Cueva de Maltraviessu
La cueva de Maltraviessu se halla assitiá ena ciá de Caçris, España, cuyamenti ogañu quea endrentu dela ciá propia, ena mesma avenía de Cervantis. Hue acupá del ombri en tiempus deferentis dela Prestoria. S’atopa ena parti caleña del sul dela capital caçreña,conocía de tol mundu comu El Caleriçu. Sotras cuevas aprossimantis sonin las d’El Conejal i Santa Ana.
Un estuyu d’ai pocu data las pinturas de manus de Maltraviessu nuna fecha más templana abondu dela que s’avía tenteau asta entoncis. La envestigación entrenacional derigía del Estitutu Max Planck d’Antrupología Volutiva i dela Nuversidá de Southampton, cola calavoración d’arquiólogus españolis i qu’a gastau dela datación uraniu-toriu, a síu espubricá ena revista estaunidensi Science i conseña l’antigüedá duna delas manus dela cueva en 66.700 añus á, lo que certifica que los sus utoris huerun pressonas dela especii Neandertal da que no ai costancia dela presencia de Homo Sapiens ena península ibérica nessi tiempu.[1][2]
Hallaeru
[adital | adital cóigu]La cueva ena ciá de Caçris
[adital | adital cóigu]Pal 1951, nel caminu de Maltraviessu antiguu assitiau nel términu monecipal de Caçris, s’andava hiziendu un esplotiju de caleñas pal sacaeru de cal. Endispués del estrumpíu dun barrenu, raceó la entrá a una reconcova correspondienti con una delas salas dela cueva de Maltraviessu. Los obrerus s’entrarun pa drentu i hallarun huellus umanus atijaus a cerámicas. Alogu desenterrarun cranius varius de Homo Sapiens, unu d’ellus con una trepanación. Estus hallaerus llamarun l’atención d’angunas pessonalidais localis, comu velaí Orti Belmonte (d’aquellas diretol del Museu Provincial), el Condi de San Miguel (académicu d’estoria), Eduardo i Francisco Hernandez Pacheco i José Alvarez Sáenz de Buruaga, que dió difundimientu ala enteración nel Archivu Español d’Arquiología. A destacal la figura de Carlos Callejo Serrano, que s’envertió n’estoriaol i estuyosu dela cueva enos añus primerus dendi’l su hallaeru.
Ogañu la destenssión urbana dela ciá encierra ala cueva endrentu, uviendu-si costruíu ena parti del cavaeru un parqui púbricu col su centru d’entrepeteu respetivi i queandu la cueva fechá pal púbricu.
Reacionis enos papelis estremeñus
[adital | adital cóigu]L’aparición delos huellus umanus, possimenti delos cranius, tuvu retumbación en meyus de comunicación comu El Periódico de Extremadura i el Diario Hoy. Polas posás arquiológicas primeras hallás delos obrerus, se pensarun que la cueva hue acupá nun tiempu inciertu dela Edá del Bronzi, enque Carlos Callejo lo atijó al Neolíticu endispués.
| Enas caleras de Maltraviessu. Nuna cueva racean dos calaveres umanas. El julgau entrevieni nel assuntu. | — El Pedióricu d’Estremaúra, 13 d’abostu del 1951
|
En pesal del valol delos huellus encuentraus, acontinarun las obras del cavaeru, hincandu-si unus 30 metrus dela sala (mentá de Carlos Callejo comu Sala del Hallaeru) i, por tantu, dela cueva toa. De que s’esparalizó la obra, la cueva queó aburría da que no tenia proteción denguna, assín que se produxun alteracions gravis al conjuntu arquiológicu al no avel un barajeu dela entrá i poel hazel-si drentu qualisquiel cosa.
Materialis arquiológicus primerus del hallaeru
[adital | adital cóigu]Endispués el númiru de huellus hue a más. Ena monografia espubricá de Carlos Callejo nel 1958, entitulá La Cueva Prestórica de Maltraviessu, en juntu a Caçris, son reconocíus qu’ai alo menús quatru cranius umanus en juntu a otrus huellus comu velaí cachus de quexás, un cachu de palomilla i angunus güessus largus. Ogañu ná más se guarda una parti d’esti material. Algu aparecíu aconteci col material cerámicu, abondosu alo primeru arreglu alo que izi Carlos Callejo, peru pala espubricación dela su monografia una parti grandi s’avía desparecíu. Hueraparti del material arquiológicu (güessus umanus i cerámica), tamién s’arrecogierun huellus palontológicus estuyaus de Miquel Crusafont Pairó i Francisco Hernández Pacheco, que reconocierun especiis plestocénicas varias, comu Crocuta spelaea, Equus caballus i Rhinoceros.
Los materialis arrecuperaus de quandu’l hallaeru ogañu s’encuentran nel Museu de Caçris. Dentri ellus se senifica’l craniu que tieni una trepanación nel paretal isquierdu con señalis de regeneración, lo que quieri izil que l’endividu sobrivivió. Eno tocanti al material cerámicu dela Edá del Bronzi se guardan vasus bastus adornaus con rehollaúras que liquiamenti son liñas equivalentis.
Estuyus de Carlos Callejo Serrano (1956-1995)
[adital | adital cóigu]Hallaeru del arti rupestri palolíticu
[adital | adital cóigu]
Nuna vesita hecha a caberus del 1956, Carlos Callejo Serrano, cona su golilla de conocel el recorríu tou dela cueva, s’atopa con pinturas rupestris enas pareis. Estu declara la emportancia de Maltraviessu i el mestel dela su proteción firmi, dambas dos custionis enterás en notas de prensa varias pol 1957.
Nel 1958 Carlos Callejo presenta l’estuyu primeru dela cueva, mentau La Cueva Prestórica de Maltraviessu, en juntu a Caçris, enseñandu los huellus umanus encuentraus, las cerámicas i un analís primeru delas pinturas, apontás al Palolíticu Superiol. Tieni guipau que resultan nuevi panelis con pinturas, con tres santus artísticus prencipalis, a sabel: manus en negativu, retahilas de puntus i hormas de triángulu. A más deduzi las ténicas gastás nel su avíu i los atijus possiblis a sotras mostracionis artísticas uropeas.
Difundimientu delas pinturas palolíticas
[adital | adital cóigu]El hallaeru delas pinturas, en juntu al penqueu de Carlos Callejo, hue enseñau ala comunidá centífica d’entoncis, hiziendu de venil a prestoriaoris españolis anombraus comu velaí Martín Almagro i Francisco Jordá. Espusun que las pinturas rupestris de Maltraviessu son las primeras hallás al sul ponienti dela Península Ibérica, lexoti dela parti artística francu-cantábrica más anombrá. Los estuyus nuevus, a más delas dispecionis hechas de Carlos Callejo i Martín Almagro nel 1959, hizun que se hallaran más huellus umanus i pinturas rupestris. Estas hallaúras s’espubricarun ena Guía del Vesitanti, escrevía de Martín Almagro nel 1969. Dies añus adispués, pal 1979, Eduardo Ripoll Perelló i José Alfonso Moure Romanillo espubrican los gravaus primerus de Maltraviessu.
Proteción dela cueva
[adital | adital cóigu]Por mó dela bregajina d’envestegaoris varius, pal 1963 la Cueva de Maltraviessu tuvu dau declaramientu de Menumentu Estóricu Artísticu, por mé dela lei repubricana de Proteción del Tesoru Artísticu Nacional, viva dendi 1933. Esti destinguimientu no tuvu dau güen avíu rálidamenti, da que acontinarun las obras de esplotiju i costrución alreol dela cueva, hiziendu que uvieran unus pocus de farrungamientus endrentu, cosa de que hazi alamentu Carlos Callejo.
Envestigación dela UNED (1996-1999)
[adital | adital cóigu]Nel 1995 la Junta d’Estremaúra da sostribu a un proyeutu d’envestigación p’arrecuperal la cueva i los sus alreoris. Del proyeutu se hizu cargu’l Lavolatoriu d’Estuyus Palolíticus dela UNED, qu’estuvu a estuyal l’arti rupestri dela reconcova con tenologías moernas comu velaí retrataúras ultravioletas i’l tratamientu infográficu delos retratus degitalis en cata de detallis que no se puein vel a vista simpli pol estau delas pinturas. Tamién se hizu un estuyu pranimétricu dela reconcova p’assitial de horma aparenti l’assitiamientu delas mostracionis artísticas deferentis. La resultancia d’esta envestigación nueva hizu l’acrecimientu del númiru de representacionis rupestris. Un ponel, el númiru de marcas de manus conocías d’aquellas era de 37, i cona envestigación nueva acreció a 71.
Criación del Centru d’Entrepetación de Maltraviessu
[adital | adital cóigu]Por mó delas envestigacionis hechas, nel 1999 s’inagura un Centru d’entrepetación, encorporau ala Redi de Museus de Dentidá d’Estremaúra, dependienti del Museu de Caçris, que hue preparau arreu nel 2010 i’l 2019 pa ponel al día los sus conteníus i quea-lu a manu de tol mundu. Dendi’l 1987 la Deputación Provincial promovicionó la recuperación dela parti dela cueva al queal encerrá enas callis dela ciá, pa quital-si dela sitación d’abandonu i acochambramientu que padecía asta entoncis.

Envestigación del Equipu Puebraoris Primerus d’Estremaúra (EPPES) (2001-2007)
[adital | adital cóigu]Pal añu 2001, l’equipu Puebraoris Primerus d’Estremaúra vesita unas cuevas pertenecientis al Caleriçu de Caçris aziamenti pa dispecional i hazel escavación arquiológica. Dentri ellas están la Cueva de Santa Ana, la Cueva del Conejal i la Cueva de Maltraviessu. Velaquí arremetierun con dos processus: alo primeru limpiaúra d’escombrius endrentu dela covanchera pa vel de hazel sondeus mecánicus; i alo segundu prencipial la escavación arquiológica i l’estuyu centíficu d’adispués.
Limpiaúra dela cueva i sondeus
[adital | adital cóigu]Duranti l’estuyu primeru delas pinturas rupestris de Maltraviessu, hechu de Martín Almagro pal 1960, s’escavó una gavia dendi’l prencipiu asta la sala cabera pa favorecel el passu i queal a manu delos envestigaoris las muestracionis artísticas. Por ves de sacal pahuera la tierra delas gavias, hue ahaciná alos laus. Esti ahacinamientu más el propiu dela cueva, no dexava vel las hormacionis geológicas ni l’espaciu de drentu. Assínmenti, l’EPPES s’estuvu unus pocus d’añus de limpiaúra, en hallandu que la tierra movía dela gavia tenia huellus d’animalis destintus qu’enseñalarun qu’eran dela epoca del Plestocenu, tamién por mé d’analís d’adispués.
Dementras, nel añu 2002 i ena parti de huera de Maltraviessu (lo que hue la Sala del Hallaeru, ogañu desparecía), se hizun sondeus en cata de huellus arquiológicus. La resultancia hue la hallaúra dun escletu umanu dun muchachu d’otru ambienti, quiçá que devíu a lavoris de cantería de meyaus del siegru XX. Nel escletu se reconocierun palopatologías atijás a trebajaéras.
Escavación arquiológica i palontológica
[adital | adital cóigu]Hueraparti dela Sala del Hallaeru, entovía ain sotras salas quasi que sin tocal comu velaí la Sala delas Chimeneas, assitiá pal hondón dela reconcova, i la Sala delos Güessus cerquina dela entrá d’ogañu. En dambas dos salas s’a hechu escavación arquio-palontológica por pocus añus asta que se paró. Ena primera se quería vel de hallal los huellus atijaus alos artistas que hizun las pinturas. Ala segunda d’ellas se l’echa una antigüedá dentri 117.000 i 183.000 añus, da que huerun datás de horma mu essata dos pranchas estalamíticas que cubrin porcima i porbaxu los borrundangus, gastandu dela tenica arradiumétrica d’uraniu-toriu.
Envestigacionis rezientis
[adital | adital cóigu]
Estuyus d’ai pocu an resueltu que las pinturas son de más patrás nel tiempu. Una envestigación derigía del Estitutu Max Planck d’Antrupología Volutiva i dela Nuversidá de Southampton, ena qu’an calavorau arquiologus españolis i s’a gastau la datación uraniu-toriu, a síu espubricá ena revista estaunidensi Sciencie i conseña l’antigüedá duna delas manus dela cueva en 66.700 añus á, lo que puei de certifical que los sus utoris huerun pessonas dela especii Neandertal.[1][2]
Pediorus d’ocupamientu
[adital | adital cóigu]Arreglu a estas informacions ain tres epocas de gastu dela cueva,a sabel: Palolíticu Inferiol, Palolíticu Superiol i Edá del Bronzi.
El desenreoamientu d’ai pocu del proyeutu d’envestigación Puebraoris Primerus d’Estremaúra, coderigíu d’Eudald Carbonell i Antoni Canals i Sauceda, a añaíu angunus datus ala muestra conocencia a tentu de Maltraviessu, ondi los trebajus d’envestigación mos tienin dau que uvu una endustria lítica de crassi Achelensi atijá a huellus de güessus duna fauna propia del Plestocenu i conocía en parti (gamu, ossu, uru, cavallu, rinoceronti, linci, giena...) qu’a poíu fechal el conjuntu dentri 350.000 i 120.000 añus á.
Las pinturas de Maltraviessu son de crassis deferentis, a sabel:
- Hormas de puntus.
- Hormas de liñas.
- Hormas d’animalis (de ciervus, caprinus i unu bovinu).
- Manus (con i sin meniqui).
El santu más conocíu i de más hincaera dela cueva de Maltraviessu son las manus en negativu, más de setenta ain cuentás; en juntu a ellas tamién ain ideomorfus abondu. Peru las envestigacionis de más rezienti tienin decumentau santus en parti dun equinu, un caprinu, un bovinu i un venau, a más de sotrus animalis gravaus más deficilis d’entrepetal, comu dos caprinus, un bovinu i un venau. Las huélligas de manus, sean en positivu, en negativu o mesturás, entovía son haleosas d’entrepetal palos arquiólogus. Muchas delas marcas de manus no tienin el deu meniqui, enque la teoria delas motilacionis ritualis está por descartá. Los artistas las hizun pusiendu las sus manus i n’angunas d’ellas repintarun el deu meniqui, arreglu alo muestrau pola retrataúra d’infrarroxus. Paeci qu’estus santus an síu hechus alo longu de tiempu abondu, dendi l’Auriñacensi al Madaleniensi. Ogañu son conocías otras hallaúras d’arti rupestri cerca d’Estremaúra comu Escoural, Vale do Côa o Mazouco pa Portugal, i Siega Verdi en Salamanca, peru Maltraviessu acontina huendu una referencia hundamental nel arti prestóricu peninsulal.
Eno tocanti ala necrópolis dela Edá del Bronzi siempri a estau haleosu d’assitia-la nun tiempu essatu. Angunus utoris le tienin dau qu’es del Neolíticu polos santus qu’adornan la cerámica que resultó en juntu alos cranius, i sotrus dela Edá del Bronzi. Delos cranius, unu d’ellus se senifica por tenel una trepanación nel paretal isquierdu, i pola regeneración del güessu nel cantu dela hería se sabi que l’endividu sobrivivió. La entrepetación cabera espubricá de E. Cerrillo Cuenca i A. González Cordero mos izi que Maltraviessu una cueva sepulcral es, con un ordin de tiempu de Proto-Cogotas I, de meyaus del mileniu segundu, assínmenti dela Edá del Bronzi. Esti ordin de tiempu se le tieni dau polo acomparanti dela cerámica con algotrus assentamientus conocíus tantu ena Meseta comu n’Estremaúra.
Vesita
[adital | adital cóigu]Dendi abril del 2019 la cueva s’abrió ala vesita púbrica restrita i barajeá dela Junta d’Estremaúra i envera ai un centru d’entrepetación dependienti del Museu de Caçris, ondi s’espricotea la estoria dela cueva i delos elementus hallaus velallí. Ai una reprodución chiquina dela cueva i tamién s’echa un vídiu dunus 8 minutus que cuenta dela emportancia dela cueva i del Caleriçu caçreñu. Las cerámicas, cranius i una punta de lança s’atopan espuestas enas salas de Prestoria del Museu de Caçris.
Referéncias
[adital | adital cóigu]- ↑ 1,0 1,1 Núñez, Cristina (22 de febrero de 2018). «Descubren en Cáceres las huellas de arte neandertal más antiguas del mundo». Hoy.es. Consultado el 6 de marzo de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 VV. AA. (23 de febrero de 2018). «U-Th dating of carbonate crusts reveals Neandertal origin of Iberian cave art». Science (en inglés). Consultado el 6 de marzo de 2018.
Atijus p'ahuera
[adital | adital cóigu]- Cuevas prestóricas d’Estremaúra
- Assentamientus arquiológicus dela provincia de Caçris
- Museus de Dentidá d'Estremaúra
- Bienis d'enterés coltural de Caçris
- Geografía dela provincia de Caçris
- Estoria dela provincia de Caçris
- Arti rupestri n'España
- Cuevas palolíticas d'España
- Hallaerus arquiológicus del 1951
- España nel 1951
- Hallaerus arquiológicus n'España nel siegru XX