Cueva de Santa Ana
| Cueva de Santa Ana | |
|---|---|
| Localización administrativa | |
| País | |
| División | |
| Subdivisión | Cáceris |
| Localidá | Cáceris |
| Carauterísticas | |
| Geología | Cárstica |
| Hallaúras | |
| Arqueología | ena unidá 7 |
| Paleontología | enas unidais 3 i 7 |
La cueva de Santa Ana es una cueva assitiá nel términu muniçipal de Caçris, España. Está situá endentru del campu melital CEFOT-1, a 12 quilómetrus dela ciá, i pertenci al sistema kársticu nombrau El Calerizo, al igual que las cuevas de Maltraviessu i El Conexal.
Situación geológica
[adital | adital cóigu]La cueva de Santa Ana s'atopa ubicá nuna colina formá por caliças del Carboníferu Inferiol, cerca del contatu destas con unas piçarras dela mesma etapa geológica, marcau pun cambiu de pendienti del relievi i la presençia dun rujuilu.
Estratigrafía
[adital | adital cóigu]Se reconozin sieti nivelis o uniais estratigráficas gracias a un sondeu realiçau dunos 5 metrus de prefundiá ena atual entrá dela caviá.[1]
Uniá 1. Está hormá puna brecha que contiini bloquis de caliça de tamañu centimétricu a decimétricu, irregulais, rodeaus duna matiç de arena, limus i archillas. Ena su basi tiinin disposición característica orizontal, mentris que a mesura qu’ascendemus buçan acia el esti. Ena su parti superiol se reconoci una superfici erosiva. La su potençia sedimentária mínima es de 4 metrus.
Uniá 2. Está hormá por limus i archillas de colol roxu claru con brecha carbonática de tamañu centimétricu a decimétricu i disposición vertical. El estrau es cónicu, siendu la su parti inferiol más estrecha qu’a superiol. Pol tanto, el contatu colos demás nivelis es vertical i no orizontal.
Uniá 3. Está hormá por brecha con clastus caliçus centimétris a decimétris, angulosus, en menol númeru que los dantis, i envueltus puna matiç de arena i limus de colol roxu. Apaicin restos fósilis faunísticus i carboncillus.
Uniá 4. Está hormá por brecha mui cementá, con gran concentración de clastus caliçus centimétricus. La matiç es de arena o limu de colol roxu. Tiini un anchu dun metru.
Uniá 5. Está hormá por arena i limu no consolidaus de colol marrón escuru, pol lo que le da un aspetu irregulal. Los sus boris son verticalis.
Uniá 6. Uniá situá nel enteriol dela cueva i hormá puna costra estalagmítica.
Uniá 7. Es el últimu rellenu nel enteriol dela cueva. Hormau por sedimientus de limu i archillas, contiini material arqueológicu, carbonis i restos de fauna.
Véasi tamién
[adital | adital cóigu]- Anexu: Yacimientos paleontológicos del mundu
- Preestoria ena península ibérica
- Yacimientu arqueológicu
- Metodología arqueológica
- Çooarqueología
- Endústria lítica
- Evolución humana
Referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ GIRALT i JULIÀ, Estudio geológico de los yacimientos arqueológicos de Santa Ana y Vendimia (Malpartida de Cáceres, Cáceres).