Ir al contenido

Delitosa

Delitosa
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Delitosa
Coordenadas 39°38′37″N 5°38′45″O / 39.643611111111, -5.6458333333333
Capital Deleitosa
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 144 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 564 m s. n. m.
Puebración (2024)  
 • Total 682 hab.
 • Densidá 4,74 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10370[1]
Sitio web oficial
Entrá a Deleitosa

Deleitosa (dantis Deleytosa) es un monecipiu estremeñu, con títulu de villa, ena provincia de Caçris.

El origin del su nombri nu está claru inque dessistin dos ipótesis: la primera vieni duna prisión que en tiempus remotus había pallí ("Prisión delitosa", polos delitus que habían cometíu los allí encerráus), nun valli, al que se li acabó llamandu "Valli Delitosu". Otra aceción vieni de deleiti, i possibrimenti esti «apodu» vieni pol Conventu que fundó San Pedru d'Alcántara, i ondi espiaban sus culpas los monjis que habían cometiu pecau carnal.

El escuúu eráldicu de Deleitosa fue aprobadu meyanti la "Ordin de 30 de diciembri de 1987, dela Consejería dela Presidencia i Trabaju, pola que se aprueba el Escudu Heráldicu i la Bandera Local del Municipiu de Deleitosa (Caçris)", publicá ena Diario Oficial d'Estremaura el 7 de eneru de 1988 endispués d’abal aprobau el espedienti el plenu del ayuntamientu el 29 d’abostu de 1987, abel emitíu informi la Real Academia dela Estoria el 23 d’otubri i abel modificau el ayuntamientu el su espedienti encetal el 12 de diciembri. El escuúu se defini oficialmenti assina:

De plata i en escusón (u sea, cargandu sobri esti campu) cuartelau, Primeru i Cuatru verau d’azur i plata; Segundu i Terceru de gulis el castillu d’oru almenau i donjonau de tres donjonis, maçonau de sabli i aclarau d’azur; al timbri corona condal. I estas armas timbrás de Corona Rial cerrá. [2]

Localización

[Edital | Editá'l códigu]

El monicipiu s'assitia nel noroesti dela Sierra delas Villuercas, al norti del ríu Almonti, i forma parti dela comarca de Las Villuercas, integrá a la vezi nel Geoparqui Villuercas-Iboris-Jara. Se localiza a 87 quilómetrus dela capital caçreña, mu cerca dela Autuvía del Suroesti ala salía del túnel de Miraveti.

El relievi es bastanti montañosu pol norti i el esti pola presencia delas sierras integrás nel macizu de Las Villuercas, alcanzándusi cotas superioris alos 800 metrus, siendu el picu Zapata el más elevau del territoriu (825 m). El sul i suroesti se caracteriza más polas dehesas que circundan el ríu Almonti, que aizi de limiti municipal pol sul. El pueblu s’alça a 564 metrus sobri el niveli del mari.

Naturaleza

[Edital | Editá'l códigu]

El monicipiu de Deleitosa pertenci ala ZEPA i Reserva dela Biosfera de Parqui Nacional de Monfragüi, creás pa protehel el meyu ambienti dela çona; i tamién holma parti del recentementi creau Geoparqui Villuercas-Iboris-Jara i dela ZEPA i LIC "Riberus del Ríu Almonti". Amás, está asitiau a escasus quilómetrus del Parqui nacional de Monfragüi, i dela ZEPA delas Villuercas.

Ena sierra podemus atopal alcornocalis i çonas con castañus, robris u madroñus. Enos terrenus más bajus predominan la dehesa d’encinas, el pastizal, i el matujal mediterráneu (jaras, retamas i otrus arbustus i prantas olorosas), assina cumu el olival. Tamién ai algunus çonas que fuerun repuebrás con coníferas i eucaliptus.

El orihin del pueblu se data nel añu 1000 a raíz dun asentamientu cristianu. Pertenció al sexmu de Prasencia i, más tardi, se crió el títulu de Condau de Deleytosa, que recibió Franciscu de Monroy i Zúñiga. Pertenecían a Deleitosa los atualis municipius de Campillu de Deleitosa, Fresnedosu d’Ibor, i meyu Robledollanu.

En el sigru XV consiguió el títulu de villa, peru de señoríu. Ena época señorial pertenecía al condau d’Oropesa, peru posteriolmenti passó al ducau d’Alba i al ducau de Frías. Sin embargu, en 1805 s’ició un espedienti pa devolvellu al conde d’Oropesa u incorporallu ala Corona. El resultau del procesu fue favorabli ala Corona, peru el titulal del señoríu tenía un ciertu condominio.[3]

Duranti la Guerra dela Endependencia, el general español Gregorio García dela Cuesta estableció el su campamentu en Deleitosa, pa defendel la comarca delos ataquís delos francesis.

Ena tercera guerra carlista, varias partis visitarun frecuentementi Deleitosa. En noviembri de 1873, se aterró nel cementeriu dela villa al general carlista Vicenti Sabariegos Sánchez, que había siu eríu en combati en Retamosa de Cabañas.[3]

Ala caía del Antiguu Régimen la localiá se costituyi en municipiu constitucional ena rehión d’Estremaura. Dendi 1834 quedó integráu nel Partíu Judicial de Trujillu.[4] En el censu de 1842 contaba con 160 hogaris i 876 vecinus.[5]

Demografía

[Edital | Editá'l códigu]

Cuenta cun una puebración de Prantilla:Puebración-es wd.

Gráfica de evolución demográfica de Deleitosa[6] entre 1842 y 2021

     Población de derecho según los censos de población del INE.     Población de hecho según los censos de población del INE.

El númeru d’abitantis vieni desminuyendu dendi 1950, quandu el municipiu aportal a su mássimu estóricu de puebración (2650 abitantis), ata la atualiá, inque ena úrtima década el descensu s’a reduciu, i últimamenti s’a estancau, aportal a subil algunus añus.

La prencipal carretera del municipiu es la Autuvía del Suroesti u A-5, que uni Mairil con Badajós passandu por Navalmoral dela Mata i Trujillu. La autuvía passa pola esquina noroesti del términu municipal. El pueblu está conectau con la autuvía meyanti la carretera secundaria EX-386, que passa pol norti del cascu urbanu con el nombri d’avenida Virgen dela Breña i se prolonga al esti del municipiu ata Castañal d’Ibor passandu por Robledollanu.[7]

Dela EX-386 salin al esti del pueblu las carreteras CC-19, que lleva a Campillu de Deleitosa con salía secundaria a Higuera d’Albalat, i la CC-22, que lleva a Cabañas del Castillu con salía secundaria a Aldeacentenera. Al sul del pueblu sali una carretera comarcal que lleva a Torrecillas dela Tiesa.[7]

Bienestal social

[Edital | Editá'l códigu]
Ayuntamientu

Deleitosa cuenta cun un consultoriu d’atención primaria.[8]

Educación

[Edital | Editá'l códigu]

Esti puebru cuenta col Colegiu Rural Agrupau Las Villuercas, del que tamién forman parti los de: Navezuelas, Robledollanu i Roturas de Cabañas.[9]

Patrimoñu

[Edital | Editá'l códigu]
Ilesia

Arrodeau dun paisaje acogeol, entri los sus atrativus s’atopan:

  • Ilesia parroquial católica baxu la advocación de San Juan Evangelista, ena Archidiócesis de Meria-Badajós, diócesis de Prasencia, arciprestazgu de Casatejada.[10] Edificiu que data de finalis del sigru XV, prencipius del sigru XVI, contieni la imagi del Cristu del Desamparu, que según creencias localis, es biembru del Cristu de Serradilla, ya que dambos dos están aicius del mesmu maderu. Esta imagi venerá polos deleitoseñus, lo es tamién polos vecinus delos pueblus limitrofis, ya que se li atribuyin milagrus. Tamién ai una pila bautismal de piedra con relievis del sigru XVI.
  • Castillu de Deleitosa
  • Rollu u picota dela praça (símbolu de justicia, d’estilu góticu), antiguamenti rematau por una crus de hierru forjau
  • Ruinas del conventu de San Juan Bautista, tamién llamau San Juan dela Penitencia, u delos Habanerus, u dela Viciosa (polu frondosu del valli ondi está enclavau, u polque allí se cultivaban habas u vicias), fundau por San Pedru d’Alcántara en tornu a 1560.

Fiestas locales

[Edital | Editá'l códigu]
  • Candelas: Día 2 de hebreru. Cincu chicas del pueblu entran ena eglesia, cantandu i vestías con trajis regionalis; i ofrecin ala Virgen dos palomas i una "rosca de piñonati", dulci típicu del pueblu.
  • Fiestas dela Virgen dela Breña: Semana del 15 d’abostu. Dedicás ala Patrona del pueblu. Son las más popularis, ya que en essas fechas güelvin al pueblu muchus delos emigrantis que, aizi algunas décadas, se marcharun.
  • Fiestas del Cristu del Desamparu: Semana del 14 de setiembre. Dedicás al Patrón del pueblu.
  • Día de San Antoniu.

Gastronomía

[Edital | Editá'l códigu]

El municipiu destaca pola su gastronomía, sus ricus embutius i jamonis, quesus i dulcis típicus, cumu los pestiñus, las floretas u las roscas.

Deleitosa ena estoria dela fotografía

[Edital | Editá'l códigu]

Dendi meyadius del sigru XX, estmunicipioiu a siu el escenariu de diversus reportajis fotográficus enos qualis a siu mostrau cumu exemplu de pueblu d’España. El primer reportaji fue realiçau pola revista Life, i posteriolmenti hubu otrus reportajis dela revista alemana Criteria i del diariu español El País.

Eugene Smith publicó en 1951 en Life un reportaji fotográficu intitulau Spanish Village ("pueblu español"), basau enas fotografías que había realiçau en Deleitosa. El valol del reportaji fotográficu residía en dal a conocel al mundu la precariá d’España i Eugene escohió Deleitosa cumu exemplu de miseria i probeça duranti la dictadura franquista.[11][12][13]

Más tardi, en noviembri de 1978, la revista alemana Criteria s’enteressó tamién pol municipiu i, basándusi nel reportaji de Smith pa Life, elaboró to un reportaji deferenti sobri Deleitosa titulau Das spanien dorf.[14]

Posteriolmenti el diariu español El País realiçó una comparativa dela evolución del municipiu, basándusi enos dos reportajis antis mencionaus. Fotógrafus profesionalis cumu Tino Soriano i Lucas Garra an elaborau tamién reportajis amplius.

Mitus i leyendas

[Edital | Editá'l códigu]

Un mitu u leyenda local aizi que el 9 de marçu de 1949 había sequía, se sacó la imagi del Cristu del Desamparu pa pedil agua, i començó a llovel torrencialmenti duranti la procesión. En el pueblu ai una leyenda que cuentan los viejus: Quandu construyun la ilesia, tamién aicieron unus túnelis subterráneus que cruçan to el pueblu i van a parral ala sierra. Ena sierra sólamenti s’alcuentran 6 puertas, peru la sétima puerta, que es pola que se entra alos túnelis dendi la eglesia, nu s’alcuentra. Tamién se aizi que essus túnelis se gastun duranti la Guerra Civil pa huyil delas tropas de Franco.

La caça es una delas aficionis favoritas delos abitantis, inque aizi pocu que nel pueblu nu es un métodu de subsistencia, La gran cantiá d’encinas ena çona aizin possibri que el jabalí, objetivu dela caça mayol por excelencia, se reproduzca asus anchas, assina cumu el ciervu, el venao, el muflón, corçus, gamus, perdicis, tórtolas, zorrus, liebris i conejus, por ponel algunus ejemplus dela variá de fauna que posei esti pueblu. Cuenta cun un equipu de fúrbol sala llamau (deleitosa FS) que entrena nun pabellón cerrau , anteriolmenti hubu un equipu de fúrbol céspedi, el qual está disueltu atualmenti. Ara, esti recintu cuenta cun una parti asfaltá, lo que premiti que allí se celebrin algunas delas fiestas del pueblu.

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]
  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10370.
  2. cita web|url=http://doe.juntaex.es/pdfs/doe/1988/20O/88050005.pdf%7Ctítulu=D.O.E./7 de eneru de 1988/Númeru 2|autol=Junta d’Estremaura|fechaacceso=7 d’otubri de 2011}}
  3. 3,0 3,1 Deleitosa Club Rural
  4. Cervantes Virtual[1]
  5. Municipiu Cóigu INE -10.070 [2]
  6. Instituto Nacional de Estadística (España). «Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842». Consultado el 11 de noviembri de 2023. 
  7. 7,0 7,1 Mapa de Deleitosa Google Maps
  8. Catálogu 2010. Rehístru de Centrus Establecimientos i Servicius Sanitarius d’Estremaura.Ordin 3 de hebreru de 2009 saludextremadura.com
  9. El Centru CRA Las Villuercas
  10. LISTAL POL LOCALIDÁ DE PARROQUIAS [3]
  11. Error de Lua en package.lua en la línea 80: module 'Módulo:Citas/Sugerencias' not found.
  12. Reportaji fotográficu de Life de 1952
  13. «Reportaji fotográficu de Life de 1952». Archivado desde el original el 11 de noviembri de 2023. Consultado el 15 de enero de 2025. 
  14. Reportaji fotográficu de Criteria de 1978

Atijus p'ahuera

[Edital | Editá'l códigu]

Web sobri Deleitosa Espaciu web dela Asociación Coltural Deleitosa-"Spanish Village"