Dakar
| Dakar | ||
|---|---|---|
| Capital de Senegal | ||
|
Imagen aérea de Dakar con el minarete de la Gran Mezquita en primer plano.
| ||
|
Escudo | ||
|
Prantilla:Mapa de localización Localización de Dakar en Senegal | ||
|
Ubicación de Dakar | ||
|
Prantilla:Mapa interactivo término municipal Ubicación de Dakar | ||
| Coordenadas | 14°40′21″N 17°25′55″O / 14.672555555556, -17.432 | |
| Idioma oficial | Francés | |
| Entidad | Capital de Senegal | |
| • País | Prantilla:Geodatos Senegal | |
| • Región | Dakar | |
| Alcalde | Khalifa Sall | |
| Subdivisiones | 19 Comunas | |
| Superficii | ||
| • Total | 547 km² | |
| Altol | ||
| • Media | 0 m s. n. m. | |
| Puebración (2021) | ||
| • Total | 1 030 594 hab. | |
| • Densidá | 18 022,36 hab/km² | |
| Huso horario | UTC±00:00 | |
| Código postal | 11000 | |
| Prefijo telefónico | 8 | |
| Sitio web oficial | ||
Dakar es la ciá capital de Senegal. La su posición al estremu oesti d'África resulta ventajosa pal tráficu marítimu con América i Europa, razón pola qu'allí se desarrolló el mayor puertu marítimu dela región. Segundu el censu del añu 2005 cuenta con una puebración de 1.030.594 abitantis i el su área metropolitana con una puebración de 2.450.000 abitantis.
La ciá de Dakar se formó nel alreol dun huerte francés, remplaçandu la ciá de Saint Louis como la capital delas colonias francesas del África Ocidental en 1902. Fue la capital dela Federación de Malí entri 1959 i 1960, convirtiéndosi endispués ena capital de Senegal.
Entri los sieglus XVI i XIX, Dakar fue el mayor centru pal tráficu de esclavus acia toa América. El gobiernu senegalés restauró i transformó en museu el Fuerte de Estrées ena Isla de Gorea, dondi los esclavus eran reuníus pa sel subastáus i enviáus en barcu.
Geografía
[adital | adital cóigu]Dakar está situá ena península de Cabu Verdi, ena costa atlántica d'África.
Estoria
[adital | adital cóigu]La estoria dela ciá de Dakar en tanto que tal es mu reciente, habida cuenta dela cercanía nel tiempu dela fecha dela su fundación; nostanti, sí disponemus de datus sobri el territoriu sobri el qual atualmenti se asienta la ciá.
Antis dela colonia francesa
[adital | adital cóigu]
En diversos puntos dela estrecha península de Cabu Verdi, sobri la que se alcuentra edificá la ciá, án síu localizáus diversos vestigius arqueológicus que atestiguan la presencia umana ena mesma dendi el Paleolíticu, en forma de presencia esporádica, i dendi el Neolíticu, en forma de residencia telefónica.
Los puntos concretus enos que se án localizáu restos o yacimientus arqueológicus son, ata el momentu: la punta des Almadies, i Ouakam drentu dela península, i Hann o Bel-Air enas zonas al esti dela ciá.
Los primerus abitantis dela zona dela atual Dakar sobri los qualas disponemus d'información sabemus que pertenecíun ala etnia delos mandingus. El esploraol portugués Dinis Dias, duranti el viaji qu'efetuó en 1444 pola fachada atlántica del continenti africanu,[1][2] alcanzó el lugal más ocidental d'África, la península de Cabu Verdi, ala que denominó d'essi mou en razón dela lujurianti vegetación que púu contemplal. Fue pues a puebracionis mandingas a quien Dinis Dias alcuentró viviendu nel lugal.
Acia finalis del sieglu XV se inicia una inmigración acia la zona de pescaoris d'etnia lebu, que huyen del reinu de Takrur, al nordesti del ríu Senegal. Acia el sieglu XVII el puebrau qu'avía fundáu devía contal con una treintena de cabañis.[3] Ellu se devía a qu'elos europeos se sentíun pol momentu más interesáus ena Isla de Gorea, ala qu'el portugués Dinis Dias avía bautizáu inicialmente como Palma, i que cambió de manos sucesivamenti una quincena de vecis, entri portugueses, ingleses, holandeses (quien la denominaban Goed Reed, buen puertu), i franceses. Dela denominación neerlandesa dela isla, Goed Reed, deriva directamenti el nobri dela isla de Gorea.[4]
Los franceses ocuparun la isla de Gorea dendi 1677, llegáus allí dendi la cercana San Luis, fundá en 1659.[1]
Respetu de Dakar, el su nobri apareci pola primera vezi nun mapa en 1750 elaboráu pol botánicu i naturalista francés Michel Adanson sobri la península de Cabu Verdi. En 1843 Dakar únicamenti cuenta, segundu el testimoniu de Paul Boutet, con «algunos centenares de casas, toas construías nel mesmu estilu […], toas ellas de cañas, de forma cilíndrica i recubiertas más o menos como los panalis d'abejas de nuestras tierras».
Dominiu colonial francés
[adital | adital cóigu]
La clasi dominanti ena isla de Gorea, formá polas signare mulatas, se sentía cada vezi más agobiá debíu ala densidá de puebración alcanzá ena isla polo que, entri 1846 i 1848, la signare Anna Colas Pépin i el su cónyugi François de Saint Jean, quien era pol aquel entoncis alcaldi de Gorea, solicitarun reiteradamenti la creación duna nueva ciá nel continenti, a ubical concretamenti ena atual Dakar. Otru motivu era que ya no temíun los possibris ataquis del damel del Reinu de Cayor, a quien las tropas francesas manteníun a raya.
Nel mesmu decumentu se solicitaban ayúas, con motivu dela abolición dela esclavitud que se vía inminenti, pa conseguil tierras i ayúas financieras palos sus servioris esclavus. Ellu hazi qu'una parti delos propietarius de terrenus urbanus ena nueva ciá de Dakar fuesen ex-esclavus delas signare.
La ciá de Dakar fue fundá pol orden del general francés Louis Faidherbe en 1857,[2] nuna región que ya avía síu escenario, dendi el sieglu XV, dun activu comercio de esclavus.[4] De hechu, a partil de 1848, cola prohibición dela esclavitud, l'interés pol puertu protegiu dela isla de Gorea avía declináu, i començó l'interés potencial pola localidá de Dakar, ena costa continental, con mayoris possibridais de crecimientu i espansión comercial.[4] Con anterioridá ala fundación dela ciá ya avía esistíu allí un pequeño destacamientu militol francés.
Sin embargu, el auténticu fundadol dela ciá fue el tenienti coronel del arma de Ingenieru Émile Pinet-Laprade, quien diseñó el primel pranu dela ciá i delas sus callis, elaborándosi el primel catastru dela ciá en 1858. Pal faru de Les Mamelles, las obras se inciarun en 1859, mientras que las obras del puertu prencipiarun en 1860.

En 1869 se produci el primel desastri dela estoria dela ciá de Dakar, que queda mu seriamenti afectá pola una epidemia de cólera, que provocó la muerti del propiu Émile Pinet-Laprade, el 17 de agostu. En 1875, Dakar sustituyi ala ciá de Gorea como centru aministrativu del su distritu. Sin embargu, pol razonis económicas, parti dela clasi dirigenti dela isla de Gorea prefería establecelsi ena localidá de Rufisque, situá a unos 25 km al sudesti de Dakar, lo que frenaba el crecimientu urbanu de Dakar ya que eran los propietarius de buena parti del suelu urbanu dela mesma. Nostanti, pa 1876 se elabora un nuevu catastru dela ciá, qu'en 1878 ya cuenta con unos 1.500 abitantis.
El 17 de junio de 1887 se produci un acontecimientu destacáu ena estoria dela ciá qu'acedi ala categoría de comuna (municipiu) definitivamenti endependienti dela dela isla de Gorea. El primel alcaldi dela ciá, que tomó posesión el 9 de diciembri dessi mesmu añu, fue Jean Alexandre. Rápidamenti Dakar alcanzó un estatus que le hizo quedal asimilá a una comuna francesa, colos sus abitantis teniendu los mesmus derechus qu'elos franceses metropolitanus.[1]
Enos últimus añus del sieglu XIX i primerus del XX, la ciá conoci una serii d'emportantis obras púbricas relativas a infraestruturas (puertu i ferrocarril, especialmenti), que aceleran el su desarrollo. En 1902, la ciá sustituyó a San Luis, igualmenti en Senegal, como capital dela colonia del África Ocidental francesa.
Prosigui el crecimientu dela puebración, que ya asciendi a unos 18.500 abitantis en 1904, pa sel ya de 25.000 en 1909, momentu nel qu'el ciá es ya el primel puertu de Senegal.
El políticu senegalés Blaise Diagne, quien llegó a sel el primel ministru francés de raza negra, fue alcaldi de Dakar entri los añus 1920 i 1934, fecha dela su muerti. A inicios del su mandatu, en 1921, la ciá teníe 32.440 abitantis, delos que 1.661 eran d'origen europeu; pol contrariu, la isla de Gorea, en continu declivi en númeru d'abitantis, contaba con 700 abitantis en 1926. Ellu hizo que Gorea pasasi a dependel definitivamenti de Dakar, invirtiéndosi la situación estórica, en 1929.
Enos añus 1920 i añus 1930 se produci una inmigración procedenti del Líbano, igualmenti baju dominiu colonial de Francia, que supón la continuación dela que ya se registraba dendi los añus 1890 ena ciá de San Luis. Se trata duna inmigración vinculá al comercio, especialmenti al pequeño i medianu establecimientu comercial.
En 1929, concretamenti el 31 de marçu, tieni lugal la inauguración dela Catedral de Dakar. Armand-Pierre Angrand, que sería alcaldi de Dakar tras Blaise Diagne, ofreció una delas campanas dela catedral, conjuntamenti cola su familia.
Duranti la Segunda Guerra Mundial, tras la derrota en junio de 1940 del Ejércitu francés anti la Wehrmacht ena batalla de Francia, Francia solicitó un armisticio, el Armisticio del 22 de junio de 1940, que llevó al Gobiernu de Francia al mariscal Philippe Pétain. Sin embargu, el general Charles de Gaulle efetuó a través delas emisoras dela BBC el Llamamientu del 18 de junio de 1940, que generó la llamá Francia Libre que prosiguió la lucha contra la Alemania nazi. Nostanti, l'África Ocidental Francesa i con ella la su capital, Dakar, no se adhirierun al llamamientu de De Gaulle, prestandu fidelidá al nuevu régimen dela Francia de Vichy.
En dichu marcu políticu i estóricu tuvo lugal la batalla de Dakar, el 25 de setiembri de 1940, una batalla naval pol control del África Ocidental francesa, que supus l'intentu fallíu pol parti delas tropas dela Francia Libre (las Fuerzas francesas libres) i delos Aliaús de espulsal del lugal alos ombris del general Pierre Boisson, que seguíun fielis ala Francia de Vichy aliá del Tercer Reich. La batalla pretendía alejal alos alemanes delas colonias francesas del océanu Atlánticu, especialmenti ala su flota submarina, anti la inminenti batalla del Atlánticu centrá en tornu ala ruta de suministrus al Reinu Uníu. Con posterioridá ala batalla se produci la Operación Amenaza, un intento fallíu de desembarcu en Dakar. Estos combatis supusierun el primel enfrentamientu en combati delos franceses entri sí dendi la creación dela Francia Libre.
Ya finalizá la guerra, Dakar recibió la visita del presidenti de Francia Vincent Auriol, la primera qu'efetuaba un jefi d'Estau de Francia a un territoriu colonial nel África negra. En essas fechas la ciá ya contaba con unos 135.000 abitantis.
El 26 de agostu de 1958, el general Charles de Gaulle, siendu ya presidenti de Francia, visita Dakar, siendu recibíu ala su llegá pola una manifestación multitudinaria que esigi la endependencia del país.
Tras la endependencia
[adital | adital cóigu]Finalmenti, Francia concedió la endependencia alos territorios dela antigua África Ocidental Francesa. Dakar, entri 1959 i 1960, fue la capital dela efímera Federación de Malí, convirtiéndosi endispués ena capital del nuevu país de Senegal, dendi el 4 de abril de 1960.
En 1964 se construyó la Gran Mezquita de Dakar, como símbolu de resurgimientu nacional dela tradición religiosa islámica frenti el cristianismu que se asociaba al colonialismu europeu i francés.
En junio de 1978, Dakar acogió la sei del Banco Central de los Estados de África del Oeste (BCEAO), qu'abandonó la su anterior ubicación en París, pa dotal al continenti africanu de mayor protagonismu drentu dela entiá.
Alministración
[adital | adital cóigu]La ciá de Dakar es una comuna (commune), una delas 67 que esistin en Senegal. La comuna de Dakar fue criá pola aministración colonial francesa el 17 de junio de 1887, al separala dela comuna de Gorea. Esta comuna, criá en 1872, era unu delos municipios d'estilu europeu más antiguus d'África, junto colos de Argelia i Sudáfrica.
Organización territorial
[adital | adital cóigu]
Cada vezi más puebrá, la ciá-departamentu fue devidía en 1996 en 19 comunas d'arrondissement (juntás en quatru arrondissements departamentalis), antis de que todas ellas fuesen nombrás comunas de plenu ejerciciu dendi 2013.
La más estensa es Yoff, al norti, peru es en Dakar-Plateau, ena punta sul, dondi se juntan la faina económica i la mayoría delas estitucionis: Dakar-Plateau es el cabecera del su arrondissement, del departamentu de Dakar, dela región de Dakar i la capital del país. Albortas estitucionis nacionalis o embajás i oficianas d'organiçacionis enternacionalis se repartin, nostanti, polas comunas delos sus quatru arrondissements.
Las más turísticas son Ngor ena punta delas Almadies al oesti i, sobri to, la isla de Gorea al esti.
El departamentu de Dakar está hormáu pol quatru arrondissements i 19 comunas.
Economía
[adital | adital cóigu]El seltol industrial tradicional qu'estaba orientau ala elaboración d'alimentos, la madera, los mueblis, el selto testil, començó a tenel dificultais a finalis dela década delos 90. Como en otrus lugares, la endustria testil sufri delas emportacionis chinas. Pol ejemplu, Las Endustrias Químicas de Senegal (ICS) sufri dendi 2004 una grave crisis.
Junto cola construción, el selto servicios á crecíu i tieni ena capital la sei de grandes empresas (Air Senegal International, Grands Moulins de Dakar) i grandes bancos, talis como la Sociedá General delos bancos en Senegal o el Bancu Enternacional de Comercio e Endustria de Senegal.
Coltura
[adital | adital cóigu]
La Isla de Gorea fue declará como Patrimonio de la Humanidad pola UNESCO en 1978, gracias ala inclusión Dakar es un biembru dela Organización de las Ciudades del Patrimonio Mundial, que se crió en 1993. Ai el Museu IFAN de coltura d'África ocidental, el Museu delas civilizacionis negras i el teatru national Daniel-Sorano.
El Festival Mundial de Arti Negru, organizau ena capital pol iniciativa de Léopold Sédar Senghor a partil de 1966, está destinau a sel un hechu sin precedentis ena estoria coltural, una afirmación i celebración dela negritú.
En Senegal, la coltura tradicional está mu centrá ena idea de familia. Estu incluyi hata el mó nel que comin. Quando es ora de comel un pratu típicu, alguien dirá "kay lekk", que quieri dize 'ven a comel'. Toa la genti se junta i se sienta alreol del pratu i comin colas manos. Dellos pratus famosus incluyin el Cebbu Jën (Tiéboudienne) i el Yassa. El comportamientu dela genti en Dakar es mu simpli peru mu emportanti. No salual a alguien al velu es muestral mala educación i, a mofeti, ignorancia. Debíu al colonialismu francés, los zagalis de Dakar tien un sistema escolal únicu. La escuela para a mofeti el mediodía i los zagalis vuelvin pa casa pa descansal un pocu. Como la mayoría dela puebración es musurmana, ai albortas faina islámicas de diariu, como participal ena oración del mediodía ena mezquita más cercana i asistil ala mezquita local los vienis. La música tieni una gran enfruencia enos jovinis, con artistas famosus como Daara J Family que gastan la su voz pa represental los pobremas delas sus comunidais.
Dakar es la sei de várius festivalis nacionalis i enternacionalis, como el Festival Mundial de Artes Negras, el Festival international du film de quartier de Dakar i la Bienal de Dakar. Tamién fue el lugal del Taf Taf, un programa enternacional de residencia d'artistas.
Museus
[adital | adital cóigu]
Museu IFAN d'Artes Africanas o Museu Théodore Monod.
Museu dela Muger Henriette-Bathily.
Village des Arts.
Parc Forestier et Zoologique de Hann (el Zoo de Senegal).
Museu delas Civilizacionis Negras.
Enseñança
[adital | adital cóigu]
Nel añu 2000 el Foru mundial sobri la educación se celebró en Dakar, embaju el amparu dela UNESCO.
Como otrus, el selto dela educación tieni que hazal frenti ala esplosión demográfica dela capital, una crecía que, palos más favorecíus, hazi qu'a mofeti se prefiera la enseñanza privá.
Enseñança primaria i secundaria
[adital | adital cóigu]Dakar cuenta con una quincena d’establecimientus d’enseñanza secundaria. Los liceus púbricus son el liceu Blaise-Diagne, el liceu Lamine-Guèye (antis Van Vollenhoven), el liceu Seydina Limamou Laye, el liceu John-Fitzgerald-Kennedy destináu a las zagalas (peru no es la única escuela pa zagalas), el liceu de Parcelles Assainies, el reciente Liceu Modernu de Dakar (LMD), el liceu Thierno Saïdou Nourou Tall, el liceu Galandou Diouf, el Liceu de Pikine, el Liceu Bancu Islámicu i el liceu Maurice-Delafosse, que tamién prepara pa carreras endustrialis o comercialis. Ai escuelas bilingües i anglófonas como: W.A.C.A. (West African College of the Atlantic), S.A.B.S. (Senegalese American Bilingual School) i E.A.B. (École Actuelle Bilingue).
Ai que añidil el liceu francés Jean-Mermoz en Ouakam, que recibe ala mayoría delos zagalis d'espatriáus. Várias escuelas católicas privás como el mu cosmopolita Cours Sainte-Marie de Hann, la Enstitución Notre-Dame de Dakar, el Colegio dela Catedral, el Colegio Sacré Cœur, el Compleju Saint Michel o la Enstitución Sainte Jeanne d’Arc tamién están presentis ena capital. Munchus d'estus establecimientus tien tamién clasis de primaria.
Enseñança superiol
[adital | adital cóigu]Una gran parti dela enseñanza superiol senegalesa acontina centrá ena capital. Amás dela Nuversiá Cheikh-Anta-Diop (UCAD), qu'acogi a casi 60.000 estudiantis, se puen mencional la Escuela Nacional d'Aministración, la Escuela Nacional d'Economía Apricá, la Escuela Entri-Estaus de Ciencias i Melecina Veterinaria de Dakar, la Escuela Normal Superiol d'Enseñanza Técnica i Frofessional, i tamién albortas establecimientus priváus, escogíus polas familias preocupás pol el emboçaeru crecienti dela Universiá.
El Centru Africanu d'Estudius Superiolis en Gestión (Cesag), una gran escuela púbrica, á creáu un MBA colas universiaais de París I i de París Dauphine.
Lugares de cultu
[adital | adital cóigu]
La Gran Mezquita de Dakar (construía en 1964, tras l'endependencia del país).
La Catedral de Nuestra Señora de las Victorias (Dakar).
Climatología
[adital | adital cóigu]El clima dominanti ena ciá de Dakar correspondi al tipu de clima tropical, con dos estaciones: una estación calienti i húmeda (de junio a noviembri), con puntas de lluvia en agostu de 154 mm i de temperaturas promedio de 27 °C, i una temporada un pocu más fresca (de diciembri a mayu), con ábate ninguna lluvia (alreol de 1 mm/mes), inque l'influencia del océanu Atlánticu dulcifica notabrienti las temperaturas, convirtiéndu ala ciá nun delos lugares más frescus i ventosus dela zona.
La precipitación media anual es de ábate 400 mm, que se concentran especialmenti huera dela temporada seca, que comprendi el período entri diciembri i abril.
| Mes | Ene | Feb | Mar | Abr | May | Jun | Jul | Ago | Set | Otu | Nov | Dec | Oañu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temp. máss. abs. (°C) | 39.6 | 38.7 | 40.4 | 38.4 | 36.2 | 36.6 | 36.9 | 35.0 | 36.2 | 39.3 | 40.3 | 39.5 | 40.4 |
| Temp. máss. miedia (°C) | 25.3 | 25.2 | 25.4 | 25.0 | 26.0 | 28.6 | 30.0 | 30.3 | 30.7 | 31.0 | 29.8 | 27.4 | — |
| Temp. miedia (°C) | 22.0 | 21.7 | 22.2 | 22.6 | 23.4 | 26.5 | 27.4 | 27.4 | 27.8 | 28.1 | 26.4 | 23.6 | — |
| Temp. mín. miedia (°C) | 17.4 | 17.0 | 17.4 | 18.4 | 20.2 | 23.1 | 24.5 | 24.6 | 24.4 | 24.3 | 22.5 | 19.6 | — |
| Temp. mín. abs. (°C) | 11.0 | 10.7 | 10.9 | 14.0 | 15.4 | 17.0 | 17.2 | 20.0 | 20.0 | 17.2 | 17.0 | 12.4 | 10.7 |
| Lluvias (mm) | 1.0 | 2.0 | 0.3 | 0.0 | 0.1 | 14.0 | 51.0 | 154.0 | 133.0 | 26.0 | 9.2 | 1.0 | 391.6 |
| Díais de lluvias (≥ 1.0 mm) | 1.0 | 1.0 | 1.0 | 0.2 | 0.4 | 3.0 | 8.0 | 15.0 | 12.0 | 4.0 | 1.0 | 1.0 | 47.6 |
| Humedai relativu miediu (%) | 68 | 74 | 77 | 81 | 81 | 80 | 78 | 81 | 83 | 80 | 72 | 68 | — |
| Oras de sol miedias | 244.9 | 245.8 | 276.0 | 288.0 | 291.4 | 252.0 | 232.5 | 223.2 | 219.0 | 257.3 | 249.0 | 238.7 | 3017.8 |
| Percentil de sol (posibli) | 70 | 74 | 74 | 74 | 73 | 65 | 58 | 57 | 60 | 70 | 73 | 69 | — |
|
Fontis: Spiegel Online Wetter[5] Temperaturas miedias de Climate-Data.org[6] Temperaturas absolutas de Voodoo Skies[7] | |||||||||||||
Tresporti
[adital | adital cóigu]

El Conseil Exécutif des Transports Urbains Durables (CETUD) se fundó en 1997 pa coordinal el tresporti ena región de Dakar.[8] Un estudiu de 2021 del CETUD reveló qu'el economía nacional sufri una pérdida anual de casi 900 mil millonis de francus CFA (abaté 1.400 millonis de dólari) como resultáu dela mala calidá del airi, los atascus de tráficu, carreteras peligrosas i la contaminación por ruiu. Estu representa abté el 6% del PIB anual del país.[9]
La ciá es la sei del Puertu Autónomu de Dakar i el términu dela línia de ferrocarril Dakar-Níjer, qu'agora no hunciona.

Tres carreteras transafricanas (TAHs) partin de Dakar: la Carretera El Cairo-Dakar (TAH 1), la Carretera Transaheliana (TAH 5) i la Carretera Costera de África Occidental (TAH 7).
El Train Express Regional Dakar-AIBD (TER) unirá Dakar col Aeropuertu Enternacional Blaise Diagne (AIBD). Una primera fassi de 36 km conectará Dakar con Diamniadio i una segunda fassi de 19 km unirá Dakar col aeropuertu Blaise Diagne. Se dará serviciu a un total de 14 estaciones de tren i el viaji más rápidu durará 45 minutus. Se espera qu'el ferrocarril tresporti a 115.000 pasajerus pol día. El primel ensayu del TER se lanzó el 14 de eneru de 2019 i el primel tren de pasajerus funcionó en diciembri de 2021.[10][11][12]
La ciá cuenta con una red de autobús de tránsitu rápidu (BRT) 100% eléctrica: Sunu BRT, que tieni atualmenti dos rutas en huncionamientu, con otras dos prayectás.[13][14] La flota d'autobussis eléctricus se componi de 144 e-bussis articuláus, con carrilis d'usu esclusivu i 32 rutas d'autobussis alimentadoris.[14] La construción del BRT de Dakar fue financia pola el Bancu Mundial, el Bancu Europeu d'Inversionis i el Gobiernu de Senegal.[15][14] La flota d'autobussis fue financia, adquiría i es operá pol el selto priváu baju un alcuerdu de concesión de 15 añus establecíu en 2021. La entiá del selto priváu, Dakar Mobilité, es una alianza entri Meridiam i el Fonds d’Investissement du Sénégal.[14] El desarrollo del BRT crió 1.000 empleus directus, delos qualas entri el 35-45% fuerun puestus pa mugeris.[16] Se espera qu'el sistema BRT tresporti a unos 300.000 pasajerus pol día i reduça los tiempus de viaji de 95 a 45 minutus.[17][18] Endispués del desarrollo del sistema, el 69% dela puebración dela ciá puei acedel al centru dela ciá en menos duna ora, en comparación con solo el 12% antis del BRT.[19]
L'Aeropuertu Enternacional Blaise Diagne es l'aeropuertu enternacional dela ciá; opera vuelus de varias aerolínias, incluyendu Air France, Delta, Emirates i Emirates Sky Cargo, Iberia, TAP Air Portugal i Turkish, i es el centru d'operacionis dela compañía nacional de Senegal, Air Senegal.
Deportis
[adital | adital cóigu]Dakar reúne los grandes espetáculus deportivus i las prencipales infraestruturas del país, sobri to las dedicás alos deportis nacionalis que son el fútbol i la lucha senegalesa, pol ejemplu el estadiu Leopoldo Sédar Senghor o el estadiu Demba Diop.
La ciá es mundialmenti conocía pol avei síu el puntu de llegá del Rally Dakar;[20] debíu a estu, el rally (el más emportanti del mundu), qu'atualmente se desarrolla en Arabia Saudí, á heredáu el su nobri i es llamáu Rally Dakar.
Dakar fue seleccioná pa albergal los Juegus Olímpicus dela Juventú 2026.
Notas i referencias
[adital | adital cóigu]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estoria de Senegal
- ↑ 2,0 2,1 Los gritos de la isla de Gorée
- ↑ René Vanlande: Dakar!, París, 1941.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Isla de Gorée. La isla de las mujeres
- ↑ Africa, Senegal, Dakar, Spiegel Online Wetter (consultáu 17 de febreru de 2014).
- ↑ Climate: Dakar - Climate graph, Temperature graph, Climate table, Climate-Data.org (consultáu 17 de febreru de 2014).
- ↑ Dakar, Senegal, Voodoo Skies (consultáu 17 de febreru de 2014).
- ↑ "CETUD". CETUD - Conseil Exécutif des Transports Urbains durables (in francés).
- ↑ Tam, Alphonse (2025-01-07). "Dakar, Senegal Receives the 2025 Sustainable Transport Award". Institute for Transportation and Development Policy (in inglés).
- ↑ "Alstom train makes first run in Dakar". Railway Gazette International.
- ↑ "President Sall takes delivery of TER, Dakar's new train service". Archived from the original on
|archive-url=requires|archive-date=(help). - ↑ Ba, Diadie (December 27, 2021). "Senegal's new commuter train makes first journey from capital Dakar". www.reuters.com.
- ↑ "Sunu BRT - Le Bus Rapid Transit entre Dakar à Guédiawaye". Sunu BRT - Bus Rapid Transit Dakar (in francés).
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Tam, Alphonse (2024-03-22). "Dakar, Senegal's Electric BRT Leads the Way for African Cities". Institute for Transportation and Development Policy (in inglés).
- ↑ "Senegal's Sall inaugurates e-bus fleet of Dakar public transport network". Africanews (in inglés). 2024-01-15.
- ↑ Tam, Alphonse (2025-01-07). "Dakar, Senegal Receives the 2025 Sustainable Transport Award". Institute for Transportation and Development Policy (in inglés).
- ↑ "The Dakar BRT System's Pioneering Journey". Institute for Transportation and Development Policy (in inglés). 2024-03-11.
- ↑ "Dakar Mobilité". www.proparco.fr.
- ↑ Adrian, MALLINSON (2024-01-22). "100% electric buses for dakar". Group (in inglés).
- ↑ Página oficial del Rally Dakar
Atijus esternus
[adital | adital cóigu]
En Commons ai conteníu multimedia sobre Dakar.