The Geography. New York Public Library. Reprint: Dover, 1991. (La única traducción completa al inglés del libro más famoso de Ptolomeo. Desafortunadamente está lleno de errores y los nombres de lugares aparecen en sus formas latinizadas y no en el original griego.)

Atijus externus

[adital | adital cóigu]