Ir al contenido

Corona de Castilla

Dendi Güiquipeya
Corona de Castilla
Corona Castellae
Monarquía desaparecía
Estandarti real
Estandarti real
Escudu real
Escudu real
La Corona haza 1400
La Corona haza 1400
La Corona ena Concordia de Villafáfila
La Corona ena Concordia de Villafáfila.
La Corona de Castilla tras la incorporación de los reinos de Indias
La Corona de Castilla tras la incorporación de los reinos de Indias.
Capital Corti itineranti
Madrid (1561-1601), Valladolid (1601-1606), Madrid (dendi 1606)
Idioma Latín y castellanu
Otrus idiomas Asturleonés, gallegu, vascu y árabe andalusí
Moneda Real español, maravedí
Lexitura Cortes de Castilla
Forma de gobiernu Monarquía
Dirixentis Rei
Periodus • 1230-1252
• 1700-1746
Reis Fernando III
Felipi V
Datus históricos
Añu 1516
Superfici 380 000 km²
Población 4 500 000
Añu 1594
Población 8 206 000
Estoria
Añu d'aniciu 1230
Aconticimientu d'aniciu Unión de Castilla y León baxu un mesmu rei
Aconticimientu Conquista de Granada (2 de eneru de 1492)
Aconticimientu Descubrimiento de América (12 d'outubri de 1492)
Aconticimientu Unión dinástica con Aragón (14 de marçu de 1516)
Añu final 1715
Aconticimientu final Decretos de Nueva Planta
Predecesoris
1230 Bandera del Reinu de León Reino de León
1230 Bandera del Reinu de Castilla Reino de Castilla
1230 Terceros reinos de taifas
1492 Bandera del Reinu nazarí de Granada Reino nazarí de Granada
1504 Insignia de los Reinos d'Indias Reinos de Indias
Sucesor
1715 Bandera del reformismu borbónicu Reformismo borbónico
Manual eráldico ecuestre del rey Juan II de Castilla nel Gabineti Ecuestre del Toisón d'Oro, 1433-1435. Coleción dela Biblioteca del Arsenal.

La Corona de Castilla (Corona Castellaelatinu {{{3}}}), como entidá estórica, se sueli considerar qu'enceta cola última i definitiva unión dinástica delos reinos de Castilla i de León, colos sus respetivus territórius, en 1230, o bien cola reunión delas sus Cortis, unas décadas aluspués.

Nesti añu de 1230, Fernando III l'Santu, rei de Castilla dendi 1217 (encluiendu l'reinu de Toleu) i iju d'Alfonso IX de León i la su segunda mujel, Berenguela de Castilla, se convirtió en rei de León (el qual reinu encluiya l'de Galícia) aluspués dela renúncia de Teresa de Portugal, la primera mujel d'Alfonso IX, alos derechus delas sus ijas, las infantas Sancha i Dulci, al trono de León ena Concordia de Benaventi.[1]

El Reinu de León i l'unión delos reinus de Castilla i de León

[adital | adital cóigu]
Animación que muestra l'evolución geográfica dela Corona de Castilla a lo largu delos sigrus.
Alfonso X l'Sabiu.

L'reinu de León surgió a partir del reinu d'Astúrias, qu'ocupaba tamién las Astúrias de Santillana aluspués del pautu entri Pedru, duqui de Cantábria, i don Pelayo d'Astúrias, que sellarun cola casamientu delos sus ijus. Castilla fue nun prencepiu un condau drentu del reinu de León. Ena segunda metá del sigru X, duranti las guerras cevilis lionesas, se comportó con cada vezi mayol endependéncia, pa cayel finalmenti ena órbita navarra nel reinau de Sancho III l'Grandi, que seguraría l'condau pal su iju Fernando Sánchez a través dela su esposa Muniadona, aluspués del essessinatu del condi García Sánchez en 1028.

En 1037, Fernando I se rebeló contra l'rei de León, Bermudu III, que murió ena batalla de Tamarón, convirtiéndu-si en rei de León a través del su matrimóniu cola hermana de Bermudu, Sancha de León. L'condau castellanu se convirtió assina en parti del patrimóniu régiu.

Dendi l'encetu dela Reconquista la raya del Ebru á teníu desputa entri musulmanis, lionesis, navarrus i aragonesis. L'Reinu de Nájera i la Diocesi de Calahorra fue encoporau finalmenti ala Corona de Castilla en 1176 aluspués de passal de manu en manu dendi'l 923, destacandu la su emportáncia nel Caminu de Santiagu empulsau pol santu Domingu dela Calçada i pol san Millán dela Cogolla.

Ala muerti de Fernando, devidió los sus estaus entri los sus ijus. L'su favoritu, Alfonso, recibió l'reinu de León i la primacia qu'esti títulu l'otorgaba sobri los sus hermanus. A Sancho l'correspondió l'estau patrimonial del su pairi, l'condau de Castilla, elevau a categoria de reinu, i l'menol, García, recibió Galícia. L'devisión duró pocu: entri 1071 i 1072 Sancho derrocó alos sus hermanus i s'anexionó los sus estaus, peru murió essessinatu esti últimu añu, colo que l'su hermanu Alfonso VI llogró reunifical de nuevu l'eréncia de Fernando I, que permaneció endevisa ata 1157. Esti añu falició l'emperaol Alfonso VII, legandu León a Fernando II i Castilla a Sancho III. Sancho fue sucedíu pol Alfonso VIII de Castilla, i Fernando II fue pol Alfonso IX, de cuyu matrimóniu cola Berenguela de Castilla, ija d'Alfonso VIII engendró a Fernando, l'futuru Rei Santu.

Al morir l'iju i sucessol d'Alfonso de Castilla, Enriqui I, en 1217, Fernando III eredó dela su mairi l'Reinu de Castilla i acedió en 1230, aluspués dela muerti del su pairi i renúncia delas infantas Sancha i Dulci, al de León. Assimesmu, aprovechó la debeliá del reinu almohadi pa avançal abondu la Reconquista, tomandu'l valli del Guadalquivil mentris qu'el su iju Alfonso conquistaba l'Reinu de Múrcia.

Los reis dela Corona de Castilla poseían los títulus de Rei de Castilla, León, Navarra, Granada, Toleu, Galícia, Múrcia, Jaén, Córduba, Sevilla, los Algarvis, Algeciras i Gibraltar i delas islas de Canária i delas Índias e islas i Tierra Firmi del mari Océanu i Señol de Vizcaya i Molina. L'su erederu portaba'l títulu de Príncipi d'Astúrias.

Unificación delas Cortis

[adital | adital cóigu]
Catedral de Toleu, encetá a construil-si duranti l'reinau de Fernando III l'Santu
María de Molina presenta al su iju Fernando IV enas Cortis de Valladolid de 1295. Óleu sobri liençu d'Antonio Gisbert Pérez. 1863. Congresu delos Deputaus.

Al comparti un mesmu rei, la Corona de León (reinos de León –que ya encluiya lo qu'avía síu la taifa de Badajó–, Galícia i Astúrias) no se nteguó ena Corona de Castilla, sinó que mantuvo las sus estitucionis própias ata l'úrtimu del Antigu Régimi. Nel prencepiu, las cortis delas dos Coronas se reunían de horma separá, ca una nel su territóriu i colas autas en diferentes lenguas (castellanu i lionés i gallegu). Nostanti, aluspués de Fernando III (iju d'Alfonso IX de León), la reunión conjunta delas cortis terminó siendu permanenti. Las Cortis se articulaban en tres braços que correspondían respetivamenti alos estamentus nobli, eclesiásticu i ciaúdanu i inque l'númiru de ciauis representás en Cortis fue variandu a lo largu del tiempu, fue l'rei Juan I el que fijó duna manera definitiva las ciauis concretas que tendríen derechu a envial procuradores a Cortis: Burgus, Paléncia, Toleu, León, Sevilla, Córduba, Múrcia, Jaén, Zamora, Segóvia, Ávila, Salamanca, Cuenca, Toru, Valladolid, Sória, Madril, Guadalajára i Granada (a partir de 1492).

Con Alfonso X, la mayoria delas reunionis de Cortis son conjuntas pa tolos reinos. Las Cortis de 1258 en Valladolid son De Castiella i de Estremaúra i de tierra de León i las de Sevilla en 1261 De Castiella i de León i de todos los otros nuestros Regnos. Aluspués se realizaríen algunas Cortis separás, como pol ejemplu en 1301 (Burgus pa Castilla, Zamora pa León), peru los representantes de ciauis castellanas pidin que se vuelva ala unificación:

Los representantes castellanus solicitan: Pues yo agora estas cortis fazía aquí en Castiella apartada miente de los de Estremadura de tierra de León, que daquí adelante que non fiziese nin lo tomase por huso
Pola su parti los lionesis pidíen que las cortis se celebraran en territóriu lionés: que quando oviere de facer Cortes que las faga con todos los omnes de la mi tierra en uno en tierras lionesas.

Inque nun prencepiu los reinos singulares i las ciauis conservan los sus derechus particularis (entri los qualis se hallaban el Fueru Vieju de Castilla o los diferentes fueros monicipalis delos concejus de Castilla, León, Estremaúra i Andaluzia), prontu se fue articulandu un derechu territórial castellanu i lionés alreol delas Partias (alreol de 1265), l'Ordenamientu d'Alcalá (1348) i las Leis de Toru (1505) que continuó vigenti ata 1889, añu nel que se promurga l'Cóigu Cevil españu.

Sellus pubricaus nel Ordenamientu d'Alcalá.

El patronasgu i el pagu del Votu

[adital | adital cóigu]

La justifiaçión providençialista de los oríginis de ca reinu i la su primazía eran una custión emportantísima (nu solu ena Edá Media, sinu duranti tol Antigu Régimin), i se levantarun debatis a tentu de la entidá sobrenatural que devía ejercel el patronasgu i en qué territoriu en concretu, con consecuencias inclusu hiscalis. El origin se remontaba a batallas mitificás de los sigrus VIII al X, de las que las crónicas arrecogían intervencionis milagrosas: la batalla de Covadonga, la batalla de Clavijo u la batalla de Simancas. +1

La luenga castellana i las universidáis

[adital | adital cóigu]

Nel sigru XIII desistían enos reinus de Lión i Castilla una tupa de luengas cumu el castellanu, l’astul-lionés, l’eusquera u el gallegu. Peru nesti sigru el castellanu prencipia a ganall terrenu cumu estrumentu vehiculal i coltural (pol ejemplu el Cantar de Mío Cid). +1

Enos úrtimus añus de Helmandu III, el castellanu se prencipia a gastal pa ciertus decumentus. Peru la luenga castellana arcança el títulu d'oficial con Alfonso X. A partil d'altoncis tolos decumentus púbricos se redatarán en castellanu; asimesmu las traducionis en vezi de vertelsi al latín se realizarán a dicha luenga:

Prantilla:Cita

Ai quien considera que la sustitución del latín pol el castellanu se devi a la huerça de la nueva luenga, mentris que otrus consideran que se devió a la enfruençia d’inteletualis hebreus, hostilis al latín pol sel la luenga de la ilesia cristiana. Otras huentis endican que los testus árabis de tierras d'Al-Ándalus recén reconquistás huerun traducíus al castellanu i nu al latín (pola mayol simplicidá lingüística del castellanu).

Tamién nel sigru XIII prencipiarán a fundalsi una tupa d'universidáis enos territorios que jormarían la Corona de Castilla, algunas, cumu las de Palençia, Salamanca u Valladolid, Complutensi d’Alcalá serán de las primeras universidáis europeas. En 1492 con los Reis Católicus se pubricará la primera ediçión de la Gramática sobre la Luenga Castellana, d'Antonio de Nebrija. +1

A Alfonso X le suciedería el su hiju Sanchu IV en 1284 i a esti, el su hiju Helmandu IV en 1295, que duranti la su minoría d’edá, regentaría el Reinu la su madri la reina María de Molina.

Sigrus XIV-XV: reinau de los Trastámara

[adital | adital cóigu]

Ascensu de los Trastámara al tronu

[adital | adital cóigu]

Cuandu mueri Helmandu IV en 1312, entra al tronu el su hiju Alfonsu XI, con otru períodu de regençia pola minoría d’edá. Pa protegel los sus enteresis de los ataques de los nobris, las ciudáis organizan enas Cortis de Burgus de 1315 una Hermandá General que sería suprimía más tardi pol monarca, amás de promulgal el Ordenamientu d'Alcalá de 1348 cumu símbolu del jortalecimientu de l'autoridá rial. A la muerti d'Alfonsu en 1350 s'enicia un conflitu dinásticu nel marcu de la guerra de los Cien Añus entri los sus hijus Pedru I i Enriqui II.

Enriqui venció en 1369 ena batalla de Montiel i le dio muerti a Pedru. En 1379 entra al tronu el su hiju Juan I de Trastámara que, siguiendu la senda centralizaora de los sus antecesoris, criará el Conseju Rial en 1385. El matrimoniu de Juan de Ganti con Costança de Castilla prevocó reclamaçionis al tronu, peru al cabu se resolvió col casamientu del enfanti Enriqui III con Catalina de Lancástel, estituyéndusi el títulu de Príncipi d'Asturias.

Relacionis cona Corona d'Aragón

[adital | adital cóigu]

Duranti el reinau d'Enriqui III se restaura el puel rial, esplaçandu a la nobleza más poerosa. Tras el Compromisu de Caspi en 1412, Helmandu de Antequera pasó a sel rei d'Aragón. El su hiju Juan II confió el gobiernu a Álvaro de Luna, lo que prevocó tensionis cona alta nobleza i los enfantis d'Aragón, acabandu en guerra entri Castilla i Aragón entri 1429 i 1430.

Segundu conflitu sucesoriu

[adital | adital cóigu]

Enriqui IV nombró erederu al su helmanu Alfonsu polas presionis de los nobris, quitandu a la su hija Juana "la Beltraneja". Tras la muerti d'Alfonsu, Enriqui jirma cona su helmanastra Isabel el Tratá de los Torus de Guisandu, nel cual la nombra eredera a cambiu de que se casasi col príncipi eligíu pol rei.

Los Reis Católicus: unión cona Corona d'Aragón

[adital | adital cóigu]

En otubri de 1469 se casan en secretu Isabel i Helmandu, príncipi eredero d'Aragón. Esti enlaci tuvo cumu consecuencia la unión dinástica de las dos Coronas en 1479, anqui ca una conservó la su identidá, leyis i cortis. La posizión central de la Corona de Castilla, la su mayol estensión i pueblaçión hizun que tomara el papel dominanti ena unión.

En 1492, los reis entran ena Alhambra de Granada, dandu fin a la Reconquista. Esi mesmu añu, Cristóbal Colón descrubri las Indias ocidentalis. En 1504 mueri la reina Isabel, dejandu un testamentu que sería lei hundamental de la monarquía.

Sigrus XVI-XVII: del Imperiu a la crisis

[adital | adital cóigu]

Períodu de regençia

[adital | adital cóigu]

La reina Isabel escluyó al su maríu de la suceçión de Castilla, que pasaba a Juana I (la Loca) i Helipi I (el Hermosu). Tres la muerti de Helipi i los problemas de salú de Juana, Helmandu el Católicu i endespués el cardenal Cisneros ejercerun la regençia hata la llegada de Carlus I.

Carlus I

[adital | adital cóigu]

Carlus I recebi la Corona de Castilla, la d'Aragón i l'Imperiu pol mé d'una combinación de casamientus dinásticus i muertis prematuras.

Del su paí Celipi (espenau en 1506) erea los Paísi Bajus.

Al moril el rei Helmandu el Católicu (el su agüelu) recebi la Corona d'Aragón en 1517 i tamién la de Castilla (juntu con América) al estal la su mairi la reina Juana I incapacitá pa gobernal.

I cumu nietu de Maximiliano I, recebi en 1519 el Sacru Imperiu Romanu Germánicu con el nomi de Carlus V.

Carlus I nu hue bien recibíu en Castilla. A ellu ayudaba que era un rei estranjeru (nacíu en Ganti), i que ya enantis de la su llegá a Castilla, da cargus emportantis a flamencus i que las perras castellanas se gastan pa pagalu la su corti. La nobleza castellana i las ciudáis estavan a puntu d'un levantamientu pa defendel los sus derechus. Munchus castellanus preferían al su helmanu menol Helmandu (criáu en Castilla) i de fachu el Conseju de Castilla se oponi a la idea de Carlus cumu rei de Castilla.

Enas Cortis castellanas en Valladolís en 1518, se nombra presidenti a un valón (Jean Sauvage). Estu trai protestas huertis enas Cortis, que no quieren estranjerus enas sus palras. A pesar de las amanaças, las Cortis (guiás pol Juan de Zumel, representante pol Burgus) resistin i consiguin que el rei juri respetal las leyis de Castilla, quital de puestus emportantis a los estranjerus i deprendel a palral castellanu. Carlus, tras el su juramentu, saca una subvención de 600.000 ducaos.

Carlus I sabi que tieni munchas ocionis pa sel emperadol i aboda que s'imponga ena Corona de Castilla i entrall ena su riqueza pal su sueñu imperial. Castilla era unu de los territorios más dinámicos, ricus i adelantáus de la Europa del sigru XVI, i prencipia a dalsi cuenta de que puei quel metía nun imperiu. Estu juntu a la farta de palabra de Carlus, hazi que l'enemistá contra el nuevu rei creça.

En 1520 se convocan Cortis en Toledu pa otra subvención (el serviziu), que las Cortis rehúşan. Se vuelvin a convoquall en Santiagu con el mesmu resultáu. Al cabu se convocan en La Coruña, se soborna a una tupa de representantes, a otrus nu se les deja entrall, i saca que le apruevin el serviziu. Los representantes que votarun a favol son atacáus pol pueblu castellanu i las sus casas quemás. Las Cortis nu sedrán la única oposizión con la que se topará Carlus: al salil de Castilla en 1520, dejandu cumu regenti al su maestru de enantis, el cardenal Adrianu de Utreg, estalla la Guerra de las Comunidáis de Castilla. Los «comunerus» huerun derrotaus en Villalal un añu más tardi (1521). Tras la derrota, las Cortis huerun achicás a un solu órganu consultivu.

La guerra en Navarra se gorvió a hazell varias vezis enos añus siguientis a la muerti de Helmandu el Católicu, pol mé de los intentos de reconquista de los reis navarrus, ayudáus pol el reinu de Francia. Unu d'ellus nà más llegall al tronu Carlus I, en 1516, que hue atajáu bien aina. El más emportanti aconteçió en 1521, ondi amás de la entrá de tropas pol el norti s'ayudó de la pueblaçión navarra (inclusu la beaumontesa), con un levantamientu general que llevó a echall al ejército de Carlus I de tol territoriu navarru.

Siguidamenti Carlus I mandó un ejército de 30.000 hombris bien aparejáus, que en pocu tiempu i tras la dura Batalla de Noáin le gorvió a dral el control de la mayoría del territoriu navarru. Entavía quedarun dos focu de resistençia dimpués, nel Castillu de Maya en 1522 i nel de Fuenterrabía en 1524, amás de ena Baja Navarra, ondi las entrás del ejército de Carlus I eran inestablis. Al cabu, en 1528, Carlus I se quitaría del territoriu de Baja Navarra al nu poel defendelu con fijeza, i dejandu las sus ganas d'él, i sin que huviessi ningún tratáu oficial entri los reis de Navarra i Carlus I.

Pulítica imperial de Celipi II

[adital | adital cóigu]

Celipi II centralizó l'alministraçión en Mairil. La carga hiscal del imperiu recaía sobri to en Castilla, lo que prevocó varias suspensionis de pagus i una huerti recesión dendi 1575. Tamién s’enfrentó a la rebelión de las Alpujarras de los moriscus.

Reinau de los Austrias menoris

[adital | adital cóigu]

Con Celipi III, Celipi IV i Carlus II, el puel pasó a manus de validus (cumu el Duqui de Lerma u el Condi-Duqui d'Olivares). Se produju la espulsión de los moriscus en 1609 i la monarquía sufrió el colapsu de a acienda i conflitus drentu dela Península (Portugal, Cataluña). Al espernal Carlus II sin ijus en 1700, escomenço la Guerra de Sucessión Española.

Entidáis territorialis menoris

[adital | adital cóigu]
  • Reinu de Galicia
  • Prinçipáu d'Asturias
  • Reinu de Lión
  • Provincia d'Estremaura
  • Reinu de Castilla
  • Señoríu de Vizcaya
  • Reinu de Toledu
  • Reinu de Murcia
  • Reinu de Córduba
  • Reinu de Jaén
  • Reinu de Sevilla
  • Reinu de Granada
  • Reinu de Navarra
  • Ceuta i Melilla
  • Reinu de Canarias i Virreinatus d'América

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. Unión definitiva de Castilla i León. ArteHistoria. 5 de mayu de 2023.