Ir al contenido

Covilhã

Covilhã
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Covilhã
Coordenadas 40°17′00″N 7°30′00″O / 40.28333333, -7.5
Capital Covilhã
Entidad Conceju de Portugal
 • País Prantilla:Geodatos Portugal
Superficii  
 • Total 555,6 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Puebración (2011)  
 • Total 51797 hab.
 • Densidá 93,23 hab/km²
Huso horario UTC±00:00
Código postal 6200 y 6201
Sitio web oficial

Covilhã o Covillana[1][2][3][4][5] (en portugués i oficialmenti, Covilhã Prantilla:Audio), es una ciá portuguesa con 36 723 abitantis, nel distritu de Castelo Branco, sé dun monicipiu con 556,43 km² d’aria i 46 457 abitantis (2021), subdividíu en 25 freguesias.

Puerta dela Serra dela Estrela, es la tierra dela endustria dela lana, cuna de destapaoris del sigru XVI i ogañu una ciá con Nuversidá pública.

Ena vertienti sudesti dela Serra dela Estrela, Covillana es unu delos centrus urbanus del interior de Portugal. La ciá está assitiá a 20 km del puntu más altu de Portugal Continental, la Torre (1993 m s. n. m.), i el so núcleu urbanu s’estendi enti los 450 i los 800 m.

El monicipiu limita al norti colos monicipius de Seia i Manteigas, al nordesti cola Guarda, al lesti con Belmonti, al sul pol Fundão i al oesti por Pampilhosa da Serra i Arganil.

Es la tierra dela endustria dela lana, de carís obreru, cuna de destapaoris del sigru XVI, ogañu una ciá con Nuversidá pública.

La ciá de Covillana está assitiá ena vertienti sudesti dela Serra dela Estrela i es unu delos centrus urbanus de mayol relevancia dela región, huntu con Coimbra, Aveiru, Viseu, Figueira da Foz, Guarda, Castelo Branco, etc. El so núcleu urbanu s’estendi enti los 450 i los 800 m d’altitú.

El puntu más altu de Portugal Continental, la Torre (Prantilla:Fmtn), forma parti delas freguesias d’Unhais da Serra (Covillana), São Pedro (Manteigas), Loriga (Seia) i Alvoco da Serra (Seia), quedandu incluyía en tres monicipius: Covillana, Manteigas i Seia,[6] peru dista cerca de 20 km del núcleu urbanu de Covillana, siendu Covillana, por essu, la ciá portuguesa más próxima del puntu más altu de Portugal Continental.

Es una ciá de caraterísticas proprias dendi hazi sigrus, conjugandu al mesmu tiempu hechus interesantis dela realidá portuguesa.

Nun estudiu elaborau en 2007 pol periódicu Expresso, sobri la qualidá de vía enas ciais portuguesas, Covillana ocupa la 14.ª posición, assitiándusi delantre delas restantís ciais del interior del país.[7]


Toponimia

[adital | adital cóigu]

El topónimu en portugués es Covilhã (pronunciau Prantilla:Audio), mentris qu’en textus no oficialis en español es preferibri la varianti tradicional Covillana, adaptá ala pronunciación i ala ortografía española. Tamién dessisti en español la forma Cubillana, pocu gastá.[8]

El núcleu central de Covillana.
Parti alta.

Covillana fue un castru protoestoricu, abriguiu de pastoris lusitanus i fortaleza romana conocía comu Cava Juliana o Silia Hermínia. Enas rodalías deste castru s’assitiava la primitiva ciá de Covillana (Cova Lhana, literalmenti «Cova Chana»), la denominaa Covilhã Velha, ondi dessisti un moxón trigonométricu con essa designación. Las murallas del so primitivu castillu fueron alçaas por Sancho I, quien en 1186 dio un fueru (foral) a Covillana. I, más tardi, fue Dionisiu I quien mandó costruil las murallas del admirabli barriu medieval delas Portas do Sol.

Ya ena Edá Media era una delas principalis villas o aldeas del Reinu, situación endispués confirmá pol hechu de que grandis figuras originarias del pueblu o delos sos alreoris se golvierun importantis enas grandis destapaúras delos sigrus XV i XVI: l’avanci n’Atlánticu, el caminu marítimu haza l’Índia, las destapaúras d’América i Brasil, i el primel viaji de circunnavegación dela Tierra.

Los dos cursus d’augua qu’abaxan dela Serra dela Estrela, Carpinteira i Degoldra, atravessan el núcleu urbanu i estuvun nel origen del desenvolvimiento endustrial. Estas porporcionavan la energía hidráulica que permitía el trabaju delas fábricas. Juntu a essas dos riberas s’aprecia ogañu un admirabli núcleu d’arqueología endustrial, compuestu de deçenas de grandis edificius en ruinas.

En dambos dos lugaris son visibris deçenas d’antiguas uniais, enti las qualis destacan la fábrica-escuela hundá pol Condi da Ericeira en 1681 juntu ala Carpinteira i la Real Fábrica dos Panos creá pol Marqués de Pombal en 1763 juntu ala ribera de Degoldra. Esta es agó la sé dela Nuversidá dela Beira Interior, ena qual se topa el Museyu de Lanifícius, considerau el mejol núcleu museológicu desta endustria en Uropa.

Covillana fue elevá ala categoría de ciá el 20 d’otuñu de 1870 pol rei Luis I pol so estensu númeru d’abitantis i pola so riqueza.

Geografía

[adital | adital cóigu]
La Torre vista dendi Penhas da Saúde, nel monicipiu de Covillana.
Ventisca en Penhas da Saúde, eneru de 2007.

Assitiá ena parti sul dela Serra dela Estrela, la çona urbana dela ciá tien altituis enti 450 i 800 m s. n. m. i está a 20 km del puntu más altu de Portugal continental, la Torre (1993 m s. n. m.), assitiá nel monicipiu de Seia, cerca delos lindis con Manteigas i Covillana.

Vegetación

[adital | adital cóigu]

En cuantu ala vegetación, son predominantis los bosquis, con árbulis comu el robri i la encina, enti otrus. Enti la vegetación arbustiva, la carqueja es mui abondanti. La vegetación queda escassa haza la Torre.

El climi del monicipiu es mediterráneu continentalizau, ya que las precipitacionis son más escassas nel vranu. Los vranus tienin temperaturas amenas i los inviernus tienin temperaturas baxas. El friu es más intensu sigún l’altitú, con temperaturas amenas enas partis más baxas i temperaturas negativas i precipitacionis de nievi enas partis más elevás, comu el lugal de Penhas da Saúde, assitiau ena freguesia de Cortes do Meio, con 1500 m s. n. m., a 9 km dela Torre.

Prantilla:Clima


Freguesias

[adital | adital cóigu]

Las freguesias de Covilhã son las siguientis:[9][10]

  • Aldeia de São Francisco de Assis
  • Barco
  • Boidobra
  • Cantar-Galo
  • Casegas
  • Cortes do Meio
  • Coutada
  • Covilhã e Canhoso
  • Dominguizo
  • Erada
  • Ferro
  • Orjais
  • Ourondo
  • Paul
  • Peraboa
  • Peso
  • São Jorge da Beira
  • Sobral de São Miguel
  • Teixoso e Sarzedo
  • Tortosendo
  • Unhais da Serra
  • Vale Formoso e Aldeia do Souto
  • Vales do Rio
  • Verdelhos
  • Vila do Carvalho

Demografía

[adital | adital cóigu]
Gráfica de evolución demográfica de Covillana entre 1801 y 2021

Datus sigún el nomenclátor publicau pol INE portugués.

Economía

[adital | adital cóigu]
Praça del monicipiu.
Vista de Covillana, Biblioteca Central dela Nuversidá dela Beira Interior

Hazi 800 añus que dessisti ena ciá el trabaju dela lana, qu’ogañu se reflexa en moernas uniais endustrialis, huendu Covillana unu delos principalis centrus de lanifícius d’Uropa. Pocus centrus urbanus puein assumil una ativiá económica tan regular a lo largu d’ochu sigrus, peru es justamenti el casu de Covillana i del trabaju delos lanifícius, comu manufactura primeru i comu endustria endispués. Ogañu, esta endustria produzi al añu cerca de 40 000 km de texíu, i, a traviés de varias empresas textilis, con destaqui pa A. Saraiva, es proveeol de grandis marcas textilis mundialis comu Hugo Boss, Armani, Zegna, Marks & Spencer, Yves Saint Laurent, Calvin Klein i Christian Dior.

Es la ciá más cercana ala Estación d’Esquí Vodafone, ondi s’assitian las únicas pistas d’esquí portuguesas i ondi s’allega recorriendu paisajis increíbris de montaña.

Covillana es, ogañu, una ciá que, fueraparti delas tradicionalis «ubelhas» —pronunciación serrana pa ovelhas—, tien tamién una miríada d’ativiais económicas marcaas pol capitalismu moernu. Entavía assin, mantién viva una tradición serrana bien manifestá pola produción i venda de produtus lácteus i de procedencia ovina genérica.

Ilesia de Santa María Mayol.

La ciá de Covillana cuenta entavía cun centru comercial de grandi demensión, el Serra Shopping del grupu Sonae, inaugurau en 2005, que resultó dela ampliación dela galería Modelo. El Serra Shopping cuenta con cerca de 75 tiendas.

Nuversidá

[adital | adital cóigu]
Museu de Lanifícius ena Nuversidá.
Vista del polu I dela Nuversidá dela Beira Interior

La Nuversidá dela Beira Interiol s’assitia en Covillana inque l'ensinu superior está presenti ena ciá de Covillana dendi la hundaura del Institutu Politécnicu, en 1973. Esti hechu surgió a partir delas ativiais del grupu de trabaju pal Planiamientu Regional dela Cova da Beira, i la institución empecipió a recibil los primerus alumnus delos cursus d’Ingeniería Testil i Alministración i Contabilidá. Nel añu 1979, el entoncis Institutu Politécnicu passó a sel Institutu Nuversitariu dela Beira Interior i, en 1986, el Institutu Nuversitariu passó a Nuversidá dela Beira Interiol. El so primel reitol fue el Prof. Doutol Cândido Manuel Passos Morgado, siguíu pol Prof. Doutol Manuel José dos Santos Silva, pol Prof. Doutol João António de Sampaio Rodrigues Queiroz, diretol general atual del ensinu superior, i, ogañu, pol Prof. Doutol António Fidalgo.[11]

La UBI es frecuentá por cerca de 8000 alumnus repartíus polas trenta i dos licenciaturas del primel ciclu de Bolonia, corenta i seis másteris del segundu ciclu de Bolonia i veinti nuevi arias de dotorau.[12]

Comunicación social

[adital | adital cóigu]

El periódicu local, de periodicidá semanal, es el Notícias da Covilhã.

Tien namás una radiu local: Rádio Covilhã (95.6 97.0 MHz).

Vea-si tamién

[adital | adital cóigu]

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. de Miñano, Sebastián. Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal. Imprenta de Pierart-Peralta, Madrid, 1826-1828.
  2. Santano y León, Daniel. Diccionario de gentilicios y topónimos. Paraninfo, Universidad de Michigan, 1981. ISBN 8428310696.
  3. Frateschi Viera, Yara; Rodríguez, José Luis; Morán Cabanas, M. Isabel; Souto Cabo, José António. Glosas Marginais ao Cancioneiro Medieval Português de Carolina Michaëlis de Vasconcelos. Universidade de Coimbra, Coímbra, 2004.
  4. Teatro: I Jornadas Lusófonas en La Fundición Sevilla 2022. Diario de Sevilla, 8 de septiembre de 2022.
  5. Goethe-Institut. Entrevista con André Barata Nascimento, mayo de 2022.
  6. «Carta Administrativa Oficial de Portugal». Archivado desde el original el 25 de agosto de 2012. Consultado el 31 de mayo de 2026. 
  7. Classificação do semanário Expresso
  8. Riesco Chueca, Pascual; Gómez Turiel, Pedro; Álvarez-Balbuena García, Fernando. «Portugal desde Zamora: los nombres de los pueblos de la frontera trasmontana desde el lado zamorano». Anuario, 2016, pp. 249-334.
  9. Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território das freguesias. Diário da República, 28 de janeiro de 2013.
  10. Reposição de freguesias agregadas pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificado e transitório de criação de freguesias previsto na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho. Diário da República, 13 de março de 2025.
  11. [[1](http://novosite.ubi.pt/Pagina.aspx?p=Historia) História da UBI]. Consultau el 21 d’abostu de 2008. Archivau en [[2](https://web.archive.org/web/20090522031412/http://novosite.ubi.pt/Pagina.aspx?p=Historia) Internet Archive] el 22 de mayu de 2009.
  12. [[3](http://www.urbi.ubi.pt/arquivo/2007/378-2007-05-01/2486/) Página dela UBI]

Enlacis esternus

[adital | adital cóigu]