Ir al contenido

Contraconceción

Dendi Güiquipeya
Contal con leyel l'Avisu d'arrenunciu meicu dela Güiquipedia.
La contraconceción p'aprevenil un embraçu no queríu.

La contraconceción, contraceción o barajeu dela nacencia, es qualisquiel metou o aparatu p'aprevenil el embraçu no queríu. El praneu, la provisión i el gastu de metous contraconcetivus es mentau comu praneu familial.

Los metous contraconcetivus s'án gastau dendi tiempus antigus, assina, nel papiru de Petri del 1850 a.C. rezavan ya las rezetas contraconcetivas i munchas otras colturas lo hizierun ala su horma alo largu dela estoria, peru los mas potentis i segurus no anduvierun oportunus hata'l siegru XX. Angunas colturas tien restritu o desvenan l'acessu al barajeu dela nacencia, pos creyin que non es moral i es repunteau pola religión o non es alampau políticamenti.[1][2][3]

Los metous mas potentis sonin la esterilización por mé dela capaúra enos ombris i las mugeris, los aparatus DIU i los contraconcetivus embaxu'l corapatu enas mugeris. Le seguin un númiru de contraconcetivus hormonais comu las pílduras, parchus, anillus brocalis, billings i las indicionis. Metous con menus potencia sonin estáculus comu los condonis, los diafragmas, la esponja contraconcetiva i los metous de conocencia dela fertilidá. Los metous menus potentis sonin los permicías i al retirá del varón anantis dela corría. La esterilización, es mu potenti i possimenti no se puei revertil, enque tolos otrus metous sonin revertiblis i la huerça d'ellus sonin imediatamenti endispués de sel enterrumpíus.[4] Las pláticas de sessu seguru, comu'l gastu de condonis masculinus o femininus tamién puei ayual a aprevenil los infetus de trasmissión sessual, enque otrus metous no puein protegel contra l'infetu de trasmissión sessual.[5] Los contraconcetivus d'urgencia puein aprevenil l'embraçu enas primeras setenta i dos a cientu venti oras endispués del sessu sina proteción aparenti. Angunus izin que la atenencia sessual es un metou de barajeu dela nacencia, peru la educación sessual namás d'atenencia puei acrecel los embraçus en revoltaerus, quandu se brinda sina educación contraconcetiva devíu a que no es cumpría.[6][7][8]

Enos revoltaerus, los embraçus tien mayol arriegu de malas resultancias. La educación sessual integral i l'acessu a metous contraconcetivus, amenui la tassa d'embraçus no queríus pa esta corrupela. Los jóvinis possimenti puein gastal tolas hormas de barajeu dela nacencia, peru las d'ación larga i revertibli comu los empotrus, DIU o anillus brocalis sonin mas dessitosus ena redución delas tassas d'embraçu en revoltaerus. Endispués de quatru a seis semanas dela parición, una mugel que no amamanta escrusivamenti puei embraçá-si sotra ves. Angunus metous contraconcetivus puein esmençal-si imediatamenti adispués dela nacencia, mentris qu'otrus precisan duna tardança d'ata seis mesis. Enas mugeris qu'están amamantandu, los metous de progestina namás, sonin favorecíus alas pílduras contraconcetivas combinás. Nel casu de mugeris qu'án llegau ala menopassia, s'arrecomienda qu'el barajeu dela nacencia acontini hata un añu endispués del últimu pedioru.[9][10]

Sigún angunus estuyus pubricaus nel añu 2012, al reol de dozientus venti dos millonis de mugeris que quien evital l'embraçu en paísis en desenrou no están gastandu un metou contraconcetivu moernu.[11] El barajeu dela nacencia enos paísis en desenrou á deminuíu el númiru de muertis delas mairis nun 40 % con al reol de dozientas setenta mil muertis aprevenías pal 2008 i amás se poía aprevenil ata el 70 % si s'alcançara tola demandança. Al alongal el tiempu entri embraçus, puei amejoral las resultancias dela parición delas mugeris adultas i la sobrivivencia delos sus ijus. Nel mundu en desenrou los engressus, ativus, pesu ena sociedá delas mugeris i la escolariá i salú delos sus ijus, amejoran con un mayol acessu al barajeu dela nacencia qu'acreci la creceera económica devíu a un menol númiru d'ijus al cargu, acrecimientu dela participación feminina ena huerça lavoral i un menol consumu delos escassus recussus.[12][13][14]

Probabiliá d'embraçu pol primer añu de gastu
Metou Gastu típicu Gastu perfetu
Sin metou contraconcetivu 85 %
Condón (varón) 18 % 2 %
Condón (mugel) 21 % 5 %
Metou sintotérmicu 0,4 %
Metou del calandariu 24 % 0,4–5 %
Temperatura basal 3,1 % 0,3 %
Metou <i>Billings</i> 1-25 % 0,9 %
Moelu <i>Creighton</i> 3,2 % 0,5 %
Píldura combiná 9 % 0,3 %
Píldura de progestina sola 13 % 1,1 %
Esterilización (mugel) 0,5 %
Esterilización (varón) 0,15 % 0,10 %
DIU de cobri 0,8 % 0,6 %
DIU hormonal 0,2 %
Parchu 9 % 0,3 %
Anillu brocal 9 % 0,3 %
Depu-Provera 6 % 0,2 %
Empotru 0,05 %
Diafragma con permicía 12 % 6 %
Retiru 22 % 4 %
Amenorroia dela criança
(indi de frascassu en seis mesis)
0-7,5 % <2 %

Los metous de barajeu dela nacencia encruyin metous d'estáculu, contraconcetivus hormonais, DIU, esterilización i metous de comportamientu. Estus se gastan anantis o duranti las relacionis sessualis, mentris que los contraconcetivus d'urgencia sonin potentis pa un mássimu dunus poquinus días endispués del sessu. La potencia s'espressa mayolmenti comu'l porcientagi de mugeris que quean embraçás gastandu un metou dau pol primel añu i alas vezis comu una tassa de frascassu de tola vida dentri los metous con alta potencia, comu la legaúra delas trompas.[15][16]

Un DIU de cobri ena horma de T conos hilus pa sacal-lus.

Los metous mas potentis sonin los de largu duramientu i no s'alenta unas vesitas regularis a un centru de salú, assina tantu la esterilización d'operación, las hormonas d'empotrus comu los aparatus dentru del uteru tienin tassas de frascassu del primel añu de menus del 1 %. Las pílduras contraconcetivas hormonais, parchus o anillus brocais i el metou d'amenorroia dela criança o MELA, si se gastan con rigoridá, tamién puein tenel tassas de frascassu del primel añu, o nel casu del MELA pal primel semestri, de menus del 1 %. Por mé del gastu típicu, sonin considerablimenti mas altas con un 9 %, devíu al gastu no corretu. Otrus metous, comu los condonis, diafragmas i permicías tienin mayoris tassas de frascassu, mesmamenti nel gastu perfetu. L'Academia Estauniensi de Pediatría arrecomienda la contraconceción d'ación prolongá i revertibli comu la primel oción palos jóvinis.[17][18]

a birth control chain calendar necklace
Un CycleBeads, gastau pa valoreal la fertilidá basá enos días dendi la mestruación cabera.

Enque tolos metous de barajeu dela nacencia tienin angunus potentis efeutus alversus, l'arriegu es menol qu'el mesmu embraçu. Endispués de detenel o aborral munchus metous contraconcetivus, mesmamenti las pílduras contraconcetivas, los DIU, los empotrus i las indicionis, la tassa d'embraçu duranti l'añu raberu es la mesma que palos que no gastarun nengún metou contraconcetivu. Enas pessonas con poblemas de salú específicus, angunas hormas de barajeu dela nacencia puein precural de mas vestigacionis, enque palas mugeris sanas, munchus metous no precuran dun dessami meicu, mesmu las pílduras contraconcetivas, indicionis, empotrus i los condonis. En concretu, un dessami dela palomilla, dessami de mamas o analís de sangri anantis d'esmençal las pílduras contraconcetivas no parecin d'afetal alas resultancias i assina, no sonin precisus.[19] Nel 2009, el Bandu Mundial dela Salú (OMS), pubricó una lista detallá delas conocencias meicas de legibiliá pa ca crassi de barajeu dela nacencia.[20]

Dosi de dos pílduras d'urgencia.

Los metous contraconcetivus d'urgencia sonin melicamentus qu'angunas vezis están mal llamaus pílduras del día endispués o tamién aparatus gastaus endispués del sessu sina proteción i cona esperança d'aprevenil l'embraçu. Enhuncionan prencipalmenti apreviniendu l'ovulación o l'empreñamientu. Dessestin varias ocionis comu las pílduras contraconcetivas de dosi alta, levonorgestrel, mifepristona, ulipristal i DIU. Brindal anteriolmenti alas mugeris pílduras contraconcetivas d'urgencia, no afeta alas tassas de infetus de trasmissión sessual, al gastu del condón, alas tassas d'embraçu o comportamientu sessual d'arriegu. Tolos metous d'urgencia tien efeutus segundarius mínimus.[21][22][23]

Dupli proteción

[adital | adital cóigu]

La dupli proteción es el gastu de metous qu'aprevienin tantu los infetus de trasmissión sessual comu l'embraçu. Está brindá polos condonis, que puein sel solus o junta sotru metou contraconcetivu, o la atenencia del sessu d'adentral. Si l'embraçu es una procupación alta es razonabli gastal dos metous ala ves, amás de arrecomendabli enos consumioris del contraespundia isotretinoína, devíu al grandi arriegu de defeutus de nacencia si se toma pol embraçu.[24][25][26]

maternal mortality rate map
Indi de mortaliá dela mairi nel 2010.
fertility rate map
Paísis pol indi de fertilidá nel 2012. Cuentandu'l númiru d'ijus.
Gastu de contraconcetivus e indi de fertilidá sigún la región.
prevalence of modern birth control map
Porcientagi de mugeris gastandu un metou contraconcetivu moernu nel 2010.

Salú, ideas errónias

[adital | adital cóigu]

Ai varias ideas errónias corrientis sobri'l sessu i l'embraçu, comu los duchaerus brocalis endispués del sessu, que non es un metou potenti de barajeu dela nacencia, amás, s'associa con varius poblemas de salú i por essu no es arrecomendabli. Las mugeris puein queal embraçás la primel ves que tien relacionis sessualis i en qualisquiel postura sessual. Puei sel, enque no es mu provabli, queal preñá ena mestruación.[27][28][29]

Acessu a contraconcetivus polos paisis

[adital | adital cóigu]

Esti campu da el porcientagi de pessonas ena edá reprodutiva delos deziochu alos quarenta i nuevi añus, qu'están casás o arrejuntaus i están gastandu, o que la collera sessual está gastandu, un metou contraconcetivu sigún la fecha delos datus oportunus mas rezientis. La tassa de gastu de contraconcetivus es un endicaol delos serviçus dela salú, el desenrou i el apoderamientu dela mugel. Tamién es aparenti pa assemilal el tiraeru delas nacencias passás, presentis i hoturas, possimenti enos paisis en desenrou.[30]

País Porcientagi dela puebración
Afganistán 18.9%
Albaña 46%
Alemaña 67%
 Andorra --
Angola 13.7%
Antiga i Barbúa --
Arabia Saudita 27.9%
Argelia 53.6%
Argentina 70.1%
 Armeña 57.1%
Australia 66.9%
Austria 79%
 Azerbaiyán --
Baamas --
Bangladés 62.7%
Barbaus 59.2%
Bahrein --
Bélgica 66.7%
Belize 51.4%
Benín 15.5%
Bielorrussia 52.6%
Birmania 52.2%
Bolivia 66.5%
Bosnia i Ercegovina 45.8%
Botsuana 67.4%
Brasil 80.5%
Bulgaria --
Burkina Fasu 35.3%
Burundi 28.5%
Bután --
Cabu Verdi 55.8%
Camboya 56.3%
Camerún 19.3%
Canadá --
Catal 37.5%
Chad 8.1%
Chili 76.3%
China 84.5%
Chipri --
Colombia 81%
Comoras 19.4%
Corea del Norti 70.2%
Corea del Sul 82.3%
Costa de Marfil 27.8%
Costa Rica 70.9%
 Croácia --
Cuba 69%
Dinamarca --
Dominica --
Equadol 77.9%
Egitu 58.5%
El Salvaol 71.9%
Emiratus Árabis Uníus --
Eritrea --
Eslovaquia --
Esloveña --
España 62.1%
 Estaus Uníus 73.9%
 Estoña --
Etiopia 37.7%
Hilipinas 54.1%
Finlandia 85.5%
Fiyi 35.5%
 Francia --
Gabón 31.1%
Gambia 18.9%
Georgia 40.6%
Ghana 27.2%
Grenada --
 Grecia --
Guatemala 60.6%
Guyana 29.9%
Guinea 10.9%
Guinea Equatorial --
Guinea-Bissau 20.6%
Aití 34.3%
Honduras 69.4%
Ungria --
 Índia 66.7%
Indonesia 55.5%
Iraq 52.8%
Irán --
Irlanda --
 Islandia --
Islas Marshall --
Islas Salomón 29.3%
Israel --
Italia 65.1%
Jamaica --
Japón 39.8%
Jordania 51.8%
Cazastán 53%
Quénia 64.6%
Quirguistán 39.4%
Quiribati 33.5%
Kuwait --
Laos 54.1%
Lesotu 64.9%
Letoña --
Líbanu --
Liberia 24.9%
Libia 27.7%
Liechtenstein --
Lituaña --
 Lussemburgu --
 Macedonia del Norti 59.5%
Madagascal 49.7%
Malasia 52.2%
Malaui 65.6%
Maldivas 18.8%
Mali 17.2%
Malta --
 Marruecu 70.8%
Mauriciu 63.8%
Mauritania 11.5%
Méxicu 73.1%
Moldavia 56%
 Mónacu --
Mongolia 48.1%
Montenegru 20.7%
Moçambiqui 27.1%
Namibia 56.1%
Nauru --
Nepal 46.7%
Nicarágua 80.4%
Nígi 11%
Nigeria 16.6%
 Noruega --
Nueva Zelanda 79.9%
Omán 29.7%
Paísis Baxus 73%
Paquistán 34%
Palau --
Panamá 50.8%
Papúa Nueva Guinea 36.7%
Paraguai 68.4%
Perú 77.4%
Poloña 62.3%
 Portugal 73.9%
Reinu Uníu 76.1%
Repúbrica Centroafricana 17.8%
Repúbrica Checa --
Repúbrica del Congu 30.1%
Repúbrica Democrática del Congu 28.1%
Repúbrica Dominicana 62.8%
Ruanda 64.1%
 Rumania --
 Rússia 68%
Samoa 16.6%
San Cristóbal i Ñevis --
 San Marinu --
San Vicenti i las Granainas --
Santa Luzía 55.5%
Santu Tomé i Préncipi 49.7%
Senegal 26.9%
 Sérbia 62.3%
Seychelles --
Sierra Leona 21.2%
Singapul --
Siria --
Somália 6.9%
Sri Lanka 64.6%
Suazilandia 66.1%
Sudáfrica 54.6%
Sudán 12.2%
Sudán del Sur --
Suecia 70.3%
Suiça 71.6%
Surinam 39.1%
Tailándia 73%
Tanzania 38.4%
Tayiquistán 29.3%
Timol Oriental 26.1%
Togu 23.9%
Tonga 29.3%
Trinidá i Tobagu --
Túnis 50.7%
Turkmenistán 49.7%
Turquia 69.8%
Tuvalu 23.7%
 Ucrania 65.4%
Uganda 50.2%
Uruguai 79.6%
Uzbequistán --
Vanuatu 49%
Veneçuela 75%
Vietnam 72.8%
Yemen 33.5%
Yibuti 19%
Zámbia 49.6%
Zimbagüi 66.8%

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. «Birth control». Medterms (en ingrés). 27 d'abril del 2011. Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  2. «birth, n.¹ meanings, etymology and more | Oxford English Dictionary». www.oed.com (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  3. Johns Hopkins (2010). «Gynecology and Obstetrics» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  4. Johns Hopkins (2011). «World Health Organization Department of Reproductive Health and Research (2011).» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  5. Helen B. Chin, Theresa Ann Sipe, Randy Elder, Lisa M. Romero, John Santelli. (Marçu del 2012). «The Effectiveness of Group-Based Comprehensive Risk-Reduction and Abstinence Education Interventions to Prevent or Reduce the Risk of Adolescent Pregnancy, Human Immunodeficiency Virus, and Sexually Transmitted Infections» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  6. World Health Organization. (2004). «Selected Practice Recommendations for Contraceptive Use» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  7. Alba DiCenso, Gordon Guyatt, A Willan, L Griffith. (Juñu del 2002). «Interventions to reduce unintended pregnancies among adolescents: systematic review of randomised controlled trials» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  8. Piet H. van der Graaf. «Clinical Pharmacology & Therapeutics». American Society for Clinical Pharmacology and Therapeutics (ASCPT) (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  9. Johns Hopkins. «Family Planning. A Global Handbook For Providers» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  10. Shon Patrick Rowan, Jean Someshwar, Pamela Murray. (23 d'abril del 2012). «Pregnancy in adolescents» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  11. Bob Carra, Melinda French Gatesb, Andrew Mitchellc, Rajiv Shahd. (14 de jullu del 2012). «Giving women the power to plan their families» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  12. Saifuddin Ahmed, Qingfeng Li, Li Liu, Amy O Tsui. (14 de jullu del 2012). «Maternal deaths averted by contraceptive use: an analysis of 172 countries» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  13. David Canning, Paul Schultz. (14 de jullu del 2012). «The economic consequences of reproductive health and family planning» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  14. Dirk Van Braeckel, Marleen Temmerman, Kristien Roelens, Olivier Degomme. (14 de jullu del 2012). «Slowing population growth for wellbeing and development» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  15. Gordon Edlin, Eric Golanty, Kelli McCormack Brown. (2000). «Essentials for Health and Wellness» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  16. John Dewhurst. (Dezembri del 2011). «Dewhurst's Textbook of Obstetrics and Gynaecology» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  17. James Trussell. (12 de marçu del 2011). «Contraceptive failure in the United States» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  18. Hoffman, Barbara L; Williams, J. Whitridge. (24 de juñu del 2021). «Williams gynecology» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  19. Naomi K Tepper, Kathryn M Curtis, Maria W Steenland, Polly A Marchbanks. (Mayu del 2013). «Physical examination prior to initiating hormonal contraception: a systematic review» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  20. OMS. «IRIS Home». iris.who.int (en ingrés). Archivado desde el original el 28 de agosto de 2025. Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  21. «Emergency contraception: Morning after pill and day after pill». ec.princeton.edu. Consultado el 30 de agosto de 2025. 
  22. Wiley Subscription Services, Inc. (22 de juñu del 2021). «Pharmacotherapy» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  23. Linan Cheng, Yan Che, A Metin Gülmezoglu. (15 d'abostu del 2012). «Interventions for emergency contraception» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  24. National Library of Medicine. (1998). «Dual protection against unwanted pregnancy and HIV / STDs» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  25. WILLARD JR., CATES (Marçu del 2002). «Dual Protection Against Unintended Pregnancy and Sexually... : Sexually Transmitted Diseases». LWW (en ingrés US). Consultado el 2025-08-31 d'abostu del 2025. 
  26. «Wayback Machine». www.ippf.org (en ingrés). Archivado desde el original el 25 de hebreru del 2012. Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  27. Hilda Hutcherson. (Hebreru del 2003). «What Your Mother Never Told You About Sex» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  28. Marian Rengel (2000). «Encyclopedia of Birth Control» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  29. Mary Zeiss Stange, Carol K. Oyster, Jane E. Sloan. (2010). «Encyclopedia of Women in Today's» (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 
  30. Your Life. «Title Contraceptive Methods Guide - Find your best Contraception Option Métodos Anticonceptivos». Your life Global Website (en ingrés). Consultado el 31 d'abostu del 2025. 

Letura adicional

[adital | adital cóigu]
  • Speroff, Leon; Darney, Philip D. (22 de novembri del 2010). A clinical guide for contraception (5th ed.). Philadelphia, Pa.: Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 978-1-60831-610-6.
  • Stubblefield, Phillip G.; Roncari, Danielle M. (12 de deziembri del 2011). "Family Planning", pp. 211-269. En Berek, Jonathan S. (coordinador) Berek & Novak's Gynecology, 15th ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, ISBN 978-1-4511-1433-1.
  • Jensen, Jeffrey T.; Mishell, Daniel R. Jr. (19 de marçu del 2012). "Family Planning: Contraception, Sterilization, and Pregnancy Termination", pp. 215-272. En Lentz, Gretchen M.; Lobo, Rogerio A.; Gershenson, David M.; Katz, Vern L. (eds.) Comprehensive Gynecology, 6th ed. Philadelphia: Mosby Elsevier, ISBN 978-0-323-06986-1.
  • Gavin, L; Moskosky, S; Carter, M; Curtis, K; Glass, E (25 d'abril del 2014). «Providing Quality Family Planning Services: Recommendations of CDC and the U.S. Office of Population Affairs». Godfrey, E; Marcell, A; Mautone-Smith, N; Pazol, K; Tepper, N; Zapata, L; Division of Reproductive Health, National Center for Chronic Disease Prevention and Health Promotion,, CDC. MMWR. Recommendations and reports : Morbidity and mortality weekly report. Recommendations and reports / Centers for Disease Control 63 (RR-04): 1-54. PMID 24759690. 

Atijus p'ahuera

[adital | adital cóigu]